d'apunts històrics sobre el pa.

A Gastronosfera, un text amb cinc pinzellades històriques sobre el pa i una recepta DanielJordanesca :) El podeu llegir sencer clicant aquí:

http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/apuntes-historicos-sobre-el-pan


"Los primeros vestigios de la panificación son egipcios. Un fresco funerario de Ramsés II nos demuestra que los egipcios amasaban la pasta de harina con os pies, y esto queda confirmado por los datos de Heródoto en el S V antes de Cristo" (La mesa en la historia, Néstor Luján, 1968)

"Nerón se hacía agasajar con pastelillos y panes de formas caprichosas, tales como figuras humanas, animales o instrumentos musicales. En la roma de los tiempos de Augusto había un total de 329 panaderías y los panaderos recibían un trato y un reconocimiento especial." (Anselmo J. García Curado. Al pan, pan de Editorial Zendrera Zariquiey. 1997)

de pa challah, un pa jueu de festa similar al nostre brioche

De la divisió familiar dedicada a la cuina ecumènica amb seu a Mérida, ens arriba aquest pa de la gastronomia jueva. Que a casa ens ha recordat molt i molt al pan de ovo que tant gaudim a Bergantiños quan podem escapar-nos uns dies fins a la terra de la clorofila. De fet, te una textura molt similar al brioche però amb la salvetat que no porta llet entre els ingredients.

Challah és el nom que els jueus donen al pa consumit durant la festa del sabbath a diferència del lechem que és consumit la resta de dies no festius.


Receta de pan Challah, by Paqui

Ingredientes:
300 g de harina

1 cucharadita de sal

1 cucharadita de azúcar (se puede añadir más -depende de lo goloso que se sea)

25 g agua

100 g zumo de naranja

6 g levadura seca

40 g miel

35 g aceite

2 huevos + 1 para el pincelado

raspadura de limón

clavo de olor molido, a gusto

semillas de amapola

Procedimiento:

Mezclar la levadura con 25 g agua tibia y dejar en reposo 10 m.

Mezclar el harina, sal, azúcar, huevos, miel, aceite, zumo de naranja, las raspadura de limón y el clavo de olor.

Amasar durante 5 m tapar y dejar en un sitio cálido durante 1 hora.

Amasar para desgasificar durante 2 m y dejar reposar durante 30 m.

Amasar nuevamente y dividir la masa en seis porciones.

Hacer tiras (40 cm) para hacer dos trenzas.

Se unen y se colocan en la bandeja del horno en un lugar cálido durante 40 m.

Pasado este tiempo de pincela con el huevo batido con una pizca de sal.

Espolvorear con semillas de amapola y meter al horno previamente calentado durante 15 m.

de pa amb poma fet a casa

Aquest pa amb poma ha vingut desde lluny, concretament desde Mèrida. Ens ha agrat tant que ja s'ha quedat refinitivament a la nostra vida. Ole!

Ingredients:
500 g de farina
10 g de sal
5 g de sucre
1 sobre de llevat sec o 25g de llevat fresc
50 g de llavors de sèsam
1 poma tallada a daus

Procediment:

Barrejar tots els ingredients humits, després hi afegim els secs i amasem. Deixem reposar 10 minuts i tornem a amasar breument tot seguint el procediment de autòlisi (link)
Un cop repetit tres cops el procediment, deixem reposar fins que dobli el volum. Tornem a amasar per a treure l'aire i ja reposem per a que agafi la forma i torni a pujar una darrera vegada.
Hi posem per sobre les llavors i al forn!

del pa és vida, video emotiu i panarra per al Dia Mondial del pa

Avui és el Dia Mundial del Pa. I nosaltres venim amb un anunci? Amb un anunci? Doncs sí, que és tan bonic que li fem propaganda igual.
El pa és vida, estimats

de trobada de cocs i panades a Ca Massita, Vinaròs.

Foto: Martí Sans

Hi havia una vegada una gent molt saberuda en això de fer cocs, coques, panades i demés. I de tant en tant decidien trobar-se i compartir entre ells i amb els amics la seva sabiduria i també el seu somriure. D'aquestes trobades en sorgia sempre material fungible de primeríssim nivell i sobretot unes converses i sobretaula de les que et fan engreixar el marcador de la felicitat.

El clan Massito, en Xisco, na Xesca, la Gisela com a mestres i altres blocaires com la  Sara Maria i en  Martí amb qui vem compartir dissabte una jornada especial i quasi mística a Vinaròs.

La teniu resumida clicant AQUÍ,
En un article amb videos i receptes que espera la vostra visita i si pot ser també la vostra difusió (likes, tuits i demés) perque aquest agermanament mereix ser més que conegut!! És la puta canya.

Tot i que per força un text ha de quedar molt lluny de la realitat tant radiant com compartir una jornada aprenent, pastant i fent molts i molts chistes.

TSUNAAAMIIIIIIIIIIIIIIIII.

CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA CRÒNICA I LES RECEPTES.

de pa amb Bach explicat per Ibán Yarza. Epicwin.

 Ahir, convidats per el forn Taller Serrajòrdia de Sant Cugat, la reina del meu cor i servidor vem poder gaudir d'un d'aquests events especials que de tant en tant ens regala la vida del blocaire. De la ma del mestre i sabi del pa Ibán Yarza, del musicòleg Pep Gorgori i de Júlia Perez (violoncel) i Mariona Pallach (soprano) vem poder gaudir durant una hora i escaig (es va fer curt!!!! Protesto su señoría!!!) d'una aproximació al món del pa en paralel a la música excel.lsa de Bach.

Bach, creador del alfabet musical occidental que va permetre el desenvolupament d'un llenguatge musical que ens va portar successivament per Bach-Mozart-Beethoven-Wagner va ser capaç de bastir obres de sensibilitat suprema i bellesa orgiàstica amb elements simples combinats de forma sublim. Aquesta capacitat creativa a partir d'elements simples va servir de paralelisme al Ibán per a explicar com el pa també reflecteix aquesta capacitat de oferir resultats enormement diversos a partir dels elements més senzills: farina i aigua.

He resumit la seva brillant intervenció en vuit minuts de video que culminen amb una de les grans i famoses obres de Bach, el preludi de la Suite no 1 BWV 1007. Com es pot gaudir tant en una estona amb pa i música? Doncs amb la passió panarra i la cerebral música emotiva de Bach.

Gràcies a Jordi Luque i a l'equip de Unto, que ens van convidar a gaudir del event. Us desitjo molta sort en aquesta nova aventura!!

de conversa amb Daniel Jordà. Forner.

Conversa amb Daniel Jordà, forner impenitent. Publicada al Gastronosfera.com. Sembla mentida com costa resumir gairebé dues hores. La podeu llegir aquí.

El maestro panadero Daniel Jordà me cita en su obrador un domingo vencido ya el mediodía. Al llegar lo encuentro pasando la fregona en un espacio que sorprende por su inhabitual silencio y quietud. Cada domingo desde hace diez años acude a su cita de las 10 para que el lunes a primera hora los panes fluyan y los clientes sonrían. Sacrificio es una palabra que se queda corta para describir su rutina, pero en su mirada no atisbo ni un leve matiz de reproche a su pasión. Al contrario, este tipo está enamorado hasta las trancas de lo que hace y basta una charla con él para darse cuenta que genera oxitocina a borbotones con solo pensar en pan. Me concede el privilegio de dos horas de charla y yo aprovecho su regalo todo lo que puedo. Hasta la última migaja....

També podeu llegir-la clicant a la foto, al final del article hi ha els botonets de me gusta i demés...heh!
I els comments que tingueu sobre el putuchef del love is in the bread els podeu fer allà també :)

de projecte La Fogaina, exemple de crowdfunding

El sistema de crowdfunding o micromecenatge és un dels grans avenços que ens ha portat la societat 2.0. Un sistema que permet a la gent ajudar dintre de les seves possibiltats a fer possibles somnis d'altres persones. I tot sovint els projectes presentats incorporen valors ètics o socials ben interessants. Com el que us porto avui: La Fogaina.

Malauradament, com fa poc vaig viure en el cas del familiar d'un amic, no sempre s'aconsegueix l'import mínim necessari per a arrencar el projecte. Però cal pensar que fa cinc anys cap d'aquestes propostes hagués tingut ni tan sols la possibilitat de plantejar-se el neixement per un mitjà tan popular i democràtic (en l'acepció més pura de la paraula).

Suposo que sabeu com funciona, però per si de cas un mini-resum:
Una idea, un cost, un termini per a que hi apareguin 'inversors'. Si a la data no s'arriba al mínim import, ningú paga. Si s'arriba el projecte es porta endavant.

Per això avui us porto la proposta d'una familia que vol posar en marxa un forn de llenya per a fer pa dins de l'espai de La Vall d'en Bas (Girona). Un forn de llenya comunitari i ecològic.

És tan sols un exemple -fantàstic, en la meva opinió- de com projectes lligats al món de la gastronomía també tenen cabuda dins aquest sistema de finançament. No els conec en persona i no en tinc cap relació ni familiar ni tan sols digital. M'ha arribat la informació i m'ha semblat un gran exemple.

Un exemple de que per molt que ens perforin l'annus una vegada i una altra desde la cúspide de la piràmide. per molt que ens vulguin adormits i anxovats com a societat i com a individuus. Per molt que sembli que quan s'acaba el futbol ens hipnotitzaran amb l'or olimpic...

Podeu consultar els detalls del projecte La Fogaina clicant aqui o a la següent imatge...

Aquí a fora hi han bones idees, idees positives, idees que sumen de debó. I només depenen de les persones com tu i com jo. Hi ha en definitiva, vida més enllà de la prima de risc i de la puta mare que els va parir. I em penso que sabeu a qui em refereixo.

de vegades les coses simplement passen així

Rebo un mail de la meva euskaldún de capçalera (Astrid mi blog de pintxos), al titol em proposa un sarao gastronòmic. Dic que SÍ i em disposo a llegir el contingut del mail.

Quan acabo estic lleugerament endut per una mena de eufòria etílica sense alcohol, doncs fa mesos que sento a parlar de les excel.lències del forn La Trinidad-panes creativos i per fí algú m'ha posat en el compromís d'aixecar el cul del meu teclat i fer-m'el portar fins a la Plaça Garrigó num 5 de Barecelona.
Bravo Astrid.

Plaça Garrigó 5 Barcelona  (93 353 04 81)

Arribo justet a les 19h, que és la hora convinguda i la calor de l'obrador em fa envermellir les galtes, aquesta calor desferma les converses dels que no estem allà treballant i ens fa riure, cridar i viure el moment als blocaires (alguns il.lustres coneguts com Tiritinyam, Massitet, Marina,Manel) i altres als que tinc la sort de coneixer aquesta nit (Elisabet, Jordi)

En Dani Jordà està acabant la explicació del pannetone al grup anterior i jo em pasejo càmera en mà fent fotos als pans de tomàquet, de cervesa negra, les boles del pa de panceta que La Trinidad subministra al restaurant de Berasategui,...

I de cop i volta, quan per fi rebem les explicacions del mestre tot explota i tots aquests llevats que s'han anat acumul.lant fan pujar l'estorament blocaire fins a limits de pa de taronja i xocolata. En Dani és un estudiant de Belles Arts que no es pot conformar amb cap altra cosa que no sigui crear pans i quan n'ha creat dues dotzenes tornar-ne a crear dues dotzenes més.
Com ell mateix explica, la seva visió del negoci és tan heterodoxa que va decidir independitzar-se dels germans (també forners) per salvar 'el dia de Nadal en familia'.

En un obrador pràcticament manual, d'alguna manera que costa d'entendre (vaja ja us la dic jo la manera: entra a les 5h  del matí i marxa a les 20:30 h de la nit) aconsegueix el.laborar desenes de varietats de pa que reparteix a una treintena de restaurans -la majoria dels quals li regatejen els marges d'una forma irrespectuosa-.
Anècdota En Dani ens explica sense donar cap nom una conversa amb el propietari d'un restaurant que es nega a pagar-li uns cèntims més per cada pa ja que al.lega 'no tenir marge'. Sabeu a quan li ven el pa? A 85 cèntims d'euro. I el restaurant el ven a quatre euros ben sencerets.

Com podeu veure, vem fruir de la combinació de pannetone, foie i d'aquest vi de taronja que agrada fins i tot els abstèmis com jo mateix, hehehe.

I allà el teniu, arribant el primer i marxant l'últim. Somrient quan li diem que així no es farà ric i potser ni pagarà les llentíes. Es gira i ens escandalitzem quan tracata de regalar-nos un pa de tomàquet. Ja ens ha donat pa de tres farines, pa de cervesa negra i el tast de pannetone. Es hora de passar per caixa, collons!!

I aquí estic, escribint aquesta crònica mentre pessigo el pa de panceta compulsivament, recordant el somriure d'aquest creador de pa currante despietat amb conversa de budista zen.

I recordant la flaireta de la massa mare que ens va deixar olorar ahir mateix. La flaireta de la bona gent.

Gràcies Astrid per convidar-me i gràcies Dani per convidar-nos. Una experiència magnífica que mereix tot el reconeixement possible. Molta sort i moltes fornades a La Trinidad!! Es que lo vostre 'es muy fuerte, nen' :D