Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacances. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacances. Mostrar tots els missatges

diumenge, 26 de setembre del 2021

de tortillaka: O Cordobés en Praia de Razo (Galicia)

tortilla de patatas y café con leche en O Cordobés en Razo - Carballo

Tortilla & café con leche. A mi sólo me pasa en Galicia.

Tierra de patacas, en especial Bergantiños y sus Kennebec de secano. En O Cordobés (Praia de Razo, Carballo) hacen la que más me gusta a mí. Más que las de estilo Betanzos incluso. Con patata cremosa y un huevo de granja de escándalo. Tremenda.

#tortilladepatatas #Galicia #desayuno #tortilla #estiu2021 #vacasions #Razo #praiaderazo #ocordobes #omelette #spanishomelette #cafeconleche

diumenge, 19 de gener del 2020

de restaurant: A Tafona - Lucía Freitas (Santiago)


A Tafona es uno de mis sitios preferidos en Santiago. No digo el que más porque... a ver, la piedra merece una consideración que va más allá del placentero bocado. Y piedra en Santiago hay mucha.

Pero una vez descontado el pasado y mirando el presente, me quedo en el patio de A Tafona. Antiguo espacio abierto para aperos y caballos, ahora convertido en comedor bonito, discreto y elegante. Sobre nuestras cabezas el cielo se derrama en chubascos -recordemos donde estamos, la capital del suelo mojado!- y el nubarrón luce musculatura vaporosa tras el enorme cristal que cubre nos cubre las coronillas.

Como no somos los galos de Astérix, aunque nos gusta mucho lo de resistir en nuestra aldea los envites del mundo cada vez más acelerado e invasor, no tenemos miedo a que ese cielo se desplome sobre nuestras cabezas.
Al revés, cuando entramos en A Tafona todo se nos hace calidez masticada, cocina delicada y placer a go-go.


Lucía Freitas continúa con paso firme una evolución que vista desde fuera parece del todo natural y sin atisbos de marchas forzadas. Continúa la elegancia de los sabores nítidos, siempre ligeros y desgrasados, que se muestran con especial brillantez en los platos principales del menú (por llamarlos de alguna manera): el menú 'Praza de Abastos' (65 euros) consta de siete platos más allá de los entrantes y postres. Estrella michelin a precio más que moderado para un menú tan largo y estimulante.


Al inicio, mantequilla con hierbas y panes de la casa. En la tierra del pan, en ninguna otra parte se come un pan tan espectacular como en Galicia, Lucía se atreve a triunfar con unos panes de miga compacta, sin apenas corteza y muy aromáticos. Si el de algas es bueno, el pan negro es aún mejor. Sideral. Y estamos empezando. Aquí van los cinco entrantes:



Crocante de arroz con pasta de anchoa y katsuobushi. Delicado y ligero, aunque a mí me pasa lo de casi siempre con el katsuobushi, me parece un elemento que apenas aporta al plato. 


Airbag relleno de pil-pil de tomate con panceta de Guijuelo. Este bocado lo hemos tomado en alguna otra visita y nos sigue gustando, texturas crujientes para un bocado que a nosotros, pobres catalanes, nos parece una exitosa versión del pa amb tomàquet.


Buñuelos de congrio con uva pasa y Pedro Ximenez. El entrante menos deslumbrante, textura impecable pero un sabor quizá demasiado suave, esperábamos más punch.


La empanada líquida versión 2020! Una de las cosas que más me gusta de volver a A Tafona es percibir la constante evolución de su cocina, como la de esta empanada líquida que habíamos probado anteriormente en formato vasito, como un chupito para beberse la tradición. Y que ahora ha evolucionado felizmente a esfera crujiente (de maíz, por supuesto) que contiene la líquida combinación de sabores clásicos de la empanada. Bravo.


Fin de los entrantes con esta volandeira (muy parecida a la zamburiña, más abundante y por ello menos cotizada. A menudo se da volandeira por liebre en los restaurantes para abaratar costos. En la boca hay que ser muy experto para diferenciarlas). Encamada sobre una lozana hoja de albahaca, fragancia a tope y mordisco carnoso donde los haya. Alegría en la pituitaria.


Cebollas braseadas y flambeadas con oloroso. Con limón asado y cebolla negra sobre caldo de cebolla y anguila ahumada. Plato sensacional de texturas deslizantes y tiernas con aromas tostados, balsámicos y cítricos


Zanahorias escabechadas que se combinan con una crema picante y especiada de lentejas rojas. Junto con la cebolla braseada, dos grandes momentos del menú actual con protagonismo vegetal. Bravo.


Vieira de Cambados con codium y brotes. Carne trémula, cruda y descarnada con matices cremosos y crocantes del mar.


Calamar de potera con crema de alubias y uva. Otra vez las carnes del mar vienen crudas o prácticamente , con textura juguetona y resbaladiza sobre un platillo que se termina con cuchara y que te deja con ganas de más.


Sensacional Merluza de Celeiro con salsa de clorofila y códium. Cocción pluscuamperfecta, no se puede ser más jugoso en esta vida, y acompañamiento de potencia enésima que mejora el pescado sin molestar. Elegancia absoluta, una cocina de plato esencial. Lucía siempre clava los pescados, aún recuerdo la caldeirada de pinto de hace un año. De llorar.


Ravioli de conejo de monte (potencia, potencia) con sabrosos jugos reducidos, rebozuelos y trufa. Una manera interesante de traer la caza de una manera amable y juguetona. Divertida sí, pero muy potente y aromática, como tiene que ser la caza. Fantástico.


Guiso tradicional de galo celta, con su cresta incluida, que provocó algunas reacciones divertidas en la mesa. No a todos encanta esa textura gomosa y elástica de la corona del animal.
Sabores profundos, complejos e integrados. Puré de calabaza en la base, si no recuerdo mal. Carne de plumífero gimnasta bien trabajada por el tiempo de cazuela y la paciencia al cocinar. ¡Guisazo!



Pre postre, vasito de manzana y clorofilas. Bien para huir del recurrente acidulado en el reset palatal antes del postre. Aunque hubiéramos deseado más elixir y menos espuma, estaba muy rico, la verdad.


Postre India, con mango y fruta de la pasión en texturas cremosas, elásticas y heladas. Combinación especiada (Cúrcuma, si no recuerdo mal) divertida y colorista. Espuma de sanguina y parte de sus zumos integrados en el cuerpo principal, buen toque cítrico para un final de dulzor muy felizmente controlado.


Sobre el sensacional servicio de café que nos brindó Miguel López Mendez, haremos un post a parte. Merece un espacio propio este delicioso momento final que en muchos restaurantes de cocina sofisticada olvidan o tratan con descuido. Con vídeo incluido, que Miguel nos ha autorizado a publicar.
En general el servicio de A Tafona brilla a gran altura por combinar simpatía discreta, buena información sin caer en excesos pedantes y discreción para controlar todos los detalles y atender al comensal. En definitiva, que Lucía y su equipo están en gran forma y la verdad, la visita a A Tafona nos provocó (otra vez) una gran felicidad.

A Tafona
Calle, Rúa da Virxe da Cerca, n 7, bajo, 15703 Santiago de Compostelahttp://www.nove.biz/lucia-freitas/es

dilluns, 6 d’agost del 2018

de cachuela en cachuela y tiro por que me toca.


El cuiner Luis Alberto Lera (Rtnt. Lera) amb els pedrers de colomí que seràn las cachuelas guisadas.


Una de les coses xules de viatjar amb la mirada gastro oberta és copsar com els noms de les coses canvien segons els llocs, o com les mateixes paraules poden designar coses diferents. Que s'assembla però no és el mateix. Sovint, en aquests canvis s'endevina una relació, un nexe d'unió que si ens posem estúpids en podem dir conceptual. :D

Aquest estiu del 2018 la reina del meu cor i servidor hem esmorzat sovint cachuela extremenya, i vem sopar en una meravellosa vetllada a Tierra de Campos (Castella) unes espectaculars cachuelas de pichón.

Segons la RAE, la cachuela es:

1. f. Guisado extremeño de la asadura del cerdo.
2. f. Guisado que hacen los cazadores con las vísceras del conejo.
3. f. molleja (‖ estómago de las aves).
Queda clar doncs que tot gira al voltant dels menuts. I així la cachuela extremenya que hem esmorzat és una mena de proto-paté fet amb llard de porc i fetge de ídem. Condimentat amb abundant pebre vermell (de la Vera, es clar), pebre, comí, clau d'olor, all i ceba. 
Te una textura una mica tosca, sabor pronunciat a fetge i és francament interessant per començar el dia en modo aquí estoy yo. També n'he sentit anomenar a la gent gran dels pobles com a 'caldillo' i l'avi fins i tot el va arribar a fer a casa.
Ara ja es compra feta la veritat, poca gent es fa el caldillo  casa.
 Torrada amb cachuela. Al Trasiego de Mérida

 Torrada amb cachuela al Pestorejo Mesón, de Mérida.

En canvi, la cachuela del Restaurant LERA que ens va preparar el magnific cuiner Luis Alberto Lera és un guisat de pedrers de colomí. De sabors també potents a entranya i un punt sanguini. Carn ferma domesticada per un xup-xup suau i perllongat. Plat típic dels caçadors. Tremendo
Cachuelas de pichón. Restaurante Lera.
De cachuela en cachuela i tiro por que me toca. Barrufen les vacasions.

diumenge, 22 de juliol del 2018

de llibres per a l'estiu. Els tres que vindran a la maleta!

Tres lectures que aquest estiu venen dins la maleta:



La cocina aromàtica
de François Chartier
Una guia combinatoria d'aromes gràcies al creador de la teoria de la sumilleria molecular. O explicat sense snobismes: combinar aliments per que compartèixen les mateixes molècules aromàtiques.
Editorial: Planeta Gastro
ISBN: 978-8408-1881-1-6


Templos del Producto.
de Borja Beneyto i Carlos Mateos.
Una guia-passejada per catorze restaurants de producte de tota Espanya. El vaig trobar exposat a Els Casals i el vaig comprar. Imprescindible per la documentació, les fotos i perque les vacances s'han planificat en bona part a partir d'aquest llibre. heh!
Editorial: Planeta Gastro
ISBN: 978-8408-179771


Les arrels de la cuina menorquina
de Bep Al·les Salvà
Vaig conèixer en Bep en a la Fira Arrels de Maó, i em va impresionar el seu coneixement profund de la cuina menorquina i també la seva bonhomia tranquila. Aquest llibre està trufat d'explicacions històriques que aporten context a cada recepta. Em penso que el disfrutaré moltíssim.
Autoeditat. Col.lecció Confit d'Ametlla
ISBN: 978-84-941171-7-6

diumenge, 3 de setembre del 2017

O Bebedeiro, restaurant adega gallega d'impresió (A Coruña)



Seguim amb els llocs xulos on hem entaulat aquest estiu. En aquesta ocasió, una adega (bodega) de cuina molt tradicional, tot i que alguna pinzellada més contemporània també va passar per la taula. En aquest cas sense estovalles, a joc i sincronia amb la resta del local: dignissima rusticitat.


La vista general del menjador, amb diferents coleccions d'objectes a la paret (fumadors d'apicultura, planxes antigues,...) i aquest cap de senglar que deixa les coses força clares, heh!.

Tartar de  salmó, talls ben gruixuts que provoquen una agradable sensació a la boca.
 


Més talls gruixuts en el tàrtar de vedella gallega. Curiós que l'amaneixin molt similar a un carpaccio, amb parmesà inclós.

El pa nivel gallec, es a dir, nivell sideral i més enllà.


Vieira, el flamet del mar!

Extraordinari lluç amb parmetiner, sembla molt oli perfumat amb pebre vermell però no va resultar gens pesat. Punt perfecte.



Tonyina amb verdures, poc fetes, molt fresques.



Filet de vaca vella gallega sobre una llesca fina de pinya soasada i sota un barret de foie. Molt bé!



Les postres, amb crema de formatge i codony per una banda, i xantilly amb fruita vermella per l'altra. Que les dues tinguin format gotet és la unica cosa que no ens va agradar :D



O Bebedeiro
c/ Àngel Rebollo, 34 - A Coruña
http://www.adegaobebedeiro.com/

diumenge, 27 d’agost del 2017

de cuina Atlàntica. Restaurant Alborada, A Coruña


Galicia és un peregrinatge plaent, per la familia, per el paisatge, ... i també per les estovalles. Aquest estiu entre altres perles vem visitar el Restaurant Alborada (A Coruña), comandat per el cuiner Ivan Domínguez i reconegut amb estrella michelin.

Situat al passeig marítim de la ciutat, ben aprop de la Torre d'Hércules, la seva ubicació és perfecta per a fer palesa la seva vocació d'atlanticitat culinària. Des de les taules veus les onades profundes de l'oceà mentre et jales navalles que encara remouen, bonítols essencials i altres meravelles del mar. Brutal.

El mateix xef és el que presenta el menú de la casa i et consulta si hi ha alguna intolerància o mania. Aprofita per explicar la querència absoluta cap a la cuina de producte amb mirada marinera (només un dels onze plats va resultar ser càrni). Sala gran, taules més que generoses, cuina parcialment vista.
Tot comença amb un tast d'oli gallec (normalet, la veritat) i una extraordinària mantega (també gallega, es clar). El pa a l'alçada del país, es a dir, espectacular.

La cuina és finíssima. Elegant. Sabors marcats amb gran protagonisme del ingredient principal, cor de secundaris afinat sense fer ombra a la diva. Presentacions sofisticades sense extravagàncies. Elegant. Ja ho hem dit? Atlàntica i elegant.

Ivan Dominguez ens va donar la benvinguda inicial, la seva presència és constant durant el servei. 


Formatge San Simón de Costa amb crispetes i blat de moro torrat. Untuós i làctic, lleugerament fumat. Tremendo.


Un clàssic d'Alborada, les croquetes de lluç salprès en salsa verda. Esclatant tendresa.

Patates de Coristanco (de gran fama a Galicia) escabetxades amb Xarda (Verat) a mode sashimi. Sensacional també.

Pa de cereals del país, mantega alucinant de vaca de raça Jersey. L'oli era més normalet i la sal la fan ells mateixos deshidratant aigua de mar.

Navalles (encara es movien les pobres, talladetes i tot) i ous de besuc.

El pa, a Galicia sempre el pa.

Sopa d'ortigues amb escopinyes, carneiros i musclos. Un dels grans plats de la nit!

bonítol amb aigua de tomàquet (espesseïda lleugerament), fulla de caputxina (lleugerament picant, similar al berro) i pilpil de tomàquet. Una altre de les glòries de la vetllada.

Salpicón de llamàntol. Atenció a com cuinen el llamàntol: amb un bufador. Punt me-ra-ve-llòs de cocció.

Vieira amb mongetes i pilpil de codium.

Pinto (peix blanc de carn ferma) passat per la paella i acompanyat de percebes i brou de galateas.

Sardina fumada amb pebrots de Padrón i emulsió de pebrots de Padrón. Homenatge a Casa Marcelo, "la casa donde me formé" segons ens va explicar el mateix Ivan Dominguez.

Mandonguilla de gall celta (galo celta) rostit. Amb puré de mijo i algues (enciam de mar). Les crestes del gall es passen per tempura i es fregeixen per a acompanyar.

sorbet de fruita vermella i mores.

Meravellós flam de llet crua i ous de camp. Probablement el millor flam que mai he tastat, d'una textura meravellosament fundent i un sabor d'alta intensitat. Best flan ever.


Restaurant Alborada
Paseo Marítimo Alcalde Francisco Vázquez, 25, 15002 La Coruña
web: 
http://restaurantesalborada.com/