de la maquina final per a fer pizza a casa. ¿La simplicidad ante todo?

Te tienes de reír :P

Via Microsiervos

de 8 passes per a un rostit perfecte en cocotte (video)

Nova video entrada, es veu que li estic agafant el gustillo a tot això.... he.
Tinc també força receptes pendents de pujada, espero en breu tenir el temps de passar-les a net. Hi ha alguna ben xula, em penso. Poc a poc, tot ho pujarem :)

d'ous de guatlla aperitius amb salsa (video)

Nou video al canal decuina, charleta en la cocina per a portar una micro-recepta d'aquelles que està al limit del que es pot considerar cuinar. Ara bé, que vol dir moro, el resultat és molt divertit i fa molta festa en els nostres aperitius. El conceTTo és simplement coure els ous de guatlla (3 minuts, que si no queden massa fets) i mesclar amb diverses salses.

de pollastre rostit a l'ast fet a casa (Video)

 
Tinc un fornet a casa que és una meravella. Hi puc fer pollastres a l'ast, o quelcom que s'hi assembla moltíssim ja que en realitat gira en sentit vertical en comptes de fer-ho en sentit horitzontal. Però el resultat és el mateix: un pollastre a l'ast de pell rostada i cruixent, amb una carn molt sucosa -sobretot les cuixes, es clar!-
Pràcticament no porta feina, així que és habitual fer-lo servir de tant en tant sobretot els caps de setmana. Aquí us deixo un petit video on el podeu veure en acció, fent un pollastre rostit a l'ast..però a casa :)

del recuit de drap. Charlando en la cocina (video)

 

Nou video al canal per parlar del recuit de drap (quina meravella!) i del llibre de Joan Bonet Coll 'El llibre del recuit' publicat a Edicions Sidillà.
Si us agrada, feu-li un megusta i subscriviu-vos a canal, que tot ajuda! :)

de charlando en la cocina (video): Calçots for the win!

 

Nou video al canal...per lloar els calçots, explicar-ne una mica la historia i origen. Fer alusió al gran cuiner Ignàsi Domenech i també donar alguna idea de com cuinar-los a casa quan no tens brases disponibles.
A mi m'agraden sobretot quan es troben sencers, que el calçot és icònic i la forma és bona part de la seva identitat :)

de charlando en la cocina (video): La olla lenta o slowcooker

Nou video al canal per lloar alguna de les grans virtuts de la olla de cocció lenta i de pas ensenyar com queden de bé les galtes amb camagrocs cuinades en aquest estri. I'm in love, i els llegums donen un resultat més que espectacular.

Com explico al video, feia temps que volia una slowcook i estic ben content d'haver donat el pas :)

de video. Charlando en la cocina sobre la picada catalana

Nou video a la cuina.
En aquesta ocasió per lloar la picada catalana com a element que va més enllà del simple rinxolat final del plat. La picada és estructural, central en moltes receptes. Els plats la necessiten per a ser ells mateixos i a sobre la picada és un concepte volàtil i fluid, on les receptes fins i tot èren familiars i passaven de generació en generació. Alhora que existia una voluntat de improvisació que adaptava el contingut del rebost al plat de la jornada. Aprofito el llibre LES PICADES de Ramon Parellada per explicar l'amor per la picada. Un llibre, IMHO, imprescindible.
Endavant les atxes!!

de video charla a la cuina: Reflexionant sobre ARRELS, un projecte

 

Nou video al canal, charletas a la cuina i en aquesta ocasió reflexionant una mica sobre el projecte ARRELS, nascut amb l'objectiu d'acostar als productors i consumidors de manera directa. Tot un ecosistema amb revista, web, canal de ràdio i mercat de venda online.

de video-xerradeta a la cuina: arròs cabrerés, un arròs de mar i muntanya amb ànima d'interior

Nova video-xerradeta de cinc minuts a la cuina. Seguimos con la cosa :P
Aquest cop per parlar de l'arròs de Cabrera o arròs cabrerés, que vaig aprendre del gran cuiner Ignasi Camps (Ca l'Ignasi, Cantonigrós) i que és un arròs de mar i muntanya però amb ànima de terra endins.

de Tarbeis. Compres gallegues per Barcelona: queso do Cebreiro

Nova píndola en video, en aquesta ocasió sobre la compra de productes gallecs que vem fer per celebrar el canvi d'any. Del funest 2020 cap al nou 2021 a cop de mossegada de larpeira, conserves d'ous de lluç en salsa de perdiu i formatges gallecs. 

de Tarbeis: el yayotuber

En una increible sinergia entre el blog i el canal de Youtube, us presento la primera píndola (n'hi haurà més? No se sap) de Tarbeis, el yayotuber.

Ni es moderno, ni es dinámico, ni es picadito ni es ná. Però també soc jo. Dentro video.

de Boqueria 180 anys: Isma Prados i la cuina del Marroc

La Boqueria tal com la coneixem fa 180 anys.

Són molts anys, però podrien no semblar tants si tenim en compte que la existència del mercadeig d'aquesta institució popular està documentada ja al S XIII. Hi consta la presencia ambulant de taules de venda sota l'aixopluc de la muralla barcelonina en una zona anomenada... Pla de la Boqueria.

Vist així, 180 anys semblen més aviat la punteta d'un iceberg que ha acompanyat Barcelona durant molts segles. Un iceberg gros, dels que -aviso de tópico inminente- defineix la vida ciutadana, que és el que els mercats han fet tradicionalment fins l'arribada dels linials hipervitaminats. Meh!

Com que les persones necessitem referències i certeses, aprofitem que el 19 de Març de 1840 es va disposar per part de les autoritats la primera pedra de l'actual estructura de Mercat i fem-la servir com a coordenada 0 del que actualment coneixem com a Boqueria:

La Rambla al 1845, alliberada del mercat (font)

Aquesta posada sota coberta de metall va servir per abandonar definitivament La Rambla i tenir un espai propi i permanent. Els burgesos contents de tenir rambla per lluir palmito i xistera, les viandes ja tenien aixopluc i la ciutat estava més ordenada.

Per celebrar aquesta efemèride, el Mercat ha preparat un any 2020 amb un programa farcit de festes, tallers, xerrades, més festes, més tallers i moltíssima complicitat amb el barri que l'acull. Una ingent feina, descomunal, que durant mesos ha teixit lligams amb altres institucions com Museus i Liceus, escoles i locals arrabaleros. La primera lectura és que la musculatura de La Boqueria continua ferma i potent. El programa és impresionant amb Sessions de Cuines del món (Isma Prados), Cuina de Barcelona (Marc Ribas), Xefs convidats (Romain Fornell, Nandu Jubany, germans Torres, Albert Raurich,...)

I sessions de converses amb reconegudes figures com Toni Massanés o Nuria Bàguena, també sessions més modestes anomenades La Blogueria on participarà servidora de vostés i taules rodones puntuals com la de Boqueria Negra amb la presència de Carlos Zanón, l'autor que actualment escriu les aventures de Pepe Carvalho, el detectiu més gastronòmic del món.

Vem tenir la sort d'assistir a la primera sessió del CUINES DEL MÓN, a càrrec del cuiner Isma Prados que conduirà les quatre sessions programades i amb apertura inicial amb mirada cap al Marroc on va comptar amb el suport de Aisha Mahamsani per a aportar més contexte i informació a les receptes.



La cuina marroquina va ser protagonista d'una sessió on vem cuinar un tajín sense tajín (coses de la inducció, els tajíns d'inducció que he vist depassen el centenar d'euros de preu!!) i un cous-cous tal com es fa a les cuines del Marroc: pastat a mà i cuit breument dues vegades per a aconseguir aquesta textura solta i alhora ferma que -en certa manera- a mi em recorda la que ha de tenir l'arròs de sushi ideal.

En realitat el tajín és una tècnica d'estofat, bàsicament similar a les nostres però que habitualment es cuina amb aquest recipient de forma cònica que recupera els vapors de la cocció per tornar a incorporar les humitats al guisat de xup-xup. En això només ens diferenciem en que les nostres tapes són convexes en comptes de còniques.

Sí que hi ha més diferència en el moment d'assaonar, ja que al Marroc fa un ús intensiu de les espècies i durant el taller vem fer servir la mescla Ras-el-hanout (que literalmente vol dir el millor de la casa o el millor de la tenda) que és la mescla reina de tot el nord-africà. Es tracta de marinar una estona la carn de xai abans de començar la cocció, que sempre és sobre una base de ceba picada cuinada sense que agafi color. Aquí va la carn i el temps de xup-xup lent. Sense daurar, com una blanqueta nostrada, per exemple. Teniu el procés de la recepta en aquesta video que el maleit programa d'edició ha decidit no deixar-me polir because informàtica, i aquest és el resultat on he pogut arribar:

Durant la sessió, vem aprendre alguns punts interessants per a poder millorar els notres tajíns:

- Mai es daura la carn
- Mai es fan servir especies que es puguin cremar (la canyella, en branca)
- Els òssos donen gust, però si tenim pressa podem fer servir el xai desossat
- La cuina del Marroc és amant dels contrastos: afegim mel i panses al final
- Sempre que sigui possible, millor cuinem amb aigua mineral
- La pansa la posem al final, per a que no passi el sabor al guisat sino que sigui efectivament, un contrast.

I properament, la harissa, una salsa descomunal que es prepara en un moment i pot alegrar qualsevol plat. Stay tunned, stay Boqueria.

de cuina AL mercat: el mix envinagrat d'en Francesc de La Boqueria (video)

En Francesc ens 'cuina' el seu mix d'envinagrats (tàperes, olives farcides, tomàquet triturat, ceba vermella, cogombrets i cebetes agredolçes). De vegades anar al mercat et regala aquestes coses.
Olives Francesc, parada 154 a La Boqueria.

de xerrada sobre Mercats i xarxes (video)

Al Mercat de mercats, hem xerrat sobre com xerrar sobre els mercats a les xarxes. Gràcies als companys Silvia, Joan F., Sandra i Mon per la complicitat i la bona estona! :)

de real men drink tea! :P

Je.

de formatge artesà DO Maó. Video amb la elaboració a Granja Binixabó d'Alaior.

A Menorca, a la granja Binixabó (Alaior) i gràcies a Fira Arrels vem tenir la sort de poder assistir a la elaboració artesana del formatge DO Maó. Una elaboració en familia, on de cada tanda surten una treintena de formatges dels ramats propis de vaca frissona..

La quallada s'introdueix en draps (fogassers) i es premsa inicialment a ma, amb un procediment que acaba amb un lligat hàbil amb una corda. La forma final és quadrada amb les puntes arrodonides. Una placa al fons del drap marca i identifica al productor amb un codi únic.



Posteriorment es deixen escòrrer unes vuit hores i es passen per salmorra abans d'entrar a al càmera de curació. El procés l'he condensat en un parell de minuts. Francament, tenia un punt zen meravellós el ritme pausat de treball, l'atenció al detall i l'actitud positiva d'aquesta familia.

Gràcies a en Jaume Ameller, na Pilar Cintes i na Mari Ameller per la seva amabilitat i paciència :)

d'esmorzar de Rube Goldberg... (video)

Avui esmorzem alguna cosa senzilleta....
(el moment de la mantega m'ha sembla especialment brillant)

de sorbet nitrogenat de taronja, mel i ginebra. Servei de sala al rtnt. Villa Retiro de Xerta

Servei de sala, elaboració de sorbet nitrogenat de taronja, mel i ginebra (del Delta) al restaurant Villa Retiro de Xerta.

d'ous ferrats fets escultura. Huevarte. Manda huevos

Una entrada Trillo Seal of Approval. Manda huevos.