de ràdio: 'La millor truita de patates' als blogs Vivants del Via Lliure, a RAC1

Avui al Via Lliure de RAC1 hem passat una estona patatera ben bona de la mà de Xavi Bundó i el seu equip (gràcies Blai per la complicitat)



A mi la paraula 'millors' no m'agrada gaire fer-la servir, car per saber quines són les millors truites i ser rigoròs caldria haver-les tastat totes, així que us comparteixo la selecció de les que a mi més m'han agradat darrerament, de tota mena i condició... però sempre amb patata.

ARUME
CARRER D'EN BOTELLA, 11 (RAVAL)
Truita estil betanzos amb REIXONS (llardons, fets amb cansalada cuita i premsada) de porc celta. Pell mínima, al tallar s'escampa l'ou i la patata. Fina, tall rodó. Quennebeq i gallega.
https://www.arumerestaurant.com

FLASH-FLASH 

GRANADA DEL PENEDÉS, 25 (GALVANY)
Es una truiteria, o sigui que tenen com 9 truites de patata diferents. A banda de la clàssica (amb ceba, talls llargs que queden penjant de la forquilla i sense ceba, fan també la caputxina amb puntes d'espàrrec i crostons de pa fregit i la gaditana que porta julivert)
http://www.flashflashtortilleria.com/

SEMPRONIANA -
ROSELLÒ, 148 (EIXAMPLE)
 K (sola, una k sola.Nom posat per Màrius Serra per a que soni com a cassola). Feta al forn amb cassola, oberta per dalt i li posen més ingredients segons temporada. Exemple, castanyes i foie.
https://semproniana.net/ca/

BAR DEL MERCAT DE SANTS
A DINS DEL MERCAT DE SANTS, QUE JO SÀPIGA NOMÉS HI HA UN.
 Les cuinen darrera la barra i tenen variacions que van cambiant segons temporada. Ambient de mercat total, estas a la terrassa enmig del mercat (pots seure!) i les presenten en cunyes triangulars, gruixudes, estil ben cuallat, amb pa amb tomàquet. El darrer cop, la de patata, la de patata amb carbassó i la de patata amb alberginia.

CAN ROS.
ROGER DE FLOR, 303 (GRÀCIA)
Clàssica i ben feta. Servida sobre taula de marbre i tertúlia parroquiana de si va ser o no penal ahir al Camp Nou. Que també és un ingredient!
Bar Can Ros. Roger de Flor, 303. Barcelona.

ELS PINXUS

MARIÀ CUBÍ, 81 (GALVANY)
Tenen dos locals, al de Galvany un enorme cartell tipus cinema fet amb bombetes posa OUS! perque li posen molta atenció al tema dels ous i les truites. La de patata és sucosa, la fan amb ceba dolça de figueres i la francesa la fan a l'antiga, donant-li forma a les puntes i queda com un zepelin punxegut.
http://www.elspinxus.com/

SAGARDI

MUNTANER, 70 (EIXAMPLE)
 En montadito, m'agrada perque a banda de ser bona, li posen un topping de pebrot del piquillo que va de conya.
http://gruposagardi.com/

SAGÀS 

PLA DE PALAU, 13 (BORN)
 Mida ideal per una persona goalfre que la vulgui per ell solet. Molt cremosa a l'interior i amb poca sal. ous eco i patates km 0 a Pla de Palau. Acompanyen amb coca del mossen de Folgueroles (amb tomàquet)
http://www.sagasfarmersandcooks.com/

VIVANDA
MAJOR DE SARRIÀ, 134 (SARRIÀ)
Amb patata i troços de botifarra negra. Molt sucosa però quallada. i un puntet alt de sal. El greix de la botifarra s'escampa per dins i dona gustet. Com està feta al moment, la textura de la botifarra és molt amorosa i toveta.

http://www.vivanda.cat/

Dos bascos, no pics here, sorry.
TAKTIKA BERRI
VALENCIA 169 (EIXAMPLE)

- poc cuallada, gairbé liquida. Seeeempre cal reservar perque ho peta.
MAITEA 

CASANOVA, 155 (EIXAMPLE)
-un altre basc amb truita poc cuallada. Li posen xoriço i pebrot verd fregit per sobre

de tast a cegues de patates xip amb la Revista Sentits

Fa unes setmanes la Revista Sentits (només accesible per a Ipads, caguntot!) em van proposar si volia participar en una secció que anomenen tast a cegues on es tracta de puntuar segons uns criteris que van desde la presència estètica fins als aromes, textures i sabors  un producte que van canviant a cada número. En tot cas sempre un producte de consúm casolà com per exemple les escopinyes en llauna o els caldos de pollastre envasats.
Potser no siguin productes gens glamurosos, però és quelcom que fem servir molt sovint i per tant val la pena aturar-se i analitzar-ho una mica, no? I si ho fem... em sembla bona idea posar-hi una metodologia rigurosa. Tot i que certament em jugo un pèsol a que a Sentits no tenen cap intenció de fer res que es pugui denominar pomposament com trascedent.

En el nostre cas ens va tocar tastar una bona col.lecció de patates xip, com us dic vem valorar l'aspecte, textura, aroma i sabor enmig d'un bon ambient (ja veieu a la foto quina era l'aliniació) i amb l'afegit que el tast es va celebrar a Girona amb el que la felicitat va ser doble -m'encanta aquesta ciutat!-.

Si teniu Ipad podeu baixar la revista gratüitament en aquest link:

https://itunes.apple.com/es/app/sentits/id691873104?mt=8

Els resultats són  en certa manera sorprenents doncs unes xips com les de Carrefour han avançat a altres marques que les superen en molt per preu i queden quasi a la mateixa alçada que les Fritz (reconec que en les meves puntuacions particulars fins i tot van quedar per sobre!) i en canvi el preu és considerablement inferior.

Això sí, va ser molt divertit perque fins al final no et diuen quines patates són les de cada marca -de fet al començar no saps ni les marques que tastaràs-. Tot i que el gran Tiriti va encertar un parell de marques... quin crack, tú :)

Moltes gràcies a la Revista Sentits per convidar-me a gaudir d'una estona tan xul.la, i bé...salutacions de part del Jordi el meu dietista. Queel tinc aquí al cosstat i em fa que 'No' amb el dit ;P

Jo no vull dir res, però a la foto següent es veu clarament que algú que regna al meu cor està copiant... heh!!

Revista Sentits al Itunes: https://itunes.apple.com/es/app/sentits/id691873104?mt=8

de truita de patates: historia, el.laboració i alguns exemples

La truita de patataes, un simbol del menjar popular i tavernari que també es pot trobar en alguns restaurants gastronòmics i fins i tot va tenir la seva versió postmoderna i deconstruida (atribuida erròniament en general a Ferran Adrià, per cert).

En vols coneixer una mica la historia? Millor amb ceba o sense? Veure en acció com cuinen les seves truites de patata alguns grans cuiners? Coneixer quines ens han agradat de les que hem tastat darrerament? Combinacions explosives com per exemple la truita de patataes amb cap-i-pota?

Tot això i més a un simple cop de clic! En aquest article que he publicat a Gastronosfera.com. Va! A qui no li agrada la truita de patates?

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/tortilla-de-patatas-la-preferimos-rubia-y-bien-rubia/#.UoYEpXA6I-I

PD: comenteu allà  com us agraden i on les  menjeu ;)

de pop amb patates, un tàper triomfador

Aquest pop amb patates ho va petar molt fa uns dies i la veritat es que és una carmanyola força fàcil de fer i amb un resultat molt golafre. Començem la setmana amb recepta, a menjar-nos el dilluns!!

Pop amb patates winning taper combo

Ingredients:
Un pop d'aprox 1,2 kg dona per 4 persones
Patates
All
Pimentón de la Vera
Oli

Procediment:

Per coure el pop, el posem en una olla superràpida sense aigua ni sal, només el pop. Tanquem i coem uns 16 o 18 mins el pop en la posició 2. I ja està cuit. 

Bullim les patates senceres i amb pell a banda fins que estan fetes. Les deixem refredar, pelem i tallem les mateixes.

En una paella amb oli daurem unes làmines d'all fins que estàn rosses, afegim pimentón de la vera de forma generosa i aboquem el pop uns instants. Acabem afegint les patates i fent unes voltes mirant que no es desfacin i ja tenim el tàper llest.

de patates fregides dolces amb escuma de núvol...

Patates fregides dolces, amb escuma de nùvol i topping de cansalada. Qué us sembla, horror o genialitat? 

Jo li poso quatre PUAJS en l'escala de Ritchter.

Via laughingsquid
Fotos Rusty Blazenhoff

de Patata Brava...elogi i opinió.

 
Avui nou article al Gastronosfera per parlar i teoritzar humilment sobre el fenòmen "patata brava". Un tema apassionant i equivalent a ficar el nas dins un vesper perque hi ha tantes opinions com persones els agrada la patata brava.

Si teniu algun local favorit de patata brava que volgueu compartir amb la resta d'humanitat, ho podeu fer comentant al article :) Per suposat, el que se busca és aixó: comentaris, baretos i si a algú li agrada que li foti al botonet de megusta!! ;P

Nota: la foto és de les braves del Bohèmic, de les millors de Barcelona. Però ves per on, a mi em van agradar més les del Vivanda... tantes braves tants barrets!! :)

d'ou cuit a 66º, recepta productes 'La Tavella'

Fa uns dies vaig rebre la proposta per part de La Tavella: preparar una recepta que fes servir algun ingredient de les seves cistelles de producte ecològic. Com que tant la idea del producte proper i sobretot ecològic com el projecte subjacent d'utilitat social em van semblar interessants, vaig acceptar. El fet que darrere el projecte empresarial hi hagi una fundació i que faci servir la empresa per a insertar sociolaboralment col.lectius amb risc d'exclusió li dona valor global a tot el projecte.

Centrant-nos en 'lo nostre',la jalamenta, no vaig voler pensar d'antuvi cap recepta. Una de les gràcies d'aquesta cistella és precisament que està el.laborada amb el producte estrictament de temporada. I per tant, em volia esperar a tenir-la a les mans per a 'improvisar' alguna combinació vegetal.
Quan va arribar, vaig tenir una explosió de colors sobre el marbre de la cuina.

I de seguida em va cridar l'atenció les bledes de tija vermella i la caixeta d'ous ecològics. Així que vaig posar-me a barrinar com els podria combinar. Podria fer una truita, es clar. però tal com deien els concursants del legendari "1,2,3respondaotravez" aquí hemos venío a jugar, no?
Versionem doncs una tapa fantàstica que vaig tastar aquest estiu a Tapas 2.0 de Salamanca.

El 'secret' i únic treball d'aquesta recepta és la cocció a 66º durant 50 minuts dels ous ecològics (bé, si no son ecològics es couen igual).
La clara de l'ou de gallina comença a solidificar si arriba als 62 graus centígrads de temperatura. I el rovell, ho fa a partir dels 68 graus.
Per tant, una cocció constant a 66º ens permet obtenir un resultat amb una clara absolutament cremosa rodejant un rovell cuit però encara liquid. Atenció, no estem parlant d'un ou passat per aigua, on el rovell està cru. L'ou cuit a 66º té el rovell cuit però encara liquid i cremós. Us puc assegurar que és la manera que més m'agrada de degustar un ou, sense comparació amb cap altra de les que jo hagi pogut tastar.

Anem per la recepta.
Ou 66º amb bleda vermella i patata de truita.

Ingredients:

Per a cada persona, un ou -si és possible ecològic-
Un grapat de bledes
Una patata mitjana
Sal, oli, pebre
Una mica d'all
Una mica de ceba
Aigua abundant per a coure els ous.
Un termòmetre -si és possible digital, el meu... no ho és-

Procediment:

Començem per la feina més grossa, ja que ens portarà 50 minuts de cocció. 
Tens una Ronner? Si? kakabron, tens una Roner! Si no tens -com jo- aleshores pots fer-te la cocció a baixa temperatura així:

Treiem els ous de la nevera una estona abans per a que tinguin la temperatura ambient. En un recipient gran posem aigua abundant amb sal (com més aigua, més fàcil controlar la variació de temperatura un cop hem arribat als 66º) i el posem al foc amb el termòmetre. Quan tenim l'aigua a la temperatura, afegim els ous amb compte. I a partir d'aquí es tracta d'anar controlant la temperatura amb el termòmetre intentant que sempre estigui a 66º: la temperatura que ens permetrà tenir la clara cremosa i el rovell cuit però encara liquid.

Quan portem els 50 minuts els treiem de l'aigua i els refredem inmediatament per tallar-ne la cocció. El que tindrem serà un ou que em de deixatar com quan obrim els ous per a fer-los ferrats. No es pas com un ou dur, s'ha de trencar la closca i amb compte treure l'ou de dins procurant que no rebenti el rovell.

Pelem i tallem la ceba que sofregirem fins que estigui caramelitzada en una paella amb oli. Reservem
Netejem be les bledes i les tallem en troços petits que courem al vapor (si no teniu vaporera, utilitzant la mínma quantitat d'aigua possible). Reservem.

Pelem les patates i les tallem per a fer truita, jo concretament acostumo a tallar-les en rodanxa i així ho vaig fer també aquesta vegada. Les posem a la paella amb oli i les fregim a foc suau fins que estan toves, moment en que les treiem del foc, salpebrem i reservem.

Per acabar el plat, posarem de base les patates salpebrades, per sobre les bledes que haurem passat per una paella amb un all laminat, oli d'oliva, sal i pebre. I a dalt de tot, l'ou 66º de textura meravellosa i sabor sideral.

Al obrir el rovell, aquest s'escampa sobre la bleda i la patata, i en realitat, el que tenim quelcom molt similar a la idea original de fer una truita. Però amb un gust d'ou potent i una textura tan suau i cremosa que costa de creure. Repeteixo, costa de creure.
I a sobre, és la primera vegada que cuino 'a baixa temperatura' que la veritat també ha estat una petita satisfacció personal.

Moltes gràcies a La Tavella per haver-me enviat la cistella, es clar.
No vull deixar d'esmentar que també hi havia figues. Figues!! Alabadiño!! Figuesssssss!! :D

deconstruint vergonyes: les patates gregues

Atenció, els grecs que lamentablement ens porten mesos d'avantatge en aixó de les intervencions i les retallades per culpa d'una crisi que paguen alguns -molts- per a que altres no caiguin i al motor no se li vegin les vergonyes, estan creant noves estructues de distribució més justes per a productors i més econòmiques per als distribuidors.

En aquest cas es tracta de comprar directament patates al productor (pagant 25 cents en comptes dels 12 cents que reben per part de la distribució massiva). Es fa per internet i reculls el teu sac de patates en un punt determinat durant el cap de setmana. Senzil i simple, això sí que és 2.0 de debó, no?

"Tout a commencé il y a deux semaines dans la ville de Katerini (nord), quand un groupe d’activistes locaux a lancé un site qui propose aux consommateurs de commander directement leurs pommes de terre aux fermiers. Les acheteurs peuvent ensuite récupérer leur commande à un point de rendez-vous pendant le week-end. Le succès a été immédiat. Ces deux dernières semaines, les cultivateurs locaux ont vendu 100 tonnes de pommes de terre"

 "Tot va començar fa dues setmanes a la ciutat de Katerini (nord), quan un grup d'activistes locals posat en marxa un lloc web que ofereix als consumidors a comprar directament les seves patates als agricultors. Els compradors poden recollir la seva comanda en un punt de trobada per al cap de setmana. L'èxit va ser immediat. Aquestes dues últimes setmanes, els agricultors locals han venut 100 tones de patates"

Noticia via observers France 24

de com es fan les stackable potatos crisps (les Pringles vaja)

Un bonic video que explica com es fan aquestes petites abominacions (per a molts, ben adictives)> les patates reconstruides apilables i fregides. Altrament conegudes com a Pringles.

Fixeu-vos com estàn reconstruides a partir de farina de patata, i es que a partir del minut tres és per a miccionar i que no surtin ni petites esferificacions hidròfiles. Aquests procediments alimentaris industrials tenen una mena de magnetisme mental al.lucinant que fan que no pugui apartar la vista de la pantalla fins que acava el video.

En fi, per si algú encara pensava que les Pringles eren 'patates xip' (mira que ho he discutit amb capsigranys que no podia ser que si fossin patates de debó totes els hi sortíssin iguals i amb la mateixa curvatura!!)

de Volta i Volta.

Just és de tant en tant retre homenatge al feliç tubercle que ha salvat la vida a milions de persones durant uns quants segles. Ho has encertat, parlem de la patata.

PotatoPro informa:

Una empresa israeliana de tecnologia ha anunciat la bateria basada en electrodes de coure i zenc amb pont salí de patata. La notícia aquí.


En paraules vulgars, ens estan dient que la patata (un cop bullida, atención al dato que hay que cocinarla) es pot fer servir com a component essencial d'una bateria que pot tenir aplicació comercial i que podria posar a l'abast de mil.lions de persones energia elèctrica de forma barata i eficaç.

Segons els responsables de la empresa :

Los principales componentes de la nueva batería son electrodos de cinc y de cobre y un trozo de patata. Los científicos descubrieron que cocer la patata antes de usarla en la electrólisis aumenta 10 veces la potencia del dispositivo.

Las baterías a base de patatas cocidas duran días e incluso semanas, afirman sus inventores.

Fins i tot hi ha un video de Reuters al respecte. No se ara a quan cotitza l'acció de credibilitat de Reuters, abans em consta que era bastant alta, però amb els temps que corren...

Qué hi ha darrera del principi de la bateria de patata?
Doncs el mateix principi universal que hi ha darrera totes les pil.les i bateries:

La pila galvànica.

Es conegut que la materia està formada per àtoms que són elèctricament neutres. Els electrons de càrrega negativa orbiten al voltant del nucli de càrrega positiva.

En essència una bateria o pila galvànica és un recipient de dos cel.les electrolítiques on dos electrodes (usualment un de coure i l'altre de zenc) on mitjançant una reacció química s'aconsegueix que una part dels electrons abandonin els seu acollidor àtom per anar a parar a àtom diferent.

Això causa que a una banda s'hi acumulin electrons (de càrrega negativa) mentre que a l'altra s'hi acumulen 'els forats' o manca dels electrons, que els de bata blanca anomenen cations (i llògicament equivalen a càrregues positives)



Si tanquem el circuit (per exemple amb un led) els electrons tendiràn a tornar cap als àtoms que s'han quedat sense, per tornar a deixar-los elèctricament neutres. Al tornar generern el corrent elèctric que farà iluminar el led.

Veieu on posa 'puente salino' dins de la imatge? Aquest element és fonamental ja que permet que
els electrons s'acumulin en una de les bandes mitjançant la reacció química. El pont salí és imprescindible per a poder enmagatzemar separats els electrons dels seus àtoms inicials.

La gràcia del descobriment és que la patata bullida és un excel.lent pont salí i pot servir per obtenir bateries molt i molt econòmiques i amb materials fàcils de trobar.

Si voleu veure una variació més sofisticada de l'invent, us penjo aquest video en el que es construeix una bateria amb patata, sal i pasta de dents.
Jo no tinc clar si realment es pot arribar a generar tanta energia com per a fer cremar tan facilment el cotó. Potser és una exageració, o potser no és cotó sino cel.lulosa,...

El que és claríssim és que una patata i un tub de Colgate són armes tremendes en mans de la persona adeqüada.

de gastroruletarusa #1

Ho anunciava al twitter i al facebook: avui farem gastroruletarusa.

Les regles:

El joc consisteix a que per preparar el dinar que demà portarem a la feina, en comptes d'anar a revisar les existències i stocks... ens esperem que tanquin les tendes i quan ja no poguem comprar res mes ens improvisem alguna cosa amb el que tinguem a casa.

El resultat d'avui:

Es clar, hi ha dies en que tenim moltes coses però avui hi havia molt poc stock a on triar.
And the winner is....


Amanida de pebrot escalivat i vinagreta de llima i farigola
(ensalada de pimiento asado con vinagreta de lima y tomillo)

Ingredients:

Tres pebrots escalibats a foc lent (amb la pell torrada per fora i encara amb carn hidratada a dins). Uns pebrots de puta mare!!
Tres patates.
100 grs de pernil dolç.
10 tomàquets cirerols (cherry).
Un grapat d'olives d'Aragó.
Una llima.
Una mica de farigola.
Sal, oli, pebre.

Procediment:

La cosa no pot ser més simple i estic convençut que ja sabeu qué és el que cal fer:

Tallar a tires els pebrots, reservar.
Tallar les patates en troços d'aprox un cm i mig, reservar.
Tallar el pernil dolç en daus, reservar.
Tallar els tomàquets a quarts, reservar.
Treure la carn de les olives i .... surprise!!>reservar.


Ho posem tot al bol i preparem la vinagreta amb dues parts d'oli i una de suc de llima.
Afegim la sal, la farigola i un puntet de pebre.

Finalment ho barregem i ratllarem la pell de la llima per sobre ja que és on estàn els olis essencials que donen aroma cítric i fresc.


Qué hi voleu jugar a la gastroruletarusa?
Va, animeu-vos a jugar a casa. Ja veureu que té un punt divertit.

La bonica foto de la margarita està agafada d'aquest blog de fotografia: el güertu de los limones.

de family niu cuisin

Aquest és el Rey León de la familia, al que potser se li ha caigut una mica la melena però deu ser cosa de l'estiu. Segur.

Ahir per anar al 'teiatru romanu' a veure Calígula ens va cuinar una truita de patates. Bocata de truita amb una pedra mil.lenària clavada al cul. Dues hores de faràndula i caloríes. Una bona nit.
Fins aquí tot normal i corrent. Ara bé, al jefe en els darrers temps li ha donat per experimentar a la cuina i ahir va decidir fer servir el robot programable per a cuinar la truita de patates.

Així comunica el jefe la seva decisió als subordinats.

I encara més fort, a la truita de patates en aquesta llar se li afegeix un percentatge de patata xip a la tradicional patata fregida. Llarga és la mà del mestre Ferràn, oi? Encara que l'invent no sigui seu, sí que ho és l'influència que arriba fins a una cuina de Mérida. Fins al meu pare.

I a sobre, amb el detallasso de fer servir unes patates igual de bones (no pas més) que les de la xurrería de la rambla de Vilanova i la Geltrú -menció per al tito Diego que ens les va descobrir- o les patates de la xurreria de la rambla de Llinars -menció per a la Ban que també ens les va descobrir-.

Aquestes patates tenen la imagineria local, romana com no podia ser de cap altra manera.



Us asseguro que estàn excel.lents, malgrat el trist aforisme digne de de Priceuaters-johnson-Bassat agència de publicitat.

des pommes de terre sont vraiment superbes

Jo m'estimo molt a les patates.

Aquest regal que ens va fer el nou món ha alimentat als humans durant segles i concretament a la meva familia durant uns quants anys. Simbol proletari, compta amb tota la meva simpatia ideológica i sobre tot (i ja passant als assumptes seriosos) compta amb tota la meva simpatia organolèptica.

La patata m'agrada bullida amb unes mongetes, m'agrada bullida amb pell i amb maionesa, m'agrada al caliu amb allioli i m'agrada fregida amb el que sigui. I fins ara, la millor representació de la patata com a personatge era Mr. Potato. Aquest personatge no fa justicia a la patata.

I ara us dic, us imagineu que LOST fòs protagonitzat per patates? Oi que començariem a reconduir la figura tubercular cap a on la patata mereix?
Ça existe!

Un còmic molt divertit que es pot llegir online i que està protagonitzat per el nostre tubercle favorit: la patata.

Al blog de Martin Vildberg en trovareu moltes de patates. La llàstima és que no les fa servir per a fer humor sobre gastronomía. Però hi ha molts acudits sobre internet i el facebook patatero.

I aprofitant que parlem de patates i patateros...suposo que deu ser la seva feina el intentar animar-nos a tots plegats...pèeeeeeeeeeero....

No estamos tan mal.

¿Com diu que qué?

deixeu fer, aneu passant.

Tenía uns quinze anys. Quan va apareixer aquell home desgarbat, amb la pell cremada per la vida, vestit sempre de marrò i caqui. Canós. Brut.
Aquell professor d'història que només tenía una mà.

La imaginació col.lectiva va crear múltiples teoríes per explicar aquella amputació que arrodonía un personatge extrany, com dels anys 60.

-"Poseu les filmines".

Fins aleshores sempre havíen estat diapositives. Pero de 15h a 16h dels dilluns i dijous eren filmines.
En deia filmines. I jugava a ping-pong 'sacant' amb la boca.

Aquell professor ens va explicar el laissez faire laissez passer d'en Gournay.
El mercat s'autoregularà, deia el comerciant francés.
Llavor del economicisme actual dominant. Font d'on ara beuen els economistes del Proud Capitalism. Com en Sala-Martín, que ahir mateix repartía mastegots a la ràdio parlant de la nevada:

-"Tot això ha demostrat que la gestió privada sempre és millor que la pública"

Així doncs, plantat devant les patates que hem portat de França. Petites, cremoses, presumides, bufones.


Només escolto el lisèrgic mantra del vell professor, "Laissez faire, laissez passer".
I obeeixo, es clar.


Patates Laissez faire.

Ingredients:

1 kg de patates petites (grenaille en diuen els veins del nord)
6 cullerades d'oli d'oliva
3 dents d'all.
1 cullerada d'herbes de Provença (llògicament, no?)
Sal gruixuda i pebre.

Procediment:

Netejem molt bé les patates, les tallem longitudinalment (en dos les petites i en quatre les més grandetes).
Posem una safata de forn l'oli, l'all tallat el més finament possible (o triturat), les herbes, la sal i el pebre.
Aboquem les patates i ho remenem bé fins que estiguint totes xopes.

Al forn 180 graus aprox. 1h i quart. Cada forn té la seva història.

Com veieu, no és cap plat complicat. Són totalment deixades anar, es a dir, lessaiz faire.

Aquesta és una bona forma de fer 'patates grenaille', són de pell molt i molt fina, de forma que no molesta gens a la boca.

Per a acompanyar, una salsa feta de pebrot del piquillo saltadet i triturat els hi va força bé.