deu pometes té el pomer...

Avui ni conyetes i burrades, ni pèrdues de senderi també conegudes com anades d'olla. Avui que hem tornat als fogons fent llentíes i un brou de galeres... avui toca una recepta. SÍ, jo també sé postejar receptes encara que de vegades no ho sembli, jo també puc ser normal...(sempre que no em miris massa d'aprop!!).

Donat que fa dues setmanes vem estar aprenent a Ca Massita i el cóc que més em va a agradar va ser el de pomes, aquest cap de setmana he decidit: Alea jacta est, les pomes golden que havia comprat per a fer al forn aniràn esteses sobre un dels meravellosos cócs Vinarossencs.
I si Cèsar va creuar el Rubicón, jo vaig decidir-me a fer el meu primer còc dolç.

Val a dir que de vegades penso que els cosins germans de Vinarós un dia em cridaràn l'atenció per penjar tanta recepta del seu llibre per aquí... però de moment jo continuo amb el meu homenatge.
(i el meu particular tour de force amb el plaer en forma de cóc, llámame tonto)

Cóc de pomes

Ingredients:

Una tassa d'oli
Dues tasses d'aigua
Un pessic de sal50 grs de llevat de forner
Aprox 600 grs de farina (jo n'hi poso la que entra fins que la massa està elàstica)
100 grs de sucre
Sis o set pomes (ideal si són royal gala o similar ja que queda més maco i alhora tenen més textura que les golden)
Aprox 150 grs de sucre llustre
Mig gotet d'oli de girasol
Un bon grapat de canyella.

Procediment:

Posem l'oli i l'aigua en un bol, hi afegim la farina i el llevat ben desfet. També el sucre i un pessic de sal.
Anirem treballant fins que ho poguem treure del bol i pastar-ho com si fos massa de pa.
Quan està perfectament elàstica, la posem de nou al bol i la deixem reposar mínim una hora, jo ho deixo tota la nit a la nevera.
Tallem les pomes en troços d'aprox 2 cm (sense pelar) i reservem.

Estirem la massa sobre la llauna del forn, i hi fem una capa de sucre llustre on ni posem uns rajolins d'oli. Com si fòs un mosaic de trencadís, col.loquem per sobre els troços de poma mirant de deixar el mínim espai entre els mateixos.
Pre-escalfem el forn a 180 graus i posem el cóc aprox. uns 20 mins. Fins que veiem que la massa està feta i la poma també (atenció, la poma no s'ha de desfer).
El sucre caramelitza en part i forma una combinació sensacional amb la poma. Un cop ho treiem del forn, hi posem canyella per sobre amb el que tindrem un aroma brutal a infantesa.

de re-cóc/coca-naria

Cronica de la trobada d'agermanament entre cócs de Vinarós i coques de Mallorca (2ª part)

A l'entrada anterior deixàvem els cocs de fruita enfornats, les coques de patata ready to go, els cocs de trempó i de verdures també llestes i les ensaïmades en repós per a la fermentació (tapades per a fugir de la pitjor de les malediccions del llevat mentre treballa: la manca d'humitat).
A sobre, les cuineres ja tenien els arrossos preparats per coure (atenció al detall de posar-hi botifarrons a l'arròs -veure foto en la pel.lícula del final del post- Esta me la apunto).

Us penseu que amb tot això èrem al final de la festa? Doncs no!! Perque aquest agermanament no era com un concert standard dels Rolling Stones (plè de grans èxits tradicionals i amb quillonades de litres d'experiència).
Aquest agermanament va ser un putu festival i per tant encara van sortir més grups a l'escenari.


Los Cocarrois.

Triomfadors particulars en la meva memòria gustativa per al que es refereix a la part salada... els cocarrois són uns pastissets mallorquins en certa manera similars als nostres crespells o crestes (o empanadilles, si no ens posem linguisticament curosos). Toquen un pop lleuger i gustós i que ens van delectar amb dues cançons:

1)La balada del espinac amb pànses
i2) el wonder-hit ceba+patata+sobrassada. Un autèntic destrossa-pistes cul.linari!!


A la pel.lícula teniu el detall de com en Xisco tancava els cocarrois amb el seu cèlebre solo 'pessiga i doblega' (que amb aquest títol ja podeu suposar que va tenir problemes amb la censura. Adult content and explicit lyrics included).

Agermanament cócs i coques > cocarrois from starbase on Vimeo.

Els repassos.

Els repassos són els reis de la música blocaire, van esdevenir un simbol i a decuina.net els hi hem volgut fer un video-clip complert. Per que són bons, per que són divertits, per que són populars i per que són també nostres. Unes reietones de la festa.

Agermanament cócs i coques a Vinarós. decuina.net. from starbase on Vimeo.

Els Xocorrocs.

A Ca Massita tenen inquietuds. Un cop han contribuit a la expansió de l'estima per els dolços tradicionals de la seva terra... han volgut inventar i crear-ne un de nou. Els xocorrocs.

Autèntic grup jevits de la jornada són unes galetes de gust intenssíssim a xocolata negra. Son jevits jevits, o sigui, dures i cruixents, profundes i aromàtiques. O sigui, jevits.


A la pel.lícula teniu el proces de com es formen (per a que tinguin la forma de les castanyoles tradicionals) i com els hi posen la cordeta de taronja confitada.

Segons ens informen les fonts locals, són un èxit i la gent de Vinaròs ha notat un augment significatiu de la vestimenta gòtica per els carrers de la vila. Poralgoserá.

I per acabar abans de les imatges de la taula... un reconeixement per a una feina que sovint resta oblidada enmig de l'excitació i alegria del moment. Una feina sacrificada (més a l'estiu que a l'hivern, concedeixo) però que requereix control, mestratge i sang freda per no anar esbudellant personal que eixalabradament es posa darrere del mànec de la enorme pala d'enfornar. CUIDADOOOOOO!!
El solo del bateria, el paio que cohesiona i cou les cançons. El amo del calabosssso. En Sergio, comandant del forn. Si el voleu veure treballar...

agermanament cócs i coques. decuina.net homenatge al maquinista from starbase on Vimeo.

Un cop finalitzades les actuacions dels grups cap de cartell, ens vem entaular al més pur estil sicilià. Sincerament la única cosa que vaig trobar a faltar en tota la jornada va ser un violinista tocant la la d'en Nino Rota mentre dinàvem en aquella enorme taula blanca...

agermanament de cócs i coques. decuina.net. Xocorrocs i mestres from starbase on Vimeo.

Quan ja no podiem més de menjar arrós, cocs i coques, ...ens van treure els cócs dolços de fruita, i també les coques de patata. Una barbaritat, vaig tenir por de que volguéssin fer foie amb nosaltres.

I a sobre, per acabar la jornada en condicions, els mallorquins ens van treure una amanida líquida (fins a on arriba la terrible mà de l'admirat Ferràn!!) que ells anomenen 'herba' i que ens va refrescar la gola amb el seu sabor a fonoll mentolat.

Ah! i aleshores també els Vinarossencs, visiblement picats per la provocació illenca van treure un rom cremat per acabar de matxucar l'exèrcit de blocaires barcelonins, que cautivats i desarmats no van tenir més remei que rendir-se devant l'evidencia.


Èxit rotund del festival d'agermanament entre els cocs de Vinaròs i les coques de Mallorca. O dit d'una altra manera, és bonic quan et trobes amb bones persones.

Gràcies de nou a Ca Massita, na Xesca, en Xisco i olletadeverdures.
I una abraçada als blocs germans que ens hi vem aplegar ( si em deixo algún, us demano disculpes i feu-m'ho saber! ) Sara Maria, Mar Calpena, Ambcompte, Cuinetes

des de Vinarós a Mallorca passant per els nostres cors

Avui ha refrescat, i fruit d'aquesta baixada de temperatures ens hem animat a fer la primera sopeta de galets (galets de nadal, king size. No ens hi posem per menys nosaltres).

I tot prenent el brou calentó mentre escric aquestes paraules recordo les sensacions d'ahir a la trobada d'agermanament entre el cóc de Vinarós i la coca de Mallorca. I les circumstàncies em serveixen en safata la primera metàfora del post. La calidesa que ara sento tot prenent el brou es ben bé molt similar a la que ahir vaig sentir al cor entre tanta rialla, tanta alegria i tants amics.
És cursi però jo no he vingut a escriure contra els elements. La primera ja la he colat.
Aquesta serà primera part de la crònica (tinc tant de material que l'haig de processar i sobretot resumir, això és un bloc i no el de recoquinaria en verso).

Vem sortir d'hora, la Laia (my sister) i jo mateix. La reina del meu cor no va poder venir (però si ha pogut tastar els cocarrois). Ho vem fer amb la por de la caravana i el neguit del peatge de Martorell. Tant d'hora vem sortir que havent passat per Barcelona a recollir al Roger, a les 11h ja èrem a Vinarós. L'excès de puntualitat esdevingut antipuntualitat.
O potser és simplement l'il.lusió de tornar a visitar la nostra fleca favorita?

Quan vem entrar, ens vem trobar als mestres treballant (portàven ja unes horetes). I tot pelant pebrots vem coneixer en persona amb la Xesca i en Xisco i vem saludar a la matriarca Massita i a la resta de presents.

Voliem ajudar i vem sol.licitar unes quantes vegades que ens assignèssin alguna tasca. Així que en un rampell d'inconsciència o d'incàuta resignació ens van col.locar el devantal i ens van donar feina.

D'entrada la super-xermaneta va ajudar a la cuina mentre que en Roger i jo vem ser destinats a la part de l'obrador.
La primera tasca va ser donar forma el més esfèrica possible a les coques de patata.

La Sara Maria em va informar que aquestes coques són típiques de Valldemosa i tenen la particularitat que la massa porta patata.
Inicialment es pasta la patata amb els ous, sucre, greixos...fins que munta com un espècie d'all-i-oli. Posteriorment s'hi afegeix la farina i ja es treballa com una massa normal.

A la pel.lícula del final podreu veure unes quantes ja preparades per al forn, per que un cop teniem feina ja no vem parar... ens van assignar com a encarregats de tallar i repartir la fruita per sobre les coques i entre la Laia, el Roger i un servidor vem pelar, escapçar, preparar i repartir les pomes, els prèssecs, les prunes i les peres.
La gràcia del cóc de fruita és que els troços de fruita estiguin el més enganxats possible, formant un mosàic o com encertadament va concloure en Roger....fent-nos sentir com un Gaudí muntant trencadís.

Mentre ho fèiem, en Xisco i la Xesca es van animar a muntar un parell d'ensaïmades (una de cabell d'àngel i l'altre de sobrassada). Com veureu al video final, la massa s'aplana molt, moltíssim de forma que queda quasi transparent. Aleshores es posa el farcit en un dels laterals i es va enrotllant amb cura fins que forma una espècie de botifarra farcida que finalment s'enrotlla per donar presència corpòria al que més s'assembla a una arroba fora del món digital:

També ens van encarregar de formar les vores d'algunes de les coques mallorquines, amb les precises instruccions de 'pessiga i gira'... sincerament per molt que vaig pessigar i girar no vaig aconseguir un resultat gaire similar al que feien en Xisco i na Xesca. En un post posterior veureu el detall de com tanca en Xisco els cocarrois mallorquins i .... ho fa realment bé. Xisco campeón!!

Amb el trempó i les verdures ens van preparar una coca que ens va fer veure les estrelletes gastronòmiques (pun intended).


A tot això ja passàven de les dotze, i va començar a arribar la gent que no està tan 'malalta amb el rellotge' amb el que a cadascú se li va assignar un davantal i tots vem començar a ajudar en tasques diverses. La Mar, la Sara Maria, la Nuni i en Miquel. També vem coneixer una escocesa molt simpàtica: la Rachel.
A la seguent crònica us posaré el video de com es fan els xocorrois i els repassos!! Aquestes dues activitats ja amb tota la plantilla a plena producció!!

Us avanço aquí el resultat de la coca dolça que més em va agradar. La de poma, que amb la canyella forma una combinació explosiva imbatible que en la meva particular vivència va superar a les figues, peres i cocs de comunió.


I ara sí, el video-resum chapter one. Amb escena d'el.laboració d'ensaïmada inclosa...

Agermanament cócs i coques (I) from starbase on Vimeo.

PD: Aquí teniu la segona part de la crònica

d'excursió a Vinarós

Aquest dissabte estarèm a la primera trobada de cocs de Vinaròs (amb Ca Massita com a representants del mestratge local) i na Francesca i en Xisco (representants del talent illenc).
En gaudirem, aprendrem i compartirem!!

Només falten unes horetes, però... time goes by so slowlyyyyyy, times goes by so slowlyyyyy

de viatge i de vacances

Avui divendres agafem l'avió i marxem de vacances uns dies. Sona bé oi?

Com la majoria, sóm viatgers de classe economy, sempre penjats del low cost. Asseguts enllaunadamet i enganxadament al clatell de la butaca del devant.

Tenim però, l'alegria del xai obedient i a aquestes alçades de la pel.lícula no hi pensem renunciar. Al cap i la fí, l'alegria es de les poques coses que podem compartir amb els que estimem sense que ningú ens hagi de venir a tocar les pilotes.

Total, per horeta i mitja de vól tampoc n'hi ha per queixar-se, i el que fem es preparar un menú de viatge adient a les circumstàncies.
Aquest any, he pensat que seria divertit fer servir la massa dels cocs vinarossencs per a fer uns bollos preñaos que són la classe de entrepà ideal per a viatge:

No pringa, no se desmonta, no gotea.


Bollos preñaos amb 'massa Massita'

Ingredients:
Una tassa d'oli
Dues tasses d'aigua
Dos paquets de llevat premsat (50 grs en total)
Un punt de sal

Per al farcit jo els he fet amb xistorra i formatge, pit de gall d'indi i formatge i salsitxa amb formatge. Si voleu també hi podeu posar una mica de formatge.

Procediment:

En un bowl gran hi posem l'oli i l'aigua. Anem afegint farina i remenant fins que agafa una mica de cos. Aleshores aboquem el llevat premsat i desfet amb les mans i continuem posant farina fins que la massa es torna elàstica i ja la podem pastar amb la mà.
Afegim el punt de sal i acabem d'amassar a l'estil tradicional sobre el marbre de la cuina posant farina per a que no s'enganxi.

Ho deixarem reposar una horeta, on creixerà molt. I mentrestant tallem els farcits en forma de bastonet.

Finalment es tracta d'anar agafant fraccions de la massa, aplanar-los donant forma de coca petita. Posem el farcit corresponent i ho dobleguem fins formar un panet tancat. a 180 graus al forn (com no, la temperatura universal!) aprox uns 15-20 minuts.
Amb un cop final de grill per daurar-los.

Amb la massa que sobra us podeu fer un mini-cóc de sopar:

Bé, durant les vacances anirè pujant les fotos i continguts que em vagi trobant per aquestes meravelloses terres extremenyes i gallegues!

I si encara no us heu adonat per el link del menú a la dreta, hem obert una pàgina oficial de decuina.net a facebook. El cap de la secció 'conquest the world' ens ha comentat que és un pas imprescindible dins del full de ruta global per aconseguir el domini de la terra. Així que si teniu compte de facebook i us agrada decuina.net us agrairà infinitament que li faciliteu les coses...MUHA MUHAHA MUHAHAHAAAA

desde Vinarós a les seves vides.

Entre el seny i la rauxa, a decuina.net quasi sempre triem la rauxa. Fa una estona dubtava entre escriure ara mateix la crònica de la presentació que els olleta de verdures, el mestre Juanjo Roda i els super forners massiteros ens han ofert del llibre 'Els dolços i salats als forns de Vinarós'.

Com veieu, dubtava però un encertat consell jedi al twitter m'ha fet decidir. Tens raó, Calpena-san: no ho intentis, fes-ho.

Quan avui anàvem cap al mercat de la Boquería (mític!) per a una presentació on hi està barrejat un forn com Ca Massita (mític!) ja tenia clar que la qüestió era més com gaudir del moment amb una colla d'amics i no pas tant realment anar a una presentació literaria.

Les coses com són, els massitos i en Juanjo podríen haver parit un xurro sec punxat a un pal que hi haguèssim anat igualment a passar una bona estona amb ells i a aplaudir-los perque de motius en sobren amb la seva feina del dia a dia.


El que passa es que aquesta colla han parit un llibre seriós, didàctic, ben editat, amb 30 receptes clàssiques posades en contexte i que val molt la pena. Si fós un xurro sec punxat a un pal ho diríem. Aleshores per que no hem de dir que el llibre ens ha encantat?! Més que encantat: estem cofois de tenir-lo!


Ens hi hem reunit un bon nombre de 'hoolingans' (gastronòmics, ep!) amb els que he tingut temps de compartir breus converses, proposar futures quedades al voltant d'un arròs cuinat amb carinyo, desvirtualitzar a alguns blocaires d'allò més interessants com l'Ada Parellada i retrobar-me amb alguns dels blocaires més catxondos, simpàtics i digitals que un es pot tirar a la cara.

La llista és llarga i me'n deixaría algún. A mesura que pengin cròniques els anirè posant també. A currar companys!! XD

Moment 'penediment next morning'. Poso la llista: Cocinillas, fem un mòs, baixagastronomia, la cuina de casa, amb compte, delícies del rebost, Semproniana, el café de nit. Si em deixò algú disculpeu-me per endavant i feu-m'ho (moment 'pronoms febles are chic') saber.

Us diré que les presentacions han estat totes breus, menys una. Un dels que apareix a la foto anterior. Estava taaaaaaaaaaaaaaaant nerviósssssssss, però taaaaaaaaaaaaaaaaant, que ha necessitat xerrar una estoneta per a que no es notés. Però jo diría que només començar a xerrar ja no el notava nerviós (emocionat sí, un pèl)....#valenene.

Algún sómines ha tingut temps de preguntar per qué no hi ha cap postre de xocolata.


La resposta no pot ser més clara: la xocolata era un ingredient de luxe fa cent anys, i per tant, no formava part de les receptes tradicionals i populars. Igual que el massapà i l'ametlla també eren ingredients de luxe i només es feien servir molt comptadament. Per exemple en el coc de comunió.

I al final hem pogut picar tres de les receptes del llibre, coc de verdures, coc de tomàta i un dels coc de comunió.


I una anècdota col.lateral:
Hom sap que es trova devant d'un autèntic especímen femení de bloguerus silvestris quan s'assabenta que al bolso en comptes d'un pulveritzador de Channel Num5 hi porta un pot de mojo picón. EP! I SENSE PREDRE NI UN GRAM DE GLAMOUR.
Si senyor!! Això és militància!! i no direm noms Calpena, no et preocupis que ja saps que sóc una tunda.

Den un paso al frente...

...los voluntarios. AR!.

Fent farinaes a Vinarós from starbase on Vimeo.

demasiao pal cuerpo: Massita's Chronicle.

Nota: per veure el comentari de cada foto, passa el ratolí per sobre.

Previ : Qué és la farinà o farinada?
Previ 2: els culpables. Conforme pengin (aixs la 'j'...) les cròniques anirem linkant

Cuinetes (Nuni + Miquel + els dos angelets que tenen per fills)
Olleta de verdures (Massitet + Kisumenja)
El cocinillas online (Manel)
Baixa gastronomía (Mar)
Pa de nous (Marta)
Delícies del rebost (Sara Maria)
decuina (starbase + Cris)
Maria (Massitet and kisumenja friend)
Juanjo (eixe xicot simpàtic que fumava puros) i Estela.

• T'aixeques, amb el convenciment que serà un dia feliç. Et dutxes i esmorzes amb aquesta sensació agradable de dissabte.

• Surts cap a Vinaròs amb la reina del teu cor. Aquest cel de plom que sembla que vol ploure. No ho podem permetre.

• Et juntes amb els amics, els blocaires. Tots amb l'objectiu de ser feliços unes hores.

• Arribes al forn tradicional Massita, on una familia dedicada al producte forner tradicional i ben fet. Ja ha sortit el sol.

• T'obren les portes i generosament et regalen potser la segona cosa més valuos després de l'amor: senderi i coneixement.

• La Sara Maria et presenta voluntari per sortir a fer una 'farinà'. Ni t'ho penses, perque en realitat et fa gràcia.

• Fàs la farinà. Disfrutes.

• Aprens i menjes uns cocs de sardina fresca (UAL.LASS!), de bacallà, d'escalivada, de tonyina seca,...

• Surts una mica flotant i vas al restaurant El Bergantín, on un personal amable i eficient et posa un menú orgiàstic:

• Tellerines (tellines, teranyines,... digues-li com volguis segons la zona d'on siguis)
  
  
• Escopinyes.

• Calamar en salsa.

• Gambes 'de casa'

• Llagostins 'de casa' (aquí es produeix una polèmica sobre si són millors que els de Sant Andreu de la Barca via facebook)

• Flipes amb l'arròs negre.

• Flipes amb l'arròs de popets i carxofa.

• Flipes amb l'arròs d'ortigues de mar (el 'guanyador de la nit' per majoría absoluta, no per unanimitat)

• Menjes uns postres que JA NO ET CABEN.

• Menjes uns altres pastissets portats de Ca Massita, QUE JA NO ET CABEN.

• ¿PUM?

• Tornes al forn, on en el 'colmo' de la generossitat us regalen una safata amb farinàs (normal i de pebrot) per a cadascún.

• A sobre us regalen també pà del bò per endur-vos a casa. I van i us el tallen.

• Marxes perque penses que si no, aquesta gent us acabaràn donant les claus de casa seva.

• I tot el viatge de tornada comentant TANTES COSES BONES.

Fes això, i et puc garantir de primera mà que seràs ben feliç aquest dissabte.