dimarts, 19 d’octubre de 2010

deu pometes té el pomer...

Avui ni conyetes i burrades, ni pèrdues de senderi també conegudes com anades d'olla. Avui que hem tornat als fogons fent llentíes i un brou de galeres... avui toca una recepta. SÍ, jo també sé postejar receptes encara que de vegades no ho sembli, jo també puc ser normal...(sempre que no em miris massa d'aprop!!).

Donat que fa dues setmanes vem estar aprenent a Ca Massita i el cóc que més em va a agradar va ser el de pomes, aquest cap de setmana he decidit: Alea jacta est, les pomes golden que havia comprat per a fer al forn aniràn esteses sobre un dels meravellosos cócs Vinarossencs.
I si Cèsar va creuar el Rubicón, jo vaig decidir-me a fer el meu primer còc dolç.

Val a dir que de vegades penso que els cosins germans de Vinarós un dia em cridaràn l'atenció per penjar tanta recepta del seu llibre per aquí... però de moment jo continuo amb el meu homenatge.
(i el meu particular tour de force amb el plaer en forma de cóc, llámame tonto)

Cóc de pomes

Ingredients:

Una tassa d'oli
Dues tasses d'aigua
Un pessic de sal50 grs de llevat de forner
Aprox 600 grs de farina (jo n'hi poso la que entra fins que la massa està elàstica)
100 grs de sucre
Sis o set pomes (ideal si són royal gala o similar ja que queda més maco i alhora tenen més textura que les golden)
Aprox 150 grs de sucre llustre

Mig gotet d'oli de girasol
Un bon grapat de canyella.

Procediment:

Posem l'oli i l'aigua en un bol, hi afegim la farina i el llevat ben desfet. També el sucre i un pessic de sal.
Anirem treballant fins que ho poguem treure del bol i pastar-ho com si fos massa de pa.
Quan està perfectament elàstica, la posem de nou al bol i la deixem reposar mínim una hora, jo ho deixo tota la nit a la nevera.
Tallem les pomes en troços d'aprox 2 cm (sense pelar) i reservem.

Estirem la massa sobre la llauna del forn, i hi fem una capa de sucre llustre on ni posem uns rajolins d'oli. Com si fòs un mosaic de trencadís, col.loquem per sobre els troços de poma mirant de deixar el mínim espai entre els mateixos.
Pre-escalfem el forn a 180 graus i posem el cóc aprox. uns 20 mins. Fins que veiem que la massa està feta i la poma també (atenció, la poma no s'ha de desfer).
El sucre caramelitza en part i forma una combinació sensacional amb la poma. Un cop ho treiem del forn, hi posem canyella per sobre amb el que tindrem un aroma brutal a infantesa.

15 comentaris:

Cuinetes-Carme ha dit...

Ara mateix li clavaria la dent! quina pinta més bona!!
Salut,

Visc a la Cuina ha dit...

Jo també m'apunto a mossegar aquest cóc ara mateix, desitjo veure'l aviat per casa!

Arantxi ha dit...

Todo lo relacionado con la manzana y el horno está de rechupete, esta coca tiene muy buena pinta.

Saludines

manel ha dit...

qui ha dubtat que sàpigues postejar receptes? els teus exercicis de física recreativa aplicada a la cuina són genials, però les receptes, com aquesta, també.

Sara Maria ha dit...

Estava de mort... Jo pensava fer-lo el diumenge... Mmmmmm....

La cuina vermella ha dit...

Només podem dir: Amén!

Fem un mos ha dit...

Desprès de beure aquest còc, el cap de setmana tocarà posar-se a la feina de fer-ne un.
Ta quedat preciós, encara que no puc tastar-lo crec que molt bo.
Una abraçada

ajormar ha dit...

hola, no se tanto como tu de cocina pero la masa es la misma que la de pan o mejor la de pasta brisa

gracias

ana

Gemma ha dit...

Ah, així aquest blog és un blog de cuina? Je je je... no me n'havia adonat :)
Una recepta boníssima, jo també l'he fet i queda un cóc per llepar-se els dits!

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Doncs mira, totes les postres que porten poma són les meves preferides. L'has encertat de ple, encara que potser si et cridaran l'atenció, perquè al final no en vendran ni un de llibre.
Una forta abraçada, crack!

Petita cuina ha dit...

Donç mira, aquesta me l'emporto, que no l'he feta mai, pels ingredients ha de ser ben bona.

Salut... i força al canut!!

eSedidió ha dit...

Para mi que le sigue faltando la tapa......

starbase ha dit...

Carme... és la digievolució de la poma al forn!!

Visc a la cuina: i a sobre és ben senzill de fer :)

Arantxi: yo soy muy fan de la manzana al horno, aderezada con hierbas aromáticas y licorcitos. Esta és una base brutal sobre la que acabar de añadir esos detallitos que tanto me gustan :)

manel, gràcies! La veritat és que en postejo poques de receptes. Però aquest havia de caure!! :)

Sara Maria: no ho deixis, fes-la el diumenge!! ahhhhh, quin bon invent (el diumenge i el còc de poma).

Vermellassos: Aleluia!! :D

Sion, t'ho recomano vivament. És meravellosa la combinacio de les pomes, el sucre glas caramelitzat, la canyella... oh!!!

ajormar: gracias, pero no te creas que yo soy un gran maestro. Ahora, en entusiasmo si que ando en el pelotón de cabeza hehe. Bienvenida!

Gemma, es que ho dissimulo taaaaaaant jajaja

Gemma-guspires: shhhh, ja he comès l'error jo d'esmentar-ho i ara tú ho recordes...shhhhhhh :-P

Petita cuina, i és emportable en carmanyola. Tot i que com està més bona de llarg és tèbia quan l'acabes de fer... uffff

eSedidió, es que entonces se llama Tatín... :-P

Dolça ha dit...

Es que no sé que he de dir! Boníssima!!!!!!
PTNTS
Dolça

surfzone ha dit...

Mola que hi hagi una tona, pel cap baix, de poma :-)