de recepta: Cigrons amb mozzarella, olivada i tomàquet. Amanides d'estiu 2021

 

Aquest estiu estem treballant fort el tema amanides. Que mai ha estat un plat en el que jo m'hagi dedicat molt a fons...tot i que tinc clar que això ha estat un error. Així que gairebé cada dia estem sopant una amanida (i també dinant) i he fet un recull de les que trobo més interessants i les aniré penjant al bloc. Son amanides fent combinatòria del que hi ha, o sigui que en alguns casos no son gens normatives, però algunes surten prou bones com és el present cas.

Recepta amanida de cigrons amb mozzarella, olivada i tomàquet concentrat

Ingredients:
1 pot de cigrons cuits
1 paquet de mozzarella petita (o en talles tú una de gran)
2 cullerades d'olivada negra
Tomàquet doble concentrat
Una mica de fulla verda (en el nostre cas, enciam)
Ceba tendra
Sal, pebre i oli d'oliva verge extra
Suc de llima

Elaboració:
No té gaire secret, es clar. Rentem els cigrons i els escorrem. També escorrem les mozzareles (mozzarelles? mutzareles? ahhhh, no ho tinc clar) i ja tenim la base de l'amanida llesta per a funcionar. Tallem unes quantes fulles d'enciam i les afegim a la mescla. Amanim amb unes culleradetes d'olivada i una mica de tomàquet concentrat (en vermell a la foto). Salpebrem, amanim amb una mica de vinagreta d'oli i llima i només ens queda remenar. És estiu, endavant les atxes amb les amanides. A tope de power i ja no sé quina tonteria més posar! :P

de tàrtar de llagostins (recepta vacacional)

Aquest tàrtar ens va acompanyar un vespre vacacional, asseguda la familia a la terrassa torradeta en ma i gas a fondo que se acaba.
La idea neix de combinar la carn del llagostí amb la seva essència cabuda i coràlica, expremuts els caps com a amaniment natural. A banda, s'acompanya amb pebrot escalibat, tàperes, cibulet, un rovell d'ou afegit al moment final, salsa Perrins i rajolí de suc de llimona per a acidular.
Mosegando que es gerundio.

La recepta: Tàrtar de llagostins

Ingredients
800 g de llagostins
Un pebrot vermell
Mig potet de tàperes
Un grapat de porradell
Dues cullerades de salsa Perrins o de Tabasco
El suc de mitja llimona
Sal, oli d'oliva verge extra

Procediment
Pelem els llagostins i de les cues en treiem el fil intestinal per a que doni textura de sorra. Piquem a ganivet a troços que ens agradin (jo els vull notar clarament a la boca) i reservem.
Expremem, aixafem i atonyinem els caps dels llagostins per extraure la salsa essencial, que mesclem amb les carns netes i picades. Guardem a la nevera, ha d'estar fresquet.

Escalivem el pebrot vermell, pelem i tallem. També tallem les tàperes per la meitat. Ho afegim al conjunt juntament amb el cibulet tallat ben menut.
Amanim amb la salsa picant, el suc de llimona, el rovell d'ou i l'oli d'oliva. 
Tastem i acabem de posar el punt de sal.

Guardem a la nevera fins el moment de consumir.

del Xató, historia i sis receptes. Article a Gastronosfera

Publicat a Gastronosfera.com, un article on explico breument algunes de les hipòtesi del naixement i paternitat del xató. I sis receptes diferents corresponents a les sis poblacions senyeres del món xató :)

Article complert a:
http://www.gastronosfera.com/es/propuestas-gastronomicas/el-xato-la-ensalada-iconica-del-garraf-y-el-penedes

"La versión mayoritariamente aceptada  atribuye el origen del nombre del xató al acto de 'aixatonar' las barricas de vino en la fiesta donde se celebraba  la llegada del primer vino joven de la temporada. Aixatonar pues, consiste en añadirles un grifo (l'aixetó, en catalán) para poder servirse con comodidad y profusión. En esta atmósfera festiva, la ensalada preparada con elementos habituales en la despensa del campo catalán (escarola, aceitunas, bacalao y otras salazones) adquirió su nombre y personalidad.

Sin embargo, el suelo tiembla bajo nuestros etimológicos pies. En Sitges asocian la palabra xató con una memorable cena modernista en que el artista Ramón Canudes habría creado la denominación. En Vilafranca del Penedès opinan con la habitual vehemencia  que en realidad estamos ante una traducción fonética del château (castillo) francés, ya que disponen su ensalada en el plato imitando la forma de una torre o castillo.

Aún menos clara parece la formulación original de la salsa que acompaña y de hecho constituye el alma de este plato fresco y sabroso. En el diccionario Alcover-Moll (primera mitad del S XX) la describen como muy picante salsa de alioli, sal, pimienta y cayena. La primera en la frente: en las formulaciones actuales del xató al alioli ni está ni se le espera.

Según la web http://www.rutadelxato.com, notable ejercicio de coordinación colaborativa entre todas las localidades que se reivindican origen del plato, la salsa del xató se compone de almendras, avellanas, ñoras, pan, vinagre, sal y aceite de oliva."

de recepta: amanida de pop amb llentíes

Aquesta és una de les darreres de l'estiu. Especial tàper edition, ja que en realitat es tracta gairebé d'ensamblar una amanida i llestos.

Amanida de pop amb llenties

Ingredients:

Un pop mitjà o bé pop comprat cuit.
Pebrot vermell
Pebrot verd
Ceba tendra
Llentíes cuites

Per a la vinagreta:

Mitja dent d'all
Un puntet de Pimentón de la Vera
Una cullerada de suc de llimona
Sal
Oli d'oliva verge extra

Procediment:

Si el pop no es cuit, el coem en aigua ben abundant -sense sal- en una olla grossa. Quan l'aigua bull el submergim tres cops breument per a que la pell no s'escapçi durant la cocció. Depen de la mida del pop farà falta un temps o un altre, els mitjans jo els acostumo a tenir cap a una hora fent xup-xup. Vaig punxant amb un ganivet la base de les potes i el trec quan està tou i s'enfonsa molt facilment.

Piquem les verdures (pebrots i ceba) i les barrejem amb les llenties ben escorregudes. Un cop fred, tallem el pop en rodanxes i ho incorporem.

Preparem la vinagreta picant l'all el més finament possible, barrejem la resta d'ingredients i amanim el pop i les llenties.

d'amanida de seitons, mojama i maionesa fumada, del xef José Chula Ciurletti

En Chula José Ciurletti és un cuiner argentí que cuina (molt bé) a l'Hotel Sant Pere del Bosc, a Lloret. Em va enviar aquesta amanida de seitons com a col.laboració que estava pendent de veure la llum. Ho fa finalment aquí, perque no es podia pas quedar sense rebre la gratitud per la recepta i la veritat...ens fa venir gana :)

ENSALADILLA DE BOQUERONES  MOJAMA  Y MAYONESA  AHUMADA

600 gr.patatas

300 gr. de zanahorias

100 gr. de guisantes

3  huevos.

Boquerones en vinagre c/n

Mojama  200 gr.

Agar agar 2g

Romero

Sal

Vinagre

Flores de cebollino

3 hojas de guisantes

Elaboracion

-Cortar las patatas en cubos de 4x4 y confitarlas en aceite de oliva y romeroa fuego muy lento

-Licuar la zanahora y filtrar el zumo ,pesar 250 gra de zumo y agregar 2 gr de agar-agar  calentar sin que llege a ebullición y reservar en nevera en un bandeja pequeña con bordes reservar en nevera

-Triturar los guisantes con un poco de agua caliente y hacer una crema agregar las hojas de gelantinas remojadas y una vez dejamos reposar  en nevera  le pasamos el túrmix  y creamos una gel del guisantes

- en una cazuela ponemos un poco de agua a hervir con un chorro de vinagre remenamos el agua en forma circular y agregamos los huevos uno a uno y hacemos unos huevos poche

PARA LA MAYONESA  AHUMADA

150gr. de aceite de girasol
50 gr. de aceite de oliva 0’4º

50gr. de aceite ahumado
3 yemas de huevo
2 huevos enteros
1/2 cucharadilla de mostaza de Dijon
1 cucharadilla de vinagre de Jerez
Una pizca de sal
1 sifón (1/2 litro)
1 cápsula de N2O

Elaboración:
1. Mezclar los tres aceites.
2. Colocar el resto de ingredientes en un cuenco.
3. Emulsionar los aceites con el resto de ingredientes
batiendo con unas varillas o bien con un aparato
eléctrico.
4. Colar y llenar el sifón con la ayuda de un embudo.
5. Enroscar la cápsula y agitar.
6. Retirar la cápsula, colocar el embellecedor y mantener
en un baño maría a unos 65ºC.

Presentación

 Colamos las patatas para que escurra el aceite y colocamos tres o cuatros cubos

Cortamos tres cubos iguales de la gelatina de zanahoria

Colocamos el gel de guisates en una manga y hacesmos unos puntos en el plato

Colocamos el huevo poche y luego la espuma de mayonesa

Cortamos las virutas de mojama  y unos trocitos de boquerones

Y terminamos con unas flores de cebollino

Gràcies Chula! 

d'amanida de tomaquets, bolets en escabetx i alberginia rostida

Aquesta és una fantàstica recepta de la cuinera Eva G. Hausmann. Havia de servir per a un recull i al final no va porder ser. Així que la he volgut recuperar perque em sembla un gran exemple de cuina que sap combinar el sabor amb una delicada presentació. Gràcies Eva!!!

Receta, cocina y estilismo: Eva Hausmann – Julio 2014

Fotografía: Respira Disseny (Marta Reche)

ENSALADA DE TOMATES, SETAS EN ESCABECHE Y BERENJENA ASADA

INGREDIENTES

2 tomates de Montserrat

2 tomates rama grandes

1 barqueta de tomates Cherry

1 berenjena grande

200gr de setas en conserva escurridas

1 cebolla

6 dientes de ajo

Tomillo

Romero

Laurel

Orégano

Pimienta en grano

30ml de vinagre de vino

300ml de aceite de oliva

Aceite de oliva

Sal

1 rebanada de pan

Flores comestibles (opcional)

PREPARACIÓN

Para las setas en escabeche:

Escurrimos las setas y las pasamos por agua, las dejamos secar en papel absorbente.

Cortamos en juliana la cebolla, calentamos el aceite a 80oC, introducimos la cebolla, ajos, romero, tomillo, laurel, pimienta en grano, incorporamos las setas y las dejamos confitar unos 10', añadimos el vinagre y lo dejamos 10' más, retiramos del fuego, dejamos entibiar y reposar 2h en nevera.

Para los tomates:

Hacemos un corte en forma de cruz en la base de los tomates, los escaldamos en 

abundante agua hirviendo durante 1' o hasta que la piel empiece a desprenderse, los escurrimos, cortamos la cocción en agua con hielos, una vez fríos los pelamos, cortamos a cuartos, despepitamos, reservamos las partes que no utilizaremos para hacer un terciopelo de tomate. Lavamos y cortamos por la mitad los tomates Cherry. Reservamos.

Para el terciopelo de tomate:

Introducimos los restos de tomates en un vaso de túrmix, añadimos sal, una rebanada de pan y un poco de aceite para ayudar a turbinar, trituramos y colamos por chino, reservamos en nevera.

Para la berenjena asada:

Colocamos la berenjena sobre los fogones, quemamos la piel durante 2/3’ por cada lado, retiramos del fuego, pelamos con cuidado, dejamos entibiar en un colador de rejilla para que suelte toda el agua, una vez fría aliñamos con aceite de oliva y sal, la cortamos en pequeños trozos.

Emplatado:

Aliñamos los tomates con aceite de oliva y sal, escurrimos las setas, recuperamos la cebolla del escabeche, colocamos en el plato los tomates, setas, cebolla y berenjena, decoramos con el terciopelo de tomate, hierbas aromáticas y flores comestibles.

Deu amanides, deu receptes i algunes consideracions

10 receptes d'amanides i alguna consideració prèvia (per exemple sobre l'amanida aigualida, puaj)... tot empaquetadet i amb llacet a la entrada de Gastronosfera que està a un clic, un simple clic!!! ;)

http://www.gastronosfera.com/info-tendencias/ensaladas-sabor-y-salud-en-10-coloridas-recetas/

Foto de amanida de tonyina del Rtnt. Eclèctic. La recepta... a cop de clic.

Com sempre, s'agrairà si voleu comentar (allà) i ajudar a la difusió amb un like o similar també barrufa :P

d'amanida d'estiu: sindria, formatge feta i cítrics.

Una de les meves amanides preferides d'estiu.

Amanida de síndria i formatge Feta.

Ingredients:

Sindria
Formatge Feta
Olives negres
Pell de llima o llimona
El suc de la llima o la llimona
Olia d'oliva verge extra
Sal

Procediment
Tallem la sindria en dauets del mateix tamany que els que fem amb el formatge. Piquem les olives i ho barregem tot. Preparem una vinagreta amb vinagre de poma i oli d'oliva. Salpebrem i finalment ratllem per sobre una mica de la pell del cítric triat. Menjar beeeen fresqueta.

de Ensalada higiénica. Historieta sarcàstica a lo campeón.

A traves del llibre de Nestor Lujan 'Como piñones mondados' arribo fins a l'origen d'aquestes il.lustracions de finals del segle XIX, obra del dibuixant Angel Pons. Amic de l'autor del 'Practicón', un dels llibres capdals en la literatura gastronòmica espanyola, en el capitol dedicat a les amanides dins aquesta obra, el ninotaire va dibuixar una petita i gens benintencionada il.lustració en quatre vinyetes. 

Que el meu dietista Jordi perdoni a l'autor i a mí que com que no tinc talent gràfic m'he hagut de acontentar amb dibuixar un somriure.

Nota: Via Facebook en Jose Maria Pisa (de re-coquinaria) ens avisa que el mateix autor del Practicón (Angel Muro) l'havia inclós abans en el seu 'Almanaque para conferencias culinarias'. Gracias!!!

Èren altres temps, on als llibres de gastronomía no hi havia necessitat de fer una aproximació racional, raonable i dietètica. Cam-pe-ón.

de primavera en 'tó' los morros!

Més enllà del que anunciin els grans magatzems, per a mi la primavera arriba de debó quan sento el clap-clap-clap del batre els ous per a fer les truites d'all. Ja se que podria dir també que arriba quan apareix la primera maduixa de la temporada o quan no em cal posar-me l'abric quan surto de casa de matinada per anar a la feina. Podria, però perdria el fil del post -y eso nunca-.

Per a mi la primavera comença quan apareix la primera truita d'all, i serà primavera mentre pugui gaudir d'aquesta delicia que em fa viatjar a la infància. És així, em recomforta amb la vida.

Per això quan uns amics et regalen una caixa plena de faves i d'alls tendres... en realitat et regalen primavera.

Quan les favetes són tan i tan delicades i petites, el meu parer és respectar-les al màxim i per aixó la meva tria va ser una amanida de favetes amb vinagreta de ceps i una mica de pernil d'ànec.  El punt important de la recepta és simplement escaldar-les, no pas coure les faves.
Així no perdem aquest cruixent dolç i amoròs que porten al cuerpu quan són tan petites i bufones.No volem faves-ploffff, volem faves-crunch.

Amanida de favetes amb vinagreta de ceps.


Ingredients:


Un grapat de favetes minúscules i precioses
Dues cullerades de café de mostassa de ceps
Tres cullerades d'oli d'oliva verge.
Sal, pebre negre.
Unes llesques de pernil d'ànec.


Procediment:


Desgranem les favetes i les posem en un cassó amb aigua bullint, el temps just d'escaldar-les. Uns 30 segons. La idea és que no es coguin realment, només espantar-les uns segons per a dulcificar-les un pel.
Les treiem de l'aigua bullent i les posem en aigua amb gel per a tallar la cocció. Refredem i escorrem.


Muntem una vinagreta amb la mostassa de ceps (com diu Calpena, una mostassa que es pot menjar a cullerades), la sal i l'oli.


Tallem el pernilet a tires (jo sempre en deixo algun troç sencer per a fer festa) i finalment ho barrejem tot. M'agrada prènde-les fresques però no fredes. Per aixó les trec una bona estona de la nevera en cas que les porti al tàper de la feina (com obviament per la imatge es pot veure que és el cas d'avui).

Amanida de nadal, les receptes d'aquest nadal 2011

Avui ha començat el Nadal a la nostra familia.
I es que la reina galega del meu cor, la meva super-xermaneta i jo mateix tenim l'honor de disparar cada temporada el tret de sortida a les festes amb el dinar nadalenc avançat. Com que hem de fer tandes perque sóm diverses cases, a nosaltres ens va tocar ser els primers i obrim temporada.

Aquest és un evident avantatge ja que sempre ens trobem a la tropa fresca i amb moltes ganes de batalla de forquilla i ganivet.

Començo doncs la sèrie on aniré posant les diferents receptes del que hem servit avui (quasi totes elles de Xesco Bueno, amic, xef  i blogger al que hem volgut retre un sincer homenatge i al que hem d'agrair els consells i la paciència amb els dubtes que li hem transmés), que inclourà la quallada de foie, el capuccino de ceps, la prueba de cerdo -inevitable referència als origens extremenys de bona part de la tribu-, la cua de bou, la sorra terràquia, els coulants de turró i per suposant l'amanida fantàstica d'escarola, seitons i taronja amb dues vinagretes.

Que és justament el que us porto avui.

Amanida d'escarola, taronja i seitons a les dues vinagretes.


Ingredients:


Escarola
Seitons en vinagre suaus
Dues taronges
Un grapat d'anous


Vinagreta de plàtan:

Dos platans
El suc de tres llimes o dues llimones
Sal, oli d'oliva verge
Pebre


Vinagreta d'olivada:
Dues o tres cullerades d'olivada negra
Sal, oli, vinagre de xerés i pebre.

Procediment:

Netejem i tallem la escarola a bocins còmodes per a portar a la boca. Ens assegurem que està ben seca i la disposem de base.
A sobre repartim els seitons en vinagre intercaladament amb grills de taronja pelada 'en viu', es a dir, sense ni restre de la  pell blanca i amb els grills separats sense la membrana. Per entre la escarola hi podem posar unes quantes anous pelades i partides a bocins que li quedaran molt bé.


Per a fer les vinagretes, pelem i aixafem un plàtan o dos, al que afegirem un bon raig de suc de llimona o de llima, un punt de sal generós i finalment un bon raig d'oli. Com que el plàtan tendeix a espessir-se jo de vegades li afegeixo just abans de portar a taula un rajolí d'aigua i ho torno a barrejar per a que sigui més fluid. Si el platan no és tal, i és banana sense gaire dolçor es pot afegir una culleradeta de sucre glace o sucre impalpable. Aquesta vinagreta és fantàstica per que és agre, és salada i és dolça. Tot alhora.


Per a la vinagreta d'olivada, o triturem nosaltres mateixos un bon grapat d'olives negres d'aragò -sense pinyol- i afegim aquest puré a una vinagreta clàssica de oli, vinagre de xerés i sal... o comprem el puré d'olives fet i repetim la operació.

Nosaltres hem servit la amanida sense amanir (valga la rebuznancia contradictoria) i cadascú s'ha posat la combinació de vinagretes que més l'ha seduit... jo comfesso que la de plàtan és una cosa que me vuelve loco que me vuelve loco....

de diumenge familiar (i pantagruèlic)

Diumenge de familia de la bona. En comptes de fer una presentació de slide amb les diferents fotos, m'estimo més aquesta vegada hi poso les fotos per poder-m'hi aturar el temps que vulgui en contemplar cada imatge.

Ja sabeu que aquest és el meu bloc, però també es una mica el meu diari.

Menú: Entrants:
Carbassa caramelitzada amb sal maldon.
Síndria amb mató
Cóc de sardines (el que ha preparat un servidor de vostés)
Ensaladilla de la Paqui (my mother, que li surt brodada)
Assortiment de formatges de França
El millor paté del món: el rilletes d'oie. Titol atorgat per mi mateix, obviament.

Plat principal:
Mandonguilles amb sèpia feta al vi negre. Espectaculars i profundes.

Postres:
Dulce de batata amb formatge de tetilla galega.
Assortiment de gelats artesans

Café Nespresso i copa de cava per als que en siguin bebedors.

El menú era generós, com l'esperit d'aquesta familia.
Tres horetes per dinar ens han fet falta, i unes cinc de sobre taula per explicar-nos les coses, compartir els acudits, analitzar la situació política, tafanejar sobre la situació social, fer imitacions i xorrades variades.

En un inesperat maridatge, als postres hem tingut una variació de la coneguda combinació 'formatge+codonyat' (queso+membrillo). Avui hem gaudit d'un 'dulce de batata+formatge de tetilla galega'.
Llógicament, el somriure de la reina del meu cor era considerable a la hora del postre.... #orgullopatrio jejeje.

La meva tieta Mari s'ho curra moltíssim en els dinars (de fet el meu tiet Diego també s'ho curra, pero com que aquí parlem sobretot dels fogons, doncs la tieta és la veritable estrella del moment). Ella és una persona de seny, de senderi i ves per on, d'alguna manera, per alguna curiosa casualitat hem aconseguit fer-li la foto en el moment més inoportú....

Ya te he dicho que no y ya ves el caso que te hago, tieta.

És veritat que el següent plat de gelats correspón més aviat a un sonat sense criteri (ni tan sols cromàtic) que a un afeccionat a la cuina. Però els que hem coneixeu no us hauria de soprendre tant. Els volia tastar tots, els gelats. O dit d'una altra manera....

Why? Because I can!!

Reconec que en el sector imitacions i xorrades sóc un dels factors principals, però en alguns moments de il.luminació sóc capaç de mostrar la meva cara raonable a la familia.

I finalment us poso aquí la recepta del cóc de sardines. Un cóc basat en la recepta del fantàstic llibre 'Dolços i salats de Vinaròs' del que ja us he parlat aquí. Les meves variacions corresponen al temps de cocció de la sardina, ja que jo faig una primera cocció de la massa en solitari i finalment afegeixo les sardines durant aprox 15 mins amb l'objectiu de que em quèdin sucoses al màxim.
També he afegit uns bocins de tomàquet rehidratat i pebrot escalivat.

Espero que els massitos em sàpiguen perdonar l'atreviment, però la cabra tira al monte y el blocaire ... bé, el blocaire sol ser de natura curiosa. O no?

Cóc de sardines al Vinarós Swing:

Ingredients:

Una tassa d'oli
Dues tasses d'aigua
50 grs. de llevat fresc premsat (del Mercadona en el meu cas)
Farina de força (jo calculo aprox. 500-600 grs.)
Sal

Dos kilos de sardina
Uns quants tomàquets secs rehidratats
Una mica de pebrot escalivat
Una dent d'all.
sal, oli i pebre

Procediment

Barrejem en un bol gran l'aigua amb el llevat desfet, l'oli i li anem afegint farina fins que podem pastar (amasar) amb les mans. Aleshores ho passem al marbre enfarinat i li anem afegint farina fins que la massa queda elàstica. Jo calculo que he pastat aprox entre 10 i 15 mins. A la meitat del pastat li poso sal, que ja no afecta negativament al llevat.
Ho posem al bol i ho deixem reposar una hora.

Netejem les sardines i les desespinem. Aquesta és la part més pesada ja que jo intento treure totes les espinetes que puc i també els hi trec totes les escates.

Quan ja ha passat l'hora, agafem la meitat de la massa i la estirem sobre la safata del forn (jo hi poso paper vegetal). Posem la massa a coure al forn a 180 graus durant uns 15 mins (20 si us agrada més torrada)

La treiem i a sobre hi posarem les sardines amb un punt de sal de forma que cobreixin molt bé la superfície i es superposin una mica. Ha de quedar com una teulada, ja que al coure es fan més petites i podríen quedar forats. Afegim els trossets de tomàquet, el pebrot i l'all i altre cop al forn 13 minuts.

Finalment hi posem uns pinyons per sobre i li donem 3 mins més de gratinant per a que agafin un color. Al treure la coca i estar una mica freda, un rajolí d'oli per sobre la farà brillar per a que digui NYAM-ME!!

A mi la massa m'ha donat per a dues coques amb dos kilos de sardina:


I això es tot, que no es molt i sobre tot espero que no hagi sigut massa. Salut!!

de best ensaladilla

I continuem amb el...

Ahir, un cop sortits del cine i havent disfrutat moltíssim de 'Origen' (per qué no s'hi posen més els de hollywood a fer pelis com aquesta? Brillant començant per la historia i acabant per els efectes).
Ahir us deia, parada obligatoria per a la millor ensaladilla que hom hagi tingut el gust de tastar. Hi ha qui té la ma trencada en un plat i no cal donar-li més voltes. Per moltes vegades que el facis sempre et guanya per que el té apamat, dominat.

Així que el millor en aquests casos és relaxar-se, aprendre del mestre (la mestre en aquest cas) i mirar de pillar-li la mecànica a l'assumpte. Total es una simple i senzilla ensaladilla no? Sí, però simplement i senzillament és la millor que he tastat.

Ensaladilla de la Paka:

Ingredients:

Un pebrot vermell
Una llauna de les millors carxofes que poguem trobar
Uns ous de guatlla
Patates de qualitat
Tonyina en oli d'oliva
Maionesa casolana
Sal

Procediment:

Escalivem el pebrot al forn, quan es refreda el pelem i en fem tires.
Fem els ous de guatlla,els pelem i reservem.
Bullim les patates amb pell, quan estàn bullides les pelem i axafem amb una forquilla.
Esqueixem la tonyina.
En un pot de minipimer fem una maionesa amb un ou i oli d'oliva. Rectifiquem de sal.
Barrejem la patata, les carxofes talladetes i escorregudes, la tonyina i la maionesa.
Per sobre posem el pebrot i els ous.


I això és tot, però per alguna raó li surt de campionat...serà el carinyo que li posa?

De plat fort en el concert d'ahir vem tenir uns montaditos de llom ibèric amb configitura de figues i ceba agredolça:


Montaditos de lomo 'se me ocurrió un año en el Parador'


Ingredients:

Un bon llom ibèric de poc
Dues cebes de figueres
Tres cullerades de sucre
Un raig de vinagre de xerès
Un grapat de figues seques
Sal, oli i pebre
Unes llesques de pa


Procediment:


Tallem el llom en llesques fines que colpejarem per estovar-ne les fibres i que no encongeixin gaire al marcar-lo a la paella.
En una paella hi posem oli, la ceba picada finament i el sucre. En farem confitura cuinant-ho lentament fins que estigui molt i molt caramelitzada. A mitja cocció li afegim el vinagre per a que quedi 'agre-dolça'. Al final hi posem les figues durant uns minuts per a que s'estovin i hidratin una mica de la confitura.
Marquem el llom (només marcar) i el posem a sobre de llesques de pa fregit. Finalment a sobre de cada llom una mica de la confitura -que hi caigui una figa per cada montadito- i ho acabem al forn fins que la carn estigui feta.


Es pot menjar fred, cosa perfecte per a que els convidats poguem gaudir de la companyia de l'amfitrió tota la vetllada!!

denle las graciñas a Stanislav...

Avui és 10 d'Agost de 2010 i ha arribat el moment de fer la nostra versió d'ensaladilla rusa. Per que és estiu, per que fa calor, per que sempre val la pena una amanideta refrescant i per que avui estem aquí gràcies a Stanislav Petrov.

El 26 de Setembre de 1983, Stanislav Petrov va salvar el món.

La negra nit del 26 de Setembre, a les 0.14h de Moscú, un satèl.lit soviètic dona l'alarma d'atac nuclear en detectar misils balístics procedents dels Estats Units. El protocol és clar i pràcticament automàtic: la guerra freda funciona precisament per que la resposta és automàtica, directa i contundent. Tu me jodes, yo te jodo.
No hi poden haver dubtes per a que el sistema sigui efectiu! Tu me jodes, yo te jodo.
Proud to be human.

El que separa la humanitat de l'abisme és Stanislav.
El sistema de detecció sovietic no li mereix molta confiança al bó de'n Petrov. Així que quan el sistema verifica i confirma que cins missils balístics els ataquen...ell simplement decideix ignorar-ho i no arrencar el protocolo d'alerta i resposta. No consulta amb ningú, pren la decisió ell sol: aquella alarma no és fiable. I salva el món.

Quan li preguntin, simplement contestarà que cinc missils li semblen massa pocs 'ningú no comença una guerra nuclear només amb cinc missils'. El sistema és infal.lible, però ell sap que l'error es pot produir.

L'eficient sistema soviétic el condemna a l'ostracisme per excès d'iniciativa. El degraden i l'arraconen. Bravo soviets. Així anem, aquellos eran merluzos y los de ahora tiburones.

Probablement el món -entés com a civilització humana- ha estat en perill inminent més d'una vegada. Però també probablement poques vegades podrem agrair la nostra existència com a espècie a una sola persona. Quan em parlen d'herois em ve a la ment la jeta d'Stanislav Petrov.

Ensaladilla rusa Petrov (personal homenatge)


Ingredients:
Un kilo de patates.
Un pot de variants picades (les venen al Mercadona).
Mig pot de maionesa suau (o un pot mitjà sencer, a gusto del consumidor).
Unes quantes olives verdes sense pinyol (petició expresa de la reina del meu cor).
Unes tires de pebrot del piquillo.300 grs de tonyina en conserva.
Unes culleradetes de caviar (ejem, caviar ejeeeeeeeem. Per al toc post-soviet)


Procediment:
Posem les patates amb pell (però netes) a bullir en aigua abundant. Les anem punxant fins que estan ben tovetes per dins. Refredem i pelem.
Amb una forquilla, axaifem 'grollerament' la patata fins que quedi una textura que ens agradi. A mi m'agrada trobar-me troços de patata. Hi aboquem les variants (cogombrets i pastanaga en el meu cas), la tonyina desfilada, les olives talladetes en llesques i la maionesa. A remenar al ritme dels cors de l'exercit rús. Kalin-ka, kalin-ka, kalin-ka...

Si volem donar-li un toc modernet podem fer 'la del Jose Andrès' i posar-hi una mica de caviar (o succedani si sou proletaris) per sobre. El gust saladet i la sensació explosiva del caviar hi combina molt bé.

de-re-me-fe-sel

Ara que per fí tenim les coques de Sant Joan dibuixant perfil a l'horitzó a casa acostumem a entrar de plé a la temporada de les amanides. No sóm gaire originals en això, uns amb el biquini com a excusa i altres amb el termómetre com a raó, qui més qui menys aprofita l'estiu per gaudir una mica més de la clorofil.la amb vinagreta.

Dins de l'ampli ventall d'amanides fa temps, anys, que l'esqueixada em va robar el cor. Bacallaners impenitents, a casa sempre ha agradat molt aquesta barreja de colors i textures esqueixades. Li debem molts moments feliços. Sense anar més lluny, a la reina del meu cor li vaig arrencar un somriure la primera vegada que la va tastar. Gratitud eterna a l'esqueixada.

Per tant, amb el pas dels anys hem anat probant i tastant petites variacions de la mateixa. Sempre a la recerca del detall que ens la faci diferent cada vegada. Es clar que aleshores és molt fàcil que deixi de ser una 'esqueixada' per esdevenir una altra cosa. És cert, però quí es preocupa dels noms quan cerca la felicitat?

Avui us porto una combinació de plat+cançó. Ara que donen la tabarra dia sí i dia també amb la cançoneta de la Damm (Basté, para ja, pesat) inauguro la serie 'decuina maridatges de nota' on proposo un plat amb una cançó associada. Amb quin criteri? Amb la meva experiència vital, es clar. Espero que em perdoneu la boutade.

Boutade num1: Quan la super-xermaneta vegi que he triat una versió feta per el Canto del loco es pot desballestar de riure.Si, continuo dient que són un bunyol...però aquesta versió té un no se qué que qué se jo...és esqueixada total!

Esqueixada verda:

Ingredients:

400 grs. de bacallà dessalat.
300 grs. de mongeta tendra.
3 o 4 tomàquets vermells.
1 ceba tendra.
3 cullerades de Chimi-Churri.
Una mica d'oli d'oliva.

Procediment:

Esqueixem el bacallà al nostre gust. Sempre recordo que l'Isma Prados recomana fer-lo molt petit per a que la gelatina natural del bacallà emulsioni amb l'oli d'oliva. En aquest cas jo no li he fet gaire cas.

Rentem les mongetes i les tallem a bocins petits (veure foto). Les posem a una paella amb una mica d'oli i les anem coent lentament fins que estiguin fetes però no perdin tota la seva textura. Si, no es bullen a l'aigua i això ens permet no perdre ni un brí de sabor.

Tallem els tomàquets i la ceba tendra a dauets.

Ho barrejem tot al bol, amb el chimichurri i una mica d'oli. Podem rectificar de sal i pebre si volem. Una estona a la nevera per a que estigui fresquet i a gaudir!!