dijous, 30 de desembre del 2010

delafé

Els autèntics carregadors de piles funcionen amb el cor.

Tens una setmana dificil? > delafé
Vols un any vinent magnific? > delafé
El funcionament social et sembla terrorific? > delafé

Per als que volgueu omplir el saldo d'energia positiva, delafé.

BON ANY 2.011!!




Pescar un gran pez,
hacer un batido,
subir la persiana,
encontrarme contigo,
hacer el amor después de la tormenta,
salir con Monti a jugar con las cuestas,
tumbarme en la arena,
una cerveza fresca,
nadar en el mar,
bailar de verbena,
refrescarme la frente en una fuente,
pedirle un favor a un hermano valiente,
perder el tren,
perder la cabeza,
encontrar una sonrisa
y perderme en ella
hacer la compra,
comprar una botella,
beberla en pareja,
jugar bajo la mesa,
viajar en trenes,
la colonia Denenes,
leer un libro que me quepa en el bolsillo,
bajar piñones,
comer macarrones,
hacerme el despistado en las reuniones,
mirar diez capítulos seguidos de una serie,
jugar al Guitar Hero
y creerme en puto héroe,
marcar tu calendario,
pisar el escenario,
volar por tu barrio escondido en un armario,
subir tu salario emocional hasta el campanario,
sí, soy un solitario,
un proletario del vocabulario,
y hoy rimo todo con río porque sonrío por no llorar,
hoy río por no llorar,
sí, sonrío por no llorar,
yo hoy río por no llorar,
yo hoy
la, la, la, la, la

¡Ei, chicos!
Hay sorpresas de colores en las cimas de los montes,
millones de setas perdidas en los bosques
con mi nombre escrito en ellas
gritando: ¡Delafé, dale sentido a mi existencia!
¡Aaaaaaah!
Dale sentido a mi existencia
¡Todas las trompetas de la muerte!
¡Miles de trompetas de la muerte!
¡Miles de trompetas de la muerte soplando!

Es Delafé y Las Flores Azules
con tonos rosados, Ac2


Pescar más de un pez,
hacer un bizcocho,
abrir la ventana,
iluminar tus ojos,
hacer el amor después de la siesta,
pasar la tarde en casa de Leta,
tumbarme en el monte,
un cerveza fresca,
nadar en el mar,
comer una paella,
andar por la playa cuando el sol viene de cara,
descubrir una canción
y poder silbarla
perder la vergüenza,
perder la cabeza,
encontar una sonrisa y sonreir con ella,
salir de compras,
comprar una botella,
beberla en pareja,
jugar en la trastienda,
viajar en tren,
una colonia dulce,
salir de cena y compartir el postre,
comer piñones,
hacer macarrones,
hablar del tiempo en las reuniones,
mirar diez capítulos seguidos de una serie,
jugar a hacer palabras,
construirlas más largas,
mirar el calendario,
subir al escenario,
sobrevolar tu barrio,
escondida en un armario.

Sólo subo cuestas
Sólo subo cuestas
Sólo subo cuestas
Sólo subo cuestas

Río por no llorar.

dimecres, 29 de desembre del 2010

d'entrants de Nadal (4) i de postres de Nadal

I acavem ja amb l'any i també amb la serie de receptes del menú de Nadal. Acavem amb un altre entrant ben senzill i alhora 'resultón' i amb els postres que vem posar per a la familia.
Buscàvem uns postres naturals que alleugeríssin la marató calòrica anterior dels cinc entrants i el plat de bacallà. Per això ens vem decidir per jugar una mica i posar unes broquetes de fruita que cadascú s'havia de cuinar a la pierrade que vem posar al mig de la taula.

Una mica de salsa de xocolata blanca i de salsa de xocolata negra per als més llaminers van donar el toc més alegre per al final d'un dinar que ens va agradar molt a tota la familia.
Us recordo aquí el menú per als que no heu llegit tota la serie:



L'entrant de sobrassada dels Casals (de fet la marca es la de embotits Rovira) és un sincer homenatge a un plat de llàgrima que vem gaudir en una visita de blocaires al restaurant d'Oriol Rovira. La crònica la vaig fer aquí i nomès tornarè a insistir que -pendent del viatge a Mallorca- aquesta bona familia em va esguerrar per a sempre l'experiència de menjar sobrassada: mai més n'he tastat de nou una que sigui tan bona ni remotament.

Per tant, cop de gratinador de 30 segons per donar un toc brillant a la sobrassada i cap a la taula acompanyada d'una bresca de mel. Senzillament insuperable.


I per als postres, vem decidir fer unes broquetes de fruita amb un toc d'Arzak: arrebossades en herbes aromàtiques fresques i passades per la planxa.
Per a arrebosar-les, en un plat hi piquem alfàbrega (albahaca), menta i julivert. També teniem pensat posar-hi orenga però al final amb les presses no li vem posar.
El toc aromàtic que hi donen les herbes fresques es BRUTAL!! l'alfàbrega sobretot inunda el menjador amb una frescor i profunditat boníssima que combina molt bé amb la fruita.
Una mica de sucre barrejat amb les herbes picades i ja tenim l'arrebossat llest.

Vem posar mango, pinya, kiwi, pera i mores.

Com a joc vem proposar que cadascú es fés a la planxa amb una pierrade posada al mig de la taula, que va donar un moment d'esbarjo divertit.


Per acompanyar, unes salses de xocolata que es fan barrejant crema de llet amb xocolata en un cassó. A la salsa de xocolata blanca li vem posar una mica de canyella, per a donar-li un punt més saboròs.



I amb això crec que ja he posat les receptes de tots els plats, entrants i postres (la del super coc de pomes de Vinarós Ca Massita's style la podeu trovar aquí, per cert).

Espero que les hagueu gaudit i si alguna us fa servei en alguna ocasió aleshores serè doblement feliç.

La serie completa:

Entrants Nadal 2.010(1)
Entrants Nadal 2.010(2)
Entrants Nadal 2.010(3)
Plat principal Nadal 2.010

dilluns, 27 de desembre del 2010

de Plat principal del menú de Nadal

Com d'innocent devia ser aquest bacallà que feliç cruspia sense maldat tot engreixant i creixent per acabar dins les nostres cassoletes nadalenques.

Aquí us presento el plat principal (si es que en podem dir així) del nostre menú de Nadal. En les anteriors entrades vem fer els entrants de Nadal i ara ens aturem uns instants per a assaborir el nostre peix favorit en tota la seva esplendor: el bacallà dessalat fet al punt, quan començen a separar-se les làmines però encara es mantè sucòs i ferm.


Per a acompanyar aquest bacallà vem decidir-nos per una recepta de Mario Sandoval : un bacallà amb salsa de maduixes i escuma de iogurt i vainilla. Vet aquí la recepta


Per a confitar el bacallà:



Ingredients:



Els millors lloms de bacallà dessalats que pogueu aconseguir, no importa si hi arrisqueu la vosta ànima inmortal per el camí.

Mig litre d'oli de girasol



Procediment:



Més simple impossible: en un cassó, escalfeu l'oli a uns 70 graus. Hi poseu els lloms de bacallà un per un i els teniu confitant fins que les 'lasques' del bacallà començen a separar-se. Prou!! A fora amb el bacallà i següent llom!!



Al acabar, reserveu.



Salsa de maduixes (en el nostre cas, maduixots):



Ingredients:



400 grs. de maduixots.

El suc de 2 o 3 taronjes.

80 grs. de sucre moreno.



Procediment:



Netejem i tallem les maduixes en bocins i en fem un purè no gaire fi, els posem en un cassó amb el suc de taronja i el sucre. Ho tenim al foc uns 7-8 minuts fins que estigui cuit però encara conservi un puntet de frescor. Nosaltres al final també li vem afegir les llavors d'una beina de vainilla.

Reservem.



Escuma de iogurt i vainilla.



Ingredients:



Dues beines de vainilla ( o tres, que n'hi hagi!!)

Tres iogurts naturals sense sucre.

200 ml de crema de llet



Procediment:



Infusionem la crema de llet amb les llavors de vainilla per uns instants, deixem refredar.

Ho barrejem amb els iogurts i cap a dins del sifó.

Posem la càrrega i el deixem reposar unes hores a la nevera.





Muntatge final del plat:



En una cassoleta, posem al fons la salsa de maduixa, a sobre un llom de bacallà i per sobre l'escuma de iogurt i vainilla.
Nosaltres hem après que és millor no escalfar al forn la cassoleta, ja que el bacallà va deixar anar molta gelatina que va tapar la salsa i alhora el va fer més saladet per haver perdut humitat. A la propera, la salsa ja calenta, el bacallà ja calentet de mini-cop de microones i ...

ENDAVANT LES ATXES!!

de baix cap a dalt

Cerveses que s'omplen de baix cap a dalt! Els fabricants del sistema diuen que és la forma més ràpida de l'univers per a servir cerveses. Una màquina ben curiosa...




El que més curiositat em provoca és veure com està perforat el got per sota de forma que permet la entrada de líquid però no la sortida.

Segons declara un venedor de la màquina... a llocs com Lloret de Mar o Mallorca 'they take it me out of the hands'

dijous, 23 de desembre del 2010

de les negres nits nadalenques, resorgeix...


Fitxa tècnica.

Personatge: Jack l'escudellador.

Bio: Personatge nascut a la Catalunya prèvia a la revolució industrial, en Jack l'escudellador era un criminal despietat que cada dia 25 de Desembre es colava a dins les cases per a cuinar sense cap mena de mirament una gran olla plena de carns, òssos i verdures.
Conegut per els dietistes de l'època, va ser molt perseguit per els seus excèssos calòrics, sense que finalment el poguèssin detenir.
Les seves malifetes - 'la meva obra mestre' com acostumava a dir ell mateix- encara arriben fins als nostres dies.

Nota para los visitantes castellano parlantes:
En catalán Jack el Destripador se le conoce como Jack l'esbudellador (budell = tripa). De ahí el juego de palabras de esbudellador y 'escudella/escudellador' el típico guisado catalán para el dia de Navidad y que no tiene traducción posible.

de petita pausa (receptari per a diabètics)


Fem una (petita) pausa en la serie dels entrants per a Nadal de les tres entrades anteriors.

Coses que pàssen a internet. Sovint bones.
Participo en un fòrum anomenat Gasólicos Anónimos i que va neixer inicialment per parlar sobre basquet, però que va acabar esdevenint una mena de Cheers on desde fa molts anys ens trovem per veure la vida comentada.

Ahir es va preguntar si algú tenia un bon receptari per a diabètics i em vaig adonar que encara no havia posat al blog un parell de documents en pdf que va editar la Fundació Alícia i que per a mi són 'mano de santo' quan haig de cuinar alguna recepta per a diabètics. A part, les receptes són ben bones així que no cal en absolut ser diabètic per a gaudir de les mateixes.

Sobre la Fundació Alícia ja en vaig parlar en aquest post. Com a cientificista i partidari del pensament crític no puc més que aplaudir desde la distància aquestes iniciatives. El coneixement és la veritable arma que fa lliures a les persones i tot el que impulsi en la direcció de informar, investigar i explicar em sembla una bona iniciativa. Que en pot sortir? Doncs per exemple receptaris com els que podeu descarregar quatre pixels més endavant.
I que consti que no parlo de mol.lecularismes, no estic pas en tecnoguerres marketingemocionals. Parlo simplement d'estudiar i explicar com podem menjar millor, en tots els sentits.

Us deixo els enllaços per si us poden ser útils, i amb les festes de Nadal a sobre potser a algú li donen alguna bona solució!

Link1:Receptari de plats per a diabètics (basats en cereals)
Link2:Receptari de plats per a diabètics (amb fruita)

dimarts, 21 de desembre del 2010

d'entrants Nadal 2.010 (3) Croqueta de Ceps i sopa de festucs

Continuem amb la sèrie d'entrants de Nadal de la temporada :)

De vegades una combinació de dues preparacions que independents funcionen com a veritables trons gastronòmics pot restar en comptes de sumar. De fet, això és el més normal que passi.
La vida té aquesta infinta gama de Pantones gustatius on només unes quantes -poques- combinacions donen una suma major que la suma de les parts.



Dins del menú de Nadal homenatge als cuiners que admirem, no hi podia faltar una recepta de Santi Santamaria. Cuiner excepcional i figura mediàtica a la que en diverses ocasions hem disparat argumentalment desde aquesta trinxera.
I a qui li importa? A tú segur que no, estimat lector. Però a mi i al meu diari personal -que és justament aquesta trinxera- si que ens interessa de vegades reflexionar i fer recompte de baixes:
Continúo sense entendre el màrketing per oposició vehement, però en canvi he après a valorar que en Santi tingui un Bloc on hi escriu regularment i on se li poden discutir les coses. A risc de ser contestat amb el seu estil de vegades sorneguer i de vegades àcid com la sang d'Alien, es clar.


Així doncs, la combinació que us proposo va ser la que vem servir primer en aquest passat dinar. Una combinació de les que sumen, de les que funcionen.

Una sopa de festucs verds (pistachos) absolutament subtil però profunda i aromàtica combinada amb les personalment mitiquíssime croquetes de ceps que ens van servir a Ca l'Esteve.
La recepta de les croquetes està agafada literalment de gastromimix, bloc oficiat per en Panxeta i per en Xesco (cuiner de Ca l'Esteve). Blocaires, cuiners, amics.

Els ummmm i ohmmmmmm de la familia encara resonen com a psicofonia gastronòmica per els racons del menjador.

Com a punts a considerar us dirè que tal i com diu la recepta, com més líquida sigui la massa de les croquetes millor. Així que nosaltres, que sóm gent valenta i de vegades bojos inconscients, la vem fer taaaaaan líquida que per treballar-la la vem haver de congelar.

Oh yeah, la vem posar al congelador i la vem picar com si fos un granissat. Mes tard en Xesco em va dir que la podia haver congelat directament en motlles de cubitos, más sabe el chef por viejo que por diablo.

A banda, el utilitzar flocs de patata en comptes de pa ratllat per al recobriment de les croquetes és un gran encert. Fa la croqueta extra cruixent.
Jo, que també tinc les meves ganes d'experimentar vaig posar flocs + ou + flocs en comptes de la combinació oficial de farina + ou + flocs. La idea la vaig agafar de les croquetes del Echaurren, que també són famoses i fan servir aquest tipus d'arrebossat doble però amb pa ratllat.

Els festucs verds ens van costar una mica de trobar, ja que normalment els venen torrats. I no és pas el mateix. La combinació del festuc verd amb el julivert li dona una frescor de fons molt interessant que es perdria en gran part si hi posem festuc torrat.

I ja no dono més la murga, us poso les receptes abans que feu servir definitivament la rodeta del ratolí...


Recepta 1:
Sopa de festucs dolços verds (Santi Santamaria)

Ingredients:
200 grs. de festucs frescos (amb la pell, però sense closca)
1 bon grapat de julivert
1l de brou suau de pollastre
mig got d'oli d'oliva verge

Procediment:
Agafem 25 grs de festucs i els escaldem dos minuts, els deixem refredar i els pelem. Reservem per a decorar.
A la batidora, posem els festucs amb el litre de brou, l'oli i el julivert. Triturem al màxim i passem per el colador més finet que tinguem. No cal rectificar de sal i pebre, es una sopa de festucs dolços i el brou ja porta un puntet de sal i pebre.
El servim individualment.


Recepta 2:
Croquetes de ceps (copiada de gastromimix)

Ingredientes para la masa:

150 gramos de cebolla picada
250 gramos de ceps (boletus edulis)
100 gramos de mantequilla
100 gramos de harina
1 litro de caldo de ave
Sal y pimienta

Para el rebozado:

Harina
Huevo (con sal)
Copos de puré de patatas
Derretir la mantequilla en una cacerola y sofreir lentamente la cebolla hasta que esté ricamente tostada. Condimentar. Añadir la harina y cocer unos minutos a fuego lento y removiendo (cocer bien la harina que luego se agradece). Añadir los ceps cortados en trocitos pequeños, dar unas vueltas y verter el caldo de ave caliente. Remover con ganas y ya tenemos la masa lista. Dejar enfriar.


Dar forma a las croquetas. Rebozar pasándolas primero por harina, después por el huevo y finalmente por los copos de patata. (Oju a la dada, jo vaig fer patata + ou + patata)




dilluns, 20 de desembre del 2010

d'entrants Nadal 2.010 (2) Timbal de foie i poma

Ja fa quasi dos anys que vaig veure per primera vegada en Joan Roca cuinant al Fòrum Gastronòmic de Girona. Compartint escenari amb Carme Ruscalleda, la seva calma i el seu tó tranquil em van fer identificar-lo internament com 'el cocinero zen'.

Dins dels entrants d'aquest Nadal 2.010 voliem incloure-hi alguna de les seves receptes i vem decidir apostar per un clàssic del Celler de Can Roca que ja fa molts anys que va esdevenir mític: el timbal de poma i foie.


Aquesta el.laboració és en realitat, força senzilla de fer. I el resultat amb la familia va ser absolutament demolidor. Crec que va ser el plat estrella de la vetllada i segons paraules d'en David (el marit de la meva cosina Anahí) 'la primera vegada que l'he portat a la boca m'he sentit com quan fan aquell zoooooooom a la peli de Ratatouille. I els sabors han anat apareixent, esglaonats un rera l'altre'.





En aquest plat hi ha foie, i també hi ha poma. Però alhora hi ha vainilla i nosaltres hi hem afegit (con un par) una gelatina d'Oporto dins del timbal.
Com us dic, no és gens dificil d'el.laborar i si us decidiu a fer-lo segur que els vostres convidats us estaràn molt agraits!


Timbal de foie i poma.

Ingredients:

250 grs de foie micuit
Quatre pomes (dues per recobrir i dues per a fer la compota)

Un got d'Oporto

Un parell de fulls de gelatina

Un parell de vaines de vainilla

Oli de girasol

sucre


Procediment:


Pelem les pomes i les laminem tal i com es veu al video. Les posem en a escaldar en un cassó amb un almibar lleuger. En quant estàn toves, les reservem.
Posem un paper de film recobrint un motllo rodó amb 'forat' i anirem posant les pomes ja fredes. Mirem de recobrir-ho tot bé per a que no ens quedin foradets.

Treballem el micuit amb una forquilla per a que sigui més fàcil de colocar i omplim una capa de foie fins a la meitat d'alçada del motlle.
Preparem una gelatina evaporant l'alcohol de l'Oporto i afegint els dos fulls de gelatina.
Quan està freda però encara líquida posem una capa fina per sobre del foie anterior.

Completem el motllo am bel foie restant i el reservem a la nevera per a que agafi cos.
Preparem una compota amb molt poca aigua i una mica de sucre amb les altres dues pomes pelades. La passem per el túrmix i li posem la meitat d'una de les dues vainilles. Reservem. Finalment el.laborem l'oli de vainilla posant la que ens queda en un biberò (o un bowl, es igual) amb oli de girasol.

No cal calentar, si es deixa tota la nit agafa l'aroma perfectament.
Finalment al dia seguent, desenmotllem el timbal, el posem al plat i amb un cremador hi cremem una mica de sucre. Farcim amb la compota tèbia i per sobre el timbal hi posem sal en escates i l'oli de vainilla.

diumenge, 19 de desembre del 2010

d'entrants Nadal 2.010 (1)

La primera recepta dels entrants 2.010.

Molt adeqüada per a celebracions. Es pot preparar el dia abans i dona un descans entre altres entrants més contundents. El suc de tòfona el vem aconseguir mitjançant en Manel que ens va fer l'encàrrec a Conserves Coll (on també vem encarregar els ceps congelats, de molt bona qualitat).

Com que aquest any tant la meva super-xermaneta Laia, com la reina del meu cor Cris com jo mateix voliem incloure receptes de cuiners als que admirem (hi són tots els que estan pero per questions de espai-temps no estan tots els que són) no podia faltar una recepta de Ferran Adrià.

Discutit, admirat, actualment vilipendiat per la llei del pèndol... els seus mèrits com a xef en el periode 1.996 - 2.000 em semblen tan indiscutibles i extraordinaris que era un fixe dins la selecció.


Ens vem decidir per aquesta recepta que és senzilla i vistosa, amb ingredients que per a nosaltres signifiquen festa grossa i per tant, alegria.
El nom li ve perque aprofita el concepte del cafè irlandes tradicional 'per capes' però llògicament canviant els ingredients.




'Cafè Irlandes' d'espàrrecs i tòfona.

Ingredients (aprox per a 8 entrants):

Dos manats d'espàrrecs
Un pot de suc de tòfona.
300 cc de crema de llet per muntar
Una fulla i mitja de gelatina

Procediment:

En un cassò escalfem el suc de tòfona i li posem la gelatina, amb aquesta quantitat quedarà cuallada però molt lleugera. No m'agrada la gelatina massa dura, la trobo desagradable. En canvi així elàstica em resulta molt divertida.

Abans que es refredi la posem al fons de la copa i deixem refredar unes hores.

A banda, escaldem els espàrrecs uns tres o quatre minuts, fins que veiem que ja podrem passar-los per la turmix. Aleshores fem una crema a la que hi afegirem una mica de l'aigua de cocció (controlant que quedi densa).

Muntem la nata i li posem una miqueta del suc de tòfona per aromatitzar, un rajolí n'hi ha prou.

Finalment muntem la copa amb les dues capes que falten i ... cap a la taula amb alegria!!

dissabte, 18 de desembre del 2010

de moment, les fotos i els plats

De moment, us poso la 'carta' i alguna foto del dinar de Nadal que hem fet avui per a la familia. Demà començo amb la crònica i les receptes!!

#hemostriunfao.







divendres, 17 de desembre del 2010

denuncia, que algo queda.


Un terrible error del servei meteorològic causa la irreparable pèrdua de una paella per a nou families el passat pont de la Purísima.

Segons ha pogut saber la secció d'investigació de decuina.net, el passat pont de la purísima un grup de paelleros format per nou families de l'alta Cerdanya van perdre la paella que estàven preparant per culpa d'una previsió meteorològica deficient. Les nou famílies pertanyen a la plantilla del forn solar més gran d'Europa.

El cas està actualment sota secret de sumari, però ha trascendit que aconsellats per la previsió meteorològica de TVE, que havia pronosticat 'nubes y claros en el tercio norte peninsular' van decidir cuinar la paella amb el forn al 100% de rendiment

El fet però, es que mentre jugàven un partit de solters contra casats va sortir el sòl per la qual cosa la paella va acabar totalment socarrada. Esguerrant així la resta de la jornada i causant un dany irreparable. Les families han denunciat al servei meteorològic.


Per la seva banda, el servei meteorològic ha emès una nota oficial aclarint que la seva previsió era bona, ja que és evident que ningú els pot exigir que encertin quan porten quaranta anys anunciant 'nubes y claros en el tercio norte peninsular'.

Actualment sembla que l'acusació s'ha dividit en dos fronts antagònics, ja que mentre unes families volien menjar la paella en plats les altres volien menjar amb cullera 'directament de la paella com s'ha fet tota la vida'.

Última hora:
Segons sembla, un dels denunciants asistirà avui divendres al programa de TeleCirco 'Sálvame deluxe' on pensa comfessar que en realitat tot és una maniobra dels que volien menjar la paella en plats individuals.
'Es que era arroz negro' ha declarat.


dijous, 16 de desembre del 2010

del cap no me la puc treure

'Gransmomentsdelamúsicaambalgunarelacióambelmóndelmenjarencaraquesigui 'moltpillada'' presenta:


Caramelle non ne voglio piú!!
(Adriano at his best)




esquemedesorino. I que canta el paio!!

dimecres, 15 de desembre del 2010

d'avantmatx (pre-partido)

(Venim d'aquí: Capítol 1)

Aquesta entrada és molt senzilla i ràpida: Totes les coses que surten bé a la vida són conseqüencia d'una feina i una dedicaciò prèvia. No té més volta de fulla i les coses són així.
La preparació pot ser directa o bé el destil.lat d'experiència que el temps ens permet atesorar, però està clar que ningú 'neix ensenyat'.

I quan Bimbo em va proposar participar en el seu Breadstorming )per a cuinar una recepta que posteriorment sortís impresa en els paquets del seu producte) jo vaig voler aprofitar la feina feta durant anys.
Vaig escollir el bocata favorit de les meves nits 'no se lo que son las calorías' > el bocata de formatge Idiazábal i txistorra.

I quan en Xesco Bueno es va oferir a cuinar amb mi la recepta i aportar les seves idees de gran xef per a mi es van obrir les portes del cèl.

Va ser una nit fantàstica provant, descartant, incorporant, aprenent i gaudint com un 'locu'.
La familia d'en Xesco (la seva fantàstica dona -Maria- i els seus fills -especialment en Marc, que es va posar fins i tot la jaqueta de cuiner-) ens va obrir generosament les portes de casa seva i les de la seva cuina.


I aquelles hores de xerrar, compartir i provar van donar com a resultat la proposta gustativa i visual que veureu al final del video.

Vaig aprendre a fer cruixents de vi mullant el pa esmicolat i posant-lo sobre dos silpats al forn, a aprofitar el greix de la txistorra per a fer cruixents i a mullar lleugerament el pa per a que es torni flexible i no es trenqui al doblegar-lo.

I si ho penso una mica, en realitat aquesta entrada es més una entrada d'agraïment que no pas cap altra cosa.
Perque deixant a banda el tema il.lusionant dels paquets de Bimbo, el que em queda i he après per a més endavant han estat aquestes hores cuinant i compartint amb en Xesco. Feina feta, ben feta. De la que cualla.
Background.




Admeto que lo meu ha estat doping cul.linari, cuina with xescoesteroids. Però... a quina part de les instruccions posava que no em pogués guiar i ajudar tant un autèntic mestre?

Ara que heu vist la feina prèvia, em falta ensenyar-vos la recepta 'com a tal' i les imatges capturades durant el Breadstorming.
Molt en breu, I promise!!

dilluns, 13 de desembre del 2010

de british revelation Yarza way.

Vaig coneixer l'Ibán Yarza una nit gloriosa de trobada blocaire, un dels mítics sopem en bloc que vem celebrar al restaurant Àtica, a Sants.
Jo sóc panarra de base, militant desde petit del pessic de pa a tota hora i devorador nocturn de llesques. Ho faig sovint quan tothom dorm, amb alevosia i nocturnitat.
Con dolo.

D'aquella nit recordo especialment la seva descripció d'un llibre que jo no coneixía i que ell va descriure com un autèntic llibre d'amor i passió. Un que tractava sobre el pa però que hagues pogut tractar sobre qualsevol altra cosa: passió i sentiment com autèntic esquelet dels seus paràgrafs.

Jo fins aleshores només havia llegit 'El aprendiz de panadero' com a llibre realment interessant de panificació i em vaig quedar intrigat per la seva vehemència continguda.
Vehemència continguda? Sí, m'agraden els oxímorons.

Aquell llibre era -ara em resulta obvi- 'Handmade loaf' de l'escriptor Dan Lepard.
I avui he tingut la sort de ser convidat per The Glutton Club a la presentació de la edició en castellà que han fet a l'aula gastronòmica de La Boqueria. Amb la presència impetuosa i serena de l'Ibán, el traductor del llibre.
Durant una hora ens ha dibuixat amb pinzell ferm i acolorit l'esboç d'una personalitat i una filosfia: la obra de Dan Lepard.

Escoltar l'Ibàn és com veure jugar al Barça. Hi posa empenta, voluntat, una gran tècnica comunicativa i sobre tot s'hi posa ell mateix. Que ja és molt.

A sobre, he tingut la sort de compartir cadires amb blocaires als que admiro (ambcompte, Baixagastronomia, Delícies del rebost, olleta de verdures i gastromimix).
Alguns dels quals, per cert, exercíen amb contumacia el fet blocaire càmera en mà.
Per respectar el seu massitoanonimat, he posat uns motius humoristics que distreuen i dificulten la identificació de l'interfecte.


En definitiva, un grandíssim llibre. Un esforç de publicació realitzat per The Glutton Club i la editorial Leqtor i sobre tot, un joc brillant del Iniesta del Nervión: Ibán Yarza.

A 'Hecho a mano' trobareu el viatge per el nord d'europa d'un apassionat panarra que visitarà paisos, regions, forners i forneres cercant maneres, passions i receptes per a retratar com el pa és un dels llenguatges que ens acosta i uneix.

El pa compartit, un viatge per l'ADN cultural de les persones.

diumenge, 12 de desembre del 2010

de flash!!

Cap de setmana de flash. Però molt flash,eh.

Primer flash, soc convidat per Bimbo a compartir amb altres 9 blocaires gastronòmics (velocidadcuchara, javirecetas, eladerezo, recetasderechupete, saboresdecolores, pepekitchen, conloscincosentidos, vamosacocimar, elmóndelacuina) receptes sobre el nou pa 'Bimbo Buenísimo'. La proposta és que nosaltres aportem una recepta cadascú.
Fàcil, aquesta me la sé.

A canvi ells ens posen un cap de setmana amb hotel, un aula gastronòmica (cookiteca) on treballar, una xerrada tècnica sobre el pa, un xef de suport i ens filmen. En en el futur munten un site web amb les filmacions, les receptes i posen la recepta al paquet de Bimbo. Res a veure amb posar un logo de la seva marca per participar a un concurs a canvi de que el guanyador rebi un lot de producte a casa.

Comorl? que si me apunto? Ouyea.



Durant els següents dies anirè posant el material multimedia que he gravat, els companys blocaires, la recepta, les reflexions i el que em passi per la crosta.

De moment i com que ja sabeu que de fet el bloc és 'miqueridodiario', hi poso la foto de la cuina de los Hermanos Marx, amb 10 blocaires, un xef, dues cuineres, tres càmeres i tres experts de màrketing. Y dos huevos duros, es clar.

La meva proposta: Per cert, amb la inestimables col.laboració de Xesco Bueno. Así cualquiera ehhh?


Per sopar el dissabte, flash! Un japonès del que ja posarè la crònica perque no tot el que ens presenta la cuina japonesa és del meu gust. Tot i que en general, vaig gaudir molt del sopar.

I el diumenge al matí, un altre flash. Esmorzar al Xiringuito de Mercantic un bocata de truita de sobrassada tot llegint el diari i compartint uns moments amb en Dani, la Júlia i l'Eugen (ep, que estan treballant i no volem estorbar).


Deixeu-me acabar agraint als responsables del festival del cap de setmana, a Bimbo, a en Xesco i sobretot als blocaires que m'ho han fet passar tant i tant Bé! Como mola estar vivo, colegas.

Aquí està el Capítulo 2 :)

PD: Aqui teniu la crònica de Pepekitchen , que va tenir la mala sort de ser el meu company d'aventures... a alguien le tenía que tocar , Pepe!! :-D
I aquesta la crònica de Jesús-eladerezo.
I aquesta la de Alfonso-derechupete.
Crònica de Rosa(velocidad cuchara)

divendres, 10 de desembre del 2010

delicia tradicional extremenya

Vet aquí una entrada sobre uns dels postres favorits de la meva mare, extremenya ella.

Un postre que de forma pedant podriem dir que li resulta irressistible perque li provoca una regresió temporal gustativa a la seva infància.
Jo, com que no sóc pedant crec que en realitat li agrada perque li provoca una regresió temporal gustativa fins a la seva infància.

El postre en qüestió s'anomena 'huevos nevados'. Sota aquest nom que a les mirades brutes els pot semblar groller, s'hi amaga una enginyosa combinació de crema, merenga cuita en llet , galetes i canyella. Per cert, com a bonus i curiositat: a Extremadura anomenen 'mimo' a la merenga endolçida, no és un nom preciós?

Si ho analitzem bé, la cosa es podria definir com a 'natilla amb galeta on steroids'. On els esteroids són una generosa capa de merenga dolça.

El primer cop que el vaig tastar, em va sorprendre per la seva amorositat i textura peculiar. Al estar cuita, la merenga no és ni gomosa (com de vegades queda al passar-la per el forn) ni tampoc enganxosa (com quan està crua). Està cuita, humida, tendre i mimosa.

I el polsim de canyella que corona el plat i li dona aquest aspecte terròs de canyòn del Colorado ja acava de rinxolar el rínxol. Deliciós.


Aquest que veieu a la foto l'ha fet la Brígida, que es la tieta de ma mare i que altres vegades ja ens ha cedit alguna recepta per al bloc. És una cuinera excel.lent de la que es poden aprendre moltíssimes coses.
En un exercici d'economía domèstica apropiada per als temps que corren, a la familia es porta fent durant anys fent servir 'flanín' per a la crema del postre. De manera que el postre et surt baratíssim i com que sempre l'hem menjat així a nosaltres ens sembla deliciós -altra vegada la regresió temporal i tal i tal...-

I es que el flanín, pólvores màgiques de posguerra, ens han ajudat molt a gaudir a la familia. Sense anar més lluny l'avia Maria feia unes galetes farcides de flanín i fregides que erèn una boma de somriure i calories. Es mereixen post a part, en homenatge.


Huevos Nevados (postre extremeño)



Ingredients:


Un paquetet de flanín i a seguir les instruccions. També serveix una crema feta amb ou natural i llet, per suposat.

Merenga en abundancia i muntat fermament, amb un parell o tres de cullerades de sucre per a que sigui dolç.

Unes galetes maria i una mica de canyella.

Llet per a coure el 'mimo'


Procediment:


Posem les galetes al fons del recipient on tindrem el postre. i per sobre hi posem una capa de flanín. A mi personalment m'agrada que sigui gruixudeta, com d'un centímetre.


Agafem troços de merenga i els posem sobre llet calenta de forma que es cogui però alhora no perdi humitat. Es com fregir ous ferrats sense rovell i en llet en comptes d'oli (per a que m'entengueu). Posem la merenga cuita per sobre de la crema i finalment hi fem uns caminets de crema i posem canyella per a que quedi com una petita maqueta de muntanyes nevades.



I això es tot, a la nevera per a refrescar i cap a la taula per a gaudir en familia!

dimecres, 8 de desembre del 2010

de l'aventura de Poseidón.

Oh, Déus de l'Olimp!!
A vosaltres, que amb sorneguer somriure feu rodar els daus del destí dels homes!
A vosaltres us parlo!!

Tingueu pietat d'aquest humil mortal que venturòs camina per entre el vent del temps,
Afortunat com sóc que en Manel generosament ens convidi.
A vosatres Déus de l'Olimp us imploro!!

Hem estat convidats a un 'esmorzar de forquilla'.
I vist que amb la forquilla no n'hi haurà prou...
Oh, Déus, a vosaltres us suplico!!


QUE EM DEIXEU LA FORQUILLA AQUESTA QUE TÉ EN POSEIDÓN?


Jo desprès us la torno, de veritat.

Només serà una estoneta que em fa falta perque sino no m'ho acabo tot!! En Manel és un exagerao i ens ha posat per esmorzar (atenta la companyia, per esmorzar!):

Unes patates (de l'hort del seu pare) amb pell saltades amb cigronets,
unes botifarres meloses com petò de nimfa de Cal Molí Xic,
uns ous (de Can Coll) trufats amb tòfona ratllada,
un conill escabetxat sobre llit de mongeta,
unes tartaletes de formatge amb mermelada de tomàquet
i una amanida de kumato, tomàquet tigre, tomàquet cirerol i enciams.

I de postres (de postres per un esmorzar!) coca de vidre.
A les deu del matí.






I de nou en Manel, sense donar-li més importància, com qui no vol la cosa, ha fet honor al malnom amb el que el coneixem els blocaires del jalancio: Manel el generòs.
Si si Manel, si no t'agrada te jodes.
Així et coneixem i si no t'agrada doncs no haver sembrat. Que qui sembra generositats recull tempestes de gratitud.

Tot va neixer perque li vaig demanar si em podia aconsellar i fer un cop de mà per a uns materials que necessito de cara al dinar de nadal que prepararem per a la familia en molt pocs dies. Dels materials no en dono detalls, que els espies mordorians de la meva familia estàn a la que salta vigilant el meu facebook i el blog a veure si en treuen alguna informació!!

I aquest Quixot de Castellterçol no nomès ens ha ajudat a aconseguir-los sino que per rematar la feina ens ha convidat a un 'esmorzar de forquilla' per el que la majoria dels Hobbits seria capaç de trair en Frodo Bolsón.

I deixeu-me dir amb vehemència: el millor no van estar els plats, el millor va ser la conversa.
Un esmorzar de trident que ha acabat a les dues de la tarda.

dilluns, 6 de desembre del 2010

decuina rocks!!

Un arròs ràpid tipus risotto per a un dia de festa on hem treballat, hem rebut un regal d'aniversari quan encara no és el nostre aniversari i un rumor ha sacsejat els nostres fonaments gastronòmics.
O sigui un dia de festa ple de treballs i sorpreses. I la sort que tenim és que les podem explicar i sobretot viure.

Arròs de xampinyons, bleder Drac i julivert.

Ingredients:
Aprox. 300 grs de xampinyons.

Un bon grapat de julivert.

Mitja ampolla de cervesa Bleder Drac.

Un got d'arròs (jo he fet servir arborio italià)

Sal, oli, pebre.
Un puntet de mantega per al final.

Procediment:


Tallem la ceba i la posem a la cassola amb oli d'oliva. La cuinem a foc moderat fins que estigui translúcida.

Mentrestant, netejem i tallem els xampinyons en talls grossos. A mi m'agrada trobar-los al final i per això no els tallo a làmines fines.

Posem els xampis amb la ceba, els cuinem fins que començen a estovar i aleshores hi posem l'arròs. El cuinem un minutet amb l'objectiu de torrar el midò exterior. Aleshores posem la cervesa i la reduim.

Quan la cervesa ha reduit, hi posem aigua i salpebrem. Podem fer servir un fons d'au però a mi m'agrada que tingui el gust net dels bolets, la ceba i la Bleder.
Quan l'arròs està fet (aprox. 17 mins) hi posem julivert picat. Com més millor!! Li donarà un toc fresc i un color ben maco.
Si el volem acabar al estil risotto, podem posar-hi un puntet de mantega. Però jo no li he posat el parmesà perque volia notar el gust net dels ingredients.

I un regal que m'ha caigut avui de forma inesperada, avançant-se a l'aniversari: Dos llibres de Carme Ruscalleda (amb la signatura i tot, llibres complets, llibres Comansi)



I un rumor que pren força, amb motiu de celebrar que s'hagi imposat la raó (i la justícia) en un dels temes dels que són són importants a la vida.


Qui ho havia de dir que sortiria tant de suc d'un dilluns com aquest!!

diumenge, 5 de desembre del 2010

de passeig per la Barcelona de Nadal


Congelats els llavis somrients, demano amb insistència un arbre de nadal, figuretes del pesebre que en realitat vull per a jugar com a soldadets i una zambomba. Aquell estri sorollòs de coloraines llempants que costa tant de fer sonar i que quan sona és com un pet d'elefant.

Passejem devant de la catedral i les mares ens fan entrar a tendes de roba -qui vol roba? jo vull joguines- i decoració. Haurem d'anar a Vinçon, que és on està tot el que és diseny i així veiem el Passeig de Gràcia amb els fanals de Gaudí. Mira Òscar, aquests fanals són de Gaudí, com la Sagrada Familia. No et trequis els guants!!

I sobre tot, sobre tot, sobre tot vull un suís amb molta nata, a la granja del carrer Petrixol.

-No, que hi ha molta cua!
-I qué? Però si portem tota la tarda fent cues i anant a llocs que no m'interessen!!.


Aquestes mares...



Barcelona, mogollón, llum, color, foscor, música, persones, èssers humans que no són persona, rastos, Catedral, esglèsia del Pí, Sta. Llúcia, caganers, Sta. Caterina, Rambles, Portal de l'Àngel, gelats (?), carrer Petritxol, mural horrible de Mirò, més mogollón i compres d'ingredients per al dinar de nadal.

NADAL.

Com quan era petit però sense que tingui ganes de tenir una 'zambomba' de coloraines. Oh wait...






dissabte, 4 de desembre del 2010

d'homenatge a Jordi Estadella.


Fa uns dies dinant en familia em vaig assabentar que l'Àlex que deu ser cosí, o para-cosí, o tiet-oncle-segón o jo que sé (jo sóc fatal per als parentescos familiars), doncs resulta que la Laura, parella de l'Alex forma part de la organització a de un homenatge al gran gourmet i periodista Jordi Estadella.

Jo reconec, per a ser-vos sincer- que mai vaig ser una gran fan de la seva feina humorística. Tito B. Diagonal no em va fer mai gaire gràcia i com a presentador de concursos no em resultava atractiu. Però tota la feina en el món gastronòmic i sobretot la quantitat de estima que li han dedicat els que van ser companys de professió sí que em resulta impressionant.

Per això, avui us proposo l'enllaç al grup de facebook on informen de les evolucions sobre aquest homenatge. Espero que els hi surti molt bé i que aconsegueixin fer justicia a la memòria d'aquest gran sibarita. Segur que se'n sortiràn, oi? :)

Link al grup del facebook.

de placaplaca (i no parlo de inducció...)

Atenció que las tengo de oferta, dos por uno en patadas giratorias a la zona testicular!! Que me las quitan de las manos!! Vamos reinaaaaaa!!
Ostias de kilo, señores.







Ho vaig escoltar ahir 3/12/2010 durant el programa (gran, grandíssim programa) Versió RAC1 de Toni Clapès. El podeu baixar de la web de podcasts (és el Versió a les 18h).

Ho vaig flipar bastant, la veritat.

Parlen primer d'en Sergi Arola i desprès del restaurant Moments que porta en Raül Balman. Poques vegades sentim crítiques tan clares com aquestes en un mitjà de comunicació massiu. Els responsables són dos clients (Marc i Jorge) de restaurant d'alta cuina que els tenen molt recorreguts. La credibilitat? La que els hi volgueu donar escoltant-los i una part de la que us mereixi en Toni Clapès, que per alguna cosa els convida.

dijous, 2 de desembre del 2010

de nou, la realitat sempre guanya...

A l'entrada anterior parlàvem de gadgets inútils desde un pretès tò humoristic i amb els límits evidents de la nostra imaginació.
Però qué passa quan un visionari REAL decideix engegar un projecte per a fabricar un producte REAL basant-se en una visió diguem-ne que particular del que representa xupar un Chupa-chups?

A en Junichi li va semblar una bona idea muntar un braç de minipimer al revés, conectar-lo a un computador i ajustar-li un suport per on inserir un Chupa-chups. De forma que desde l'ordinador pots escollir que la vibració del caramel et transmeti una determinada sensació (focs artificials, vibració d'un avió, pica-pica, ...).

El sistema aprofita la coneguda capacitat de transmissió de só a través dels òssos cranials per a provocar de forma intensa aquestes sensacions amb la vibració mecànica del seu minipimer 2.0.

El caramel literalment et transmet el só a la mandíbula i d'aqui fins a l'oida. A part tenim les vibracions mecàniques evidents que també produeixen sensacions al paladar...altra cosa és si té cap sentit sentir i escoltar focs articials a la boca mentre menjes un caramel de pal!!





A veure, Junichi, em sembla que t'estàs equivocant de molt. T'ho dic en confiança.

El teu negoci no està lligat precissament amb els caramels de pal. Hauríes de trucar als senyors de Private, de Playboy o així per comentar la teva idea a veure com es pot aplicar al seu sector.
Hazme caso, te vas a forrar.

(Via microsiervos)

dimecres, 1 de desembre del 2010

de los productores de Gadgets inútils i Gadgets inútils 2...

Desde que alguna ment preclara va inventar el velcro que la humanitat està estancada!! No vull sonar alarmista però Roma i l'Atlàntida van caure degut a la mol.lície dels seus inventors.
Sóm una civilització en decadència i ja es hora de posar-hi remei. Humans, ja n'hi ha prou d'aperrunamiento!!

Modestament, vull contribuir al resorgiment de la nostra espècie i aquí van les meves idees sobre nous gadgets que poden revolucionar la nostra experiència a la cuina!!

De los creadores de Gadgets inútils i de Gadgets inútils 2 arriba...



La kefirera
Ja n'hi ha prou de mantenir en asèptics i impersonals pots de vidre els nostres kefirs!! Que no tenen dret a una vivenda digna? Ara que tots tenim la iogurtera a tope de producció (quin estri tan útil, la iogurtera)...es el moment de dignificar els kèfirs.

Per aquesta raó proposo la comercialització massiva de kefireres amb detalls de ultra-comfort per a les nostres mascotes llefiscoses.



El abridor de huevos duros
En homenatge al gran Quico el Progre, que el cercava un cop i un altre quan es quedava solet a la cuina...
Ja ens casca prou els ous la vida mateixa com per a que nosaltres estiguem dia sí i dia també cleque-cleque amb els ous durs contra el marbre de la cuina.
El moment de l'estri definitiu ha arribat. Volem un obridor d'ous d'urs i el volem ja.


El cajón infinito multidimensional donde pongo mis recetas pendientes.

Sé que sóc l'unic gastroblocaire que té aquest problema.
La celeritat i ordre amb les receptes pendents de fer és proverbial a la nostra gastrosfera i tots vosaltres ho teniu sota control.
Però jo necessito un calaix infinit, on poder posar els paperots amb les receptes pendents sense por a que la quantitat de fulls acumulats acabin creant un camp gravitatori propi.

El vull infinit, sense vores, multidimensional, i acabats en wengé.



Nota: la il.lustració és de Iván Solbes