de pop amb patates, un tàper triomfador

Aquest pop amb patates ho va petar molt fa uns dies i la veritat es que és una carmanyola força fàcil de fer i amb un resultat molt golafre. Començem la setmana amb recepta, a menjar-nos el dilluns!!

Pop amb patates winning taper combo

Ingredients:
Un pop d'aprox 1,2 kg dona per 4 persones
Patates
All
Pimentón de la Vera
Oli

Procediment:

Per coure el pop, el posem en una olla superràpida sense aigua ni sal, només el pop. Tanquem i coem uns 16 o 18 mins el pop en la posició 2. I ja està cuit. 

Bullim les patates senceres i amb pell a banda fins que estan fetes. Les deixem refredar, pelem i tallem les mateixes.

En una paella amb oli daurem unes làmines d'all fins que estàn rosses, afegim pimentón de la vera de forma generosa i aboquem el pop uns instants. Acabem afegint les patates i fent unes voltes mirant que no es desfacin i ja tenim el tàper llest.

del tàper de l'amor per Sant Valentí. Shhhhhhhhh...

Jo sóc molt més de Sant Jordi. Per Sant Valentí ni compro ninots de peluix, ni compro dotzenes de roses ni caixes de bombons amb forma de cor. Pèeeeero el que no perdo és la ocasió de dir-li a la reina del meu cor que me l'estimo locamenti. En aquest cas i donada la data, ho he fet amb sorpreseta dins el tàper... esperem que no vegi aquesta entrada fins després de dinar, heh! Shhhhhhhhhhhhhhhhhhh...

Amanida de cors amb vinagreta de mango.

Ingredients:

Un paquet de pasta en forma decor
Bacallà dessalat
blat de moro
tomàquets cirerols
Pèsols
Vinagreta de mango (oli, mango, suc de llimona, sal)

Procediment:

Mentre bullim la pasta en aigua abundant i sal, tallem el bacallà dessalat en cubs i reservem.
Tallem els tomàquets en meitats i els afegim al bacallà, juntament amb el blat de moro cuit.
Quan falta un minut per acabar de coure la pasta, afegim els pèsols per a que no es coguin massa i quedin tous.
Ho barrejem tot i li afegim la vinagreta de mango. Rectifiquem de sal.

de fideus a la cassola 5.0

Un amic ha descobert que darrerament penjo moltes receptes de fideus a la cassola, i m'ha preguntat si aquesta d'avui és la versió 5.0 refinitiva... home... doncs la veritat és que un dia a la setmana al tàper cauen uns fideus i un altre dia a la setmana hi cau un arròs. It's a fact, la crisis, que es muy mala :D

En tot cas, i per allò del dietari personal que també és i vol ser aquest blog, el cert és que n'he pujat bastants darrerament. I aviso, sembla que continuaré pujant receptes de fideus. Al cap i a la fí, cada setmana 'invento' una combinació i en algun lloc les he de guardar :P

Anem per la recepta:

Fideus amb botifarra esparracada.

Ingredients:
400 g de botifarra sense pell
Tres pastanagues
100 g de cansalada fumada
Una dent d'all
Sal, oli, pebre

Per als fideus:
300 g de fideus gruixuts
5 cullerades de doble concentrat de tomàquet
Dos gots d'aigua i un got de brou de pollastre
sal, oli, pebre

Procediment:

A la cassola posem una mica d'oli en el que sofregirem suaument la pastanaga tallada ben fineta, fins que estigui tova però sense que es desfaci. En aquest moment afegim l'all picadet i la cansalada, que saltarem també una mica fins que la cansalada s'estovi. Finalment, hi aboquem la botifarra esparracada en troços generosos. Daurem la carn, salpebrem i reservem.

A la mateixa cassola, hi posem els fideus i una mica d'oli. Els fregim un parell de minuts per enrossir-los i que així al final quedin sueltos. Afegim el doble concentrat de tomàquet i li donem unes voltes.
Finalment afegim el brou i l'aigua i coem els fideus. Com que van al tàper jo els deixo ben al dente ja que sempre s'estoven una mica més durant les hores de nevera.

La raó de posar el tomàquet 'a part' i no fer-lo sofregir a la salsa és que d'aquesta manera els fideus en tenen el sabor però la carn no. Això no és ni millor ni pitjor que la forma tradicional de fer la salsa però de tant en tant està bé fer variacions i a mi m'agrada ficar-me el troç de buti i que tingui un sabor molt nítid. Raruno que soy.

de recepta per al tàper: lunotti amb pastanaga i cansalada

Una recepta mega flaix per a cuinar el matí abans d'anar a treballar. Tàper ràpid però que sigui bó i si pot ser que tingui una mica de color. Prou gris ens han pintat la vida els que ens governen.

Lunotti amb pastanaga i cansalada

Ingredients

Quatre pastanagues
Un paquetet de cansalada viada i fumada
Una cullerada de salsa oriental per a les costelles
Una dent d'all
Sal, oli , pebre
Un paquet de lunotti (o ravioli, o la pasta que us agradi i disposeu)

Procediment

Tallem la pastanaga en cubs el més petits possibles, com més petits millor perque tenim pressa. Recordeu que jo ho cuino de matinada o sigui que no tinc pas gaire temps per a passar-la per la paella.
Posem una mica d'oli a la paella i saltem la pastanaga a foc mig fins que està tova -però en cap cas es desfà-. En aquest moment afegim la cansalada per a rostar-la una mica durant un parell de minuts.
La dent d'all picada molt fina, sal i pebre i finalment la cullerada gran de salsa oriental per a costelles. 
També es pot posar una altra salsa, com per exemple salsa de soja (alerta amb la sal!!) o salsa agredolça. Al gust.

Dues voltetes per coure l'alli reservem.

Posem l'aigua a la olla i coem la pasta, que preferiblement ha de ser fresca perque així es cou en tres minuts. Quan ja està, barrejem la pasta amb la salsa i afegirem una mica de l'aigua de cocció -només una mica- per a que emulsioni lleugerament. Al tàper i fins al migdia.
Com més currem i més gana tinguem... més bons surten! :D

Espagueti amb favetes, cansalada i botifarró

Al tàper d'avui hi tenim uns espagueti amb faves, bastonoises de cansalada al arome de botifarró. Bé, diria que el meu intent de vestir el plat amb nom barroc no és gaire reeixit. Però el que sí que puc assegurar és que el resultat és ben bó. Ja tinc gana!

Spagueti amb faves, cansalada i botifarró

Ingredients:
500 grs de faves pelades (a veure, les meves eren favetes congelades. #crisis #whatcrisis)
150 grs de cansalada (que en tens 200 grs? Posa-li tota, que és la gràcia del plat)
Un o dos botifarrons
Mitja dent d'all
Sal perfumada de llimona (obviament, el perfum és opcional)
Oli d'oliva verge, pebre negre i orenga.
100 grs d'espagueti per persona (nosaltres erem 3 persones)

Procediment:
En una cassola posem la cansada tallada en bastonets, la mitja dent d'all i una mica d'oli. Quan ha agafat un punt de color i perfumat l'oli hi posem les favetes que couran aprox 15 mins a foc lent amb una mica d'aigua i sal. Poca aigua, només per a que estiguin humides. A mitja cocció afegim el botifarró desfet. Al acabar rectifiquem de sal, pebre i li posem l'orenga. Reservem.

A banda, coem els espagueti en aigua abundant amb sal. Al acabar no els escorrem, sino que els agafem amb directament de l'aigua de cocció i els aboquem sobre les faves de forma que la miqueta d'aigua que porten emulsiona amb la 'salsa' i queda molt més bó

Al tàper i llestos!!

de saltat senzill per al tàper: calamar, bolets i mongetes

Aquest saltat no estava previst al blog, però com que el tàper va sortirt tan bó he decidit anotar-lo com a recepta al meu receptari personal: quin és el meu receptari personal? Doncs el blog, es clar.

És una idea ben simple que obeeix al desig de poder fer el tàper en menys de 10 minuts. I per això he fet servir bolets dels que venen al supermercat en un pot enorme de vidre (per tant, ja cuits). Sí, amb bolet natural encara estarà més bó però ni tenia temps ni bolets. I tal com es dibuixa la temporada em sembla que això serà el bolet nostres de cada dia.
També porta mongeta cuita. En realitat es tracta només de saltar-ho tot amb una mica d'all i pebre a la paella.

Però el resultat per al meu personal paladar és tan bó que ho anirem recuperant en el futur amb algunes variacions (potser algun llagostí? Potser alguna faveta tendra?... ja veurem).

Saltat de calamar, bolets i mongetes seques.

Ingredients:
Uns 400 grs de calamar 
Un pot de 300 o 400 grs de bolets en conserva
Un pot de mongeta seca ja cuita (alubias)
Una dent gran d'all
Sal, oli, pebre negre

Procediment:
Es talla el calamar, es salta un parell de minuts a la paella i es reserva (si el saltem més es posa dur i aleshore l'hem de coure molta estona per a que torni a afluixar les fibres).
A la paella saltem fort els bolets per a treure'n la major part de l'aigua que porten. Abans els hem escorregut, es clar. Quan ja estan secots, reservem.
Posem l'all tallat a trocets, abans que comenci a agafar color però quan ja ha perfumat l'oli afegim les mongetes. Salpebrem i saltem un minut.
Afegim el calamar i els bolets. 
Dues voltes i al tàper!!

de curry variationen: mandonguilles de vedella

Ahir volia fer unes mandonguilles un pel diferents (per allò de tal variaràs tal menjaràs) i vaig tenir la pensada de cuinar-les com els típics curris de les cuines orientals i que vaig descobrir ja fa anys amb en Jamie Oliver. Diria que durant un parell de temporades dels seus programes de la serie Oliver's Twist el curry de X es feien servir conceptualment com molts de nosaltres vem 'abusar' del risotto fa un parell o tres d'anys.

Ara ha tornat l'arrós sec, el caldós i fins i tot el cremós a la nostra vida (i també s'hi ha quedat el risotto es clar) i es veu que començo a explorar les meves pròpies variants de currys. En aquest cas un curry de mandonguilles de vedella. Per al tàper, es clar :)

Curry de mandonguilles de vedella:


Ingredients:


600 grs de carn picada de vedella
Una llesca de pa d'ahir
Un pebrot vermell
Un pebrot verd
Una ceba de figueres
Una llauna de llet de coco
Una cullerada gran de curry
Sal, oli, pebre
Gingebre
Arros blanc per a acompanyar.


Procediment:


Començem picant finet la ceba i els pebrots, que posarem en una cassola amb oli i sal, ho tindrem fins que estiguin ben estovats. Quan ja els tenim, hi afegim el curry i el pebre, li donem un parell de voltes i ho triturem per a que al final ens quedi tot ben fi.

Mentre es fan els vegetals, podem condimentar la carn al nostre gust (jo li he posat també una mica de sal, curry, pebre i gingebre) i remullem el pa en llet ben talladet a troços. L'objectiu del pa és ajudar a que no quedin massa dures ja que la carn és de vedella i no té tant de greix com la de porc.
Ho pastem tot junt i formem les mandonguilles que passarem per oli per 'segellar' per fora i afegir al plat un puntet de gust torrat (Maillard in action).


Finalment, a la cassola inicial hi posem 'la salsa' de pebrots, ceba i curry. Hi afegim les mandonguilles i una llauna de llet de coco. Ho courem uns 10 minuts per a que les mandonguilles es facin per dintre. I l'acompanyament tradicional és un arrosset blanc posat al costat, en el meu cas dins del tàper.

de calamar i verdures (potón i tàper)

Un guisat molt fàcil de fer i perfecte per al tàper.
En realitat he posat 'de calamar', però a la bossa l'anomenen 'rejo' i sembla ser que són les potes del potón. Dona un resultat molt verbenero...heh!

Guisat de calamar (rejo)  i verdures


Ingredients:

Un pebrot vermell
Un pebrot verd
Mig gotet de salsa de tomàquet casolana
Una ceba gran
Un litre de fumet de peix
Mig kilo de rejo cuit (que jo he comprat ja cuit i congelat al Mercadona)
Un grapat de patates per a estirar més o menys el guisat (en funció a quants sóm de familia, posguerra style)
Mig gotet de vi blanc
Sal, oli, pebre


Procediment:

Començem tallant les verdures tan finet com podrem i posant-les a la cassola per a sofregir-les en una mica d'oli. Això ens donarà el fons del plat i també s'hi poden posar carbassons, pastanagues,... el que tinguem.
Quan està la verdura ja feta, afegim el gotet de vi blanc i l'evaporem dos minuts. A continuació hi posem una mica de salsa de tomàquet i salpebrem.
Ja tenim el fons que jo personalment trituro una mica amb el túrmix per a que quedi més desfet.


Aquí i afegim les patates tallades a troços i el fumet de peix, que courem per uns 15 mins fins que estiguin fetes. A mitja cocció jo li afegeixo les potes de potón tallades perque no es desfan gens i així aporten també un puntet de sabor.

I això es tot, ja us he dit que era molt fàcil i directe. Un bon plat de tàper per a fer la nit abans mentre contestem els correus o veiem el nostre Mentalista preferit....

de gírgoles, alls tendres i llagostins. Taper edition.

Una combinació de tàper que es pot fer en cinc minutets i que ens alegrarà el dia (bé, això ja és més opinable però hem d'apostar fort per l'optimisme que ja vindrà la jornada a apretar-nos les mandonguilles).

Gírgoles, llagostins i alls tendres.


Ingredients:

Mig kilet de llagostins pelats.
Una safata de gírgoles 
Un manat d'alls tendres
Dues culleradetes de conyac
Sal, oli, pebre



Procediment:


Pelem els llagostins i els hi treiem aquest fil negre que tenen a dins fent un petit tall longitudinal d'un cm i mig. S'ha de treure perque és l'intestí de la bèstia. Us agrada menjar intestins bruts? Doncs millor el treieu.Reservem.

Nota: amb els caps, que és el millor dels llagostins, en fem una salsa 'americana' que reservem congelada per a futures delícies...


En una paella ample hi posem una mica d'oli i saltejem els bolets tallats a troços, jo no hi poso encara la sal per a que no deixin anar tota l'aigua de cop i quedin bullits en comptes de saltats. Quan ja quasi estan, afegim els alls tendres talladets a rodanxes i fem tres inhal.lacions profundes del perfum 'Eau d'ail jeunne' numero 5. Una delicia.


En un parell de minuts afegirem els llagostins i els saltem breument ja que no volem menjar pneumàtic sino tendres i sucosos fruits del mar. Al final del tot, afegim el conyac i o bé esperem a que evapori l'alcohol sense remenar la paella o bé podem rinxolar el rínxol i flambejar que sempre fa un toc espectacular.


Finalment salpebrem i li podem afegir una mica de julivert picat per acabar de donar-li un aspecte encara millor... i cap a la carmanyola o tàper!!

de llentíes de batalla i tàper.

Unes llentíes tuticolori. Llentíes express perque són de pot, ja bullides. Com a mínim tenen el pedigrí de ser pardines però no es pas que sigui imprescindible, com us dic és un plat ràpid i potent per a la carmanyola o tàper.
Són en tot cas, llentíes de batalla.

Tranqui, Mel. Que parlem d'unes llentíes pràcticament vegetarianes (no ho són perque faig servir brou fosc de carn per a potenciar el fons del plat).

 

Llentíes de batalla:

Ingredients:

Un pot de llentíes bullides

Un mig kilo de carbassa aprox

Dos pebrots vermells

Dos pebrots verds

Tres dents d'all

Un porro

Tres cullerades de reducció de fons de carn 

Un got de brou de pollastre

Sal, oli, pebre

Procediment:

Comencem tallant totes les verdures i els alls i posant-les a la cassola amb una mica d'oli, a foc mig fins que estàn estovadetes. Si volem accelerar el proces podem posar-hi una mica de sal i tapar -però no molta sal que el brou de després ja la porta-. Veure la foto superior.

Un cop les tenim 'potxades' es tracta d'afegir les llentíes ben netes i escorregudes del liquid amb que venen al pot. Les saltarem una mica amb les verdures i jo personalment necessito potenciar una mica el plat amb el brou de carn i el brou de pollastre. Es clar que això no és pas estrictament necessari.

de 'fideuà teriyaki' carmanyola experience

La tradicional salsa teriyaki japonesa es fa amb mirin (un vi suau d'arrós), sucre, salsa de soja i sake (licor d'arrós). Costa d'imaginar una combinació que evoqui més a la cuina japonesa oi?

Fa pocs dies el meu amic Francesc em van regalar un enorme pot d'aquesta salsa i vaig decidir fer-la servir per a condimentar uns pits de pollastre de carmanyola. Però cercant donar-li una volta més vaig pensar en fer servir aquest pollastre com  a base per a uns fideus.

Però no uns fideus d'arrós no, uns fideus dels que a casa sempre hem fet servir per a fer la nostra fideuà. Em sentia moderadament agosarat i em va semblar divertit. Certament cal anar sempre cercant alguna coseta que li posi el punt a la carmanyola.

Us presento doncs, la teri-fideuà o la fideuà teriyaki.

FIDEUÀ TERIYAKI


Ingredients:

Aprox. 600 grs de pit de pollastre
Dues cebes tendres tallades en brunesa (quadrats petits)
Uns 250 grs de fideus de fideuà
Dues dents d'all
Uns 200 ml de salsa teriyaki
Uns quants xampinyons shiitake
Sal, oli , pebre


Procediment:
Preparem els pits de pollastre tallant-los en tires i saltant-los en una paella o cassola. Quan ja estàn quasi fets afegim la salsa teriyaki i rectifiquem de sal i pebre. 
Amb això ja tindriem per a la carmanyola i és ben simple, però aleshores els tallem en trocets i reservem.


En una cassola (jo he fet servir un d'aquests woks occidentalitzats de culo plano galletero) posem una mica d'oli i afegim la ceba i els alls. Fem a foc suau fins que estàn tous però no han agafat color.
En aquest moment, afegim els fideus per a fer unes voltes i que es 'torrin' una mica per a l'exterrior. Els arrossegem vaja.
Finalment posem la carn amb la salsa i l'aigua necessaria per a la cocció. Puntet de sal i pebre de nou i ja ho tenim.
Es podria posar brou suau de pollastre, però jo he volgut posar-hi aigua per a mantenir el gust de la salsa teriyaki el màxim possible. Bé, i tampoc no tenia brou així que igual l'argument és una mica ventatgista.


Quan està cuit -6 mins en el meu cas- hi podem posar una mica de julivert picat per sobre i ja tenim carmanyola diferent per a portar a la feina!!

前方にトーチ

 

de spaguetti nero di sepia, alvocat i llimona

Una combinació guanyadora per al tàper de la setmana. Uns spaguetti de color negre tenyits amb tinta de calamar combinats amb uns trocets d'alvocat, unes nous partides i una vinagreta feta amb llimona. I la ratlladura de la mateixa, per a perfumar.

Spaguettis negres amb llimona, alvocats i anous.


Ingredients:

Spaguettis negres de tinta de calamar
Dos alvocats al punt 
Un bon grapat de nous
Una llimona
Sal, oli i pebre.


Procediment:


Mentre bullim els espaguetti al punt en aigua amb sal, tallem els alvocats per la meitat -girem aquestes meitats 90º entre elles per a que es separin i amb un ganivet treiem el pinyol central-. Els passem per el ganivet per a convertir-los en daus. Reservem.


Tallem en bocins les nous i també reservem. Mentre preparem una vinagreta amb un puntet d'oli d'oliva verge, sal, pebre i el suc de mitja llimona.


Simplement escorrem la pasta i un cop han perdut l'aigua -pero sense que estigui totalment eixuta- la barregem amb la vinagreta. Quan ja està tebi, podem afegir les nous i els alvocats. Acavarem el tàper amb la ratlladura de la pell de la llimona. Sobretot sense la part blanca, que amargueja :)

Salut!!

de carmanyola en cinc minuts: salsitxes en escabetx

Un plat flash de carmanyola, un fiuuuuuuuuu-fiuuuuuuuuuu de la cuina per a tenir llesta la solució del dinar en set o vui minuts.
Potser algú s'enrecorda de l'escabetx que teniem a la llauna de perdius que vem fer servir la setmana passada... i si no s'enrecorda és igual: vem comprar una llauna per a fer una amanida i ara tenim un bon grapat d'escabetx de qualitat.

Doncs aprofitem-lo amb unes salsitxes de pollastre que saltarem una mica en una paella i al darrer moment hi afegim la nostra salsa acidulada. Una carmanyola de aúpa. I promise.

de tant en tant...una recepta!! :D

Avui us porto una salsa de figues que us pot servir per donar sabor, dolçor, aroma i profunditat a un plat de carn.

No té cap misteri, excepte potser que les proporcions i els ingredients els he fet servir de forma intuitiva. Es a dir, que no la he copiat d'enlloc sino que la he el.laborat jo fent servir totes les altres salses de figues i similars que dec haber llegit al llarg de la meva vida. Que desenganyem-nos, ja no és precisament curta.

Salsa de figues:

Ingredients:

Un paquet de figues 'naturals' (les venen al Mercadona, i són terriblement bones perque no estàn seques del tot).

Una ceba ben grossa de Figueres.

Aprox 50 grs de mantega.

Dues cullerades petites de melmelada (jo en tenia de prèssec, si és de figues doncs millor)

Un bon grapat de farigola (tomillo)

Un got i mig de vi d'Oporto

Un got i mig d'aigua

sal i pebre

Procediment:

Posem le figues a remullar amb el vi d'Oporto i reservem.

Tallem la ceba en brunoise -daus petits- i la posem a daurar a la paella amb la mantega. Ha de ser foc suau i que vagi coent fins que està al punt que ens agrada. Ho he tastat i permet tant una cocció mitja com una caramelització de la ceba. Al gust.

Quant tenim la ceba com la volem, afegim les figues que prèviament hem tingut remullant amb el vi d'Oporto. Tot seguit, la melmelada i li donem unes voltes.

Salpebrem i afegim la farigola i al cap d'uns segons el vi d'Oporto i l'aigua. A partir d'aqui ho deixarem reduir fins que la salsa ens quedi brillant, densa i untuosa.

Una salseta ràpida que em permet afegir fruita als plats, una de les característiques que em surt de forma natural i espontània quan cuino. Avui ha acompanyat unes hamburgueses a la carmanyola, que d'aquesta manera han esdevingut un petit gran plaer de migdia.

Salut!!