dilluns, 20 de desembre de 2010

d'entrants Nadal 2.010 (2) Timbal de foie i poma

Ja fa quasi dos anys que vaig veure per primera vegada en Joan Roca cuinant al Fòrum Gastronòmic de Girona. Compartint escenari amb Carme Ruscalleda, la seva calma i el seu tó tranquil em van fer identificar-lo internament com 'el cocinero zen'.

Dins dels entrants d'aquest Nadal 2.010 voliem incloure-hi alguna de les seves receptes i vem decidir apostar per un clàssic del Celler de Can Roca que ja fa molts anys que va esdevenir mític: el timbal de poma i foie.


Aquesta el.laboració és en realitat, força senzilla de fer. I el resultat amb la familia va ser absolutament demolidor. Crec que va ser el plat estrella de la vetllada i segons paraules d'en David (el marit de la meva cosina Anahí) 'la primera vegada que l'he portat a la boca m'he sentit com quan fan aquell zoooooooom a la peli de Ratatouille. I els sabors han anat apareixent, esglaonats un rera l'altre'.





En aquest plat hi ha foie, i també hi ha poma. Però alhora hi ha vainilla i nosaltres hi hem afegit (con un par) una gelatina d'Oporto dins del timbal.
Com us dic, no és gens dificil d'el.laborar i si us decidiu a fer-lo segur que els vostres convidats us estaràn molt agraits!


Timbal de foie i poma.

Ingredients:

250 grs de foie micuit
Quatre pomes (dues per recobrir i dues per a fer la compota)

Un got d'Oporto

Un parell de fulls de gelatina

Un parell de vaines de vainilla

Oli de girasol

sucre


Procediment:


Pelem les pomes i les laminem tal i com es veu al video. Les posem en a escaldar en un cassó amb un almibar lleuger. En quant estàn toves, les reservem.
Posem un paper de film recobrint un motllo rodó amb 'forat' i anirem posant les pomes ja fredes. Mirem de recobrir-ho tot bé per a que no ens quedin foradets.

Treballem el micuit amb una forquilla per a que sigui més fàcil de colocar i omplim una capa de foie fins a la meitat d'alçada del motlle.
Preparem una gelatina evaporant l'alcohol de l'Oporto i afegint els dos fulls de gelatina.
Quan està freda però encara líquida posem una capa fina per sobre del foie anterior.

Completem el motllo am bel foie restant i el reservem a la nevera per a que agafi cos.
Preparem una compota amb molt poca aigua i una mica de sucre amb les altres dues pomes pelades. La passem per el túrmix i li posem la meitat d'una de les dues vainilles. Reservem. Finalment el.laborem l'oli de vainilla posant la que ens queda en un biberò (o un bowl, es igual) amb oli de girasol.

No cal calentar, si es deixa tota la nit agafa l'aroma perfectament.
Finalment al dia seguent, desenmotllem el timbal, el posem al plat i amb un cremador hi cremem una mica de sucre. Farcim amb la compota tèbia i per sobre el timbal hi posem sal en escates i l'oli de vainilla.

9 comentaris:

Gemma ha dit...

Quina idea n'acavas de donar...... ja la veuràs.

Muas!

Visc a la Cuina ha dit...

Quina passada de recepta, i si dius que és senzill de fer... m'hi apunto ràpidament!

Gemma ha dit...

Uau, espectacular, recepta apuntada!!
A mi personalment no m'agrada gaire el foie, però està clar que quan tens convidats els gustos propis passen en segon terme. I és evident que el foie i la poma lliguen molt bé i tenen l'èxit assegurat. Queda una presentació molt vistosa i amb la capa de gelatina del mig ha de quedar fantàstic. Una pregunta, la mida del timbal és individual? Vull dir si presenteu un timbal a cada plat o bé en serviu porcions un cop a taula...

Gemma ha dit...

Oscar, aquest entrant deu estar de vici!!!! encara que no ser pas si m'hi atreviria, suposo que els meus dos petits començals són de plats senzills, de no complicar-se massa. Ahir mateix vaig fer unes creps de xocolata (la crema de xocolata d'en Jordi Roca, pel fet de la crema ja va valer la pena, boníssima) i em vaig quedar jo sola amb les creps i la xocolata a taula (ells, s'ho van perdre!). Els hi vaig dir, us ve de gust unes creps de postres, i molt simpàtics ells van dir -SI, SI!!! I res, que la xocolata era massa forta. Llepafils!!!! Et prometo que no tenien desperdici! Genials! Ara, les creps no van quedar gaire boniques (eren les meves primeres!). Crec que hauré de buscar a la blogosfera alguna altra recepta, les vaig veure poc líquides (la recepta de les creps era de la Seguí);-) La que presentava en Jordi Roca s'havia de deixar reposar tota la nit i no m'hi vaig atrevir.
Una abraçada i perdò pel rollo!

Teresa ha dit...

Quina passada!!! ha d'estar boníssim! Aquest timbal supera el 10!! Bones festes!!

Margot ha dit...

Ostres es genial, fácil i deliciós.
Petons.

Albota ha dit...

És un clàssic que no pot fallar mai. Un dels preferits del meu company!

Fem un mos ha dit...

A mi no m’agrada el foie però al Miquel l’encanta, provaré de fer-ne un de mini, si amb surt bé ja to explicaré
Una abraçada

starbase ha dit...

Gemma, ja estic expectant :)

Visc a la cuina, ho és ho és molt de senzill :)

Gemma, el timbal era per cada dinc persones (el foie atipa molt, com a mínim a mi i amb tota la quantitat de coses que haviem preparat...)
La gent anava tallant i agafant porcions.

Gemma (guspires) de rotllo res, m'ha encantat jejeje. De tant en tant ens passen coses així i diria que és bó i vol dir que provem coses noves. Les primeres crepes és normal que surtin botorudes, em sembla :D

Teresa, bones festes per a tú també :)

Margot, totes tres coses certament! :D

Albota, benvinguda! Un gran clàssic, el teu company té bon gust! :D

Sion, segur que et surt bé. En realitat és senzill :) El Miquel xalarà molt :))