de 100 maneras de cocinar arroz. Multimedia powered book.

M'arriba per sorpresa el llibre que voldria tenir el meu pare a la tauleta de nit, que com us he explicat alguna vegada és talment com si fós nascut al delta del Met-Kong. Arrossaire fins a extrems inaudits.

100 maneras de cocinar arroz, de la editorial Bainet. Una bona idea: aprofitant l'ingent fons multimedia que tenen acumulats en tants anys de recepta televisada, es poden permetre el luxe de fer llibres com aquest.
Cent receptes amb l'arròs com a gran protagonista que van desde les amanides refrescants fins als postres més dolços i amb receptes de les icones de la casa Karlos Arguiñano, Bruno Oteiza, Ramón Roteta, Eva Arguiñano, Enrique Fleischman i Iwao Komiyama. He trobat a faltar l'Isma Prados, que té un estil actual en les seves receptes que acostuma a agradar-me molt.

Seria un repte divertit fer un menú complert basat en l'arròs? Té algun sentit? Fa falta que en tingui?....

Com darrerament ens té acostumats l'editorial, incorporen codis QR a les receptes de forma que pots visualitzar el video resum de les mateixes mitjançant el mòvil o l'Ipad. Una curiositat que per als més experts potser no passa d'aquí però per a public més novell els pot resultar una molt bona ajuda que els faci perdre la por a entrar al fogó arrossaire. Si ho veus fer, costa menys.

Aquest és un missatge particular insertat en el post public per a que li quedi clar al interessat.
Si apà, en farem molts d'aquests arrossos apà. No pateixis, sí.

de Ensalada higiénica. Historieta sarcàstica a lo campeón.

A traves del llibre de Nestor Lujan 'Como piñones mondados' arribo fins a l'origen d'aquestes il.lustracions de finals del segle XIX, obra del dibuixant Angel Pons. Amic de l'autor del 'Practicón', un dels llibres capdals en la literatura gastronòmica espanyola, en el capitol dedicat a les amanides dins aquesta obra, el ninotaire va dibuixar una petita i gens benintencionada il.lustració en quatre vinyetes. 

Que el meu dietista Jordi perdoni a l'autor i a mí que com que no tinc talent gràfic m'he hagut de acontentar amb dibuixar un somriure.

Nota: Via Facebook en Jose Maria Pisa (de re-coquinaria) ens avisa que el mateix autor del Practicón (Angel Muro) l'havia inclós abans en el seu 'Almanaque para conferencias culinarias'. Gracias!!!

Èren altres temps, on als llibres de gastronomía no hi havia necessitat de fer una aproximació racional, raonable i dietètica. Cam-pe-ón.

de Cocinar para 2, presentació del llibre

Aquest passat divendres vaig tenir el plaer d'assistir a la presentació de llibre blocaire -es a dir, un llibre escrit per un blocaire amb la intenció de donar cel.lulòsica presència als seus textes recepta digitals-. Si bé encara no estem al nivell dels anglosaxons en aquest tema ja no és el primer (Txaber, Anna Rius,Su,...) i sospito que tampoc serà el darrer.

Durant la presentació l'editor em va deixar de pasta de moniato quan va afirmar que a la industria editorial es té la sensació que ara per ara els llibres de gastronomia (diuen gastronomia quan volen dir cuina, i concretament receptes) són el salvavides del sector editorial a l'estat. En un pais on cada cop es cuina menys, els llibres de recepta són salvavides del sector editorial... mala peça al teler nois.

En tot cas, va ser el motiu perfecte per compartir de nou somriures i xerrada amb vells coneguts (Massitet, Rafa, Elena) i coneixer alguna nova blocaire de darrera fornada (Esther). A banda de donar suport moral a Belén Otero, autora del llibre (texte i fotografies) i comprovar com de moment el moviment blocaire de casa nostra té força i vitalitat.

Del llibre no us puc especificar cap recepta, perque encara no l'he llegit. Però l'he fullejat i és una cuina directa, senzilla, casolana i sempre per a dues persones. Que és del que es tracta perque la Belén justament fa això en el seu bloc: Cocinar para dos.

Un plaer assistir al naixement literari, un plaer poder xerrar una estona amb blocaires (Rafa, cervecita cacereña este verano) i també un plaer tocar i sentir un nou llibre de cuina. Fetitxista que és un. :)

de llibres saborosos: Les receptes de La Taula d'en Bernat

Poc menys de 24 h és el que m'ha calgut per a repassar amb fruició el llibre que l'Anna Rius i Mas ha publicat sota l'explicit títol de 'Les receptes de la taula d'en Bernat'. Ahir ho posava al facebook i avui està feta la primera lectura complerta. Per devoció, per afició i per admiració.
El 'vaig a fullejar-lo un moment per a fer-me una idea' es va convertir ahir al vespre en 'una pàgina més i vaig a passar la aspiradora. #telojuro'

Hi trobareu 30 receptes de cuina 'blogger'. Que vol dir per a mi cuina 'blogger'? Doncs una cuina on es barregen la recepta de la mare però una mica tunejada com jo la faig, la recepta del restaurant que admiro però una mica tunejada com jo la faig i finalment alguna altra recepta que jo he inventat tunejant i combinant algunes altres receptes que vaig veure ja no recordo a on.
Trobareu aquestes receptes de l'Anna, tunejades sí, però sempre desde el respecte absolut als origens. Es nota molt que l'Anna és una dona ben amoblada. Una dona de senderi!!

Vist desde la meva trinxera particular, em resulta sorprenent i fascinant que aventures personals com pugui ser un blog s'enlairin i evolucionin fins a prendre corpòria presència en format de llibre.

'De moment, però, la màgia d'un llibre és quelcom que no tenen els blogs. Tenen moltes altres coses, sí, però no tenen e ltacte dl paper iels manca romanticisme. Són encara massa 'moderns' per pertànyer a la memòria del paladar.'
 Xesco Bueno, en el pròleg del llibre.

De moment a mi ja se m'ha girat feina, doncs la reina galega del meu cor ha demanat amb aquella forma de demanar que té més força que els tancs de la Acorazada Brunete que li faci el pastís de tres xocolates. Una de les coses que m'ha agradat és que l'Anna segueix aquesta regla blocaire de citar les fonts -es a dir, de retre homenatge a aquells que ens han il.luminat el camí- i en aquest cas cita a Lacuinadecasa com a font original de la recepta.

Quan un llibre de receptes et genera feina vol dir que ha assolit la seva fita principal, oi? Doncs això ja ho tenim!! Moltes felicitats Anna!! Prueba superada en el nostre cas!! hahahaha.

Si teniu ganes de tastar el llibre, al blog de l'Anna hi trobareu els punts de venda.
I si teniu ganes de tastar literalment alguna de les receptes, el proper dimarts 13 de Desembre al Restaurant La Sargantana de Badalona hi haurà un sopar justament preparat per el xef Ignasi Niubó amb algunes de les receptes del mateix llibre!!

de biblioconverses. Gastromimix a la radio.

Avui va de llibres. De llibres amb passió i de llibres parlats. I també va d'un parell d'individuos dels que fareu sempre bé en sospitar que alguna cosa barrunten, tramen, preparen i conspiren al voltant del llibre de cuina. 
No us equivocareu.
Són culpables de passió. Guttenberguitis aguda.

Gastromimix en su salsa, o el que és el mateix, Dani Guerrero i Xesco Bueno parlant de llibres (nous, vells, de receptes, de historia culinaria, ...). Ho van fer dissabte passat al programa radiofònic Art-i-teca de RNE4.

Us recomano que seieu en una postura còmode, us relaxeu i gaudiu d'una conversa a ritme de ron añejo :)
Sense presses, pàgina a pàgina.

Menció especial al final de les intervencions per a la presentació del nou llibre d'Anna Rius (La Taula d'en Bernat), bravo Anna!!

de com Lladonosa parla d'Escoffier.

Josep Lladonosa i Girò va ser durant anys el cap de cuina del restaurant 7 Portes, 'casiná'...


"En aquests moments, amics lectors, gaudim d'una cuina valuosa, digna d'un prestigi internacional sense precedents. Els clàssics mestres que l'han divulgada han sabut respectar-la o, com a mínim, enaltir-la. Que pugui sofrir algun canvi, que algun producte que la compon estigui adulterat, són factors que no me'n fan desdir. De tota manera, jo que sóc cuiner d'una generació que va combregar amb els cànons d'una cuina clàssica i respectuosa, m'adono de les grans aberracions culinaries que ha comportat la modernitat.

Jo combrego amb Escoffier i amb la seva gran 'La Guide Culinarie'. Tot i que reconec que és una obra d'un altre temps; però continua viva a tot el món. I si no que ho preguntin a aquells que van proposar tants canvis a la cuina, que moltes vegades ho han comfessat"

Josep Lladonosa i Giró
La cuina de dos grans mestres
Edicions Empúries, Abril del 2.000 

 Vet aquí un gran mestre català enaltint al GRAN MESTRE francés, Escoffier. El primer gran sistematitzador de la cuina, creador entre altres plats del Pêche Melba (el darrer plat que es va servir a el Bulli. Aquí tenim doncs el reconeixement que ens anuncia en Lladonosa en les seves paraules).

Es un llibre meravellós al que encara li treurem més suc.... ja ho veureu...

de lectura sagnant... XD

Extracte del meravellós llibre 'La cuina de dos grans mestres' de Josep Lladonosa i Giró. Del que ja faré una entrada per glosar-ne la necessitat absoluta de ser llibre de capçalera dels afeccionats al fogó.

"Dins de les estructures de la cuina hi ha un extens vocabulari perque la feina dels professionals, tant de cuina com de sala, sigui més entenedora i fluïda. A vegades, una sola paraula serveix per designar la barreja de diferents productes i , si un no hi entén, és molt difícil comprendre-ho.
També hi ha una sèrie de mots que fan referència al punt de cocció de la carn. Sabem que els comensals que seuen a la taula d'un restaurant no tenen tots els mateixos gustios i hàbits en el moment d'assaboriri un tipus de carn feta a la graella: a uns els agradarà més cuita, als altres no tan feta i a d'altres fins i tot pràcticament crua.

Amb aquesta finalitat els francesos van crear un vocabulari d'aquests punts de cocció que nosaltres hem adaptat sense reserves i que , sobretot, s'apliquen als tournedós, els chateaubriands, els filets, els entrecots,.. i fins i tot a d'altres epècies de carn no bovina.

Quan la carn és crua i només ha passat a banda i banda uns instants per la graella o la planxa i en tallar-la es veu a contraclaror un color blavós i pràcticament no desprèn sant és el que anomenem BLEU (blau)

Un altre dels punts de cocció és quan la carn, després de passar una mica més de temps que la carn 'blava' per la graella, comença a despendre sang. S'anomena SAIGNANT (sagnant), o també a l'anglesa.

Hi ha també l'expressió AU POINT (al punt). La carn té, en aquest punt, un color rosat, però ja ha desprès pràcticament tota la sang. El color empal.lideix i les abundants proteïnes desapareixen.

Iper acabar, el BIEN CUITE (ben cuita). La carn comença aquedar-se seca, sense pràcticament substència, estellosa; en aquesta cas també se l'anomena a l'estil espanyol."

de Modernist Cuisine, quines fotos!!

N'hi ha que no si posen per poc. I també n'hi ha que no necessiten avia per a agradar-se.
Els autors de Modernist Cuisine, una col.lecció de llibres amb fotos al.lucinants, asseguren que el seu llibre canviarà la forma de veure els llibres de cuina en el futur.


Modernist Cuisine is a six-volume, 2,438-page set that is des­tined to rein­vent cook­ing. The lav­ishly illus­trated books use thou­sands of orig­i­nal images to make the sci­ence and tech­nol­ogy clear and engaging.

"Cuina Modernista és un llibre de sis volums, 2.468 pagines en conjunt que està destinat a reinventar la cuina. Els llibres, pròdigament il.lustrats, utilitzen milers d'imatges originals per a fer la ciencia i la tecnologia clara i estimulant."



Reinventar la cuina, con un par. Ferràn, t'han jubil.lat.

Per les imatges que en efecte han penjat a la seva web, pot ser una autèntica meravella gràfica i fins i tot m'aventuro a proposar que probablement també ho sigui a nivell d'explicar quins fenòmens fìsics i químics actuen en els processos de cuina.

Ara, que la xul.leria que destil.len també és digne d'estudi. Quins campions!!


Com hem comentat abans, el conjunt de sis volums estarà estructurat d'una forma que m'ha semblat molt llògica i entenedora:

1. Història i fonaments.
2. Tècniques i equipaments.
3. Animals i plantes.
4. Ingredients i preparacions.
5. Receptes de plats.
6. Manual de cuina.

Si hi esteu encuriosits, us recomano que llegiu aquest interessant pdf amb la historia de com van neixer i com s'han 'cuinat' aquests llibres: PDF AQUÍ


Si en efecte aquests llibres seràn un pou de divulgació i coneixement de la ciencia i la cuina o bé només serà una esplèndida col.lecció d'imatges al.lucinants ho sabrem a partir del Març del 2.011 que és quan està anunciat el llençament.
Però tenen una pinta ultra-sexy els campions.

També vull deixar clar que com no podia ser d'una altra manera, el preu que he vist a amazon per la reserva també és de talla elefant.
Quasi 300 lliures el conjunt, així que de moment està fora de les meves possibilitats.

Haurem d'esperar a que la xarxa de biblioteques públiques ens ho posi a l'abast o demanar algun favor a l'equip de la sèrie que ho està petant a les meves nits de diumenge.