dissabte, 31 d’agost del 2013

de vodka en vodka y tiro porque me todka

Aterro molt puajjjjerament en un vodka amb gust de tabac (alerta, que per als que vulguin més estil encara poden cascar-se el sabor de tabac mentolado. Heh!).

 http://www.ivanabitch.com/ivanabitch_overview_vodka.php

Aquest em porta a un molt molón vodka de la ouija, per als més atrevits en el terreny espirituòs.


http://lovelypackage.com/evil-spirits-vodka/
D'aquí a un vodka de disseny fantàstic amb l'ampolla menys estable que he vist mai per a un licor de grau.


http://www.bongspirit.com/bong/verified.html

A una ampolla guapíssima amb algun toc vampiric

 http://designtaxi.com/news/359865/A-Spooky-Vodka-Bottle-Design-That-Glows-In-The-Dark/

I a una marca que té vodka de molts colors, gustos i sabors. No miris si ets un purista ortodoxe del vodka pur i cristal.lí.

http://www.oddkavodka.com/

I com que el vodka bó és alcohol i com més pur és l'alcohol més pur és el vodka i com més pur és el vodka més car i més bó .... pots transformar el teu alcohol en una mena de ginebra. No em pregunteu la raó per la que no comprar ginebra de debó directament. Aquí teniu un kit per a aginebrar vodkes a casa...


http://scoutmob.com/p/the-homemade-gin-kit?ref=cat_city_washington-dc&sort=recommended

Esto es roja, ¿No?

Via Incrediblethings

divendres, 30 d’agost del 2013

de la bona


Han arribat els pares i 'el cargamento' de xoriços blancs i xoriços coloraos.
Merda de la bona, Je!

BONDEIA!!!!!! JUASSSSSSSS!!!

Extrabonus


dimecres, 28 d’agost del 2013

de breaking Star Trek i el concurs de menjar pastissos

Aquesta animació va arribar a les meves pupil.les via una conversa que mantenien a twitter la Mar i el Roger. Dues de les persones que (entre altres virtuts encara més valuoses) més controlen sobre sèries, llibres, flims, pinícules i música de les que mai he conegut.

En la peliculeta es posa moviment i imatge a un hipotètic guió per a un episodi de Star Trek que s'inventa un dels personatges de la també sèrie Breaking Bad. Es a dir, metaguió metatelevisiu molt pop i una mica gore. I es que en aquest concurs de a veure qui menja més pastissets de la galaxia, al final guanya l'orellut ajudat per unes tetes. Aix perdò, volia dir unes carretes.


Ara entenc d'on va treure la idea JJ Abrams d'emparellar l'Spock amb la tintenta Uhura!! Ahhh, bandidu!!

dimarts, 27 d’agost del 2013

de gelats i gelateríes a Barcelona. Llista de frigoríes.

Una llista de gelats i gelateries bones i boniques de Barcelona.
Algunes són  barates, altres no tant, i es que no es pot tenir tot a  la vida. Això sí, sabor i crema en dobledosi de frigories sí que podem tenir. Fins i  tot alguna  gelateria (de  les bones,  no de franquícia)  d'aquestes de gelat  de iogurt que darrerament infesten els centres de les ciutats a la caçera del turista i el  nadiu necessitat de molt sucre.




La llista la  trobareu  a l'article que he publicat en aquest link, a Gastronosfera.com.

Per suposat la gràcia del tema  seria completar  aquesta llista amb els vostres centres de refrescor de referència i els vostres  sabors  favorits.Us animeu a donar-me  un cop de ma completant la llista? (allà, no  aquí) :)

de llibre sobre cuina i ciència

Alerta que aquesta és bona, un llibre de introducció a la ciència i els conceptes més habituals amb que els científics descriuen el món que ens envolta... a través d'exemples que trobem en el nostre dia a dia amb els fogons. En el meu cas, la combinació I-DE-AL.






Al loro: NO DEIXEU DE VISITAR AQUESTA DIRECCIÓ QUE ÉS D'ON HE TRET LA INFORMACIÓ ;)

http://www1.rionegro.com.ar/blogs/deja_que_te_muerdan/sin-categoria/como-cocinar-y-aprender-sobre-ciencia-sin-aburrirse/

dilluns, 26 d’agost del 2013

de Restaurante Casa Escartín - Calatayud


Casa Escartín és un dels restaurants amb voluntat de profunditat gastronòmica que vem descobrir en els dies que vem pasar a Calatayud durant les vacances. Ens el va recomanar en Xesco Bueno que és coneix molt bé la zona. Tal com ell mateix ens deia s'ha de ser valent i tenir les idees clares per a posar en marxa un projecte com aquest en una localitat com Calatayud, on el gruix demogràfic és petit i on els gustos populars en general tendeixen a una cuina més tradicional i alhora menys sofisticada.

Tot i les dificultats objectives, a Casa Escartin porten anys donant molt bé de menjar i oferint als seus clients plats com un interessant steak tartar de tonyina tractat quasi bé com a ceviche. Una interessant barreja que dona com a resultat un steack molt fresc i refrescant tot i allunyat de la textura cremosa que seria habitual.

Per començar una mica de longaniza i de xoriço de la zona. La longaniza fantàstica, al puntet de feta i no com la que vem jalar al merendero el dia anterior que semblava un pal cremat. Ens hem portat longaniza cap a casa, espero que en fem alguna coseta i explicar-ho en una entrada.



Steak tartar de tonyina, ja esmentat. Si us fixeu, el color de la tonyina denota clarament l'acció dels àcids que a mode de acevichament fan servir a la casa. El puntet de fons del wasabi es va quedar al plat, que ja teniem prou amb el refrescant poder de la llimona en un tartar com per a sumar-hi una altra novetat. Maybe next time... :)


Un altre descobriment, el llamàntol fregit a l'estil malagueño. Es a dir, enfarinat lleument i fregit per a gloria dels repeladors i fans de anar rossegant racons del bitxo. El resultat és bó, divertit i ideal per a compartir a taula. Però a mi el llamàntol m'enamor amb arròs. Heh.


Un deliciós guisat de toro de lidia, que és la primera vegada que tasto. La carn mooooolt tendre i molt més suau del que m'esperava. Pensava que trobaria una mena de civet i vaig trobar un estofat suau delició. Això sí, les implicacions ètiques d'haver-lo menjat encara estan en debat dins el meu caparró.



Un arròs molt saboròs dels fruits del mar, ben marcat, grenyal i amb gra de qualitat. Els gambots sorprenentment bons tot i tenir els caps separats (cosa que va permetre retxupetejar el cap que li corresponia a la reina del meu cor). Fantàstic.
 

Els postres són per a mi el punt més millorable de la carta. O bé no vem tenir sort. Vaig notar una diferència notable entre l'estil i sofisticació de les propostes salades respecte al final de l'àpat. En tot cas, hi havia pastís de xocolata que al estar la reina del meu cor per els voltants és el que vem compartir: el postre que tingui més xocolata. Reheh!




Casa Escartín
Paseo San Nicolás de Francia 19
Calatayud
976 98 17 38
http://www.restaurantecasaescartin.com/

diumenge, 25 d’agost del 2013

delafé del Bulli. Etsétera.

"Olivas esféricas / Lazos de zanahoria con sorbete de mandarina y almendra / Marshmallow de piñones / Oreo de oliva negra / Caramelo de aceite de calabaza / Ninfa de algodón / Mozzarela casera con albahaca / Brioix al vapor de cielo / Mejillones de roca calientes con picada deconstruida / Mejillones de roca calientes con picada deconstruida / Nueces con crema de nueces / Morfings / etsètera / etsètera / ... "


Te cags, un dels meus grups preferits cantant al Bulli en una cançó extranyíssima.
Crec que la cançó està feta amb el mateix esperit conceptual que imperava al millor restaurant del món. Valeono?

dissabte, 24 d’agost del 2013

de 'Meals per hour', exemple solidari i logistic


Durant l'Octubre de 2012 l'huracà Sandy va devastar el Carib  la costa Est de Estats Units. Mesos després encara hi ha families en situació precària amb dificultats per obtenir el menjar necessari per a subsistir. Entre els diferents iniciatives, en George és un voluntari transportista i encarregat de magatzem que dedica hores i esforç a repartir lots de menjar per als que ho necessiten a través del Banc d'Aliments de Nova York foodbanknyc.org

A cada caixa, el necessari per a que una familia pugui menjar durant tres díes. El problema és la quantitat de temps que els voluntaris del banc d'aliments necessiten per el.laborar i distribuir cada caixa. En el video de cinc minuts s'explica com un equip de planificació logística i producció de Toyota va aconseguir optimitzar la quantitat de menjar per caixa, reduir el temps de preparació de cada lot desde 3 minuts fins a onze segons (racionalitzant la distribució dels elemens a posar-hi a dins, fent-ho a la manera de cadena de muntatge) I també van aconseguir reduir de 3 hores a 1,2h el temps de distribució amb una solució tant de baixa tecnologia com és una rampa per a poder treure descarregar les caixes molt més ràpidament.

La veritat és que m'ha cridat l'atenció tant per l'exemple bonic de solidaritat que  suposa sempre veure en acció un banc d'aliments com per l'aplicació d'una metodologia logística que amb petits canvis aconsegueix millorar moltíssim els resultats. Igual tinc un amic al que li interessa el tema, eh Lluís? :P



Via Microsiervos

divendres, 23 d’agost del 2013

de Monica cook, artista





Pintures extranyíssimes i inquietants de Monica Cook, on fa servir còssos femenins i aliments. Els 'bodegons' més extranys que recordo... http://www.monicacookart.com/paintings.html

dijous, 22 d’agost del 2013

de nit gastromusical al Molí de l'Escala

Durant aquestes vacances, un grup de blocaires convidats per Estrella Damm vem compartir moltes rises tot sopant al restaurant Molí de l'Escala. Un restaurant d'alçada que organitza els 'gastromusicals'. El cuiner que va preparar l'àpat no va ser el DJ residente, va ser el multiestrellat michelinià xef Paco Pérez l'encarregat de proveir-nos de la jalamenta de nivell.

El Molí de l'Escala organitza cada any el festival 'gastromusical', on es combina un sopar de xef afamat i prestigiós amb un concert de música a peu de taula. No tot alhora i barrejat per cert, que no sóm pas a Las Vegas. En tot cas és una proposta interessant que val la pena examinar a prinicipi de cada temporada no sigui el cas que puguis trobar aquell grup o cantant que et fa tilín amb un sopar d'alçada per a acabar de fer tolón. Això sí, el preu és de 72 euros (també hi ha la opció de comprar només la entrada per al concert, que obviament surt més barat).

El resultat de la suma de la Costa Brava, la brisa marinera, el sopar de pedigrí i un concert musical és obviament un còctel dolç que arrodoneix una gran nit. Aixó sí, els de canfanga ja ens podem buscar hotelet per la zona perque tornar de matinada a mi em sembla excessiu. En el nostre cas, vem pernoctar a Girona, el que ens va obrir noves oportunitats de gaudi gastronòmic ... però això ja serà tema d'un altre post.

De moment, us deixo amb el menú de Paco Pérez i la veu d'Amparo Sanchez. Els dos amfitrions de la nostra vetllada.

Tartar de tomàquet, bou de mar i esfera de mel
Per a mi el millor plat de la vetllada, sobretot per la esferificació de mel de l'interior que al explotar a la boca donava un resultat fantàstic amb la resta d'elements salats.Molt bona textura del conjunt.

Caneló de porcell i llagosta.
Bo de gust, no li vaig saber trobar gaire la llagosta. Però bé, el porcell ja era molt bó jejejeje.

Lluç #mediterràniament (ep, que no m'ho invento, que el plat es deia així :D. Via cambrer em vaig assabentar que és un lluç fet amb una salsa de la seva pròpia espina)
Un lluç fet al punt exacte de cocció, que és el que més em marca en aquest tipus de plats. La salsa també era suau i acompanyava molt i molt bé. Ja us he dit que el punt de cocció era acadèmic? :D

Cornet de cacao i llet merengada, sense foto i una pena perque em va agradar molt el gust torrat de la pasta del cornet amb la frescor dolça de la llet merengada del interior. Fantàstic postre.


I una darrera curiositat, aquestes són les fotos que decoren els lavabos d'homes del Molí de l'Escala. Concretament els pixòdroms, on una sèrie de fotos et fan sentir molt campeón. Vaja, psicologia directa a l'entrecuix. Segur que funciona!



dimecres, 21 d’agost del 2013

del primer tast de vi documentat de la història: 1.384

A través  'Manual de gastronomia' de Jaume Fàbrega, al que dedicarem la entrada corresponent,  em trobo el que passa per ser  la primera descripció escrita d'un tast de vi, descrita en la obra de Francesc Eiximenis i on els italians fan glops 'mastegant' el vi entre les dents mentre abans l'han mirat atentament tal i com el metge es remira la orina del malalt. Brutal.

Atenció que estem parlant d'una obra escrita l'any 1.384.



"E primerament veuràs ytalians, que cant beuen, que 3 o 4 vegades posaran bevent un poch gobell de vy, car ells primerament, lo remiren de totes parts, axí com lo metge remira la horina del malalt, aprés beuen un glop o dos, mastegant lo vy entre les dents; aprés ne beuen atretant faent semblants actes, e açò fan tantes vegades fins que han begut lo vy"

(Francesc Eiximenis, Com usar bé de beure e menjar, cap XXIV)

dimarts, 20 d’agost del 2013

de Mercats de Barcelona: un model d'adaptació i evolució

El documental emès per TV3 sobre el model singular de Mercats de Barcelona: gestió compartida entre els organismes municipals i els paradistes dels mercats. Reducció de les parades en els mercats remodelats i un total de 39 mercats en els diferents barris. El major nombre de mercats municipals fixes en qualsevol ciutat del món. Del món, al loro.



dilluns, 19 d’agost del 2013

de Restaurant Topik: molt bon menú de diari.

Topik és un dels restaurants amb més potència gastronòmica en els seus menús de migdia de tots els que podem trobar a Barcelona. Feia temps que hi volia anar a aquest local, però durant l'any laboral no és possible per motius obvis. Així que vem aprofitar aquestes vacances per a anar a tastar el seu menú per 12 euros (tot i que ja anava amb  la idea d'afegir el suplement de 4 euros per a gaudir dels arrossos, també molt reputats).
Topik està situat en ple centre de Barcelona, als fogons hi trobem el cuiner Adelf Morales. L'ambient em va resultar agradable i tranquil (èrem a Agost, segur que l'exit durant l'any fa que hi hagi força més moviment). El local està decorat sobretot amb fusta i ple de detalls com per exemple plats i anotacions escrites a ma darrera la barra. Personal ràpid i eficient i en definitiva el que es correpson amb el que ja havia llegit i sentit: una oferta compacte i potent de perfil bistronòmic.

El resultat del menú migdia és més que satisfactori, amb un arròs de sepionets i trompetes de la mort ben saborós, cuit al punt i de dimensions generoses.


Unes mandonguilles també bones, potser vaig trobar que al haver-hi dues vegades la trompeta de la mort tot era massa 'temàtic'. Es clar que en això es pot pensar que la 'culpa' és meva per escollir justament aquest plat de entre els segons que s'oferien. En tot cas i estant a l'Agost totalment fora de temporada, tampoc és que sortís embafat de trompeta, que és un dels meus bolets preferits.


Una pannacota per a finalitzar el menú, amb una oferta de postres que va més enllà del flam, iogurt i fruita. Hi havia la opció del coulant (2 euros de suplement), per exemple. Bona, ferma i fresca.


En definitiva, es confirma que el menú del Topik és una de les grans opcions per a dinar bé sabor i bé de preu a Barcelona. La pena és que ens agafa lluny, haurem de tornar a esperar una finestra d'oportunitat :)

www.topikrestaurant.es
c/ València, 199 - 08011 Barcelona T +34 93 451 09 23

diumenge, 18 d’agost del 2013

desapareixerem, però que nos quiten lo bailao

Desperto sota unes vigues de fusta vella, antiga. Retorçades en l'esforç i el temps semblen les venes de la casa, marques del tictac. A cada tic, una història i a cada tac un sentiment. Baixo a esmorzar i trenco el silenci que sospito desitja l'amic, potser un dels pocs instants del dia que li pertanyen només a ell. Tota la resta de batecs els hi regala a la familia.


Xerro igualment, peque al cap i a la fi d'això es tracta. Si m'han obert la familia per compartir instants i vacances hauran d'aguantar la incontinencia i xerrameca, hemos venido a jugar. Intento parlar baixet, per no despertar les criatures, però crec que de vegades se m'escapa el to de veu endut per la momentània euforia de la felicitat. Avui serà un bon dia.


Descobrim els torreznos en salsa, lo más mejor de la vida en barra. Entrem a la plaça de toros, però aquest cop no hi ha l'escenari, ni tampoc els Dire Straits. Més vermuteo és possible i qui salmuera empassa anxoves empeny. Xaranga a cau d'orella, ranxeres a tuttiplen.I al final del dia, amb la sopa de peix i arròs (sopa d'arrós a l'Agost! Como mola!), al final del dia...el pilpil.


Quan ens arribi el nostre moment desapareixerem lentament, però no serà sense haver gaudit del camí amb el privilegi de la bona companyia. Gràcies als quatre per obrir-nos casa vostra.


dissabte, 17 d’agost del 2013

de Domenico Crolla, pizzero o dibuixant?


Seguim amb les entrades d'Agost sobre troballes a la xarxa, aquesta de dissabte versa sobre en Domenico Crolla, el pizzero que fa pizzes dibuixades. Ni idea de si són bones, perque en realitat això va d'un tipus que en comptes de vendre les seves pizzes per el seu sabor, les ven per els seus dibuixos. Dona que pensar, però en tot cas el paio les treu força ben decorades....

  




divendres, 16 d’agost del 2013

de Ramen Burger, siguiendo la senda del cronut?




La Ramen Burger.
Una mostra més que hi ha una mena de moda cutrilla que s'esdevé al barrejar dos conceptes simples de menjar econòmic de cara a folrarse una mica. Començant per el cronut mica en mica el personal s'està deixant anar. Aquí tenu la Ramen Burger, un invent que consisteix en substituir el pa de la hamburguesa per uns ramen pastosets que tenen pinta d'estar amalgamats amb masilla d'aguaplast. No veig el moment de tastar-ho, vivo sin vivir en mi.



Aqui teniu fins i tot la seva crònica de com van sortir a l'informatiu de la ABC, una mostra més que l'equivocat dec ser jo. Es menja amb palillos, oi? Bé, millor encara.

dijous, 15 d’agost del 2013

de patates fregides dolces amb escuma de núvol...

Patates fregides dolces, amb escuma de nùvol i topping de cansalada. Qué us sembla, horror o genialitat? 

Jo li poso quatre PUAJS en l'escala de Ritchter.


Via laughingsquid
Fotos Rusty Blazenhoff

dimecres, 14 d’agost del 2013

de la pitjor espàtula del món, la espàtula 'Enterprise'



Em sembla que no, perque sincerament sembla la pitjor espàtula del món que mai hagi pogut veure. Per molt que tingui una lleugera silueta estil nau Enterprise és un horror, i aquest manec doble... despierta la ira de Khan!!!




Es pot comprar aquí, via Microsiervos

dimarts, 13 d’agost del 2013

de gintònic abans i ara. La internacional papanatas.

El que era ABANS un gintònic i el que és ARA.
Val a dir que fa unes dècades el gintonic no era pas una beguda hipster molona, sino un reducte de la mitjana edat més varonil davant de la aplastant superioritat del cubata.


No us ho creieu? Mireu com èren els anuncis als anys 80... quin és el target???!!!
¿Cómo te quedas? Muet.ta!!!


Via un Camarada de forogasòlic i font original El Jueves.

dilluns, 12 d’agost del 2013

de llonza llaminera amb salsa Ada Parellada


Aquest estiu estem fent servir la salsa Ada Parellada, que és el nom que nosaltres li donem a aquesta barreja d'aproximadament un 70% de melmelada de fruits vermells o maduixa i un 30% de mostassa de Dijon a l'antiga (es a dir, amb les llavors sense moldre). Es pot preparar en 30 segons i llueix amb qualsevol plat de carn, especialment amb l'ànec que és on la vem aprendre, tot i que en aquesta ocasió la hem emprat per a donar vida a una llonza llaminera passadeta per la planxa.

De totes les salses que conec, és la que té millor ratio entre temps de preparació i resultats en  boca. Unes patatones fetes al microones (i per tant amb poquíssim oli) fan l'acompanyament. I love summer.