Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pollastre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pollastre. Mostrar tots els missatges

divendres, 19 de febrer del 2021

de pollastre rostit a l'ast fet a casa (Video)

Pollastre a l'ast fet a casa

 
Tinc un fornet a casa que és una meravella. Hi puc fer pollastres a l'ast, o quelcom que s'hi assembla moltíssim ja que en realitat gira en sentit vertical en comptes de fer-ho en sentit horitzontal. Però el resultat és el mateix: un pollastre a l'ast de pell rostada i cruixent, amb una carn molt sucosa -sobretot les cuixes, es clar!-
Pràcticament no porta feina, així que és habitual fer-lo servir de tant en tant sobretot els caps de setmana. Aquí us deixo un petit video on el podeu veure en acció, fent un pollastre rostit a l'ast..però a casa :)


diumenge, 31 de gener del 2021

de recepta: pedrers (mollejas) amb potxas

mollejas de pollo guisadas con potxas gvtarra pedrers 
Fins i tot dins dels menuts hi ha classes socials. Vull dir que si gairebé a tothom li sembla sexi una bona galta (que li diuen melós, aix) en canvi no passa el mateix amb els pedrers (en castellà mollejas) del pollastre. I és  una carn que ben guisada dona un resultat fantàstic i a sobre molt be de preu. Sí, clar, requereix una mica de feina per a netejar-les (una bona opció és comprar-les netes) i també has de tenir temps per a fer anar el xup-xup durant hores. 

En el nostre cas, tota la nit, unes 9 hores de olla de cocció lenta. Tot i que es pot fer igual amb olla i cocció tradicional. Per a donar-hi un plus de tendresa i sabors, les vem marinar 5 hores amb vi i les verdures tallades. Això sí, abans de posar el vi a coure, el vem reduir per extraure'n l'alcohol ja que a la olla lenta sino queda massa alcohòlic per al meu gust.

Recepta de pedrers (mollejas) amb potxas

Ingredients:
500 g de pedrers nets de pollastre
2 pastanagues
1 ceba gran
2 dents d'all
Unes branques de farigola
2 gots generosos de vi negre
200 ml de brou de pollastre
Sal, oli, pebre
1 pot de potxas cuites (en aquest cas eren de Gvtarra, com que estem fora de temporada les fem servir per a gaudir d'aquesta meravella untuosa durant tot l'any)


marinada de mollejas con vino

Elaboració:

Netegem bé els pedrers si no els hem comprat nets i els posem a marinar a un recipient amb la ceba, els alls i les pastanagues tallades. També afegim la farigola al marinat, que tindrem unes 5h a la nevera.

Colem la marinada i la posem en un cassó a evaporar l'alcohol, quan ja ha reduit de volum afegim el brou de pollastre i tornem a concentrar ja que si ho fem a la olla lenta, no hi ha gairebé evaporació.

Posem els pedres i les verdures en la olla i cobrim amb el brou i marinada reduits. Salpebrem i coem a foc lent (unes 11h en la meva olla lenta a posició més baixa, unes 3h en xup-xup normal de foc).
Quan ja estan ben tendres, afegim les potxas escorregudes i remenem una mica amb molt de compte per a no aixafar-les. Servim calentó i a disfrutar!  

mollejas de pollo con potxas gvtarra pedrers pollastre

dilluns, 27 d’abril del 2020

de recepta de confinament: Pit de pollastre amb sobrassada, pastanaga i PX



Vet aquí una de fàcil fàcil per al confinament. Només ens cal tenir una bona sobrassada de qualitat (la nostra és de Cal Rovira, en som molt fans) i tenir algunes verdures més a la nevera com són la pastanaga i la ceba. Al final es tracta simplement de confegir una salsa untuosa, potent (molt!) i sexi amb la que acompanyar un pit de pollastre (o el que sigui, que també li va el conill, o talls de porc, etc..).

Aquí l'altre punt imporant serà el punt de cocció del pit, que jo he fet planxat amb foc intens al principi per daurar i més fluix al final per a que no quedi sec. I perqué no al revés? doncs perque jo el vull daurat i al punt, i si em el deixo sense daurar al principi...podria ser que al final volent afegir aquest plus de sabor i maillard acabés assecant el tall.

Acabem les explicacions amb una pinzellada  dolça: és clàssica l'harmonia de la mel i la sobrassada, però jo l'he canviada per mitja copeta de vi Pedro Ximenez. També dolç, però amb matisos lleugerament balsàmics i molt passificats. Dona un mar de fondo que m'encanta.


Recepta de pit de pollastre amb sobrassada, pastanaga i PX.

Ingredients:


1 o 2 pits de pollastre per persona
150 g de sobrassada de qualitat
1/2 got de sofregit de tomàquet o salsa de tomàquet
1/2 copa de vi dolç Pedro Ximenez
2 pastanagues
1 ceba
1/2 porro
Oli d'oliva verge extra
Sal i pebre
Herbes aromàtiques trinxades


Procediment:

Piquem la ceba i la posem en una paella amb una mica (no gaire, perque la sobrassada acabarà afegint greix al conjunt final) d'oli. L'enrossim i quan ha agafat color afegim la pastanaga picada una mica més gran, salpebrem i sofregim.
Quan estàn els dos sofregits, afegim el porro trinxat que es farà de seguida. En quant les verdures estan tendres, afegim el Pedro Ximenez i evaporem bé l'alcohol.
Un cop evaporat l'alcohol, afegim la sobrassada i la desfem amb una espàtula.
Finalment hi afegim també la salsa de tomàquet sofregida i si volem, algunes herbes aromàtiques. Rectifiquem de sal i pebre i ja tenim la salsa llesta. Ha de quedar lleugerament carnosa, sense que tota la sobrassada es desfaci completament.

Fem uns talls als pits per a que la escalfor penetri més fàcilment fins a l'interior del tall. Els posem a daurar assaontats amb sal, pebre i les herbes aromàtiques en una planxa o paella amb una mica d'oli. Foc fort per a que es daurin i aleshores baixem per a que es faci el centre.

Servim conjuntament, amb atenció que la salsa és poderosa i per tant cal equilibrar les quantitats al plat :)

divendres, 9 d’agost del 2019

de recepta: pedrers de pollastre en salsa especiada



Mérida.Extremadura. Pedrers en salsa especiada de vi blanc i tomàquet.
Aquest menut gairebé desaparegut de cartes i literatura es una mossegada espectacular quan es cuina bé.
Li cal temps de fogó, es clar, i un fons aromàtic interessant que actui impregnant mentre la fibra s'estova. Els de la foto es desfeien només de mirar, una passada. Més menuts, siusplau!

#fetacasa
#vacasions
#mollejas #cocina #cuina #cuinaademenuts

La recepta de pedrers en salsa especiada:

Ingredients
600 g de pedrers de pollastre el més nets posible

Tres o quatre cebes, que n'hi hagi!
2 dents d'all
Mig got de vi ranci
Mig got de vi blanc
Anís estrellat
Unes boles de pebre negre
Dues fulles de llorer
Una cullaradeta de pebre vermell de la Vera (fumat)

Mig got d'oli d'oliva verge extra
Tres cullerades de mantega
Tres tomàquets madurs
500 ml de brou de pollastre
Sal

Procediment:

Netejem bé els pedrers de qualsevol tel i els daurem breument en l'oli amb mantega. Reservem.
En aquest oli posem la ceba picada i la caramelitzem a foc lent fins que agafi un color fosquet, afegim el tomàquet, els alls i les especies. Remenem i tornem a incorporar els pedrers.

Quan tinguin temperatura, afegim els vins i deixem evaporar bé els alcohols. Salpebrem i finalment incorporem el brou per a que vagi coent i reduint fins que els pedrers estiguin ben amables a la mossegada. 45 minuts o més, el que calgui, és cuina sense presses la dels pedrers :)

diumenge, 24 d’abril del 2016

de broqueta de pollastre adobat amb amanida de pochas

Una video recepta en un minut, senzilla a tope i resultona a mil.
Broqueta de pollastre adobat i una amanideta de pochas -potxas, potxes, poches- per a acompanyar. Adoro les pochas.

Podeu veure l'article original aquí:

http://www.gastronosfera.com/es/recetas/carnes-y-aves/como-hacer-brochetas-de-pollo-adobado-junto-a-ensalada-de-pochas


diumenge, 3 d’abril del 2016

de pollastre en pepitoria, una recepta supervivent des de l'edat mitjana


La gallina (pollastre en el nostre cas) en pepitoria és plat historic que remunta les arrels fins a la cuina de la edat mitjana. En la formulació no hi aparèixen ingredients provinents d'Amèrica -ni tomàquet, ni patata,ni pebrot,...- i s'atribueix en general als àrabs l'origen primigèni.

En tot cas, a la familia extremenya és un plat de molta vigència. La tieta Brígida i la cosina Maxi en son grans executores. I aquí també la fem de la millor manera que sabem. En aquest cas amb formulació de la super xermaneta. A casa tenim el costum de presentar-la de forma anàloga als curris orientals, acompanyats d'arròs blanc basmati.


La recepta, pollastre en pepitoria.

Ingredients:

12 pernils de pollastre
2 cebes
ametlles
pa
safrà
2 alls
3 ous
oli
sal
pebre
vi blan
1 l. brou de pollastre

Procediment:

Tallem la ceba a trossets petits i la daurem al fons de l'olla ràpida amb un parell de fulles de llorer.

Mentre es va 'potxant' la ceba, traiem la pell als pernilets que salpebrem i daurem en una paella amb un raig d'oli d'oliva.

A banda per preparar la picada torrem unes llesques de pa i el safrà perquè deixi anar els aromes (jo ho vaig embolicar en paper d'alumini que vaig desar a la paella quan ja havia retirat el pa i apagat el foc). Tallem un parell de dents d'alls i ho barregem tot al morter afegint també el pa torrat, safrà i les ametlles (que ja estaven torrades). Un parell de minutets donant canya al morter i ja ho tenim.

Quan tenim la ceba ben potxadeta, agreguem el gotet de vi blanc i deixem evaporar l'alcohol. Tot seguit, aboquem els pernilets a l'olla ràpida, el brou i la picada. Tapem l'olla, els vaig tenir uns 15 min llargs.

En un cassó,  bullirem els ous. Transcorreguts aquests 15 min, obrim l'olla i afegim els ous a trossets, una volteta i ja ho tenim pel tàper. Els pernils amb tota la seva 'salsa' els vàrem acompanyar amb un arrosset bullit, en aquest cas basmatic, un tàper bo i complet!

dimarts, 9 de febrer del 2016

de pollastre amb ras-el-hanout per al tàper



Aquesta és una recepta de tàper de la super-xermaneta. Que ens la passa ja cuinada i porcionada, que mona.
Així que li he demanat que me la escrigui per a que s'incorpori al recull de la familia -que també hi ha d'això en aquest blog, je!-

La idea és senzilla i eficaç: olla super ràpida, pollastre, vegetals i aroma pujat amb ras-el-hanout. No falla!

Recepta: Pollastre amb verdures per al tàper

Ingredients:
12 pernilets de pollastre
2 cebes
1 porro
3 pastanagues
3 dents d'all
una bosseta de tomàquets cirerols
1 got de vi blanc
1 got de vi negre
2 gots d'aigua
llorer
sal
pebre negre en gra
ras el hanout 
oli d'oliva 

Procediment:

A l'olla afegim un bon raig d'oli i anem incorporant els alls, les cebes, el porro i les pastanagues tot talladet amb un parell de fulles de llorer i força pebre negre en gra (hi vaig afegir uns 25 grans). 

Traiem la pell als pernilets els afegim la sal i ras el hanout i els daurem en una paella amb un raig d'oli d'oliva (que estiguin ben dauradets). A mesura que els anem daurant els passem a l'olla express amb la resta d'ingredients.

Inicialment no tenia previst incorporar els tomàquets que finalment vaig afegir directament en aquest moment a la resta d'ingredients. 

Afegim el vi (blanc i negre) i l'aigua juntament amb una bona cullerada sopera de ras el hanout. Sal i unes voltetes al ritme de xup xup. Si cal una mica més de sal i tapem l'olla. 

Deixem que es vagi cuinant i als 25 minuts aprox destapem (en aquest cas tot i el temps els pernilets estaven ben sencers). 

Podem retirar i triturar les 'verdures' per fer una salsa fineta o en aquest cas en tractar-se d'un plat de tupper ho hem deixat tal qual per menjar acompanyat d'un arròs bullit.

divendres, 2 de gener del 2015

de pollastre amb patates, recepta de Nadal.


Un altre dels plats que aquest Nadal 2014 hem preparat per a la familia. El menys evident a cop d'ull i nascut de forma 'mes o menys' improvisada ja que no vem aconseguir unes bones Tortas del Casar que acomplíssin les condicions que necessitàvem per al plat titular (un altre nadal serà).
En tot cas, las patates vitelotte van servir per a fer un parmentier suau i gustòs que vem acompanyar amb un pollastre rostit amb molta herba aromàtica, esmicolat i barrejat amb el seu propi suc. En realitat, un pollastre amb puré, i d'aquesta manera va arribar a taula: pollo con patatas.

Recepta de pollastre amb patates (violeta)

Ingredients:


Un pollastre
1 kg de patata vitelotte (violeta)
Mantega
Crema de llet
sal, oli, pebre blanc
herbes aromàtiques (orenga, romaní)
Llimona

Procediment:

Per al parmenitier:
Coure les patates amb pell en aigua i sal. Deixar refredar i pelar.
Tallar les patates i treballar amb una forquilla per a fer un puré, afegim unes cullerades de mantega fosa i salpebrem. Finalment acabem de enriquir amb una mica de crema de llet al gust (nosaltres li vem posar aprox mig gotet). Al final queda cremós i amb prou cos comper poder-ne fer qnelles. Reservar.

Rostim el pollastre al forn ben embadurnat amb les herbes, la sal i l'oli. Li vem posar rodanxes de llimona sota la pell per a un extra d'aroma i sabor. Quan està ben fet (diria que horeta i deu mins en el nostre cas) el deixem refredar i l'esqueixem ben petit, com si anèssim a fer croquetes. El barrejem amb una part del suc del rostit per a donar-li matisos torrats i ja ho tenim.

Amb un parell de les patates, fem xips tallades amb mandolina que serveixen per a donar un toc cruixent i decorar el conjunt.

diumenge, 31 d’agost del 2014

de curri de pollastre

Avui, una recepta ràpida i de pim-pam que ens hem fet per dinar la full family, tot aprofitant que els 'supers dels teutons' estan de setmana oriental i tenen l'arròs basmati a un preu molt competitiu. Un curri de pollastre express fent servir la barreja korma, d'origen indi, molt suau i aromàtica.


Curri 'korma' de pollastre i pèsols

Ingredients:

Un bon grapat d'arròs basmati per persona (avui mesurem a grapats, je)

Unes quantes tires de pit de pollastre (ja veieu, quin rigor)
Barreja korma de espècies per a fer curri (coriandre, cardamom, cúrcuma, comí, pebre blanc, pebre vermell, gingebre, xile, cardamom, all, api i alcaravea)
Un pot de llet de coco
Un got de llet evaporada
Tres o quatre alls 
Una mica de sal
Oli de girasol
Un grapat de pèsols

Procediment:

En un wok gran, posem un fons d'oli de girasol on hi daurem molt lleugerament els alls picats. Poc, només per perfumar l'oli al que afegim el pollastre i saltem un minut per acabar afegint el curri en quantitat generosa. És el nostre sabor principal, cal que n'hi hagi.

Aboquem la llet de coco i la llet evaporada i coem durant uns minuts per a que el pollastre estigui fet i vigilem de no passar-nos i deixar-lo eixut. Rectifiquem de sal i ja ho tenim llest.
En una cassola, posem aigua amb sal i fem l'arròs bastmati, que tan estilitzat i prim com és es fa en deu  minutets. El passem per el colador i ja tenim la base del plat.
Posem l'arròs i per sobre el nostre curri de pollastre i endavant les atxes, que tenim gana i quan estem tots a casa es practica la ración del potro. Quien acaba antes, ayuda al otro. Heh.

dissabte, 23 de febrer del 2013

de guanyadors Jornada Pollastre Pota Blava El Prat

Dissabte vem dir que fariem el sorteig i dissabte hem fet el sorteig. Potser una mica tard, però l'agenda és molt rebotida i vivim en un winzip permanent. En tot cas, aquest és el resultat del sorteig de 10 invitacions per a la Jornada de Pollastre Pota Blava El Prat:




Guanyadors del sorteig:

Abril
Sara Maria
Manuel Centellas
Mónica Lopez
Maida
Galeteria
Marina A.F.
Nani violeta
Dolça
Tiritinyam

Els guanyadors teniu fins dimecres per confirmar la vostra assistència a decuina(arroba)gmail.com, si no ho feu buscarem un substitut per a assegurar que no es perdin les places :) Gràcies a tots els que heu participat i sentim que no hi capiguem tots. Esperem poder coincidir en properes trobades!!

dimarts, 19 de febrer del 2013

deu invitacions per a dinar Pollastre Pota Blava Prat


Sorteig de 10 invitacions per a les 4es Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat. Concretament per a la Trobada de blocaires gastronòmics amb showcooking i dinar inclós.
Sí amigos, #porlapatilla (blava)
L'any passat i convidats per l'associació de gastronomia i vem poder gaudir d'un show cooking sobre la Carxofa Prat. Aquest any la jornada anirà al voltant del pollastre Pota Blava i fins i tot podrem visitar una de les granjes productores!




Programa:

11.30h  Show cooking pollastre pota blava
14h       Dinar
16:15h  Visita a la Granja Torres per veure les bèsties in situ... 

Tenim 10 invitacions per a posar a sorteig entre aquells blocaires que us hi volgueu apuntar... 





Per a poder optar a una de les invitacions, només cal que siguis blocaire de cuina i gastronomia i que ens deixis un comentari en aquesta mateixa entrada. Amb això n'hi ha prou: no logos, no links, no more... nomes ganes de venir. El sorteig el farem el proper dissabte 23, una setmaneta abans per a que hi hagi temps de preparar agendes




dijous, 24 de maig del 2012

de pollastre en salsa de iogurt

Fa uns dies vaig rebre una comunicació via correu elèctric desde la cooperativa La Fageda, productors d'un iogurt més que bó i que volien fer-me arribar a casa un lot dels nous iogurts grecs que han llençat al mercat. Donades les característiques especials del projecte social d'aquesta cooperativa, vaig acceptar la invitació de seguida. Coneixia el projecte i els esforços que valen la pena, s'han de recolzar.

I en aquest cas no tinc pas merit: iogurt gratis i post amb recepta no és precisament un drama clàssic de l'antiga Grècia.

I el que sí he volgut ha estat cercar una recepta que fos una mica original i em permetés tastar algun plat nou que m'alegrés un sopar lleugeret. En aquest cas una recepta d'amanida portuguesa, o com a mínim  mi m'ha arribat desde Portugal.



Amanida de pollastre rostit, iogurt, taronja i pernil.


Ingredients:
Carn de pollastre rostit que ens hagi sobrat del dinar del diumenge (for example)
Un parell de talls de pernil
Un parell de iogurts grecs (en el meu cas han estat obviament els del lot de La Fageda)
El suc natural d'una taronja
Una ceba tendra
Sal, pebre.
Una mica de mantega.


Procediment:


Desossem el pollastre i el piquem a ganivet en trocets fins, reservem.
Piquem la ceba i la posem en una paella a daurar amb un puntet de mantega.

Piquem també el pernil i ens el posem amb la ceba quan aquesta ja està cuita, però sense que agafi color.
Aboquem també el pollastre picat i li donem un minut de saltat per a que agafi sabor tot plegat.

En un recipient a part, barrejem el iogurt i suc de taronja al nostre gust, serà la salsa. Que salpebrem per a que quedi saborosa.

Finalment ho barrejem tot plegat i en el moment de servir hi posem una mica del pernil tallat i saltat uns segons a la paella i una mica de ratlladura de la pell de taronja. Es pot menjar fred perfectíssimament.

Aquí teniu un resum de la seva activitat (que no us espantin els cinc primers segons, val la pena :-P)

dimecres, 14 de setembre del 2011

de post picantón (III): recepta de picantons amb vermout i peres.

Continuem amb la sèrie de receptes picantones que culminarà ben aviat amb la picantor més absoluta. De moment, uns picantons amb vermout i peres que vaig cuinar al forn una d'aquestes nits de calorassa tremenda.
S'ha de tenir afició per a enrolar-se en aquestes missions amb el Setembre que ens està caient a sobre!!

Això sí, amb la cuina a 40 graus no recordo cap picada d'aquests fills de puta amb ales i cos atigrat que tan sovint deixen la tarja de visita les darreres setmanes.

Picantons amb peres i vermout.


Ingredients:

Quatre pollastres picantons
Un kilet de peres erculines (són dures i aguanten bé la cocció)
Dues cebes ben formoses
Dos o tres pebrots verds
Dues dents d'all
Unes cullerades de tomaquet doble concentrat
Vermout negre, en molta quantitat que hem de submergir les peres
Sal, oli, pebre.
Opcional, una mica de brou de pollastre.




Procediment:

Començem pelant les peres i posant-les en un cassó submergides en el vermout negre, una mica de sal i una mica de pebre.


Mentres es van fent, que trigaran una mitja horeta, posem en una paella la ceba tallada en brunesa amb una mica d'oli i sal. La posarem a foc mig fins que estigui translúcida i aleshores afegim el pebrot i els alls.




Continuem amb el sofregit fins que el pebrot es comença a estovar i aleshores afegirem el concentrat doble de tomaquet. També es pot posar una salsa de tomàquet però a mi m'agrada més el gust d'aquests tomàquets assecadets al sól.

El tindrem uns minuts i ja tindrem fet el sofregit de base per a la salsa. En aquest moment és probable que les peres ja estiguin fetes. Si és el cas, les retirem del vermout, les reservem i afegim el vermout al sofregit.
Ara ja tindrem la salsa complerta per a fer la cocció dels picantons.


Daurem els picantons abans de posar-los al forn.


I afegim la salsa. com podeu observar a la foto, tinc un 'pulso de cirujano' i la foto ha sortit enfocadíssima. Cose de abocar amb la esquerra i fer la foto amb la dreta, heh!


Finalment, al forn i al cap d'uns 25 mins de 180 graus ja tindrem el resultat desitjat. Jo li vaig donar la volta a mitja cocció i al final una mica més de temperatura per acabar de daurar. Els darrers cinc minuts hi afegim les peres per a que s'integrin al conjunt però que no es facin més, ja que quedarien massa flàccides.


Si veieu que us queda sec, podeu afegir-hi una miqueta de brou de pollastre.

Molta foto, però en realitat la recepta és ben senzilla. Un fons de cocció i una mica de forn en tenen la culpa... ah bé... i el vermout i les peres. De fet, porto una època en que cuino més amb vermout que amb vi... serà una fase, suposo.

dijous, 11 d’agost del 2011

de sex in the kitchen: Post picantón (I)

Primera part d'una serie d'entrades picantones, en aquest primer cas per motius ben obvis i plumifers.

Picantons al estil fons d'armari. I és que el fons d'armari a casa són els tomàquets, els alls, la ceba i la patata. Vaja, que no sóm precisament uns abanderats de la moda exclusiva i més aviat compartim vestimenta amb el comú de la classe treballadora (en quedà d'aquesta?) de casa nostra.

Picantons guisats (ojo, no són estofats ja que no es realitza la cocció en un recipient tancat i amb poca presència del liquid element)

Ingredients:

Dos picantons, aquests pollastres reduits de carn més fina i cuixa escadussera.
Una ceba tendra grossa
Un parell de pebrots verds
Un parell de dents d'all
Mig gotet de vi blanc
Un grapat de pèsols
Uns tomàquets de penjar
Mig got de salsa de tomàquet
Un parell de cullerades de tomàquet doppio concentrat.
Mig gotet de conyac
Unes patates
Sal, oli, pebre




Procediment:

Daurem els picantons en oli en una cassola (o wok en el meu cas) per a que agafin coloret per la reacció de Maillard. Quan els tenim ben dauradets els reservem.


Començem preparant la bresa de cocció que desapareixerà en forma de salsa:  posem en l'oli anterior  la ceba tallada en brunoise, l'all sencer per a que no es cremi i la meitat del pebrot tallat. Tot ha de coure lentament fins que estovi.

Al final de la cocció hi afegim el vi blanc, evaporem l'alcohol i salpebrem. Ho passem tot per la minipimer i li barrejem la salsa de tomàquet i la de tomàquet concentrat.


Tornem a posar al foc la resta del pebrot verd, els tomàquets tallats per la meitat i les patates. Afegim el preparat anterior per a fer un fons i rectifiquem de sal i pebre.


En aquest moment afegim els picantons i amb foc potent els ruixem amb el conyac. Que també ha d'evaporar i quan ja estigui sense alcohol cobrim amb una mica d'aigua si ens fa falta per a assegurar la cocció. Estarà a foc suau-mitjà fins que les patates i els picantons estiguin ben fets. Posem unes 25 mins aprox.


I d'aquesta manera, hem acomplert la primera etapa de la sèrie de posts picantons. Demà més i si pot ser, doncs més picantón...

dilluns, 4 d’abril del 2011

de sylt lackerad kyckling

Per a fer invents no hi ha res com tenir una mica de temps lliure i una natural curiositat per les coses.
Si el temps el proporciona un diumenge tranquil per acabar de fer la recuperació que demanen les amígdales maltractades. I les ganes de tastar i experimentar venen de fàbrica...
ens podem trobar amb resultats interessants.

Com que cuino per als que estimo gairebè cada dia, la meva natural tendència exploradora està força controlada i no hi ha perill de caure en extravagàncies excessives.
Però d'experiments, tastos, intents, proves i excursions sempre en vaig fent. Aquest diumenge se'm va acudir que si els xinesos poden fer pato lacado jo també podia fer a casa un petit divertiment aprofitant aquesta idea de barnissar dolçament un au que forneja.

Pollastre 'lacado' (laquejat? lacat? on està el termcat quan el necessito) amb nabius vermells.

Els ingredients en el meu cas són ben senzills i fàcils d'aconseguir: simplement els que tenia a la nevera quan vaig anar a fer un cuinastorming de diumenge.


La recepta de Pollastre lacat amb nabius vermells suecs..sylt lackerad kyckling

Ingredients:

Un pollastre
Melmelada de nabius vermells sueca
Una llimona
Oli d'oliva verge
Farigola en bona quantitat
Sal i pebre.

Procediment:

En un recipient barrejem oli, melmelada, farigola, sal, pebre i el suc de la llimona. Ja tenim el barnis preparat. Ara només ens falta un pinzellet de silicona per a pintar el pollastre per totes bandes.


Alguns ja sabeu que tinc una meravellosa màquina de fer pollastres a l'ast així que la resta ja us ho podeu imaginar. 80 mins a 220 graus en tenen la culpa (cada 5 minus li anava pintant una capa de barnis, si hay que lacar se laca).



Us deixo un video de la maquineta de fer pollastres a l'ast per a que us feu la idea de com funciona...
El resultat m'ha agradat molt, ja que la melmelada de nabius vermells amb la llimona dona un resultat final que no és tan dolç com quan fem servir la barreja de mel amb salsa de soja. I el puntet citric de tot plegar el trobo encisador.

Aquesta vegada la reina del meu cor va estar dacord que l'experiment ha estat un èxit, cosa que m'alegra perque al cap i a la fi quan vaig obrir la porta de la nevera només buscava una forma de sorprende-la i fer-la somriure.

divendres, 28 de gener del 2011

de locus... una altra recepta!!

Doncs sí, recepta de pollastre farcit de prunes i pernil. Dues receptes en una setmana!!
Què ens està passant!! Definitivament locus? No tant, que no es pas la primera setmana on passa i tampoc serà la última.


Aquesta carmanyolada pertany a la categoria de les improvisacions de pim-pam, d'aqui te pillo aquí te mato. Feta a les 6 del matí per portar a la carmanyola del dia.
Sí, podria haver fet un arrosset bullit, però aquell matí em sentia juguetón.

De tota manera, és una recepta molt senzilla en la que volia aconseguir els sabors d'un rostit de pollastre, però de forma ràpida i també pràctica per a la carmanyola.
Sense òssos, sense pell i ja fraccionat en còmodes porcions.


Pollastre farcit de prunes i pernil:

Ingredients:

Unes contracuixes de pollastre.
Un paquet de prunes sense pinyol.
Unes llesques de pernil.
Tres o quatre dents d'all.
Patates.
Sal, oli i pebre.
Orenga.
Un gotet de xerès.

Procediment:

La nit abans, posem les prunes a remullar en el xerès (si volem podem aigualir-ho una mica per a que no estigui tan fort). Dessosem les contracuixes i a cada cuixa hi posem sal, pebre, orenga una llesca de pernil i un parell de prunes. Les tanquem formant un petit cilindre i les bridem. Sal pebrem també per fora i les posem a daurar a la paella amb oli i els alls.


En una altra paella (que tenim pressa! que són les sis del matí i a les set i poquet hem de sortir cap a la feina!) posem les patates tallades en rodanxes ben gruixudes. Han de confitar-se i quan ja gairebé estàn posem el foc més fort per a que daurin.
L'oli anirà agafant el gustet dels alls. Quan les patates ja estàn les posem al fons d'una safata del forn.


Sobre les patates posem les cuixetes farcides i cap al forn previament escalfat a 180 graus (aix, no se que fariem si no existíssin els 180 graus on es pot fer pràcticament tot, heh).
Abans de posar al forn li posem un parell de cullerades de l'oli on hem daurat el pollastre, una mica més d'orenga i au!!


Els quince minutets d'una dutxa ràpida i ja els tenim llestos. Potser pensareu que estic boig per anar a la dutxa amb el forn encés. Certament tinc les meves cosetes, però en aquest cas la cosa està controlada: és un forn elèctric.


Treiem la corda, cap a la carmanyola i cap a la feina, a aixecar el pais...

que tal i com el tenim afortunats sóm els que en tenim una, de feina.
I penseu que per molt que us pugui semblar que teniu una feina no gaire galdosa... sempre n'hi ha de pitjors!!

dimecres, 1 de setembre del 2010

de festa major amb pepitoria

Aprofitant que el sabi eSedidió ens ha dedicat amablement una entrada amb les seves fabas de bergantiños i que ilustra amb una foto de platja (la reconec 'de la zona' encara que no li se posar el nom exacte...) us mostro les dues platjes galegues que hem visitat aquest any i que m'enamoren. En especial la de Razo, parròquia riberenca de Carballo i que en marea baixa m'enlluerna en bellesa i kilometres.


Jo tinc el deute moral de fer una entrada quan cuini les meves fabas, però això no es produirà fins el cap de setmana com a mínim així que espero que ningú vulgui cobrar-me interessos de demora...



Aquest estiu també hem tingut l'oportunitat de coincidir amb les festes majors de Torremejía. Bingo. I com ha de ser, quan son festes la meva familia prepara un parell de plats que han esdevingut tradició. Superfamily power.
El més característic per a mí es 'la pepitoria', preparació d'origen àrab i suposo que per això amb presència d'ametlla i picada.


Pepitoria a la manera de la familia:

Ingredients:

Un pollastre ( o dos o tres, ja que ens hi posem oi?)
Unes dents d'all
Unes fulles de llorer
Ceba
Dos ous durs
Un grapat d'ametlles
Una mica de pà dur
Un gotet de ví blanc o ví de xerès
Safrà
Sal, oli i pebre
farina
farigola
Pimentón de la Vera.


Procediment:

En una cassola posem un parell o tres de dents d'all i oli. Els fregim i els reservem un cop estiguin rossos.
Tallem els pollastres en vuitens i els passem per farina. Els posem a daurar dins de l'oli anterior i quan estàn daurats els reservem.
Afegim la ceba tallada petita i la tenim a foc suau fins que està cuita i una mica caramelitzada.
En aquest moment afegim el pollastre, la farigola, el vi i el pimentón de la vera.

Ho reduim i un cop evaporat el vi afegim aigua fins a cobrir. Coem el pollastre fins que estigui fet afegint una mica d'aigua si ens fa falta de tant en tant.

Abans d'acabar la cocció, fem una picada amb els rovells d'ou dur, les ametlles, els alls inicials i una mica de safrà torradet. Ho afegim a la cassola i coem mig minut.


Acabada de fer està bona, però de matinada tornant del 'baile y el fregao' està brutalment bona.

divendres, 9 de juliol del 2010

de maridatges amb nota vol.4









Els que vem viure la joventut encavalcats entre dues dècades sempre quedem a part dels resums dels mass media. Meitat dels 80 i meitat dels 90: podria haver sortit un estilòs 'cocktail' i alguns pensaràn que en va sortir un kalimotxo.

Dels anys 80 en tinc un bon cacao mental. Segurament per que van desde la infància fins al final de l'adolescència. És per tant, un riu obligatoriament turbulent i dificil de navegar.

No recordo qué vaig menjar el dia que a l'institut vem esclatar amb la frase 'A la ville de....Barcelona'. Podría ser i mereixeria ser-ho un bon pit de pollastre arrebossat.

Potser massa infantil. Sí. Decididament el pit de pollastre és més dels inicis de la dècada que dels finals de la mateixa.

Recordo les excursions de l'escola, amb l'entrepà embolicat amb Reynolds i un bon pit de pollastre arrebossat a dins. Amb aquella humitat esponjosa de l'arrebossat en contacte amb el pà amb tomàquet. Bocata amb gust de tren cercanías amb seients de sky color grana.

Pit de pollastre i mondarines.
¿Porqué las llamas mondarinas, Luismi?

El bistec de bou dels 80 feia bola, era dur i sec. Un suplici. Amb el temps els bistecs de bou s'han estovat com també ho han fet la societat i el civisme. En canvi, els pits de pollastre, quan els fem a casa -sovint en dissabte- encara em semblen els mateixos.

Cruixents, tendres, sucosos i càlids.


dimecres, 2 de juny del 2010

de bojos amb bojos cacharros


I seguim per a bingo acumulant estris de cuina.
La cara que ha posat la reina del meu cor quan m'ha vist arribar amb aquest forn específic per a fer pollastres a l'ast us l'estalvio. Entre altres coses perque sóc de ciències i no tinc el talent que necessito per a descriure-la...heh.

Aquest forn que fa giravoltar els pollastres al seu interior me l'ha portat la Ban, es veu que la seva família se'n volia desfer i em va preguntar a mi si el volia. A mí!! Peró qué me estás preguntandooooo!!

En tot cas, ja tenim aquí el forn de pollastres i el cap de setmana li farem 'un tiento' per començar a esbrinar quines temperatures i temps de cocció són els millors per als pollastres catalans.


Bonus track: els llibres d'instruccions i de receptes estàn en frances. Però que CHICCCC!!