El gran Gordon i un anunci ple de fàl·liques metàfores: pastanagues, molinets de pebre i salamis castrats.
Tela :D
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anuncis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris anuncis. Mostrar tots els missatges
dimecres, 13 d’agost del 2014
dimecres, 16 d’octubre del 2013
del pa és vida, video emotiu i panarra per al Dia Mondial del pa
Avui és el Dia Mundial del Pa. I nosaltres venim amb un anunci? Amb un anunci? Doncs sí, que és tan bonic que li fem propaganda igual.
El pa és vida, estimats
El pa és vida, estimats
divendres, 6 de setembre del 2013
dissabte, 29 de juny del 2013
de los hombres tampien pueden cocinar. Segundo aviso.
Avui 29 de Juny del any 2013 de Nostre Senyor, al fulletó publicitari del LIDL em torno a trobar aquesta joia del pensament incorrecte i desactualitzat.
¿Los hombres también pueden cocinar?
¡Y yo sin saberlo! Y que será lo siguiente... ¿Que también podemos limpiar?
#acascarla
PD: observar el bonic detall de punxar els ganivets en una pilota de futbol. Suposo que posar-hi unes tetes de goma seria encara més efectiu però sense cap dubte un detall de mal gust per a la empresa. Una pena.
¿Los hombres también pueden cocinar?
¡Y yo sin saberlo! Y que será lo siguiente... ¿Que también podemos limpiar?
#acascarla
PD: observar el bonic detall de punxar els ganivets en una pilota de futbol. Suposo que posar-hi unes tetes de goma seria encara més efectiu però sense cap dubte un detall de mal gust per a la empresa. Una pena.
dilluns, 28 de gener del 2013
de Heart of the country, anunci de Paul McCartney
Una de les coses en que els anglosaxons ens passen la ma per la cara i ens fiquen el dit a l'ull mentre ballen un twist tot prenent una tassa de te amb un núvol de llet és en el marketing emocional. Que una senyora gran com Paul McCartney sigui capaç de muntar un anunci tan preciós com aquest, tot parlant de la passió per el menjar bó i sa de la seva traspassada esposa és muy digno de admirá.
Entren ganes de comprar molts pots d'aquest menjar tan guapo i hippie de Rolls Royce.
A mi en Paul em cau com una patada als collons. Però m'he mirat l'anunci mitja dotzena de vegades seguides. Es clar que de fons sona Elvis Costello... Eso es doping, ¿No?
La versió ensense Paul:
Via laughing squid
Entren ganes de comprar molts pots d'aquest menjar tan guapo i hippie de Rolls Royce.
A mi en Paul em cau com una patada als collons. Però m'he mirat l'anunci mitja dotzena de vegades seguides. Es clar que de fons sona Elvis Costello... Eso es doping, ¿No?
La versió ensense Paul:
Via laughing squid
dilluns, 6 d’agost del 2012
El cafè de Pavlov
En la despiadada lluita comercial per cada polzada de client, cada polzada de bitllet i cada polzada de mercat del café (ehem, no ens posem estupendus: parlem del café per a emportar en got de cartró plastic...)... en cada polzada hi ha un especialista en manipulació, distracció i convicció. Parlo dels especialistes en marketing, es clar.Gent maca i que s'estima molt la familia, no hi ha dubte. Però he esmentat ja el concepte manipulació?
Posem un il.lustratiu exemple. A Seul uns campions del Dunkin' Donuts han decidit entrar a intercanviar crochets i ganxos amb la gent del Starbucks. Cap problema, el normal entre empreses!
I com fer-ho? Doncs aplicant les tècniques que ja va descriure en Pavlol, aquell pinxo que feia salivar un gos fent sonar una campaneta i donant-li de menjar. Al final només sonava la campaneta i el gos vinga a fer salivera encara que no hi hagués ni rastre del material fungible.
Doncs ara si anem per la capital coreana tot passejant per un autobús, potser ens posin un enganxifòs jingle publicitari i uns ambientadors ens omplin la pituitaria de irressistible olor a café. Tot just abans d'arribar a la parada amb el Dunkin' Donuts a 20 metres, es clar. I picarem, com no pot ser d'altra manera. Perque simplement n'hi ha que saben fer bé la seva feina i nosaltres... nosaltres comfessem-ho... som una mica passerells. I potser fins i tot, en el fons, ens agrada.
Via Foodbeast
Posem un il.lustratiu exemple. A Seul uns campions del Dunkin' Donuts han decidit entrar a intercanviar crochets i ganxos amb la gent del Starbucks. Cap problema, el normal entre empreses!
I com fer-ho? Doncs aplicant les tècniques que ja va descriure en Pavlol, aquell pinxo que feia salivar un gos fent sonar una campaneta i donant-li de menjar. Al final només sonava la campaneta i el gos vinga a fer salivera encara que no hi hagués ni rastre del material fungible.
Doncs ara si anem per la capital coreana tot passejant per un autobús, potser ens posin un enganxifòs jingle publicitari i uns ambientadors ens omplin la pituitaria de irressistible olor a café. Tot just abans d'arribar a la parada amb el Dunkin' Donuts a 20 metres, es clar. I picarem, com no pot ser d'altra manera. Perque simplement n'hi ha que saben fer bé la seva feina i nosaltres... nosaltres comfessem-ho... som una mica passerells. I potser fins i tot, en el fons, ens agrada.
divendres, 3 d’agost del 2012
de cervesa a la estratosfera, quin refrescor! (video relaxant del divendres)
Enviar una llauna a la estratosfera a 30 kilometres d'alçada i a -60 graus Centigrads no és una forma gaire econòmica de refredar una cervesa, ni gaire pràctica, ni gaire ecològica si m'apreteu.
Però sí que ho és d'obtenir un bonic video candidat a viral i també un bonic video relaxant de divendres per la tarda. O no?
Uns nois fent servir globus metereològics per a fer un test de les noves etiquetes de Coors Light: les mateixes que indiquen quan la cervesa està prou freda canviant de color amb la temperatura.
Es clar que alguns mitjans no s'han assabentat i es pensen que només es tracta de refredar-la molt ràpid, naaaaah.
Em queda el dubte personal de si la llauna porta realment cervesa a dintre, i quin seria el comportament de la mateixa en el cas d'una baixada extrema de la presió exterior...Implosion moment? pecata minuta en tot cas. Aquí el que es tracta és de gaudir del fucking awesome termòmetre!! :D
Però sí que ho és d'obtenir un bonic video candidat a viral i també un bonic video relaxant de divendres per la tarda. O no?
Uns nois fent servir globus metereològics per a fer un test de les noves etiquetes de Coors Light: les mateixes que indiquen quan la cervesa està prou freda canviant de color amb la temperatura.
Es clar que alguns mitjans no s'han assabentat i es pensen que només es tracta de refredar-la molt ràpid, naaaaah.
Em queda el dubte personal de si la llauna porta realment cervesa a dintre, i quin seria el comportament de la mateixa en el cas d'una baixada extrema de la presió exterior...Implosion moment? pecata minuta en tot cas. Aquí el que es tracta és de gaudir del fucking awesome termòmetre!! :D
Subscriure's a:
Missatges (Atom)