De El Jose era un dels nostres i el trobarem a faltar: recepta focaccia de nous i aromàtiques

El Jose era un dels nostres i el trobarem a faltar.

En Jose Padilla (Gastropadi) ens ha deixat el passat cap de setmana, La noticia ens ha colpit per trista i per inesperada. Ell va ser un més dels blocaires que durant anys vam ser la canya, Un jonc en el bosc de joncs que compartien receptes i feiem trobades abans que Instagram ens convertís en obsolets comunicatius...però mai en obsolets personals.
Durant tot aquest temps que son anys, en Jose ha continuat compartint receptes, esmorzant a les trobades, dinant a les trobades i sopant a les trobades. Sempre amb la seva estimada Montse al costat, exercint la complicitat de parlar abastament i llarga de menjar. 'Ensenseaturador'. Com ha de ser perque així ens agrada.

Un grup de gastroblocaires hem decidit fer i proposar a tothom que el vulgui homenatjar que durant aquesta setmana vinent publiquem una recepta dedicada al Jose als nostres vells i potser resulta que no tan obsolets blocs.

Per recordar-lo i per enviar-li una merescuda abraçada al seu record i a la seva familia. Perque el Jose era un dels nostres i el trobarem a faltar.


Com que aquestes setmanes de confinament fan complicat l'abastimen d'ingredients i davant les cabòries de quina recepta podria fer per recordar-lo, en comptes d'escollir una  concreta que ell hagués publicat al seu blog gastropadi.blogspot.com el que he decidit va ser aprofitar la passió que el Jose tenia per el bon pa (més d'una vegada l'havia trobat pillant mandanga de la buena a can Daniel Jordà) i cuinar una focaccia.

Les foaccies són pans càlids i tendres, una mica com el Jose que era una persona disfrutona i amable i penso que s'escau molt bé per a dedicar-li un record i unes mossegades.

Recepta de focaccia de nous i herbes aromàtiques

Ingredients:
500 g de farina
15 g de llevat fresc 
350 g d'aigua
4 o 5 cullerades d'oli (també poden ser 40 o 50 g de mantega)
1 culleradeta de sal
Herbes aromàtiques a discreció
1 grapat gran de nous pelades

Per a la salmorra: aigua, oli i sal

Procediment:
Barrejem en un bol tots els ingredients excepte les nous i les herbes aromàtiques. En quant s'ha mesclat ho posem sobre el marbre de la cuina pintat amb oli i esperem 10 minuts.
Fem uns plecs sobre si mateixa a la massa durant uns cinc segons i tornem a deixar reposar 10 minuts.
Repetim la operació una tercera vegada i ja tenim la massa feta. Afegim les nous i les integrem dins la massa i deixem fermentar fins que dobli el volum pintada d'oli per a que no es faci una pell seca a la superficie (o tapada amb un drap humit).
Aleshores li fem uns plecs -perdrà volum i gas- i la posem a la safata on courà (untada d'oli). Deixem reposar fins que torni a doblar volum i aleshores amb els dits fem uns sots -tot procurant ja no extraure'n el gas, els fem amb compte només per formar els foradets-.

Preparem la salmorra mesclant 2/3 d'oli amb 1/2 d'aigua i afegin molta sal. Ruixem la superficie de la focaccia amb la salmorra i posem les herbes aromàtiques. Cocció al forn 160 ºC uns 10 minuts, vigilant que no es cremi la superficie.

de recepta: torrija de pebrot escalivat

Fa tot just unes setmanes que juntament amb el Manuel cocinillasonline vem voler aprofitar un matí de dissabte per a cuinar a quatre mans. La veritat és que ser convidats barrufa, però cuinar amb l'amfitrió barrufa encara més. Coses dels blocaires, coses dels amics.

Vem cuinar unes galtes que tindran el seu propi espai, però ara vull deixar constància de les torrijas o torrades de Santa Teresa de pebrot escalivat, que van servir d'entrant sucós i golafre a l'àpat. La idea és simple: rostir al forn uns pebrots vermells i aprofitar el seu suc per a barrejar-lo amb ou i que sigui aquesta essència la que xopi el pa.

Després simplement cal fregir com si fòssin 'torrijas' de tota la vida, dolces, i endavant les atxes. Si us fixeu una mica en la foto, veureu que el pa té olives negres al centre. La Marisol havia fet aquest pa de motllo la vesprada anterior i ens va venir de fàbula per ser atapeit i d'estructura consistent.

Torrijas de pebrot escalivat

Ingredients:
6 pebrots vermells ben carnosos
Un ou i un rovell
Sal, pebre i oli
Pa del dia anterior

Procediment:

Rostim al forn els pebrots salpebrats i ruixats amb oli, deixem refredar i pelem la carn. Recuperem tots els sucs i els colem per a que no tinguin cap llavor.

Mesclem l'ou i rovell amb el suc de pebrot i banyem les llesques fins que quedin xopes.

Les posem a fregir fins que estan daurades per les dues cares. Acabem amb la carn de pebrot tallada en tires posada per sobre. Millor si les mengem tebiones.

de la cuina marroquina. Llibre de Georgina Caimel Valls

El temps passa i els blocs personals, fills de la voluntat perseverant, evolucionen. A la Georgina la vaig conèixer a pleistocé d'això dels blogs de cuina fets en català. Alguns sóm dinosaures.
Mentre escric -encara posant els diacrítics, els juràssics necessitem temps per a pair- em venen al cap algunes de les històries de quan vem començar aquesta història que porta camí de la dècada.

"Al Marroc la cuina és un afer de dones, de dones en comunitat. És tradicional preparar els dolços de l'Aid entre veïnes, familiars i amigues. La cuina pràcticament mai no és buida i sempre s'hi feineja"

La Georgina Caimel és doncs dona perseverant que parla de la cuina marroquina al seu blog. Casada amb un marroquí, se li nota la passió per aquesta cuina i aquesta setmana he tingut la sort de poder llegir el seu llibre. Sorprenent titol? No és el cas, heh.
La cuina marroquina és un recull de 150 receptes i malgrat que ella mateix adverteix a la presentació que no es pas un tractat gastronòmic, les primeres 26 pàgines sí que son una molt bona introducció i resum als trets principals d'aquesta cuina (ingredients, costums, begudes,...)

"És possible fer cuina marroquina sense tagín? La resposta és que sí; de fet, al Marroc, el tagín es reserva per coure la carn picada o el peix, i per als plats de cocció llarga es fa servir una olla normal (gamila o tanjara) o de pressió (cocotte). La cuina marroquina no vol gaires complicacions"


Llegint-lo, es reforça la convicció que aquesta cuina especiada i fragant és una meravella propera, i també el puntet agredolç de constatar que al Marroc, la cuina encara és un afer de dones i absolutament i intima relacionat amb la religió. No jutjo, però obviament tinc els meus pensaments i van en una linia diferent a la actual realitat. En tot cas, no és el tema principal.

"Es diu que el te s'ha de servir tres vegades: el primer te es 'amarg com la vida'; el segón, 'dolç com l'amor', i el tercer, 'suau com la mort'. Tot plegat es deu al fet que el sucre es precipita al fons i va caramel.litzant, motiu pel qual s'aprecia més al llarg de l'estona."

En definitiva, un llibre per a felicitar ala Georgina per motiu doble. Per fer-lo i per fer-lo tan bé. El Marroc a un cop de pàgina!!

La cuina del Marroc
Georgina Caimel Valls
Edicions Cossetània
ISBN: 978-84-9034-496-5

de La cuina del Sent Soví, grandiós projecte del fotògraf Martí Sans

Aquests dies ha vist la llum un nou i més que interessant projecte blocaire (format caigut en desgràcia que afortunadament encara regala tresors). L'autor del projecte és Marti Sans, bona persona, millor persona i gran fotògraf gastronòmic.

La seva idea és sensacional: cuinar les 72 receptes que aparèixen en el Llibre del Sent Soví (el llibre de receptes escrit en català més antic que conservem), fer-ne la fotografia i entrada corresponent.

La feina no és ni curta ni fàcil, a la força haurà d'adaptar ingredients i interpretar tècniques d'un temps que no és el nostre. Però alhora és apassionant i sobretot serà enriquidor per a la cultura gastronòmica catalana.

http://www.sentsovi.cat/

Tinc la ferma sospita que aquest projecte té llarg recorregut i si el món funciona com jo penso que ha de funcionar, hauria d'acabar també publicant-se en format paper. Acostar la màgia del Sent Soví als nostres temps ho mereix, i el talent del Martí per a fer-ho és -imho- inqüestionable.

Nota: les fotos són, obviament, del mateix Martí i tretes del blog :P

de presentació - taller de Mercat de mercats 2015 i video reflexió de Jordi Herrera (Xef Manairó)

Ahir vam estar a un taller-participatiu-presentació del Mercat de mercats 2015.
Durant el mateix, en Xavier (Xarcuteries Bosch), l'Àngels (Fruites Molins) i el xef Jordi Herrera ens van explicar quina és la visió dels productors, paradistes i cuiners sobre el que significa cuina i producte de mercat.

En una segona part, vam ser reptats a improvisar plats amb un ventall d'ingredients (la botifarra especial que van fer on hi havia l'amanida incorporada, brots, vegetals diversos, cap i pota, pasta, llegums cuits,...). Allà ens vam divertir amb una certa presió ja que al final els plats eren evaluats per el jurat i el guanyador serà  protagonista presentant la seva tapa el dissabte a l'aula del tast.

Aquest és el plat de Jordi Herrera que ens va exposar a mode d'inspiració (propera recepta en video) on el més destacat és que la sopa que veieu és l'aigua d'una amanida i sobretot aquesta gelatina de cap i pota que s'aprecia sota la botifarra... també té gust d'amanida.

La veritat és que la Marta Pa de nous, Nuni cuinetes, Manel Cuina generosa, Lluis Tiritinyam, Marta La gulateca, Gloria No tot son postres, Sión Fem un mos i jo mateix no les teniem totes... però crec que els plats que van sortir tenien un cert mèrit donàdes les circumstàncies. Es clar, que objectiu no soc!

Aquesta va ser la meva, per cert. Amb una amanida de botifarra al mig amb elements que 'suggerien' un tàrtar suigèneris (botifarra picada, olives, tomàquet sec, escarola, brots) i unes columnes de botifarra amb puré de cigrons i txapela de tomàquet deshidratat.

Sobre el Mercats, m'agrada molt que aquest any s'ha donat una visibilitat especial als paradistes amb un espai per a ells, que segons ens van explicar està pensat per a que expliquin els secrets o truquets de la seva feina. L'espai 'Artistes de mercat'.

A l'Aula de Tast es fa exàctament el que el titol promet: Tastar. Dissabte a les 13:30 tindrem al Tiriti a l'escenari explicant la seva tapa guanyadora acompanyat per els paradistes Xavier Bou, Angels Fisas i el xef amb estrella Michelin Jordi Herrera. Casiná.

L'Aula gastronòmica serà on ens hi veuran més, atenent a les explicacions que xefs i productors fan sobre productes, tècniques i conceptes. Un petit congrès gastronòmic però gratuit i a peu de carrer... de vegades penso que no en som conscients.


Ah, que no he dit qui va ser el guanyador del concurs? Vaja, quin despiste...

Doncs la mandonguilla d'aprofitament del Tiriti va ser clara guanyadora, unanimitat del jurat.
I en farà presentació i degustació el proper dissabte a les 13:30 h dins el programa oficial del Mercat de mercats. Felicitats Lluís!

del talentoso Mr. Sans

És un privilegi conèixer al Martí Sans AKA 365mm (¿Alguien dijo Sants?): tenint un dels talents més desbordants que mai m'hagi tirat a la cara, encara destaca més per ser bona persona. Quan em faci gran vull ser com ell.

Aqui hi ha el making of de la seva campanya de fotos per a la marca Chupa-Chups.
Encara recordo el primer cop que li vaig sentir parlar dels pingüinos aquests que feia servir per a les seves sessions de fotos i ara mira...

Del seu mestratge fotogràfic poc puc dir perque em supera tan amplament que només em queda l'admiració. Això sí, no es pot dir que ell no hagi posat voluntat en compartir els seus coneixements.  Al loro que d'aquest taller que ens va fer a Gastroblocaires fa només....TRES ANYS I MIG! :O

Acabo aquesta entrada que no vull allargar perque si continuo amb la tecla es convertirà en una hagiografia (per a conèixer de debó la seva feina podeu visitar el seu blog i la seva web) amb una de les fotos que per a mi defineix millor una part del seu talent: no soc gran especialista però no conec ningú més que faci unes fotos gastronòmiques tan dinàmiques com les seves.

dels blogs de cuina by Nuni a Onda Cero - Fem l'Agost

La Nuni/Cuinetes/Silvia #esabloggerquenopara ha colaborat al programa Fem l'Agost d'Onda Cero durant aquest estiu parlant de blogs i tecnologia.

A la darrera entrega de la seva secció ha parlat de blogs de cuina. Tenim una edat blocaire i la veritat... alguns dels anomenats (no pas tots!) som una mica pleistocènics amb tot el que això comporta de bó (sen's nota la fusta) i de no tan bó (ens fa falta passar per un decantador digital?).

Una mica de mirada al melic sectorial a partir del minut 10 del podcast....
A un clic punxant a la imatge...

del blog al plat - Juliol 2015. Me, myself and I

Salmorejo de remolatxa de retallsdecuina.cat

Aquest Juliol la  Mercè Corbera - destapant cassoles m'ha triat com a prota del 'blog al plat'. Es tracta de que els blocaires que vulguin facin una versió d'alguna de les receptes del meu blog i la publiquin tots el dia 20. Ja sento que aquests darrers mesos les obligacions professionals molt intenses m'hagin impedit assortir amb noves receptes el fons de catàleg. Digue'm que no he estat un amfitrió gaire fàcil.

Tot i això, hi ha qui ha trobat temps i ganes per fer algunes versions xules que passo a compartir inmediatament, perque no se si us sona però el millor dels blogs son els blocaires. Extranyament 'bloggers' en català normatiu si no estic equivocat.

En fi, moltes gràcies a tots els que heu passat per aqui i heu tingut la paciència de cercar alguna recepta i sobretot a la Mercè, que va repartint bona energia per les fibres i parells de coure de la blogosfera universal. :)

Pop de Nototsonpostres

Aqui teniu la llista de versions del blog al plat :)

Mercè - Destapant cassoles
http://destapantcassoles.blogspot.com.es/2015/07/migas-lestil-extremeny-del-blog-al-plat.html

Anna - Retalls de cuina
http://www.retallsdecuina.cat/2015/07/salmorejo-de-remolatxa.html

Cristina - Crijoarmaelhttp://crijoarmael.blogspot.com.es/2015/07/amanida-de-sindria-formatge-feta-i.html

MaryLou - Pa amb tomàquethttp://paambtomaquet-marylou.blogspot.com.es/2015/07/repapalos-de-extremadura-del-blog-al.html

Isabel - La cuina de la Isabel
http://lacuinadelaisabel.blogspot.com.es/2015/07/seito-arrebossat-amb-tempura.html

Julia - Julia a la cuina
http://juliaalacuina.blogspot.com.es/2015/07/pa-amb-nous-i-panses.html

M Glòria - No tot son postreshttp://nototsonpostres.blogspot.com.es/2015/07/pop-amb-patates.html

Conxita - al pot petit cuina
http://alpotpetitcuina.blogspot.com.es/2015/07/amanida-destiu-en-tons-taronges-el.html

Gemma - La cuina de casahttp://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/2015/07/20/mousse-de-mato-amb-melmelada-de-taronja-safra-i-vainilla/

del blog al plat. Aquest mes em toca a mi :)

La Mercè Corbera - Destapant Cassoles és blocaire -en el millor dels sentits- veterana i entusiasta. Cada mes porta endavant el repte de proposar un blog al que altres companys blocaires versionen en les seves receptes més guapes i xules. A escollir, com a mercat: cadascú tria i remena i s'emporta al fogó la que millor li queda.

Aquest Juliol m'ha escollit a mi com a protagonista de les receptes, i jo sospito que ho ha fet més com a gest còmplice i amical que no pas per la especialització en receptes que puguin poblar aquest racó de lletres que és decuina.net.
Tot i que un cop revisat, hi ha un nombre potent (una mica menys de 300) però amagades entre tanta publicació compulsiva que és probablement un dels meus punts característics. M'ho faig a sobre i això en el món de la facilitat del clic-i-publique pot arribar a ser un problema.

Però no ens desviem, el que volia fer és posar a disposició dels possibles voluntaris un link que els condueixi a les receptes de forma directa i senzilla. Clic en aquesta imatge :)

http://www.decuina.net/search/label/Recepta

I per suposat, també agrair a la Mercè la seva proposta que m'honora i em fa molta il·lusió. De fet em penso que m'he rejovenit uns quants anys de blocaire que no se quina equivalència tenen amb els anys de humà però em sento indubtablement una mica més jove. Gràcies Mercè!! :)

de VadeFoodies a Igualada. Jo hi vaig ser! Heh!

El primer Vadefoodies ja és -bona-història, un sarao molón del que vaig tenir notícies gràcies a la Bet-Tastarutes que és una de les que han format l'equip que l'ha parit i fet possible. 

Imagino les suors i esforços que ha suposat posar en marxa un festival de tendències gastronòmiques a Igualada. Lluny de la potència barcelonina i potser per això un esdeveniment que ha resultat fresc i reparador. No ha estat pas el festival més gran en que he estat, ni tampoc el més arrebotit de tallers i conferències. En canvi sí ha estat un dels més inequívocament propers, relaxats, divertits i gratificants.

Rubén Parera (esquerra, vins biodinàmics): "La tècnica ha buidat una mica l'ànima dels vins"
Joan València (dreta, vins 'clàssics'): "Faig enologia clàssica ben feta. Faig vins bons i no te res de dolent. És un criteri. Sense extrems"

Agustí Torelló(centre, vins ecològics): "Biodinàmica, ecològica i clàssica: la tècnica de vinificar sobre el terreny és diferent, però tots fem la mateixa enologia!"

Com que espero i suposo que hi haurà properes edicions, més grans, més potents, més denses... no vull pas sonar a discurs del 'yo estuve cuando todavía no era famoso, cuando era más auténtico'. El Vadefoodies canviarà i a la força haurà de crèixer. Però heh! Es que yo estuve allí, neng. :D

La satisfacció ja la tenim amortitzada. Xerrada interesantíssima sobre el fals debat entre vins eco, vins biodinàmics i vins clàssics, exposició sintética del naixement i èxit del vermut a càrrec de Josep Sucarrats i taller de Jordi Àvila i la Nuni-cuinetes sobre què és i què no és el #foodporn ja queden al sarró de la memòria plaent. 

La tertulia (musico-culinaria) de tarda aprofitant la potser-massa-llarg parada de migdia també suma, es clar.

La Bet presentant en Jordi Àvila i la Nuni, se li veu cara d'amiga emocionada, oi?

Al final de la jornada fins i tot vam tenir anècdota mecànica: Manuel cocinillas superhero ens va rescatar de la pana: el nostre cotxe no volia arrencar ja que algun blocaire despistat s'havia deixat les llums enceses tot el dia. Gràcies Manué, te debemos una birra artesana! :P

del Festival VadeFoodies Igualada, cita per al 27 de Juny

Gràcies a que la Bet Tastarutes hi participa, porto mesos rebent alguns inputs i informacions sobre el proper Festival Vadefoodies que es celebrarà a Igualada el proper 27 de Juny.
Una més que valenta proposta d'allò que s'anomena 'el territori'. Que en nombroses ocasions es mou i belluga, tot i que al costat del inmens camp d'events i noticies que genera Barcelona sovint ens costa assabentar-nos.

El festival està centrat en les tendències gastronòmiques, en paraules dels propis organitzadors:

"Es tracta del primer festival de tendències gastronòmiques, que se celebrarà el proper dissabte dia 27 de juny al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia.
Un programa que neix amb la voluntat clara de promoure l’activitat gastronòmica a Igualada i amb l’objectiu de mostrar la diversitat de tendències del sector culinari arreu del món. El certamen va adreçat de manera especial als ‘foodies’ (amants del bon menjar) de la ciutat i de la comarca, i amb vocació de potenciar i ampliar aquest col·lectiu de bons gurmets a la capital de l’Anoia. 

Entre les activitats programades, se celebraran taules rodones dedicades al veganisme i al vegetarianisme i a les noves tendències vinícoles. També es preveu una xerrada sobre la paleodieta,  moviment basat en el que menjaven els nostres avantpassats, així com presentacions de moviments gastronòmics com ara el food porn (fotos culinàries) o els productes de proximitat."

Alerta els blocaires, que la Nuni i en Jordi Àvila ens parlaran de FoodPorn a mitja tarda. 

Demà dimecres s'obre el procés d'inscripció a la seva web (2 euros la entrada, però atenció perque els blocaires es poden acreditar juntament amb els mitjans de comunicació tradicionals. Obviament hi haurà un procés de validació al respecte). Què, ens trobem a Igualada?

d'Apps al Generació Digital. Alvideu.

El programa Generació Digital ens va demanar a quatre blogaires,blocaires,bloggers de la jalamenta fer recomanacions de apps molones sobre el tema. La Gemma, la Nuni, l'Anna i servidor vem passar una tarda entretinguda per a gravar-ho. Perque sembla mentida el temps que es triga en gravar aquest minutet i mig :D

de sandwich de tòfona i ganache de xocolata. Sopar by Xesco Bueno

Aquesta setmana hem tingut una d'aquestes vetllades que a tots ens carreguen piles i ens omplen una mica el marcador de joia i felicitat en el joc de rol que és la vida en el perromundo. En Xesco i la Maria ens van convidar a sopar el que va ser un festival de llum i sabors en companyia (Massitet i Susanna, Marina i Manel, Pantxeta i Julia). El menú va incloure ostres en escabetx, tiradito d'angules i sobretot un pollastre de pagès de rostit sensacional i golafre. I conversa, molta conversa.

A les postres, una recepta que el mestre Xesco ens va comentar que havia vist en algun dels llibres de la seva extensíssima biblioteca gastronòmica. Es tracta d'uns sandwitxos de ganache de cacao amb làmines de tòfona (d'estiu, heh!). Fàcil de fer i resultons al màxim per a un sopar de gourmets que volen fer-se el seu... :D

La recepta, sandwich de ganache i tòfona
Nota: donat que estàvem en un sopar no em vaig posar a demanar quantitats exactes al Xesco. Per exemple no li vaig demanar com havia fet el pa de pessic de xocolata. Així doncs, el concepte és el que compta: ganache i tòfona: el que ens va enamorar a tots :)

Ingredients:

Per a la ganache: 1dl crema de llet 200g xoco negre, 200g xocolata amb llet, 50g de mantega 2 cullerades d'oli de tòfona.

Un bon pa de pessic de xocolata

Unes quantes tòfones d'estiu
Una mica d'oli de tòfona

Procediment:

Preparem la ganache fonent la xocolata dins la crema de llet portada quasi a ebullició. Si és xocolata en bloc la ratllarem primer es clar. Ho barrejem bé i deixem refredar. Quan ha baixat la temperatura hi posem la mantega i l'oli tofonat que li donarà un puntet de brillantor i sabor.

Tallem el pa de pessic en llesques que untem amb la ganache i a cada 'sandwich' hi posem unes làmines de la tòfona.

Tanquem els entrepans i els ruixem lleugerament amb una mica d'oli de tòfona per a potenciar l'efecte aromàtic.

A la sandwitxera, per a que agafin temperatura i es daurin lleugerament per fora. Pell cruixent i interior amarat de tòfona i cacao. Sensacional.

Nyam!

Per cert, aqui teniu al mestre emplatant les ostres amb escabetx, navalles en vinagre i el tiradito d'angules...gràcies Xesco!

del tast de la cervesa: el que vaig aprendre a la Cervesera Artesana

Fa unes setmanes, via Nuni vem tenir el plaer de a visitar La Cervesera Artesana. Un local de Barcelona on el.laboren la seva pròpia cervesa -una modalitat que a centre europa no es pas extranya- en unes instal.lacions situades dins el mateix establiment i que estan a la vista de la clientela.

El que més em va agradar de tota la conversa que vem tenir amb l'Olaf i en David va ser l'estona en que ens van explicar la millor manera de fer un tast de cervesa, que per motius obvis és diferent que el procediment del vi. Tenir mestres que et descriuen cada pas per a que l'entenguis i ho puguis aplicar en el futur és un dels grans plaers que em dona la vida. I no ho dic per dir.

Obviament, el que segueix està molt lluny de ser un taller de tast com Escoffier mana, però sí que són algunes de les coses que m'han quedat gravades i que ja aplico desde aquell dia :)

Primer fet evident: la cervesa té escuma -de fet no es diu escuma, sino que n'hem de dir crema-.
La qualitat de la crema (tamany i regularitat de les bombolletes que la formen, perque la crema és una emulsio i concretament una dispersió coloidal) així com el color de la mateixa és un primer paràmetre a valorar. També la seva persistència en el temps i la forma en que va deixant marca a la paret del got o copa. Els dibuixos i figures d'escuma reben el nom d'encaix de Brusel.les.

Encaix de Brusel.les, que va marcant cada glopada. Fuente

Un segon paràmetre -que aquí si que coincidim amb el vi- és el color i el grau de transparència de la cervesa. I vam aprendre a deixar marcada la nostra petjada dactilar i tractar de veure-la a través del got. D'aquesta manera ens fem una bona idea de com de tèrbola és la cervesa. El color i l'aroma previ a fer la glopada ens suggereix com de intensos seran els matisos torrats i amargants que hi trobarem, però no sempre coincideix! Això forma part del joc del tast :)

Una cervesa daurada amb escuma molt persistent i gens amarga. La rossa, my favourite. Molt lleugera i amb poc caracter amargant.

També es clar, els aromes que despren. Va ser curiós quan ens van recomanar fer un primer glop de cervesa lleuger per a fer una entrada en la boca, sense analitzar. I analitzar el segón glop amb detall concentrant-se en la diferència de sabor més dolç en la punta de la llengua i amb domini dels amargs un cop passa cap a la gola. La persistència d'aquest amargor i de la sensació general, un altre factor.

La cervesa fosca podria semblar la que havia de ser més forta i amarga, però no ho va ser pas. Una cervesa prou amorosida amb retrogust a regalèsia, força espectacular. Em va recordar llunyanament a una cola de la que en diré zero lletres del nom, juas.

Desde aquí vull donar les gràcies al David i a l'Olaf -a la foto en la zona d'el.laboració situada al final del local- per el seu mestratge i les dues horetes que es van passar practicant una mica d'òsmosi del coneixement a servidor i resta d'assistents. Moltes gràcies!

La Cervesera artesana, Sant Agustí 14. Barcelona
http://www.lacervesera.net/

de Zouk Magazine num2, revista gastronòmica online (i gratuita)

Ja ha sortit en número 2 de la revista gastronòmica online Zouk Magazine. 200 pàgines donen per a molt i entre altres coses (no nos cabe todo ni lo hemos podido leer todo aún) hem pogut llegir un excelent article de David Valdivia analitzant el sector de la microcerveseria artesana, un passeig força detallat per la proposta culinaria de Francis Paniego o un recull de llibres gastronòmics amb el que estem molt en sintonia. També hi ha text literari d'un dels meus escritors preferits sobre gastronomia, en Jordi Luque. Encara no l'he llegit, però sempre m'agrada com escriu en Jordi, és un dogma de fe.

Un cop més, em trec el barret davant aquells que agafen tota la provisió de carn i la posen a la graella (per cert, també especial barbacoa en aquest número del Zouk). Corren temps d'una aridesa extrema en que tothom tenim la paraula canvi constanment a la boca i però no sembla que el paisatge social evolucioni gaire. Per això quan algú li posa totes les hores i la vida en un projecte com aquest a mi em sembla acollonant. O sigui, sombrerazo per a l'Albert Molins.

En fi, la revista completa la teniu a un cop de clic. Gratuita i tota per a vosaltres. Permet també la descàrrega en pdf desde el menú superior ;). A gaudir!

http://joom.ag/mUIb

de guanyadora de tast a Barcelona Beer Company...

La guanyadora del sorteig per a la visita i tast a la Barcelona Beer Festival és la April, que gaudirà el proper dijous amb cerveses que porten el suggerent nom de Cerdos voladores o La bella lola. Felicitats April! Ja ens ho explicaràs!!

de tast a cegues de patates xip amb la Revista Sentits

Fa unes setmanes la Revista Sentits (només accesible per a Ipads, caguntot!) em van proposar si volia participar en una secció que anomenen tast a cegues on es tracta de puntuar segons uns criteris que van desde la presència estètica fins als aromes, textures i sabors  un producte que van canviant a cada número. En tot cas sempre un producte de consúm casolà com per exemple les escopinyes en llauna o els caldos de pollastre envasats.
Potser no siguin productes gens glamurosos, però és quelcom que fem servir molt sovint i per tant val la pena aturar-se i analitzar-ho una mica, no? I si ho fem... em sembla bona idea posar-hi una metodologia rigurosa. Tot i que certament em jugo un pèsol a que a Sentits no tenen cap intenció de fer res que es pugui denominar pomposament com trascedent.

En el nostre cas ens va tocar tastar una bona col.lecció de patates xip, com us dic vem valorar l'aspecte, textura, aroma i sabor enmig d'un bon ambient (ja veieu a la foto quina era l'aliniació) i amb l'afegit que el tast es va celebrar a Girona amb el que la felicitat va ser doble -m'encanta aquesta ciutat!-.

Si teniu Ipad podeu baixar la revista gratüitament en aquest link:

https://itunes.apple.com/es/app/sentits/id691873104?mt=8

Els resultats són  en certa manera sorprenents doncs unes xips com les de Carrefour han avançat a altres marques que les superen en molt per preu i queden quasi a la mateixa alçada que les Fritz (reconec que en les meves puntuacions particulars fins i tot van quedar per sobre!) i en canvi el preu és considerablement inferior.

Això sí, va ser molt divertit perque fins al final no et diuen quines patates són les de cada marca -de fet al començar no saps ni les marques que tastaràs-. Tot i que el gran Tiriti va encertar un parell de marques... quin crack, tú :)

Moltes gràcies a la Revista Sentits per convidar-me a gaudir d'una estona tan xul.la, i bé...salutacions de part del Jordi el meu dietista. Queel tinc aquí al cosstat i em fa que 'No' amb el dit ;P

Jo no vull dir res, però a la foto següent es veu clarament que algú que regna al meu cor està copiant... heh!!

Revista Sentits al Itunes: https://itunes.apple.com/es/app/sentits/id691873104?mt=8