Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festival. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festival. Mostrar tots els missatges

diumenge, 13 de maig del 2018

de taula rodona: Menjar global i menjar local, al Cook&Travel.


Aquest cap de setmana es celebra la primera edició del Cook&Travel, festival de cuines del món a Barcelona. Em van convidar a participar a una taula rodona sobre la relació de cuina global i cuina local, que van batejar amb el concepte cuina glocal.


Taula:
-Dirigida per Josep Sucarrats (Director revista CUINA)

Participants:
-Adam Martín (Periodista)
-Joel Serra (Plataforma d'amfitrions)
-Núria Báguena (escriptora)
-Dominique Heathcote (cuinera)
-Me, myself and I


Per a preparar el tema, em vaig fer una llista d'idees, i he decidit posar-les aquí al blog. 
No estan estructurades com a article, i el format és una basura perque els portava simplement apuntats i agrupats per tema, però mira... aquí estan, para lo que sea.

1- LA MESCLA GLOBAL POSITIVA I SOBRETOT, ÉS INEVITABLE
A- PER PRIMER COP EN LA HISTORIA DEL NOSTRE MÓN, LA CUINA CULTA ÉS MASSIVA. CUINA CULTA (INVESTIGACIÓ I CURIOSITAT) VS CUINA POPULAR (PRAGMÀTICA I REPETICIÓ) (LLIBRE EL GOLOSO, CONDE DE SERT). ACTITUD CURIOSA I D'INVESTIGACIÓ

B- TENIM UN STAR SYSTEM DE CUINERS,
COM EL POP O EL CINE. AIXÒ VOL DIR MODA I TENDÈNCIES.  I LES XARXES LES FAN MÉS RÀPIDES I GLOBALS

C- SOCIALMENT SOM MÉS MESCLA QUE MAI.

D- EL TURISME, QUE APORTA DIVERSITAT DE PALADARS PERÒ TAMBÉ GENERA SIMPLIFICACIÓ EXTREMA DE LA CUINA DIVERSA.


2- EL QUE DEFINIM COM A TRADICIONAL CANVIA CONSTANTMENT

A- QUE ÉS O NO ES TRADICIONAL CANVIA AMB EL TEMPS.
ÉS EL TEMPS I L'US REAL I POPULAR DE LA GENT EL QUE MARCA LA TRADICIÓ
 Els canelons a Barcelona, provinents de la gran importació de cuiners italians al Segle XVIII (que venien a cuinar per a rellotgers suissos).


B- EL COCIDO NO ÉS UNA RECEPTA, ES UNA MANERA DE CUINAR. 
 POTSER AMB EL TEMPS S'HI POSI YUCA, I NO PASSAR RES PERQUE FA TRES SEGLES ALGÚ VA DECIDIR POSAR-HI PATATA, I NO PASSA RES. 


3- EXEMPLES DE CANVI:

UGLY DELICIOUS DE DAVID CHANG (DELS EEUU AMB ORIGENS COREANS): INMIGRANTS ITALIANS QUE ELS IMPORTA UN RAVE SI LA PIZZA QUE FAN ES CONSIDERADA AUTÈNTICA PER ELS NAPOLITANTS, O ELS ESPAGUETI A LA BOLOGNESA, QUE ÉS UN INVENT EXTERIOR JA QUE ELS ESPAGUETI SÓN DEL SUD I LA SALSA BOLOGNESA DEL NORD. UN PLAT QUE MAI HA EXISTIT A ITALIA.

4- CAL DEFENSAR LA NOSTRA APORTACIÓ AL MÓN GLOBAL.

A- PER AUTOESTIMA, CAL PER SER FELIÇ

B- PER ACTIVISME CULTURAL
ES UNA RIQUESA QUE APORTEM AL MÓN I CAL DEFENSAR-LA 
C- NOMÉS TINDREM FUTUR SI TENIM IDENTITAT. 
SENSE ESSENCIALISMES PERO CONEIXENT I MANTENINT LES ARRELS. 
ELS NOSTRES ARROSSOS!!!! 

 ara els farem saltats en comptes de cuits en marca i brou que és la manera de que es xopin del sabor?, la esqueixada o els escabetxos...)
EMPELTAR EL QUE FACI FALTA 





5- EL PERILL TURISTIC

A- EL TURISME POTENCIA LA IMPOSTACIÓ. EXEMPLE: EL FENÒMEN TAPA A BARCELONA, SI SOM ORTODOXOS A BARCELONA MAI HEM FET TAPES A NIVELL POPULAR. PLATILLOS SI, TAPES NO. 
B- EL NEGOCI DEL TURISME SIMPLIFICA I ÉS REDUCTOR.
MATA LA DIVERSITAT, NO HI HA MATISOS I LES CARTES ES TORNEN FOTOCOPIADES. I MOLTS ES CUINEN MALAMENT, A SOBRE. MANCA DE DIVERSITAT = PÈRDUA CULTURAL + AVORRIMENT

C- MILLOR DELS CASOS: ELS TURISTES, TENEN UN RESUM DELS GRANS HITS, 
EL TURISTA MARXA PERÒ EL RESTAURANT ES QUEDA. 

TENDEIX A L'AVORRIMENT




6- LA NOSTÀLGIA ÉS UN PERILL, RES ÉS SAGRAT!!
a- ÉS FATAL LA IDEALITZACIÓ ACRÍTICA DELS TEMPS PASSATS. De petit menjava una carn de bou horrorosa, per dura i seca. I la quantiat de plats cuinats a casa era ridícula si ho comparem a la diversitat actual

b- LA MEMÒRIA ES DEFORNA. 

NO POT SER QUE ELS MILLORS PLATS SIGUIN ELS DE L'AVIA PER SOBRE DELS PROFESSIONALS... 

c- CAL MANTENIR I GAUDIR DELS PLATS LOCALS I DE LA TRADICIÓ, PERÒ SENSE UNA NOSTÀLGIA EXCESSIVA QUE PORTI A LA PASSIVITAT,ES A DIR A L'AVORRIMENT. 

LA CUINA NO ESTÀ ESCRITA EN PEDRA I MAI HO ESTARÀ.


7- ELS RESTAURANTS DE CUINES DEL MÓN A CASA NOSTRA
A- APORTEN GAUDI HEDONISTA, DIVERSITAT I ENRIQUEIXEN LA CUINA LOCAL.
EN GENERAL SÓN AUTÉNTICS, SON REALS I NO ÉS UNA CUINA DE CARTRÓ PEDRA


B- EL RETRET PRINCIPAL QUE JO FARIA NO ÉS ALS RESTAURANTS DE CUINERS VINGUTS DE FORA O QUE S'HI HAN PASSAT ANYS FORA, SINO ALS CUINERS QUE ADOPTEN CUINERS PER MODA O NEGOCI I QUAN NO LES FAN BÉ, NO LES FAN IMPECABLES I MENGES UN CEVICHE O EL QUE SIGUI QUE NO ÉS COM HA DE SER.

C- ES TRACTA DE CONVIVENCIA CULTURAL, QUE DONA FELICITAT.

dimecres, 8 de desembre del 2010

de l'aventura de Poseidón.

Oh, Déus de l'Olimp!!
A vosaltres, que amb sorneguer somriure feu rodar els daus del destí dels homes!
A vosaltres us parlo!!

Tingueu pietat d'aquest humil mortal que venturòs camina per entre el vent del temps,
Afortunat com sóc que en Manel generosament ens convidi.
A vosatres Déus de l'Olimp us imploro!!

Hem estat convidats a un 'esmorzar de forquilla'.
I vist que amb la forquilla no n'hi haurà prou...
Oh, Déus, a vosaltres us suplico!!


QUE EM DEIXEU LA FORQUILLA AQUESTA QUE TÉ EN POSEIDÓN?


Jo desprès us la torno, de veritat.

Només serà una estoneta que em fa falta perque sino no m'ho acabo tot!! En Manel és un exagerao i ens ha posat per esmorzar (atenta la companyia, per esmorzar!):

Unes patates (de l'hort del seu pare) amb pell saltades amb cigronets,
unes botifarres meloses com petò de nimfa de Cal Molí Xic,
uns ous (de Can Coll) trufats amb tòfona ratllada,
un conill escabetxat sobre llit de mongeta,
unes tartaletes de formatge amb mermelada de tomàquet
i una amanida de kumato, tomàquet tigre, tomàquet cirerol i enciams.

I de postres (de postres per un esmorzar!) coca de vidre.
A les deu del matí.






I de nou en Manel, sense donar-li més importància, com qui no vol la cosa, ha fet honor al malnom amb el que el coneixem els blocaires del jalancio: Manel el generòs.
Si si Manel, si no t'agrada te jodes.
Així et coneixem i si no t'agrada doncs no haver sembrat. Que qui sembra generositats recull tempestes de gratitud.

Tot va neixer perque li vaig demanar si em podia aconsellar i fer un cop de mà per a uns materials que necessito de cara al dinar de nadal que prepararem per a la familia en molt pocs dies. Dels materials no en dono detalls, que els espies mordorians de la meva familia estàn a la que salta vigilant el meu facebook i el blog a veure si en treuen alguna informació!!

I aquest Quixot de Castellterçol no nomès ens ha ajudat a aconseguir-los sino que per rematar la feina ens ha convidat a un 'esmorzar de forquilla' per el que la majoria dels Hobbits seria capaç de trair en Frodo Bolsón.

I deixeu-me dir amb vehemència: el millor no van estar els plats, el millor va ser la conversa.
Un esmorzar de trident que ha acabat a les dues de la tarda.