de recepta. Mandonguilles amb curri japonès by la xermaneta.

Ja feia massa temps que no apareixia la super xermaneta per aquí. Sobretot tenint en compte que te canell afinat per al fogó i de tant en tant ens proveeix amb tàpers. En aquesta recepta aprofita el curri japonés (pastilles que a casa triomfen molt, sincerament) per a aromatitzar i enriquir unes mandonguilles fetes a la manera de la familia, es a dir amb molla de pa sucada amb llet. A casa fem mandonguilles emparentades amb la pilota, hem d'admetre-ho. I no passa res.

En tot cas, un plat fàcil que converteix el tàper en una petita festa portatil! :)

Recepta de mandonguilles amb curri japonès

Improvisant sobre la marxa amb el que hi ha per casa, fàcil i de taper resultón

1/2 Kg de carn picada de porc

1 ou
una mica de molla de pa
una mica de llet

una mica de farina

2 cebes

3 pebrots verds

4 alls tendres
3 tomàquets pera
sal

pebre

curri japonés (en pastilla premsada)
2 iogurts naturals desnatats

aigua
una bosseta de pèsols petitons
una mica d'oli d'oliva

1. Barregem la carn, l'ou, la molla de pa remullada amb llet i salpebrem el resultat.

2. Fem les mandonguilles, Jo les vaig fer ben petites, la veritat és que no tenia clar que anava a fer pel dinar i em va sortir aquesta mida.

3. Tallem la ceba a trossets petits i comencem el sofregit al wok. Mentre es daura la ceba, tallem els pebrots verds (jo els vaig tallar a rodanxes primes) i els afegim. Fem el mateix amb els alls tendres i finalment hi vaig incorporar els tres tomàquets que hi quedaven en un raconet de la nevera també tallats.

4. Que es facin les hortalisses una mica però no massa, a mi m'agrada trobar-les 'senceres'. Retirem i al mateix wok posem un rajolí d'oli i daurem les mini mandonguilles. Retirem.

5. Aboquem dos gots d'aigua i dues pastilles de curri (en aquest cas no era picant); quan està dissolt incorporem els dos iogurts. Remenem amb una cullera de fusta un parell de minuts i li passem el túrmix. 

6. Ara és el moment de posar-ho tot al foc: curri, les hortalisses i les mini mandonguilles perquè facin una mica de xup-xup plegats i afegir aigua fins a cobrir i ditet més, la veritat és que just van ser només 5 minuts de xup-xup.

7. Apaguem el foc, hi tirem els pèsols, tapem i en un parell de minuts més ja està!

de bulgur per al tàper - Nonnel edition

Com no pot ser d'altra manera, la vida està plena de gent que menja bé -i fins i tot sanament- i ni tenen blog ni se les espera en aquesta cosa de publicar el que masteguen.

Això sí, jo de vegades els demano dades i em passen alguna foto per whattsap que manllevo amb morramen per a publicar aquí. Proposta molona de tàper: bulgur sanote per a demà, de la ma de l'Alfredo, alias Nonnel. Un paladar finet i millor persona.

Recepta: bulgur amb col per al tàper.

Es neteja el bulgur i es bull uns 7 minuts amb brou o si no tens, doncs un quart de pastilla de brou de verdures.  
   
Despres sofregeixo el pebrot i els allets 4 minuts i 3 mes amb la col tallada en juliana (jo deixo el tall molt prim per donar un toc cruixent) i faig una cullarada de soja baixa en sal i mitja cullaradeta de pimenton de la Vera.    
                
Ho remenes fora del foc un minutet i li poses el bulgur amb el calor residual i ja només falta  atemperar per la carmanyola.

de refrito de gambes amb patata,bleda i pastanaga. Plat per fer en 8 minuts.

Aquest plat porta més fotos que lletra, perque està preparat amb una base de verdures ja cuites de Gvtarra (amb qui és una colaboració). Proposen unes combinacions pensades per a funcionar  com a plat independent. Però a mi m'agrada una mica més de txitxa i li he posat una mescla de refrito (oli, all i pebre vermell de la Vera) amb gambes al ajillo (oli, all i gambes, normalment també bitxo). És a dir, un refrito de gambes.

La tapa porta una anella groga per a obrir-la fàcilment... it works :)

La recepta de refrito de gambes amb bledes, patata i pastanaga

Ingredients:

El pot de bledes, patata i pastanaga ja bullides
Un bon grapat de gambes pelades

All

Pebre vermell

Oli d'oliva verge extra

Procediment:

En una paella posem oli i els alls picats o laminats. Els daurem una mica i afegim les gambes.

Saltem dos minuts sense moure massa per a que no es trenquin i afegim una bona cullerada de pebre vermell.

Obrim el pot, escorrem i posem al wok o similar. Escalfem i afegim el refregit...et voilà! Temps total 8 minuts i plataquen per al tàper. 

Fàcil, net i ràpid.

de recepta: amanida de pop amb llentíes

Aquesta és una de les darreres de l'estiu. Especial tàper edition, ja que en realitat es tracta gairebé d'ensamblar una amanida i llestos.

Amanida de pop amb llenties

Ingredients:

Un pop mitjà o bé pop comprat cuit.
Pebrot vermell
Pebrot verd
Ceba tendra
Llentíes cuites

Per a la vinagreta:

Mitja dent d'all
Un puntet de Pimentón de la Vera
Una cullerada de suc de llimona
Sal
Oli d'oliva verge extra

Procediment:

Si el pop no es cuit, el coem en aigua ben abundant -sense sal- en una olla grossa. Quan l'aigua bull el submergim tres cops breument per a que la pell no s'escapçi durant la cocció. Depen de la mida del pop farà falta un temps o un altre, els mitjans jo els acostumo a tenir cap a una hora fent xup-xup. Vaig punxant amb un ganivet la base de les potes i el trec quan està tou i s'enfonsa molt facilment.

Piquem les verdures (pebrots i ceba) i les barrejem amb les llenties ben escorregudes. Un cop fred, tallem el pop en rodanxes i ho incorporem.

Preparem la vinagreta picant l'all el més finament possible, barrejem la resta d'ingredients i amanim el pop i les llenties.

de calamars amb carxofes i alls tendres (Recepta)

Una recepta més que ràpida que és més que resultona per al tàper de demà.


Recepta: Calamars amb carxofes i alls tendres

Ingredients:
500 g de anelles de calamar 
8 carxofes
Cinc alls tendres
Una ceba 'potxada'
Sal, oli d'oliva i pebre
Opcional: copeta de vi blanc.

Procediment:

Netejem les carxofes deixant només la part carnosa sense el pèl interior, que amarga. 
En una cassola posem un raig d'oli i la ceba picada (jo la tenia ja cuinada, sino la podem cuinar i llestos). Afegim les carxofes i els alls tendres tallats en troços d'un cm aproximadament.
Cuiem durant deu o dotze minuts.
Opcional: copeta de vi blanc i evaporar abans d'afegir el calamar.
Afegim  els calamars tallats en anelles i cuinem breument durant un parell o tres de minuts, tapat. La idea és aprofitar el punt en que el calamar s'estova. Si el passem massa i s'endureix, afegim una mica de brou de pollastre o similar  i coem uns quinze minuts fins que es torni a estovar. 
Però no queda igual de textura que si només ha cuit el primer moment, la veritat.

I ja està, son vint o vint-i-cinc minuts de cuina i un tàper que ho peta molt!

del tàper de l'amor per Sant Valentí. Shhhhhhhhh...

Jo sóc molt més de Sant Jordi. Per Sant Valentí ni compro ninots de peluix, ni compro dotzenes de roses ni caixes de bombons amb forma de cor. Pèeeeero el que no perdo és la ocasió de dir-li a la reina del meu cor que me l'estimo locamenti. En aquest cas i donada la data, ho he fet amb sorpreseta dins el tàper... esperem que no vegi aquesta entrada fins després de dinar, heh! Shhhhhhhhhhhhhhhhhhh...

Amanida de cors amb vinagreta de mango.

Ingredients:

Un paquet de pasta en forma decor
Bacallà dessalat
blat de moro
tomàquets cirerols
Pèsols
Vinagreta de mango (oli, mango, suc de llimona, sal)

Procediment:

Mentre bullim la pasta en aigua abundant i sal, tallem el bacallà dessalat en cubs i reservem.
Tallem els tomàquets en meitats i els afegim al bacallà, juntament amb el blat de moro cuit.
Quan falta un minut per acabar de coure la pasta, afegim els pèsols per a que no es coguin massa i quedin tous.
Ho barrejem tot i li afegim la vinagreta de mango. Rectifiquem de sal.

de fideus a la cassola 5.0

Un amic ha descobert que darrerament penjo moltes receptes de fideus a la cassola, i m'ha preguntat si aquesta d'avui és la versió 5.0 refinitiva... home... doncs la veritat és que un dia a la setmana al tàper cauen uns fideus i un altre dia a la setmana hi cau un arròs. It's a fact, la crisis, que es muy mala :D

En tot cas, i per allò del dietari personal que també és i vol ser aquest blog, el cert és que n'he pujat bastants darrerament. I aviso, sembla que continuaré pujant receptes de fideus. Al cap i a la fí, cada setmana 'invento' una combinació i en algun lloc les he de guardar :P

Anem per la recepta:

Fideus amb botifarra esparracada.

Ingredients:
400 g de botifarra sense pell
Tres pastanagues
100 g de cansalada fumada
Una dent d'all
Sal, oli, pebre

Per als fideus:
300 g de fideus gruixuts
5 cullerades de doble concentrat de tomàquet
Dos gots d'aigua i un got de brou de pollastre
sal, oli, pebre

Procediment:

A la cassola posem una mica d'oli en el que sofregirem suaument la pastanaga tallada ben fineta, fins que estigui tova però sense que es desfaci. En aquest moment afegim l'all picadet i la cansalada, que saltarem també una mica fins que la cansalada s'estovi. Finalment, hi aboquem la botifarra esparracada en troços generosos. Daurem la carn, salpebrem i reservem.

A la mateixa cassola, hi posem els fideus i una mica d'oli. Els fregim un parell de minuts per enrossir-los i que així al final quedin sueltos. Afegim el doble concentrat de tomàquet i li donem unes voltes.
Finalment afegim el brou i l'aigua i coem els fideus. Com que van al tàper jo els deixo ben al dente ja que sempre s'estoven una mica més durant les hores de nevera.

La raó de posar el tomàquet 'a part' i no fer-lo sofregir a la salsa és que d'aquesta manera els fideus en tenen el sabor però la carn no. Això no és ni millor ni pitjor que la forma tradicional de fer la salsa però de tant en tant està bé fer variacions i a mi m'agrada ficar-me el troç de buti i que tingui un sabor molt nítid. Raruno que soy.

Espagueti amb favetes, cansalada i botifarró

Al tàper d'avui hi tenim uns espagueti amb faves, bastonoises de cansalada al arome de botifarró. Bé, diria que el meu intent de vestir el plat amb nom barroc no és gaire reeixit. Però el que sí que puc assegurar és que el resultat és ben bó. Ja tinc gana!

Spagueti amb faves, cansalada i botifarró

Ingredients:
500 grs de faves pelades (a veure, les meves eren favetes congelades. #crisis #whatcrisis)
150 grs de cansalada (que en tens 200 grs? Posa-li tota, que és la gràcia del plat)
Un o dos botifarrons
Mitja dent d'all
Sal perfumada de llimona (obviament, el perfum és opcional)
Oli d'oliva verge, pebre negre i orenga.
100 grs d'espagueti per persona (nosaltres erem 3 persones)

Procediment:
En una cassola posem la cansada tallada en bastonets, la mitja dent d'all i una mica d'oli. Quan ha agafat un punt de color i perfumat l'oli hi posem les favetes que couran aprox 15 mins a foc lent amb una mica d'aigua i sal. Poca aigua, només per a que estiguin humides. A mitja cocció afegim el botifarró desfet. Al acabar rectifiquem de sal, pebre i li posem l'orenga. Reservem.

A banda, coem els espagueti en aigua abundant amb sal. Al acabar no els escorrem, sino que els agafem amb directament de l'aigua de cocció i els aboquem sobre les faves de forma que la miqueta d'aigua que porten emulsiona amb la 'salsa' i queda molt més bó

Al tàper i llestos!!

de porrusalda way of life...

Aprofitem que hem superat ja les 1.000 entrades a decuina.net per a fer homenatge a tres ítems importants a la nostra vida -cadascún en el seu àmbit i amb importància diferent, es clar-.

El primer homenatge...al tàper, o carmanyola o com li vulguis dir, que m'acompanya cinc dies a la setmana i a voltes és el petit espai de gaudiment en díes laboralment dificils i altres vegades és un petit espai de maldecap sempre barrinant qué fer  que sigui diferent, saborós i ràpid. Val a dir que quasi sempre ho aconsegueixo.

El segón homenatge, a la mòmia del mar, el bacallà. Ingredient fetitx de la familia. Però molt fetitx, lo nostre és un delit genètic... o algo similar.

I finalment (last but not least, obviusly) a la figura paterna, que va ser la primera que ens va preparar a mi i a la meva xermaneta una porrusalda amb bacallà. Vull imaginar que en una nit freda d'hivert que és com a mi més m'agrada aquest plat. M'ha quedat el record del gust intens i la sorpresa d'aquell plat de nom extrany i 'exòtic'. Porrusalda.

Porrusalda de bacallà.


Ingredients:

Més senzill impossible:
Bacallà dessalat i esqueixat en bocins grans (sino al coure es desfà i no el trobarem)
Uns quants alls porros
Unes quantes patates
Sal, oli, pebre.

Procediment:


Començem posant el porro a la cassola i sofregint-lo suaument amb una mica d'oli. Al tanto que el porro es crema força facilment.

Quan el tenim estovat, afegim les patates trencades en bocins (trencades, no tallades. Per a que surtin els midons i ajudin a espessir el caldo).

També hi afegim el bacalla esqueixat i omplim amb aigua fins a cobrir-ho tot. Ha de bullir suaument (no volem que el bacallà es desfaci) fins que les patate estiguin cuites. Normalment no cal afegir-hi sal, ja que el bacallà en porta de sobres. Jo al final hi poso un punt de pebre molt.

I quan ja la tenim cuita... al tàper i bon profit!!

de llentíes de batalla i tàper.

Unes llentíes tuticolori. Llentíes express perque són de pot, ja bullides. Com a mínim tenen el pedigrí de ser pardines però no es pas que sigui imprescindible, com us dic és un plat ràpid i potent per a la carmanyola o tàper.
Són en tot cas, llentíes de batalla.

Tranqui, Mel. Que parlem d'unes llentíes pràcticament vegetarianes (no ho són perque faig servir brou fosc de carn per a potenciar el fons del plat).

 

Llentíes de batalla:

Ingredients:

Un pot de llentíes bullides

Un mig kilo de carbassa aprox

Dos pebrots vermells

Dos pebrots verds

Tres dents d'all

Un porro

Tres cullerades de reducció de fons de carn 

Un got de brou de pollastre

Sal, oli, pebre

Procediment:

Comencem tallant totes les verdures i els alls i posant-les a la cassola amb una mica d'oli, a foc mig fins que estàn estovadetes. Si volem accelerar el proces podem posar-hi una mica de sal i tapar -però no molta sal que el brou de després ja la porta-. Veure la foto superior.

Un cop les tenim 'potxades' es tracta d'afegir les llentíes ben netes i escorregudes del liquid amb que venen al pot. Les saltarem una mica amb les verdures i jo personalment necessito potenciar una mica el plat amb el brou de carn i el brou de pollastre. Es clar que això no és pas estrictament necessari.

de spaguetti nero di sepia, alvocat i llimona

Una combinació guanyadora per al tàper de la setmana. Uns spaguetti de color negre tenyits amb tinta de calamar combinats amb uns trocets d'alvocat, unes nous partides i una vinagreta feta amb llimona. I la ratlladura de la mateixa, per a perfumar.

Spaguettis negres amb llimona, alvocats i anous.


Ingredients:

Spaguettis negres de tinta de calamar
Dos alvocats al punt 
Un bon grapat de nous
Una llimona
Sal, oli i pebre.


Procediment:


Mentre bullim els espaguetti al punt en aigua amb sal, tallem els alvocats per la meitat -girem aquestes meitats 90º entre elles per a que es separin i amb un ganivet treiem el pinyol central-. Els passem per el ganivet per a convertir-los en daus. Reservem.


Tallem en bocins les nous i també reservem. Mentre preparem una vinagreta amb un puntet d'oli d'oliva verge, sal, pebre i el suc de mitja llimona.


Simplement escorrem la pasta i un cop han perdut l'aigua -pero sense que estigui totalment eixuta- la barregem amb la vinagreta. Quan ja està tebi, podem afegir les nous i els alvocats. Acavarem el tàper amb la ratlladura de la pell de la llimona. Sobretot sense la part blanca, que amargueja :)

Salut!!