diumenge, 10 d’octubre de 2010

des de Vinarós a Mallorca passant per els nostres cors

Avui ha refrescat, i fruit d'aquesta baixada de temperatures ens hem animat a fer la primera sopeta de galets (galets de nadal, king size. No ens hi posem per menys nosaltres).

I tot prenent el brou calentó mentre escric aquestes paraules recordo les sensacions d'ahir a la trobada d'agermanament entre el cóc de Vinarós i la coca de Mallorca. I les circumstàncies em serveixen en safata la primera metàfora del post. La calidesa que ara sento tot prenent el brou es ben bé molt similar a la que ahir vaig sentir al cor entre tanta rialla, tanta alegria i tants amics.
És cursi però jo no he vingut a escriure contra els elements. La primera ja la he colat.
Aquesta serà primera part de la crònica (tinc tant de material que l'haig de processar i sobretot resumir, això és un bloc i no el de recoquinaria en verso).

Vem sortir d'hora, la Laia (my sister) i jo mateix. La reina del meu cor no va poder venir (però si ha pogut tastar els cocarrois). Ho vem fer amb la por de la caravana i el neguit del peatge de Martorell. Tant d'hora vem sortir que havent passat per Barcelona a recollir al Roger, a les 11h ja èrem a Vinarós. L'excès de puntualitat esdevingut antipuntualitat.
O potser és simplement l'il.lusió de tornar a visitar la nostra fleca favorita?

Quan vem entrar, ens vem trobar als mestres treballant (portàven ja unes horetes). I tot pelant pebrots vem coneixer en persona amb la Xesca i en Xisco i vem saludar a la matriarca Massita i a la resta de presents.


Voliem ajudar i vem sol.licitar unes quantes vegades que ens assignèssin alguna tasca. Així que en un rampell d'inconsciència o d'incàuta resignació ens van col.locar el devantal i ens van donar feina.

D'entrada la super-xermaneta va ajudar a la cuina mentre que en Roger i jo vem ser destinats a la part de l'obrador.
La primera tasca va ser donar forma el més esfèrica possible a les coques de patata.

La Sara Maria em va informar que aquestes coques són típiques de Valldemosa i tenen la particularitat que la massa porta patata.
Inicialment es pasta la patata amb els ous, sucre, greixos...fins que munta com un espècie d'all-i-oli. Posteriorment s'hi afegeix la farina i ja es treballa com una massa normal.

A la pel.lícula del final podreu veure unes quantes ja preparades per al forn, per que un cop teniem feina ja no vem parar... ens van assignar com a encarregats de tallar i repartir la fruita per sobre les coques i entre la Laia, el Roger i un servidor vem pelar, escapçar, preparar i repartir les pomes, els prèssecs, les prunes i les peres.
La gràcia del cóc de fruita és que els troços de fruita estiguin el més enganxats possible, formant un mosàic o com encertadament va concloure en Roger....fent-nos sentir com un Gaudí muntant trencadís.

Mentre ho fèiem, en Xisco i la Xesca es van animar a muntar un parell d'ensaïmades (una de cabell d'àngel i l'altre de sobrassada). Com veureu al video final, la massa s'aplana molt, moltíssim de forma que queda quasi transparent. Aleshores es posa el farcit en un dels laterals i es va enrotllant amb cura fins que forma una espècie de botifarra farcida que finalment s'enrotlla per donar presència corpòria al que més s'assembla a una arroba fora del món digital:


També ens van encarregar de formar les vores d'algunes de les coques mallorquines, amb les precises instruccions de 'pessiga i gira'... sincerament per molt que vaig pessigar i girar no vaig aconseguir un resultat gaire similar al que feien en Xisco i na Xesca. En un post posterior veureu el detall de com tanca en Xisco els cocarrois mallorquins i .... ho fa realment bé. Xisco campeón!!




Amb el trempó i les verdures ens van preparar una coca que ens va fer veure les estrelletes gastronòmiques (pun intended).


A tot això ja passàven de les dotze, i va començar a arribar la gent que no està tan 'malalta amb el rellotge' amb el que a cadascú se li va assignar un davantal i tots vem començar a ajudar en tasques diverses. La Mar, la Sara Maria, la Nuni i en Miquel. També vem coneixer una escocesa molt simpàtica: la Rachel.
A la seguent crònica us posaré el video de com es fan els xocorrois i els repassos!! Aquestes dues activitats ja amb tota la plantilla a plena producció!!

Us avanço aquí el resultat de la coca dolça que més em va agradar. La de poma, que amb la canyella forma una combinació explosiva imbatible que en la meva particular vivència va superar a les figues, peres i cocs de comunió.


I ara sí, el video-resum chapter one. Amb escena d'el.laboració d'ensaïmada inclosa...

18 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Hola amic!

esperàvem que el Reader de La cuina vermella parís la crònica de decuina.net, com uns pares primerencs. No haver pogut anar a aquesta trobada ha estat una putada, un d'aquests capricis del destí que sembla que se'n fot de tu.

Tot te una pinta increïble i el millor de tot el bon rotllo que traspuen les fotografies. Veien com es preparava l'ensaïmada ens ve al cap el simbolisme del bucle de bonhomia, simpatia i amistat que vau viure. Nosaltres ens van passar el dia pensant en vosaltres i desitjant que tot anés be. Veiem que ens en vam sortit!

Gràcies per la crònica i per ser capaç de descriure tant be uns instants que no vam poder viure.

Aquí dos cursis que t'estimen molt.

MaryLou ha dit...

Quina sort, poder anar a fer aquestes boníssimes receptes en la millor companyia possible!!!! gràcies per al teu relat!
Petonets

Gemma ha dit...

De cursi res, eh?????? Al contrari, trobo que encara t'has reprimit massa, je je je...
Quina pena no haver pogut venir :(
Però espero que després d'aquest èxit hi haurà una segona edició, oi? Esperem que sí...
He flipat amb la massa de l'ensaïmada, tan prima i tan llarga, i quin art a l'hora d'enrotllar-la!
El cóc de poma també seria el meu preferit, la poma i la canyella són una combinació deliciosa.
Ja us imagino a tu i al Roger inentant fer bé tota la feina que us van manar... Però si després us ho vau menjar, segur que us en vau sortir prou bé ;)
Moltes gràcies per explicar-ho tan bé, fer les fotos, el vídeo i el text, així és com si hagués estat amb vosaltres una mica...
I ja estic esperant la segona part!

xisco ha dit...

braaaaaaaaaaaaaavo!!!! bravo!
jajajaj encara ho he llegit una segona vegada!

ELS PEIXOS ha dit...

Noi quins records ...Vinaròs quant era jova hi anava molt amb una amiga que era d'allà.
Mallorca hi anat gaire be cada anys des de que em vaig casar i totes aquestes coses que ensenyes , ensaïmada , trampó o pizza i diga'l.li com vulguis se'm fa la boca aigua ....

Molt maca tota l'explicació!!!

josep ha dit...

Es nota que us ho vau passar de conya, i amb ensaimades i tot!.
Una abraçada a tots

Visc a la Cuina ha dit...

Quanta feina que vàreu fer i que bé que us ho vàreu passar, a conservar-ho en el cor!

Mandarina ha dit...

Quin bon dia heu passat!! ...No sabia que l'ensaïmada hagués de ser tan fina abans d'enrotllar-se, sou tot un pou de sapiència...

Margarida ha dit...

Quina meravella de crònica! I devem ser tots som uns cursis, perquè a tots ens ha encantat el que expliques (el viatge, la trobada, la feina de preparar tantes coses....), i la manera d'explicar-ho. Amb les teves paraules ens tramets a la perfecció la bona sintonia que es vivia a la cuina!
Que per molts anys pogueu fer trobades com aquesta!

Xavier ha dit...

Vaja, quina crònica més bona!
Ja m'agradaria haver-hi estat jo per allà 'fent pràctiques', hehehe!

Que vaja bé!

manel ha dit...

aquí un altre cursi que treballava i no va poder venir, que s'alegra que us ho passessiu tan bé i que t'agraeix la crònica, la primera i la més exhaustiva, com no podia ser d'una altra manera en un bloc com aquest que ja és de referència per a la gastrosfera catalana.
felicitats, òscar!

Fem un mos ha dit...

Has fet una crònica fantàstica, doncs gairebé sembla que també avesi’m estat amb vosaltres, mans a la feina i a la farina o el que fos, quina enveja mes sana esta clar, els cocs i l’ensaïmada Ummm
Desprès d’aquest exitàs esperarem una segona edició, oi? seria fabulós
Una abraçada

Marta ha dit...

Com sempre....con las manos en la masa!!!!
Gràcies per la crònica...tu sempre dels primers!!!
Ptns guapu

xisca ha dit...

Moltes gràcies per fer-ne cinq cèntims, m'hagués agradat poder ser-hi ... esperem que tal vegada prest es pugui fer un vinaròs a Mallorca .

Que bons que són els cocarrois de ceba ,eh????

Una abraçada

Cuinetes ha dit...

Hola Òscar!

Com sempre el més ràpid! Yeah!
Has fet una crònica complertíssima artista! I ha estat molt bé poder veure tota l'elaboració prèvia d'abans de que arribéssim!

Moltíssimes gràcies! Vaig a per la segina crònica! Fins ara!

starbase ha dit...

Txell i Kike, que sigueu els primers en comentar em serveix per a que primer de tot contesti que us vem trobar a faltar i que espero que tota la situació ja estigui sota control. I hope so :)

MaryLou, de res. A veure si a la propera estàs ja al 100% i t'hi pots apuntar no? :)

Gemma, bé al final no ha sortit tan cursi com jo em sentía XDDD

Xisco, em trec el barret devant teu i de la Xesca.

Dolors, jo Vinaròs ja el tinc ben fixat a la retina. Ara em falta Mallorca jejeje...

Josep, l'ensaïmada la vem veure fer però no vem ser a temps de tastar-la. Ara l'haurèm de fer a casa!! :)

Visc a la cuina: Doncs sí, vaig arribar rebentat hahaha.

Mandarina, jo les receptes que tenia no eren les autèntiques.Ara que ja ho he vist tinc moltes ganes de fer una ensaïmada així :)

Margarida, gràcies per les teves paraules. M'animen molt :)

starbase ha dit...

Xavier, gràcies! No estàvem tan lluny no??? A veure si a la propera... :)

starbase ha dit...

Manel, això de la feina és un tresor tan gran en aquests dies que mira, com a mínim va ser per una bona raó... :(

Sion, tens raó, espero que hi hagi una segona edició per que ha estat fantàstic :)

Xisca, com t'ho diria...els cocarrois de ceba amb sobrassada són la puta canya? si, ho expressa bastant bé :P

Nuni, gràcies a tú i a la vostra companyia que com sempre va ser deliciosa :)