Hi ha noticies que t'alegren la tarda de diumenge. Perque ho fa molt bé, perque ens cau de puta mare i perque la Mieria Carb ó té la capacitat de ser ditxaratxera com una comedianta del Molino mentre et munta un sofisticat souflé de xocolata. Perque encara no entenem la raó que la va fer marxar a meitat de temporada.
Ho ha anunciat ella mateixa al seu Facebook aquesta tarda.
Senyores i senyors els dissabtes ens podrem escoltar a Rac1 al Via Lliure ! Notícies d'últim moment. Estic contenta
Mireia, ens fa falta saber la hora. Necessitem saber la hora. Cal que ens diguis a quina hora!! :D
En la col.laboració al programa d'avui a COM ràdio, he parlat de la història del brou fosc i després com a bonus track hi ha receptes de bunyols per el president dels pastissers de Barcelona.
Bonus track o després del telonero... cadascú que ho miri com vulgui hehehe.
El programa d'avui a La Cuina de Carbó (Mireia Carbó, COM Ràdio). Temà: del magnetrón al microones (i 20 receptes de microones aportades per els oients).
Doncs avui tornem a tenir cita amb la Mireia Carbó a COM Ràdio i espero que els Déus de l'Olimp siguin aquest cop més generosos i deixin tancada la caixeta de Pandora. Així i podrem explicar d'una vegada les nostres cuites amb el magnetró. Que és el tipic tema que un porta entusiasmat i al final li diuen friky jajaja.
El programa a partir de les 12h es podrà escoltar en bonic streaming de audio per internet a la web de COM radio. I quan tingui el fitxer posaré el podcast, of course.
Us torno a deixar algun document multimedia del tema al final del post. I abans alguna recepta de microones que si tenim ocasió deixarem anar al programa :)
Aquesta és del meu pare:
SARDINES ESCABETXADES
Necessitem:
1 kg sardines
6 grills d’all
1 ceba mitjana
oli d’oliva (1 tassa de les de cafè)
10 grans de pebre negre
1 cullerada gran de pebre vermell
4 clavells d’espècia
Vinagre (2/3 d’un got d’aigua)
Vi blanc (2/3 d’un got d’aigua)
Aigua (1 tassa de les de cafè)
julivert, llorer, sal i pebre blanc en pols.
El.laboració:
Netejar les sardines, treient-li cap i budells; reservar-les.
En recipient amb tapa, posar l’oli, la ceba tallada més
aviat prima i els grills d’alls pelats i sencers; remenar i posar-ho al
microones 5 minuts a tota potència. Treure i afegir el pebre vermell;
remoure una mica. Afegir la resta dels ingredients, exceptuant les
sardines, la sal i el pebre blanc; coure 7 minuts. Salpebrar les
sardines amb sal i pebre blanc al gust; ficar-les a l’escabetx –calent– i
coure 2 minuts, tapades i a màxima potència.
Treure i abocar dins un recipient hermètic, quan siguin fredes.
Un parell de dies al frigorífic i assoliran l’excel.lència.
i ara, com diria la Loll...... als videuuuuuuuuuus!! :-P
Mireu, quants blocaires no hem fet els canelons de la Mireia Carbó? En conec com a mínim set o vuit dotzenes!! (a ojo de 'sevillanu' heh!)
Doncs he trobat la recepta en video gravada per la mateixa Mireia!! Està en castellà, que per suposat no és pas cap inconvenient però sí que resulta extrany en els primers minuts escoltar-la: amb la de hores que hem acumulat de vol en català amb aquesta crack de la divulgació culinaria.
Jo els vaig fer ja fa temps amb èxit total a casa, cosa que ja sabíem perque és una recepta de la Carbó i encara estic esperant que em falli alguna. En tot cas, vaig voler passar a la historia familiar atrevint-me amb els canelons que són una mena de revàlida familiar. Perque diguem-ho clar, fer bé els canelons suposa entrar a la història gastronòmica de la familia. AQUÍ EL POST.
Doncs a med de poder gaudir de les receptes de la Mireia a través del Youtube, tenim el mega-hit canelonaire que tant i tan bons resulten (i fàcils, perque el sistema es ben senzill). Bravo.... Mireia! Heh!!
A veure, a mi no m'agraden els carquinyolis. Ja sé que només per això en Mohammed Jordi no em parlaria mai més (Que no escolteu La Competència a RAC1? Baixeu-lo de ràdio a la carta, somriureu).
No m'agraden. Ni símbol gastronòmic català ni gaites. No. Són durs. És com rosegar una pedra amb gust de fruit sec. Niente. Nein.
Dit això, queda claríssim que aquests carquinyolis estan fets des de el més pur carinyo per als que em rodegen. No n'he menjat ni un, vaig tastar la massa en cru com a quality test i prou.
La recepta pertany a la classe de la Mireia Carbó, que ja han glossat els compis Delicies del Rebost, La cuina de casa, El plat blanc i llepadits. Tots ells han fet uns carquinyolis excel.lents. I em sembla que a tots ens va sorprendre la facilitat de la recepta.
M'he passat anys pensant que els carquinyolis eren un dolç que contenia la quintaessència del mestratge pastisser tradicional. Còm sino es pot entendre el preu que ens cobren per una caixeta si pugem al Monestir de Montserrat o si fem una excursió per Caldes de Montbui?
Bé, no és la meva intenció desmuntar negocis, però està clar que els carquinyolis els pots fer a casa amb un resultat igual de bo que si els compres fets a llocs de fama. Altres postres no, però amb els carquinyolis és claríssim.
I aquí tenim la recepta (que originalment tenía ametlla i llimona)
Carquinyolis d'anous i llima
Ingredients:
175 grs. farina 100 grs. sucre 100 grs anous 1 ou Ratlladura de pell de llima 1 cullerada d'impulsor (llevat químic)
Procediment:
Peleu i poseu a remullar les anous, partides en cuatre troços cadascuna. Bateu l'ou amb el sucre i la ratlladura de llima. Incoporeu la farina amb el llevat i finalment les anous. Barrejeu.
No cal amassar temps, no cal repossar, no cal ballar una dança ritual, ja està. fàaaaaacil eh?
Feu dues barres estretes amb la pasta aconseguida i coeu al forn a 180 graus uns 15 mins.
Talleu els carquinyolis al biaix per a que quedin amples i els coem 'tombats' 5 mins més per a que agafin color.
Un cop més, li hem d'agrair a la Mireia Carbó la seva simpatía i mestratge. I a la Gemma la seva feina organitzativa.
...com a mínim l'ànima. I no val enfotre's del moment Guitar Hero per que... per que... per que anireu a la senyo!!
De moment una de les receptes:
Tiramisú de torró (Mireia Carbó)
Ingredients per a 6 persones.
75 grs. de torró tou (Xixona) 1 cullerada de sucre 2 ous 250 grs. mascarpone melindros
Per a l'almívar:
50 grs. sucre 200 ml d'aigua 1 rajolí de moscatell
Procediment:
Feu un almivar lleuger amb l'aigua, el sucre i un rajolí de moscatell. Deixeu-ho refredar i remulleu-hi els melindros. Col.loqueu-los al fons de copes o bols individuals.
Ratlleu el torró.
Munteu els rovells dels ous amb el sucre fins que doblin el seu volum.
Munteu les clares a punt de neu.
Barregeu el mascarpone amb la crema de rovells, el torró, i per acabar, les clares muntades.
Disposeu la crema sobre els melindros.
Deixeu-ho refredar a la nevera.
Nosaltres ho hem decorat amb una neula farcida de torró.
Aquest passat dijous, de nou a proposta de Lacuinadecasasa vem tenir classe amb la Mireia Carbó al Club Social Caprabo. Hi vem anar el trio calavera (me, my darling and my sister) i vem coincidir amb un bon grup de blocaires (aquí crònica de la Sara María i crònica de ElCafédenit)
La classe va resultar com sempre entretinguda, tot i que el tema no és el meu favorit: plats tradicionals catalans: Trinxat de la Cerdanya, Canelons i Crema catalana.
Si m'haig de quedar amb una idea de la classe, sens dubte és la seguent: 'A la història de la família es passa de dues maneres, una per les croquetes i l'altra per els canelons'. ES QUE NO HE SENTIT MAI UNA VERITAT MÉS VERITABLE!!
A la meva família les croquetes ja estàn agafades, així que he decidit entrar a la història familiar per la porta del caneló. I m'hi he posat directament a la feina aquest cap de setmana. Aquest només es el Stage1 del camí, és a dir, tinc diverses idees de com millorar el resultat que ja de per sí ens va agradar molt. La més important serà fer algunes proves sobre com alleugerir el farçit...
Durant el divendres per la nit vaig posar el rostit al forn (vedella, porc, pollastre i verdures) i vaig portar a casa de la meva germana el farçit ja triturat i la beixamel: Bullir la pasta en aigua amb sal bén abundant. El truc per a llençar la pasta és fer un 'remolí' amb l'aigua i llençar la pasta a l'estil 'metralleta' plas-plas-plas-plas. Un cop bullida la pasta, la col.loquem en una superfície plana ...
I li col.loquem el farcit (es pot fer amb mànega si es vol)
A 'l'hostessa' sobre un llit de beixamel, li vem posar formatge abans de tornar a tapar amb beixamel i la segona capa de formatge.
I aquí el resultat del primer stage de camí cap a la història familiar:
I per acabar, més ganes d'entrar a la història. Inaugurem una nova secció que farà tremolar a tots els que tenen coses per amagar, a tots aquells que tenen escàndols inconfessables sota el silpat: Un avançament gens rigoròs i plé de markéting d'estil televisiu:
Canelons de tota la vida, recepta de la Mireia Carbo.
Ingredients per a uns 25/30 canelons.
1 pit de pollastre. 1 cuixa de pollastre desossada. 300 grs. de carn de vedella (jarret, rodó, culata de l'espatlla) 250 grs. de carn de poc (coll o llom de dos colors) 2 tomàquets. 2 cebes. 2 pastanagues. 1 porro. 4 grans d'all. 100 ml de brandi o vi ranci. 50 grs. de foie-gras. Oli d'oliva. 2 llesques de pa de motllo. 200 ml de llet. Nou moscada. Sal. Pebre.
Beixamel:
60 grs. de mantega. 60 grs. de farina. 750 ml de llet (aprox) Sal. Pebre. Formatge ratllat.
Procediment:
Treiem la pell del pollastre i el tallem a daus regulars, igual que la carn de vedella i de porc. Netegem, pelem i treiem les llavors de totes les verdures. Tallem a daus regulars. Ho posem tot en una safata de forn, amb un pessic de sal, pebre i unbon raig d'oli d'oliva.
Coem al forn ja calent a 180 graus durant aprox una hora. Li afegim el vi ranci i continuem la cocció 30 mins més.
Fora del forn, hi barrejem el pa sense crosta remullat amb llet i el paté. Ho triturem tot amb el robot.
Bullim els canelons i els farcim.
Beixamel:
Fem un roux desfent la mantega i afegint la farina. La coem un minut i li anem afegint la llet sense parar de remenar amb varilles. Tanta com faci falta per aconseguir una salsa fina. Rectifiquem de sal i pebre.
Cobrim els canelons amb la beixamel i el formatge i a gratinar.
La Gran Mireia Carbó, a la que ja hem dedicat alguns posts i que tant ens ha fet gaudir amb les seves classes al Club social Caprabo... torna a les nostres vides. Com a mínim a la meva.
Col.labora a RAC1, amb l'Elisenda Camps. L'he escoltada avui explicant Rissotto (ES POT COMENÇAR MILLOR???) cap a les 15.30 de la tarda. Jo encara em mantinc fidel a RAC1 tot i que ha perdut 'touch'.
Aquesta ès la resenya de la web:
Tot és possible, amb Elisenda Camps
De dilluns a divendres durant una hora i mitja a les 14.30 h, Elisenda Camps presenta el magazín de servei de RAC1. Al Tot és possible, cada dia, cap pregunta sense resposta.
Magda Carles, Montse Guals, Núria Esponellà, Mireia Carbó, Esther Monleón, Fermí Arias, Ricard Adán, Carles Herrera i Xavier Bech de Careda formaran part de l’equip de col·laboradors del Tot és possible.
Mireia is Back, i tot i que a un programa de l'Elisenda Camps mai podrà arrivar a ser 'so wild' sempre serà un terratrèmol, perque sabem tota l'energía que porta al darrera:
Aquest dijous vem tornar a asistir a una classe de MC Carbó (Master of Ceremonies Carbó per als que no estigueu avesats al llenguatge rapero). Com sempre va ser una amable invitació de la Gemma que vam acceptar encantats.
Aquesta vegada el tema central va ser 'la llimona'. De primer val a dir que la Mireia venia diferent que altres dies: d'estiu? Potser, perque no portava la típica jaqueta de cuiner, sino una samarreta de cotó ben fresqueta. Aixó no m'importa gens, pensaràs. I potser tens raó però ja era un avís: avui és diferent. I ho va ser: Tot eren postres!!
Val a dir que a casa ens repartim entre les opcions pro-salat (my sister), pro-dolç (my beloved gallega) i jo que ocupo una posició central. Per tant, ja sabem a quí li va fer més ilusió i a quí no tanta...
Una cosa que vaig agrair molt va ser el comentari de la Mireia sobre que 'saltaria' molt d'una recepta a l'altre i que ho feia expressament per a que no xerressim tant. Sincerament, la darrera vegada vaig trovar molt molest el nivell de soroll que hi havia que en moments no ens deixava escoltar la mestre.
Les receptes van ser tres:
LEMON CURD (perfecte, ja tenía ganes de veure'n un per decidir-me a fer-lo, una base imprescindible per progressar i millorar el meu nivell de pastisseria).
TARTALETA DE LEMON CURD I RAPSÒDIA DE FRUITA VERMELLA. Sensacional, sobre tot perque fer tartaletes ja no em farà cap por, i la rapsòdia és simplement una de les coses més meravelloses del món de les coses meravelloses.
PASTÍS DE MERENGA I LEMON CURD. Això ja no m'agrada tant, però també vem aprendre a fer la pasta brisa. Senzilla, fàcil i resultona.
De les tres, us poso la base i autèntic regal de la Mireia:
Lemon Curd:
Ingredients: 2 o 3 llimones grosses i tendres (aprox. 150 ml de suc). 2 ous 150 grs. de sucre 100 grs. de mantega
Procediment:
Batem els ous, reservem.
En una cassola al bany maria, barregem el sucre i la mantega. Afegim el suc i la pell de llimona. S'ha de desfer el sucre (comprovar-ho amb el ditet, nens) i que no s'escalfi per sobre de 37 graus.
Sense deixar de remenar afegim els ous i ho coem 15 mins.
Colem i llestos!!
I al cotxe, de tornada i amb aquesta energia que ens dona la Carbó:
