Aquesta setmana que ja declina m'ha donat la oportunitat de gaudir in person amb les interioritats de la gravació del programa
Torres en la cocina. Els
germans Torres són cuiners brillants amb distincions destacades -entre altres, estrella Michelin al seu restaurant Dos Cielos- i també comunicadors tan particulars com divertits i eficaços.
Aprofitant l'avantatge descomunal de ser un tàndem ben avingut i que alhora no te cap mania en exposar públicament les
desavinences en punts concrets sobre com cal procedir, proposen al public una cuina senzilla que incorpora els anomenants 'toques torrres', pinzellades que sovint aporten un punt de sofisticació o personalitat extra al plat.
En soc fan, la veritat. Tant de la seva cuina al Dos Cielos com del seu programa.
El llibre de receptes va ser el meu regal de Sant Jordi d'aquest any. Tot i que ja no acostumo a adquirir llibres de receptes generalistes -en tinc massa a la biblioteca i no li veig gaire sentit a acumular receptes que no podré fer-. El seu és una excepció feliç, m'han fet entrar la gana massa cops com per a prescindir-ne.
Potser ha quedat la entrada un pèl hagiogràfica, però és que els Torres em barrufen de veritat i se suposa que un blog personal -també- per a anotar-hi els momens xulos de la vida.
Encara ho puc "
empitjorar": tinc més coses xules per dir d'aquest programa i d'aquest parell de bessons!
Ja veieu que el Bonito del Norte i el més fidel dels cuiners també remenàven per plató :)
Una de les millors coses que vaig viure durant la gravació del programa va ser comprovar que les seves 'baralles' no son impostades i que realment cadascún d'ells està convençut que té raó i l'altre s'equivoca. S'ho diuen a la cara i endavant les atxes.No papers on the set.
Per cert, jo poso primer l'all i després la ceba, penso que així l'oli queda més perfumat amb l'aroma que a mi m'agrada i la ceba s'encarrega que l'all no es cremi aportant la humitat. Ara no recordo quin dels dos germans pensa com jo i quin és el que pensa el contrari.
Ho cuinen tot de veritat (amb un equip de cuina auxiliar que apareix amb transparència al programa) i el que es veu a casa cada dia és el mateix que vaig viure al plató. I la reivindicació clàssica de la xalota com a element substancial de les receptes a mi em te guanyat, de fet va ser el primer que els vaig deixar anar quan em van convidar a xupar càmera. Heh!
En resum i per acabar.
M'agrada la seva aproximació fresca i la gran quantitat de dades culinaries 'tècniques' que exponsen de forma molt planera i simpàtica. Durant la gravació vaig sortir encara més content en veure que tot és real i gens impostat i a més a més... aquesta setmana he entrat al club dels chaloteros per la porta gran. Es bien!
