diumenge, 27 d’agost de 2017

de cuina Atlàntica. Restaurant Alborada, A Coruña


Galicia és un peregrinatge plaent, per la familia, per el paisatge, ... i també per les estovalles. Aquest estiu entre altres perles vem visitar el Restaurant Alborada (A Coruña), comandat per el cuiner Ivan Domínguez i reconegut amb estrella michelin.

Situat al passeig marítim de la ciutat, ben aprop de la Torre d'Hércules, la seva ubicació és perfecta per a fer palesa la seva vocació d'atlanticitat culinària. Des de les taules veus les onades profundes de l'oceà mentre et jales navalles que encara remouen, bonítols essencials i altres meravelles del mar. Brutal.

El mateix xef és el que presenta el menú de la casa i et consulta si hi ha alguna intolerància o mania. Aprofita per explicar la querència absoluta cap a la cuina de producte amb mirada marinera (només un dels onze plats va resultar ser càrni). Sala gran, taules més que generoses, cuina parcialment vista.
Tot comença amb un tast d'oli gallec (normalet, la veritat) i una extraordinària mantega (també gallega, es clar). El pa a l'alçada del país, es a dir, espectacular.

La cuina és finíssima. Elegant. Sabors marcats amb gran protagonisme del ingredient principal, cor de secundaris afinat sense fer ombra a la diva. Presentacions sofisticades sense extravagàncies. Elegant. Ja ho hem dit? Atlàntica i elegant.

Ivan Dominguez ens va donar la benvinguda inicial, la seva presència és constant durant el servei. 


Formatge San Simón de Costa amb crispetes i blat de moro torrat. Untuós i làctic, lleugerament fumat. Tremendo.


Un clàssic d'Alborada, les croquetes de lluç salprès en salsa verda. Esclatant tendresa.

Patates de Coristanco (de gran fama a Galicia) escabetxades amb Xarda (Verat) a mode sashimi. Sensacional també.

Pa de cereals del país, mantega alucinant de vaca de raça Jersey. L'oli era més normalet i la sal la fan ells mateixos deshidratant aigua de mar.

Navalles (encara es movien les pobres, talladetes i tot) i ous de besuc.

El pa, a Galicia sempre el pa.

Sopa d'ortigues amb escopinyes, carneiros i musclos. Un dels grans plats de la nit!

bonítol amb aigua de tomàquet (espesseïda lleugerament), fulla de caputxina (lleugerament picant, similar al berro) i pilpil de tomàquet. Una altre de les glòries de la vetllada.

Salpicón de llamàntol. Atenció a com cuinen el llamàntol: amb un bufador. Punt me-ra-ve-llòs de cocció.

Vieira amb mongetes i pilpil de codium.

Pinto (peix blanc de carn ferma) passat per la paella i acompanyat de percebes i brou de galateas.

Sardina fumada amb pebrots de Padrón i emulsió de pebrots de Padrón. Homenatge a Casa Marcelo, "la casa donde me formé" segons ens va explicar el mateix Ivan Dominguez.

Mandonguilla de gall celta (galo celta) rostit. Amb puré de mijo i algues (enciam de mar). Les crestes del gall es passen per tempura i es fregeixen per a acompanyar.

sorbet de fruita vermella i mores.

Meravellós flam de llet crua i ous de camp. Probablement el millor flam que mai he tastat, d'una textura meravellosament fundent i un sabor d'alta intensitat. Best flan ever.


Restaurant Alborada
Paseo Marítimo Alcalde Francisco Vázquez, 25, 15002 La Coruña
web: 
http://restaurantesalborada.com/

Cap comentari: