de recepta: arròs, verdures, curri i carn.

Aquesta improvisació dominical és fruit de la orella atenta a un bon amic que em va explicar que ell fa servir les pastilles de curri japonés per a donar gust a salses que posa sobre arròs i carn arrebossada. Em va semblar una molt bona combinació i voilà... no va passar ni una setmana que ho vem tenir posat a taula.

La recepta és ben senzilla, i a més a més és molt apta per a tàper i em sembla que aquesta ha vingut per a quedar-se a la rotació familiar.

Arros, verdures i carn. Quin nom per a una recepta... heh!

Ingredients
Tres talls de llom de porc per persona
Uns 70 g d'arròs per persona
Espàrrecs verds 
Pebrot vermell
Pebrot verd
Bròquil
Un grapat de bolets (ideal shiitake, també serveix la gírgola o el infravalorat xampinyó)

Ou i pa ratllat
Dues pastilles de curri japonés semi picant
Sal i pebre

Procediment

Preparem les verdures tallant-les a troços de la mateixa mida, els possem a saltar en una cassola amb oli fins que comencin a estovar. Afegim els bolets també tallats i ho cuinem tot plegat. Al final, afegim sal, pebre i el curri. Si ens abelleix alguna altra espècia també li podem afegir, es clar. Reservem aquesta mena de pseudo-samfaina raruna.

Coem l'arròs (he aprofitat per a fer servir la olla elèctrica de cocció miracle ware, m'ha agradat com ha quedat el punt d'arròs) amb aigua i sal. El doble d'aigua que d'arròs per a que quedi fet però sec i suelto.

Finalment salem els lloms, els arrebossem i fregim i ja tenim la cosa enllestida.
Aquest cop no hi vaig pensar, però a la propera posaré la carn ja tallada en tires tal i com fan els orientals: tot per agafar amb els bastonets i sense necessitat de ganivet a taula. Tot i que  jo l'arròs... amb bastonets... no. :P

Tempura express! Video recepta de tres segons.

Una 'videorecepta' de tres segons. De vegades costa molt poc iluminar el dia amb un somriure :)

Vist a Microsiervos

de poh-pia sod (rotllets de pasta d'arròs i llagostins)

Aquests deliciosos rotllets de pasta d'arròs els vaig aprendre a fer amb la Tan en un curs a Delishop, una simpatiquíssima professora de cuina thai -tot i que els rotllets són vietnamites, cosa que ella mateixa ens va advertir-. Estan boníssims, malgrat que visualment a mi sempre em recordin a menjar fotut dintre d'un profilactic -sic-.

Els Poh-Pia Sod acompleixen la norma de la cuina tailandesa (i podriem dir que oriental) de aportar com a mínim tres gustos bàsics per plat: salat, dolç, picant, agredolç, amargant,... a escollir. I també, obviament, són menjables en una taula on no hi posen ganivets, una altra de les normes que als occidentals ens poden sorprendre més.



POH-PIA SOD (rotllets de pasta d'arròs i llagostins)

Ingredients:


5 llagostins passats per la planxa per cada rotllo (la recepta original era amb quatre llagostins cuits)
8 barretes de palito de mar (el surimi és un aliment mil.lenari inventat al japó, no ens ha d'extranyar la seva presència)
Enciam iceberg 
Pastanaga ratllada
Una mica d'oli de sèsam
Làmines de pasta d'arròs rodones
Una fulla de menta per cada rotllo
Un bol amb aigua tèbia
Sal
Salsa agredolça


Procediment:


1. Tallem l'enciam -es fa servir iceberg perque és cruixent- molt i molt fí, si no ho fem prou fi ens perforarà les parets del rotllo. Barregem amb la pastanaga ratllada, una mica de sal i l'oli de sèsam.


2. Passem la pasta d'arròs per l'aigua tèbia fins que estigui suau i una mica transparent.


3. Posem la pasta a la taula i li afegim els llagostins primer (així queden a dalt al donar-hi la volta), el surimi tallat finet, les verdures amanides i una fulla de menta.


4. Fem el rotllo -enrotllant desde una punta i doblegant els extrems cap a dins-.
5. Imprescindible: mullar amb la salsa agredolça abans de menjar.

Opcionalment al rotllet es pot posat també fideus tipus noodle -de fet a la classe ens en va posar- tot i que jo avui no hi he posat simplement perque no en tenia a casa.

de 'fideuà teriyaki' carmanyola experience

La tradicional salsa teriyaki japonesa es fa amb mirin (un vi suau d'arrós), sucre, salsa de soja i sake (licor d'arrós). Costa d'imaginar una combinació que evoqui més a la cuina japonesa oi?

Fa pocs dies el meu amic Francesc em van regalar un enorme pot d'aquesta salsa i vaig decidir fer-la servir per a condimentar uns pits de pollastre de carmanyola. Però cercant donar-li una volta més vaig pensar en fer servir aquest pollastre com  a base per a uns fideus.

Però no uns fideus d'arrós no, uns fideus dels que a casa sempre hem fet servir per a fer la nostra fideuà. Em sentia moderadament agosarat i em va semblar divertit. Certament cal anar sempre cercant alguna coseta que li posi el punt a la carmanyola.

Us presento doncs, la teri-fideuà o la fideuà teriyaki.

FIDEUÀ TERIYAKI


Ingredients:

Aprox. 600 grs de pit de pollastre
Dues cebes tendres tallades en brunesa (quadrats petits)
Uns 250 grs de fideus de fideuà
Dues dents d'all
Uns 200 ml de salsa teriyaki
Uns quants xampinyons shiitake
Sal, oli , pebre


Procediment:
Preparem els pits de pollastre tallant-los en tires i saltant-los en una paella o cassola. Quan ja estàn quasi fets afegim la salsa teriyaki i rectifiquem de sal i pebre. 
Amb això ja tindriem per a la carmanyola i és ben simple, però aleshores els tallem en trocets i reservem.


En una cassola (jo he fet servir un d'aquests woks occidentalitzats de culo plano galletero) posem una mica d'oli i afegim la ceba i els alls. Fem a foc suau fins que estàn tous però no han agafat color.
En aquest moment, afegim els fideus per a fer unes voltes i que es 'torrin' una mica per a l'exterrior. Els arrossegem vaja.
Finalment posem la carn amb la salsa i l'aigua necessaria per a la cocció. Puntet de sal i pebre de nou i ja ho tenim.
Es podria posar brou suau de pollastre, però jo he volgut posar-hi aigua per a mantenir el gust de la salsa teriyaki el màxim possible. Bé, i tampoc no tenia brou així que igual l'argument és una mica ventatgista.


Quan està cuit -6 mins en el meu cas- hi podem posar una mica de julivert picat per sobre i ja tenim carmanyola diferent per a portar a la feina!!

前方にトーチ

 

desde aquí pot semblar aberrant? El calamar bailarín.

De la cuina japonesa podem tenir una imatge més o menys zen (ja ho diu Adrià que aquí cuinem amb el cor però que al Japó cuinen amb l'ànima) i en general de la cuina oriental una imatgede cuina eficaç amb poca presència de la carn i molta verdura i peix. I amb la utilització de preparacions en crú que obliguen a disposar de materies primeres fresques i de qualitat.

Avui us proposo una entrada poc apte per a cors sensibles i de fet poc apte per a mentalitats occidentals en general. Tot i que paradoxalment, la gran majoria de videos que ens trobem a la xarxa amb aquest contingut estan fets i penjats per turistes occidentals que es miren amb fascinació i repulsió simultània els plats que els hi posen al devant.

Per començar, un video que m'ha fet arribar l'Anna de la cuina d'en Bernat. Moltes gràcies Anna, no se exactament quina és la imatge que vaig repartint per aquets Internets de Deu però has encertat de ple: ho trobo atractiu, interessant i repugnant alhora.
Ep, repugnant perque la cultura mediterrània que he mamat m'ha condicionat d'aquesta manera. Ho tinc claríssim.

Es tracta del plat del calamar ballarí, un curiós efecte que s'aconsegueix ruixant amb salsa de soja (molta sal, molts ions de sodi) la meitat 'superior' d'un calamar. Les imatges parlen per si mateixes:



D'entrada he dubtat força de si realment el calamar està viu o no, ja que hi ha força comentaris per internet que diuen  que estàmort ja que consideren que al calamar se li ha tret el cap i només li queden les potes.
El calamar és un cefal.lòpode, es a dir, un animal que té les potes al cap!!
Veient aquestes imatges jo no estava segur que ja estigués realment mort. Repeteixo, no apte per a mentalitats occidentals sensibles.



Però aquest altre video, on les potes continuen movent-se un cop tallades individualment em conviden a pensar/desitjar que probablement síque ha passat prou temps (sempre parlo d'uns pocs minuts, aquí es tracta de que tot està ultrafresquíssim) iel pobre calamar està en efecte mort i només es tracta de moviments 'autònoms' de les potes provocats  per culpa de la salsa  de soja.



Però a orient, la seva tendència a gaudir en cru dels animals maritims més frescos no es limita només al calamar, també gaudeixen per exemple dels camarons



O unes boniquest garoines que encara belluguen


I un clàssic dels clàssics: xupa-xups de pop. Que cada any causa unes quantes morts d'agosarats comensals als que el menjar 'se les va por el otro agujero'. Glups!


En general, una molt llògica tendència a menjar els aliments com més frescos millor. Però que a mi em desperta recança sobre la necessitat de menjar animals vius.
Com podeu veure, també es fan preparacions ultra fresques amb animals no marins:


De fet, i per aclarir la meva postura estic en contra de qualsevol patiment que sigui evitable.
Morir per a servir d'aliment és un patiment inevitable i natural excepte si optem per la via vegetariana, que és un altre debat un cop ens hem assegurat que hem eliminat qualsevol patiment innecesari.

Menjar la carn d'un peix que agonitza al plat...a mi no m'agrada desde un punt de vista empàtic. Dec ser una mica lluç perque jo empatitzo amb el pobre peix.
Es clar que nosaltres ens fotem les ostres vives i crues i ningu protesta, oi?
Doncs aixó, qüestió de cultures.

de teppanyaki cooking show

Encara no he acabat de decidir si quan em trobi un cuiner fent-me el numeret així amb un teppanyaki l'aplaudirè model groupie embogida o bé li acabaré cridant '¡¡dame ya mi puñetera comidaaaaaaaa, que pesambre de cocinero!!'.

Moments gloriosos a partir del minut 2 amb 32 segons amb el paio jugant-se els ous (txist digne del Molino que és exàctament la pinta que té el públic de primera fila del moment: Teatro Molino sesión dominical de tarde)