de la bellesa: música i espècies culinaries

Via Pantxeta (cómo le  añoramos, lisensiado) de Sucesos Gastronómicos, ens arriba aquesta bellesa en forma  de video especiat i musical que quasi es pot olorar. Just sit and relax...

de Marky Ramone. Gastronomia rock i callejera

Aquesta joia me la va passar el Manel el cocinillas, un paio tan i tan punky que és fan dels clics, de la cervesa artesana, de la gastronomia en general i de Rosendo. El Manel és lo más, com en Marky Ramone. Aquest membre dels Ramones es propietari d'un d'aquests fantàstics negocis de menjar de carrer que tant ens barrufen. Que als USA són habituals i que aquí per alguna raó que sospito te molt a veure amb ordenances, reglaments i merdes similars no hi ha manera de trobar.



Quina gana, Marky.

delafé del Bulli. Etsétera.

"Olivas esféricas / Lazos de zanahoria con sorbete de mandarina y almendra / Marshmallow de piñones / Oreo de oliva negra / Caramelo de aceite de calabaza / Ninfa de algodón / Mozzarela casera con albahaca / Brioix al vapor de cielo / Mejillones de roca calientes con picada deconstruida / Mejillones de roca calientes con picada deconstruida / Nueces con crema de nueces / Morfings / etsètera / etsètera / ... "


Te cags, un dels meus grups preferits cantant al Bulli en una cançó extranyíssima.
Crec que la cançó està feta amb el mateix esperit conceptual que imperava al millor restaurant del món. Valeono?

de la influència de la cervesa en la música moderna...

La banda Moones toca la mateixa cançó sense haver begut gens d'alcohol. I posteriorment van tocant   després de 'hidratar-se' successivament amb 20, 40,60 i 80 cerveses. El que segurament quedarà en la foscor de la ignorància és quines de les bandes que veiem nosaltres en els concerts en directe es troben en el stage1, en el stage2 i següents de l'experiment.

El cas és que no sembla que el so tingui una baixada de qualitat excessiva amb les 80 cerveses al body. El que canvia molt en canvi és la actitud, que es torna clarament més punk. Cosa que per una banda em condueix a pensar que una part la música moderna no requereix d'un virtuosisme pujadet per a ser interpretada i per l'altra... que Dèu salvi a la reina.

Per cert, la cançó em #molamazo.

de la cerveza, Georgie Dann, el verano 2013 y el arrujamiento

La cervesa que buena está, rubia o morena, eso que más da
Lo que yo llamo #CRITERIO

I jo que innocent de mi em pensava que ja era estiu perque porto sandàlies desde dilluns passat. Nope!! És estiu perque en Georgie ha tornat a canviar la lletra a la seva cançó eterna i aquest any està dedicada a la cervesa. Summertime, right now.

Fámos!! Súbelo súbelo!! Puaj.

de Love of Lesbian Mediterraneamente

Jodó, aquest any SÍ que m'agrada l'anunci del Mediterraneament.

Fins i tot m'agrada la cançó de Love of Lesbian que en ocasions m'entusiasmen i en altres nopuidornopuidor. Aquesta me la han clavat en tota la secreció de endorfines perque he acabat el video amb un somriure, crec que l'arròs que hi cuinen també ajuda molt en el meu cas particular. Per cert companys de gènere, avui per avui, si no portes barba ets un putu neandertal social. Si no portes barba descuidada ets un descuidat!!

Ara, que tot el que surt és gent guapa i la vida no és així. Però els anuncis sí. Je!

delafé y las flores azules: verso de la semana

"Si te quedas, 
habrá preliminares hasta para fregar,
habrá pescado fresco hasta los lunes, mi amor."

Verso almienticio de la semana, dale gas.
 Delafé y las Flores Azules. 'De tí sin mi'

de starfish and coffee. Elogi de la diferència via un esmorzar

Una meravellosa cançó del sonat del Prince (si es que encara se li pot dir Prince, que un ja no sap tenint en compte que avui és dia parell). En un dels millors discos que es van crear a la dècada dels 80 i a través d'un esmorzar de fantasia, ens apropa la figura d'una noia autista i la seva manera diferent d'entendre la realitat. M'encanta, celebrar la diferència que dona color al món. Imagineu com seria d'avorrit si tots fòssim que se jo, un registrador de la propietat que practica la estatuització com a forma de vida. Un tio gris, vaja.

Molta més llum ens porta algú com la Cynthia Rose, que esmorza estrelles de mar, café i melmelada.
Si no ho dic revento: #temazo XDDD


It was 7:45 we were all in line
2 greet the teacher Miss Cathleen
First was Kevin, then came Lucy, third in line was me
All of us were ordinary compared to Cynthia Rose
She always stood at the back of the line
A smile beneath her nose
Her favorite number was 20 and every single day
If U asked her what she had 4 breakfast
This is what she’d say
Starfish and coffee
Maple syrup and jam
Butterscotch clouds, a tangerine
And a side order of ham
If U set your mind free, baby
Maybe you’d understand
Starfish and coffee
Maple syrup and jam



Eren les 7:45 estàvem tots en fila
Per saludar la mestra, la senyoreta Cathleen
Primer va ser Kevin, després va venir Lucy, el tercer vaig ser jo
Tots èrem aborrits en comparació amb la Cynthia Rose
Ella sempre estava al final de la fila
Un somriure sota del seu nas
El seu nombre favorit era el 20 i cada dia
Si li preguntaves què tenia per esmorzas
Això és el que et diria:
Estrelles de mar i cafè
Xarop d'auró i melmelada
Núvols de Butterscotch, una mandarina
I una llesca de pernil
Si alliberes la teva ment,
Potser ho entendràs
Estrelles de mar i cafè
Xarop d'auró i melmelada

de música congelada #literalment

Per als que penseu que el millor que li pot passar a un troç de gel és caure en un gintonic premium, desde suècia arriba Shout Out Louds per a demostrar que encara hi ha destins més nobles i artistics per al sòlid de la vida. Amb tots vostés, el meta-glaçó i la música que llegó del frio...

Via co.design

de sota un cel blau de celofan.

Busque refugio querido lector, desaparezca en su viejo sillón.
Auyente lo real.

Coge una flor del arcén, para el consomé.
Pide perdón en el tren diciendo en francés:
Todos mis diamantes y el champán por unas migajas de su pan.

En la pared, adhirió granos de arroz

para escribir 'Solo yo, fui digna del amor'

del Negroni eternament pendent.

Parlàvem fa poc de la màquina coctelejadora automàtica (quin horror, en vull una!) i m'ha vingut a la memòria el meu còctail eternament pendent: el negroni.
Pendent sine dia perque es clar... soc abstèmi. Així que estic a la espera de coincidir en una cocteleria (m'hi veuen poc en aquests meravellosos llocs que a mi em semblen de deliciosa decadència postcolonial) acompanyat d'un bebedor que sigui amic i estigui disposat a demanar-se un negroni i deixar-me'l tastar. Complicao.

En tot cas, el tinc ficat entre i per les dues orelles desde el moment que vaig escoltar la meravella dels Sidonie amb homenatge a qui més i millor ha sabut vestir un combinat: 007 al servicio de Su Graciosa Majestad.
Negroni.

I en fi, si teniu curiositat per saber quins beuratges porta al seu ADN de cóctel, aqui teniu un video preciós on s'explica i que ve amb rubia-al-otro-lado-de-la-barra inclosa. Segur que és important, però a mi m'ha semblat que la rossa acomplia només una funció decorativa. En fin.

Negroni

• 1/3 parte de Vermut rojo
• 1/3 parte de Campari (bitter)
• 1/3 parte de Gin

El cocktail debe prepararse en el mismo vaso y lleva cubitos de hielo, pero nunca picado ni molido, pues el Negroni no debe aguarse. Por esa misma razón, las bebidas deben servirse ya frías de antemano, a fin de que el hielo no se derrita rápidamente y ensucie la bebida. Puede añadirse unas gotas de limón para potenciar el sabor, sobre todo del gin. La fórmula original se servía con una rodaja de naranja en el filo del vaso.
El vaso clásico para un Negroni es el llamado Old Fashion, un vaso bajo y ancho; las partes de los licores han de ser exactamente iguales, puesto que más gin de la cuenta daría un sabor excesivamente fuerte y alcoholizado, mientras que un exceso de vermut endulzaría en exceso el Negroni
Extret de la Wikipedia.

de Muffin Man, de Frank Zappa

Qui vol esmorzar madalenessssss???

The muffin man is seated at the table in the laboratory of the utility muffin
Research kitchen... reaching for an oversized chrome spoon he gathers an
Intimate quantity of dried muffin remnants and brushing his scapular aside
Procceds to dump these inside of his shirt...
He turns to us and speaks:

Some people like cupcakes better. I for one care less for them!
Arrogantly twisting the sterile canvas snoot of a fully charged icing
Anointment utensil he poots forths a quarter-ounce green rosette (oh ah yuk
Yuk... lets try that again...!) he poots forth a quarter-ounce green rosette
Near the summit of a dense but radiant muffin of his own design.
Later he says:

Some people... some people like cupcakes exclusively, while myself, I say
There is naught nor ought there be nothing so exalted on the face of gods grey
Earth as that prince of foods... the muffin!

Girl you thought he was a man
But he was a muffin
He hung around till you found
That he didn't know nuthin

Girl you thought he was a man
But he only was a-puffin
No cries is heard in the night
As a result of him stuffin

Bruce fowler on trombone, napoleon murphy brock on tenor sax, and lead vocals,
Terry bozzio on drums, tom fowler on bass, denny walley on slide, george duke
On keyboards, captain beefheart on vocals, and soprano sax, and madness. thank
You very much for coming to the concert tonight. hope you enjoyed it. goodnight
Austin, texas, where ever you are.

L'home madalena seu a la taula al laboratori de les eines madalena
Recerca a la cuina ... cerca una cullera cromada de grans dimensions i recull una
quantitat minúscula de restes seques de madalena i escombrant amb el seu escapulari
procedeix a llençar-les a l'interior de la seva camisa ...
Es torna cap a nosaltres i parla:

A algunes persones només els hi agraden els cupcakes. Per la meva banda,pitjor per a ells!
 

I a partir d'aqui per a desxifrar el sentit de la lletra potser hauria de prendre la mateixa medicació que prenia el bó d'en Frank. Heh!!
La cançó me la va suggerir l'Albert de Enocasionesveobares, un crack en el coneixement de la barra!!

de 600 + Rumba + Moritz + Barcelona

Fa uns dies vaig rebre una invitació de Moritz, aquesta marca de cerveses barcelonina que ha retornat del més enllà amb una bona colla de propostes fresques. Ja sabeu que jo no soc un gran bebedor d'alcohol -desisteixo de declarar-me més cops abstèmi, perque us sento riure desde aquí, lladres!- però em vaig apuntar a la experiència:

La proposta de Moritz i la empresa PUMM consisteix en conduir un Seat 600 original per l'Eixample barceloní (amb el privilegi de fer-ho acompanyat de la reina del meu cor i de la Mar baixagastronomia Calpena) i fer una parada tècnica al Bar Velódromo (no és casual, ja que en Jordi Vilà -Alkimia- s'encarrega del Velòdromo i del local Antiga Fàbrica Moritz).
Com a segona part, continuar amb el 600 fent-se unes Rambles fins a Colom amb la gent saludant i fent-nos fotos als semàfors i acabar amb un sopar amb concert de rumba a la seu de Moritz.

Com va apuntar la Mar, sempre havia somiat que la gent em faria fotos mentre conduia un Ferrari, però fer-ho en aquesta joia del desarrollisme franquista també té el seu encant. I es que la excursió automovilistica domina molt la experiència per sobre del tema sopar. Del que per cert, no vaig entendre el postre i en canvi vaig gaudir molt amb les croquetes i les salsitxes amb la salsa de mango.

Si teniu un dimarts tonto que voleu omplir amb una activitat que no deixa de tenir un punt romàntic i d'aventura de molt baix perfil (per a arrencar el nostre 600 un cop feta la parada ens va tocar empenyer durant uns metres)... ja sabeu: 600 + Rumba amb Moritz.

El preu és de 28 euros, per cert.
www.moritz.com/
Cada dimarts fins al mes de Juny.

de Savoy Truffles, notes que enganxen by The Beatles

Enganxadíssim a la cançó 'Savoy Truflle' dels Beatles, però molt eh!!

On gran part de la lletra son els bombons continguts dins d'una caixa de la marca Mackintosh Good News (un dels quals es deia Savoy truffle) i que George Harrison va dedicar al seu amic Eric Clapton. Un ionqui de la xocolata.

Cream tangerine and montelimar, 

A ginger sling with a pineapple heart, 

A coffee dessert, yes you know it’s good news, 

But you’ll have to have them all pulled out after the savoy truffle. 

Cool cherry cream and nice apple tart, I feel your taste all the time we’re apart, 

Coconut fudge really blows down those blues, 

But you’ll have to have them all pulled out after the savoy truffle. 

Brutal, dame más trufas!! Dame más!!

decàleg de raons per a no ser vegetarià

A la adolescència hom travessa una complicada època de recerca interior. Cercant una identitat, una definició de la pròpia essència i també uns objectius a la vida. És per tant el moment en que molts vem aprofitar per a fer una ulladeta a diferents escoles filosòfiques i religioses del món.

I deixant a banda temes tradicionalment considerats més trasscendentals, també vaig cercar la meva identitat en la menja i la jalamenta. I rodejat -starbase rendeix-te- de llibres del Prof. N. Capo i altres perles similars, vaig sospesar meditadament les raons per a ser o no ser, vegetarià.

Decàleg de raons per a no ser vegetarià.

Raó num. 10.

Bueeeeeeeeeeee, doncs em sembla que aquesta ja val també per a les altres nou pendents.

de lo últim lo milllor. Discos de xocolata.

Ja fa anyets que els modernets ens diuen que torna el vinil.
Els gafapasta insisteixen que els grups editen de nou en vinil perque el só és molt més autèntic i natural. Home serà natural si l'ou que s'està fregint de fons mentre sona el vinil és de gallina ecològica.

Els gafapasta tenen pasta a les gafes i també a les butxaques per comprar vinil.
I una oída a prova de rat-penat.

Pero jo els dic...

El que torna no es pas el vinil, que aneu desfassats. El que està arribant amb força és un material comestible que permet realment fer-te ún amb l'artista, fusió definitiva de la obra amb l'espectador. Fetixisme existencial i gastronòmic.

Arriben els discos fets de xocolata! Audibles i menjables!

Es clar que els gafapastes em podrien dir que la xocolata mai ha marxat dels ambients musicals. I tindríen rao els cabrons.
Sempre hi ha qui acaba els concerts amb una mica de xocolata i potser mes tard ja de matinada fins i tot es menja uns xurros.

Aquesta és la cançó tal i com sona en un mp3 de puta mare digital. El format proletari que va democratitzar la difusió de la música.
Inner Party System. Don't Stop.

Ara ja no hi arriba, pobret. Però imagineu com salivaria en Teddy proposant a la ministra Sinde un cànon per a cada mitxelin que portem acumulat a la cintura? eh?

de mercadona non-stop summer festival music

De les proceloses aigües del chonisme i a través de la magníficament polièdrica Mar de Baixagastronomia ens arriba... el hit definitiu. 'Mercadona choni progressive remis'.

O la versió 'lating-lating i no la sueltu'.

S'està portant mortíssim i es balla a totes les pistes de totes les carpes de la costa..

Gràcies Mar :)))

de vegan black metal chef (literal)

A través del Roger, ens arriba aquesta meravellosa aberració. De les que ens agraden.

Ja han passat els temps en que ser fosc i guitarrero volia dir menjar rap-penats a l'estil del raw-food. Això si, no es podrà dir que l'Ozzy Osbourne es menja la carn passada de cocció. En el seu cas el punt era 'sagnant' de totes totes.
Els grups metaleros i jèvits tenen també la seva panxa, i si no que li preguntin a l'Axl Rose!!

Si ets metalero i vols que el líder de la teva banda rossegui en directe tofu en comptes de pobres animals amb sistema nerviós... fes-te fan de Vegan Black Metal Chef.


Ho estem estimant molt, molt. Tot i que no arriba als nivells del Grindcore que ho està petant a les nostres terres: Oleguer Papiol, àlias Black dèbil. Del que parlarem més endavant.

Amb tots vostés, el grup vegà que fa el rock més dur i fosc de la galàxia... (al loro amb el 'cuchillo cebollero' i el 'cuchillo santoku' que gasta el muyayo...)

Com a Bonus, una recepta de cantada en alemany sobre com fer unes galetes sense ou. Igual et serveix per fer galetes que per envair Polònia. Aquests germanics sí que en saben!

Media taza de azúcar en polvo

Una cucharadita de sal
Una corte de hash turco
Media libra de mantequilla
Una cucharadita de vainilla y azúcar
Media libra de harina
150 g de nueces molidas
Un poco de azúcar en polvo extra
... y sin huevos

Coloque en un tazón
Añadir la mantequilla
Añadir las nueces molidas y
Amasar la masa

Forma globo ocular de tamaño piezas de la masa
Roll en el azúcar en polvo
Y decir las palabras mágicas:
bim sim sala sala bamba hacer saladim

Colocar en una bandeja para hornear engrasada y
Hornee a 200 grados durante 15 minutos
... y los huevos no

Hornee a 200 grados durante 15 minutos
... y sin huevos.

Ah! que no sabeu a qui em referia abans, en Black dèbil? Aquí el teniu. El millor programa de radio que conec actualment i la primera aparició d'en Black dèbil: una bèstia! Un cranc!!

Gràcies per els links metaleros, Roger!!

de festa grossa

Unes petites imatges d'un cap de setmana emotiu, energètic, dansaire i gastrobloc@ire. Un bloc no es un dietar? Qui ho diu. Desde la llibertat que dona no necessitar trascendir val la pena ballar amb els records d'un gan cap de setmana.

Començem amb un dissabte al matí i la presentació en societat del nou membre de la familia: en Blai, un campiò de profusa melena que anticipa un futur jevits, ouyeah!

Per dinar la tieta Mari ens va preparar Xató, un enorme mar i montanya de pollastre amb gambes (també enorme físicament, quin troç de cassola!!). I de postre un pastís de fruites meravellós per a celebrar els 83 anys de l'Angelina.




Un festival on vem portar l'ampolla de cava amb que ens va obsequiar en Tiriti a la darrera trobada. Gracies Lluis! A la teva salut!!

Per la nit, amb el temps justet -per a ser generosos- volem cap a Terrassa per a fotren's en vena un xute d'energia possitiva amb delafé i las flores azules.
Fins i tot amb el cantant lesionat són tremendos, alegres, festius i energètics. 100 minuts de ball on desvirtualitzem internetaires i que culminen amb la banda dançant a l'escenari mentre sona Dancing in the streets de Martha and the Vandellas. Tota una forma de predicar amb l'exemple la seva apología del ball.
Simplement, esto no se para y dale gas!!

I el diumenge al matí, encara amb la tonteria de la ballaruca al cos, al cor i als pensament... de cap a Ca l'Esteve a esmorzar amb en Xesco i en Dani. Com altres esmorzars de diumenge hi ha botifarres negra i crua, mongetes, pa amb tomàquet, i en Xesco ens sorprèn amb aquesta proposta de tonyina amb un escabetx i maduixes que ha versionat d'aquesta recepta de Gastronomiaycia.


I dilluns més, la vida no s'atura. Esto no se para.

decuina, quart aniversari.

Fa 4 anys que vem obrir la paradeta. I m'hagues agradat ser capaç d'escriure una entrada tan maca com la cançó dels Manel.

ANIVERSARI.

Els teus ulls cavalcaven buscant un desig
les espelmes cremaven i alguns dels amics
t'enfocaven amb càmeres de retratar
una veu comentava: "ai, que guapa està"
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa
decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit
Del tamany d'una mosca, del tamany d'un mosquit,

per un cop empetitit sota els tamborets
i la taula allargada pels dos cavallets,
fer-me pas amb prudència per un entramat
de sabates d'hivern, de confeti aixafat
i esprintar maleint la llargada dels meus nous passets,
i amargar-me entre un tap de suro i la paret.
Just a temps que no mengi el collons de gatet.

I escalar les sanefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un pelet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te un cabell, impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig travessant la paret del llagrimal,
ara un peu, ara un braç, ara el tors, ara el cap.

I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
repartir unes targetes, ser amable amb la gent
i amb maneres d'ajuda, discret i educat
presentar els meus respectes a l'autoritat,
escoltar amb atenció batalletes curioses als més vells,
fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
i amb un home amb corbata que no sé qui és.

i en un núvol de somnis que tens a l'abast
i entre d'altres que ho sento, però ja mai viuràs
detectar un caminet que m'allunyi del grup
o una ombreta tranquil·la on desapercebut
estirar-me una estona i per fi, relaxar-me celebrant
el plaer indescriptible que és estar amb tu avui que et fas gran
mentre fora de l'ull les espelmes es van apagant.

Tus ojos se perdían buscando un deseo
las velas quemaban
y algunos de tus amigos te enfocaban con cámaras de foto

Una voz que comenta: que guapa está
y yo en el fondo me acabaria el culín de la copa
decidido a encontrar un rinconcito adecuado
para hacerme pequeño pequeñito
del tamaño de una mosca
del tamaño de un mosquito

Para una vez menguado bajo los taburetes
y la mesa alargada por los caballetes
abrirme paso con prudencia por un entramado
de zapatos de invierno y confeti chafado
-
Y esprintar maldeciendo la longitud de mis nuevos pasitos
y esconderme entre un tapón de corcho y la pared
justo antes de que me coma el jodido gatito.

Y escalar las cenefas de tu vestido
y clavar el pie izquierdo en un descosido
y llegar a tu espalda y sentarme en un botón

y coger un pelo suelto y de un solo tirón
agarrar un mechón e impulsarme
con un último salto final
y conocer tu deseo,
atravesando la pared del lagrimal.

Ahora un pie, ahora un brazo, el tronco y cabeza.
Y ya dentro del deseo, ver si hay buen ambiente
repartir unas tarjetas ser amable con la gente.

Y con maneras de joven discreto y educado
presentar mis respetos a la autoridad
escuchando con atención batallas curiosas a los viejos
haciéndome fotos graciosas con otros ilustres viajeros

y con un hombre con corbata que no se quien es
y una nube de sueños que aún podrán llegar a ser
y otros que lo siento pero ya nunca serán

detectar un camino que me aleje del grupo
o una sombra tranquila, donde desapercibido
estirarme un ratito y por fin
relajarme
celebrando el placer indescriptible
que es estar contigo
hoy que te haces mayor
mientras fuera las velas se van apagando

721 posts i 1460 dies després et comfesso que escriure al blog em continua posant burraco. Molt.

Així que no ho farè llarg: Gràcies per la vostra complicitat, gràcies amics. I sobretot gràcies a la meva super-xermaneta i a la reina del meu cor que m'aguanten i amb paciencia pateixen en primera persona les meves idees, bromes i propostes blocaires.