de Torres en la Cocina

Aquesta setmana que ja declina m'ha donat la oportunitat de gaudir in person amb les interioritats de la gravació del programa Torres en la cocina. Els germans Torres són cuiners brillants amb distincions destacades -entre altres, estrella Michelin al seu restaurant Dos Cielos- i també comunicadors tan particulars com divertits i eficaços.

Aprofitant l'avantatge descomunal de ser un tàndem ben avingut i que alhora no te cap mania en exposar públicament les desavinences en punts concrets sobre com cal procedir, proposen al public una cuina senzilla que incorpora els anomenants 'toques torrres', pinzellades que sovint aporten un punt de sofisticació o personalitat extra al plat.
En soc fan, la veritat. Tant de la seva cuina al Dos Cielos com del seu programa.

El llibre de receptes va ser el meu regal de Sant Jordi d'aquest any. Tot i que ja no acostumo a adquirir llibres de receptes generalistes -en tinc massa a la biblioteca i no li veig gaire sentit a acumular receptes que no podré fer-.  El seu és una excepció feliç, m'han fet entrar la gana massa cops com per a prescindir-ne.

Potser ha quedat la entrada un pèl hagiogràfica, però és que els Torres em barrufen de veritat i se suposa que un blog personal -també- per a anotar-hi els momens xulos de la vida.
Encara ho puc "empitjorar": tinc més coses xules per dir d'aquest programa i d'aquest parell de bessons!

Ja veieu que el Bonito del Norte i el més fidel dels cuiners també remenàven per plató :)

Una de les millors coses que vaig viure durant la gravació del programa va ser comprovar que les seves 'baralles' no son impostades i que realment cadascún d'ells està convençut que té raó i l'altre s'equivoca. S'ho diuen a la cara i endavant les atxes.No papers on the set.
Per cert, jo poso primer l'all i després la ceba, penso que així l'oli queda més perfumat amb l'aroma que a mi m'agrada i la ceba s'encarrega que l'all no es cremi aportant la humitat. Ara no recordo quin dels dos germans pensa com jo i quin és el que pensa el contrari.

Ho cuinen tot de veritat (amb un equip de cuina auxiliar que apareix amb transparència al programa) i el que es veu a casa cada dia és el mateix que vaig viure al plató. I la reivindicació clàssica de la xalota com a element substancial de les receptes a mi em te guanyat, de fet va ser el primer que els vaig deixar anar quan em van convidar a xupar càmera. Heh!

Mejillones al azafrán

En resum i per acabar.
M'agrada la seva aproximació fresca i la gran quantitat de dades culinaries 'tècniques' que exponsen de forma molt planera i simpàtica. Durant la gravació vaig sortir encara més content en veure que tot és real i gens impostat i a més a més...  aquesta setmana he entrat al club dels chaloteros per la porta gran. Es bien!

de John Oliver i el malbaratament alimentari (video)

El que al meu parer és el comentarista televisiu actual que em sembla més brillant, John Oliver, dedica aquesta intervenció a explicar la paradoxa d'un pais on 50 mil.lions de persones cada any tenen en algun moment un problema per a posar menjar a taula... i en canvi llença a les escombraries el equivalent a 730 estadis de futbol plens de menjar perfectament comestible durant aquest mateix any. Malbaratament alimentari massiu, paradoxa social.

Amb el seu estil punyent (sensacional com proposa la hamburguesa amb hot dog que el fabricant posa als llavis d'una model que està en un cotxe sobre la coberta d'un portaavions que navega sota la Estatua de la Llibertat com a possible nova bandera confederada) en John exposa  un problema que creix any rera any (i qui pot pensar que a casa nostra no passa quelcom similar? El més probable és que anem també en una direcció similar com en quasi totes les coses).
Desde 1974 als USA ha crescut un 50% el menjar malbaratat per càpita i en John parla de coses que ens sonen: les confusions entre data de consum preferent i data de caducitat, grans cadenes que llencen menjar en comptes de donar-lo, en fi... grans clàssics del tema.

Ja ho sento: està en anglés. Pero es poden activar el subtitols (tant en anglés com també en castellà, malgrat la traducció automàtica no sigui precisament una meravella..)

de Jordi Cruz vs Emil. Face to face al Versió RAC1. (Audio)

Ahir al Versió RAC1 es va produir aquest face to face entre el xef i jutge de Masterchef Jordi Cruz i el concursant que clarament era el millor cuiner de la edició 2014. Segons el xef no va guanyar perque es tracta de premiar evolucions i no pas nivell absolut, idea que personalment no compro de cap de les maneres.

En tot cas, evident capacitat mutua per encaixar tot i que quan el xef considera que s'ha de posar gallito s'hi posa ràpidament (dos cops com a minim, una quan li diu a Emil que si ha d'analitzar a fondo el plat que el va eliminar 'te irás calentito', i l'altre a preguntes d'un dels col.laboradors de critica televisiva)

Un document interessant de mitja horeta del Versió RAC1, del que Jordi Cruz serà col.laborador gastronòmic de nivell durant l'estiu. Sincerament, per a mi fins i tot supera al mestre Fermí Puig que s'encarrega d'aquesta tasca en la temporada regular. Ahir parlant de barbacoes (en una altra mitja hora prèvia) va donar una sèrie de dades tècniques ben interessants.

de mi madre cocina mejor que la tuya: aixíns, NO.

Només per el titol ja haig de dir que NO m'agrada aquest programa (Cuatro, cada tarda aprox 18:45h).

Ja sé que és un concurs, i que per tant hi ha un element competitiu implicit que no es pot evitar. Però destacar constantment aquesta competitivitat i enfrontament allunya el que suposadament es vol homenatjar (la generositat de la cuina casolana, diaria i persistent que tradicionalment han fet les mares -ara ja no només elles, afortunadament-) de la realitat que apareix a la pantalla. No em barrufa. Si com diuen volen fer un homenatge a les mares, hi ha altres maneres de subratllar la seva feina. I repeteixo: és un concurs i és competitiu, però en l'amaniment dels matisos és on es puleixen i es fan memorables molts plats o es disgusten els sabors.

Això sí, m'agrada que darrera tota aquesta tensió competitiva formal de vegades apareix l'humor i la energia positiva que espero i desitjo realment regni en el plató. I en Sergio Fernandez, chef presentador, que transmet bon rotllo i de tant en tant s'apropa a la càmera per xiuxiuejar comentaris de tècnica culinaria sobre com estan cuinant els concursants. L'anàlisi del plat que fa la jurat Maria Jimenez em sembla molt teatralitzat -un tó massa Risto, per al meu paladar- però analiticament encertat, es transmet força bé una bona manera d'analitzar un plat que va molt més enllà de 'está rico' o 'está malo'

Resum: un titol horrible que transmet una idea horrible sobre un format competitiu i força histèric... amb algunes pinzellades ben interessants per part del presentador i la jutjessa. Una pena, els matisos de vegades marquen la diferència.

de la cuina a la televisió actual.. barrufa? (programa Deixa'm Tastar)

Fragment del programa Deixa'm Tastar on servidor de vostés yourstruly té una petita intervenció entre gegants del tema per a opinar sobre la presència televisiva de la cuina -o potser hauriem de dir dels cuiners millor-. O potser d'alguns cuiners per acabar de ser exactes.
En tot cas, onze minuts amb opinions fonamentades i arguments per a debatre positivament :)

La cuina a la tele actual... barrufa?

de Pape's Pot a TV Gibraltar. Recepta en spanglish

It's one way the engañarlo, take de gusanitos. Rompiéndolos, you know no tiene trabajo ninguno. Pero before, claro. Pepe's Pot, programa de cuina a TV Gibraltar.

Hay que see it, a partir del minuto tres I'm flipando, neng.

#spanglish  #llanitos

del Karakia que ja no és el mateix Karakia...

Ahir va tornar un dels meus programes preferits de tots els temps, Karakia (http://www.tv3.cat/karakia), el programa de les cuines i gents del món fet sense que sembli un programa d'antropologia etnocèntrica europea. Hi he pensat una mica (tampoc gaire, que ja ens coneixem , je) per mirar d'esbrinar si la meva sensació de que Karakia ja no és el mateix està motivada per un atac de 'todotiempopasadofuemejorisme' o respon a canvis reals fets al programa. I he arribat a la conclusió que durant la passada temporada i en l'inici de la present, algú va decidir que al Karakia s'hi havia de parlar molt més de les persones i la sociologia cultural que no pas de les receptes.

Bé, són opcions lícites es clar. I fins i tot es pot argumentar encertadament que al cap i a la fi el que importa són les persones per damunt de tot. Quina és la seva història personal i quines són les seves motivacions per viure aquí (o tal com fan aquesta temporada, les motivacions d'un català per a intentar viure com ho fan a fora). Però tant licit és per part del programa fer-ho com per part meva que l'interés decaigui moltíssim fins al punt que ahir vaig acabar jo la sessió abans que el mateix programa.

El que convertia el Karakia en un programa únic i de capçalera a casa era precisament que la cuina era la gran protagonista, acompanyada amb unes pinzellades per a dibuixar una mica de context sobre la persona del Perú, de Zambia o del Canadà que ens mostrava les seves receptes. I ara és al contrari, m'haig d'esperar minuts i minuts per a començar a veure moviment als fogons. Era justament la capacitat d'apropar societats i cultures mentre ens cuinaven als morros el que el feia diferent i especial. O com a mínim ho feia per a mí.

Bé, suposo que es llei de vida, les coses canvien i les audiències també. Però crec que aquest enfoc més clàssic del programa, tot veient catalans que adopten cultures i formes de vida d'altres paisos (els han batejat com a ciutadans 'karakians') pot ser la fase final del meu entusiasme: Explicar-me la cultura irlandesa desde l'entusiasme personal d'un català -per molt simpatic que em resultés aquest propietari del pub irlandés de Cerdanyola- em deixa molt fred. tant fred com veure tanta sequència de dansa irlandesa en un programa suposadament de cuina. Jo vull que m'expliqui el mateix mentre cuina i veient plats que no conec i que m'imagino a mi mateix fent a casa!!
 

Tinc la sensació personal que al director de Karakia no és un entusiasta dels fogons. Mala cosa.

No em barrufa, este no es mi Karakia quemelhancanviado.

de recomanació televisiva: La fàbrica de menjar d'en Jimmy

En Jimmy  és un granger escocés que vist de lluny recorda molt al nostre admirat Jamie Oliver. Què els foten amb un motllo o qué?

Rossets i amants del vestit informal, fills del Regne Unit i amb aquesta naturalitat envejable devant una càmera. Lluny del dandy però molt britanic. I ens el passen cada dimarts - ostres avui és dimarts, quina casualitat- a la nit per TV3 en el programa 'Jimmy's Food Factory' (la fàbrica de menjar de Jimmy).
Personalment us recomano que agafeu el vostre kit de anotar esdeveniments que no us heu de perdre i el feu servir:

Apunteu-vos a la cita setmanal amb el rubiales. Amb una estètica rural i desenfadada en Jimmy ens mostra, analitza i copia de forma casolana moltes de les tècniques de producció industrial del menjar. La gràcia de la proposta no és només poder veure com amb uns estris (pretesament) casolans el resultat final de vegades és molt similar al produit amb grans instal.lacions. El veritable mèrit i el gran valor del programa en la meva humil opinió és explicar d'una forma planera i simple quins són els procesos físics i químics que intervenen en les transformacions culinaries de la gran industria.

Coses que podreu aprendre, a tall d'exemple:
Les 'cortezas de camarón' que venen als supermercats asiatics que s'inflen al fregir-les i que ens fan de snack al menú del xinés de la cantonada es poden fer casolanament. Amb farina de tapioca, cocció amb vapor, una posterior deshidratació llarga amb el forn i un posterior fregit en oli... Es clar que la indústria ho optimitza i el que fa és simplement barrejar els ingredients quasi en sec, posar-los a grandíssima pressió per a que formin la pasta i directament fregir-los.

La recepta està disenyada per a que la petita quantitat de aigua que hi posem, bulli al fregir-los a alta temperatura i al transformar-se en vapor forçi la sobtada dilatació. Es a dir, ens doni la textura cruixent:

O sabieu que quan us menjeu la nata -horrorosa- dels sprays de nata (i a sobre dura poquíssim muntada) en realitat esteu estalviant quasi un 60% de les calories respecte a la nata muntada per la via tradicional?

La quantitat d'aire que podem introduir mitjançant estris mecànics com unes baretes o una turmix amb estri muntador és molt menor que si fem servir un recipient tancat (com el famòs sifò d'Adrià) i alta presió de gas que es barreja amb la nostra nata. Potser està molt pitjor de sabor, però té moltes menys calories... de fet és bàsicament aire! :D

I que em dieu d'aquesta peça on s'explica perqué les patates rosses que comprem congelades per a fer al forn acabent sent tant cruixents i dauradetes? (a banda de ser la forma més divertida que mai veuré de tallar patates, el video val la pena per a veure que les couen i fregeixen per a que el midó exterior formi una capa que serà la responsable del cruixent final)

O sigui, que si seguiu les aventures d'en Jimmy cada dimarts a TV3 aprendreu i us divertireu força... si sou uns malalts del món que rodeja als aliments i la seva transformació...com jo. Mea culpa.

de Crónicas Carnívoras: La anti-gastronomia.

No se si coneixeu el programa Crónicas Carnívoras (Man vs Food en el seu titol original, tota una declaració d'intencions). Preguntant ahir al twitter, un 100% de les respostes a la pregunta (heh!) de si era el programa ideal anti-gastronòmic va ser que sí.

I és que aquest programa conduit per el tripero Adam Richman  es recorre els USA a la recerca de restaurants on serveixin raccions impossibles d'acabar amb l'objectiu precisament d'acabar-les i inscriure el seu nom en uns ridiculs pòdiums de triperos sense cap frontera (dietètica, al menys).

De debó que existeixen aquests locals? Locals on cal firmar un paper de descàrreg legal cap al propietari per si menjant un bitxo que pica més de 40 vegades com un jalapeño et dona un tabardillo. Locals que s'enorgulleixen de que hi ha hagut tres infarts entre els seus clients devoradors d'hamburgueses de 10.000 caloríes,... locals de merda. El horror.

Però jo, que no veig Sálvame, sí que em miro Crónicas Carnívoras de tant en tant. És com mirar una porno cutre dels anys 70: tot el que veus és lleig i guarro, pelut i lamentable... però no pots deixar de mirar.
Deu ser l'atracció de la carn, es clar.

Per cert, podeu veure com perpetra l'Adam cada dia a les 19:20h al canal 'Energy'. Per allò de les calories, el millor canal on podia anar a parar aquest programa.

de Hau Ez Da Finlandia

Brillantíssim.

Desde la mateixa entrada, que jo he volgut interpretar en clau d'homenatge al que probablement és el grup d'humoristes més sensacional que mai ha parit la televisió i la Gran Bretanya fins a la quantitat de informació gastronòmica útil, real i de trinxera que aporta el reportatge.

A través d'un deliciós fil argumental (altre cop britanic per cert: tenen l'encàrrec de la mateixa Graciosa Majestat d'investigar la gastronomia vasca) els dos gentleman protagonistes faran un recorregut en clau gastronòmica per el Pais Vasc.
Espero/desitjo/anhel.lo que els següents episodis mantinguin el nivell d'aquest primer.

El programa Hau Ez Da Finlandia, està produit per La Salsera (disclaimer: els mateixos per cert que han posat en marxa el 365cities.org i on jo participo en la edició de Barcelona 365bcn.com). La meva opinió no té res a veure amb això, si feu un cop d'ull al programa en quedareu ben convençuts.
Us ho dic de debó, un must-have total.

Sensacional, brillant.

Nota: el programa s'emet els dilluns a ETB1 en euskera, i espero que continuint penjant a internet els episodis subtitulats per a extrangers iletrats en tan singular i bonica llengua. Com aquí yours truly :D

de clásicos televisivos gastronómicos (II)

Seguim amb el dia tontorrón amb un altre clàssic televisiu dels anys 80...

Aquí teniu el link al capítol anterior d'aquesta serie de clàssics gastronòmics de la tele: el ponche fantástico.

de clásicos televisivos 'gastronómicos' (I)

Sembla ser que el pecho lobo això del ponche... s'ho prenia literalment.

desde ara diumenge vol dir Karakia

Per a molts no serà pas una novetat, però per a altres sí i penso que val molt la pena que tothom conegui que la nova temporada del Karakia (el gran programa del 33 sobre les cuines del món a casa nostra) s'emetrà cada diumenge per la nit (sobre les 21.50h. Abans un capítol repetit de temporades anteriors).

Per als de fora que no poden veure la televisió catalana via TDT us recomano que feu servir la eina TV3 a la carta, allà trobareu tots els Karakia on es fa un petit retrat de la realitat social d'una complexitat que ha vingut per a quedar-se (agradi o no a als capsigranys extremistes) i sobretot on podreu veure cuines i plats d'arreu del món cuinades per els mateixos ciutadans dels diferents racons.



Atcualització, com ve diu la Marina tenen una web amb les receptes i els videos :). Gràcies Marina!

de nit televisiva: Fotografia gastro, pelis gastro, documentals gastro

Avui tenim sessió doble d'interes gastronòmic.
Per una banda al Canal 33 a les 21.45h dins el programa Fotografies tindrem una pinzellada del món de la fotografia gastronòmica professional de la ma del reputat Francesc Guillamet (entre altres, fotògraf de elBulli). Sembla que ens hagi posat un escalfament per al nostre taller de demà!!!!

I a la 2, a les 22.10h la emotiva pel.lícula 'elBulli, last waltz' i el documental 'El pollo, el pez y el cangrejo real' on es mostra alguns aspectes de la preparació dels cuiners per als grans concursos de cuina internacional.

Ja tenim nit complerta, nit comansi!!!

de Carme Ruscalleda Escenes extra (Generació Digital de TV3)

Enviniendo del post anterior amb la cuina del futur by Alfredo Landa i Conchita Velasco... saltem a la visió de la cuina del futur by La gran Carme Ruscalleda a Generació Digital.
Hi ha molta diferència entre les dues o és el mateix conceto?

Contingut exclusiu del DVD Director's cut que no va sortir al programa:

Via el mateix blog de Generació Digital :)

decuina.net a la tele (autocitar-se al titol és de mala educació?)

Aquest és el resultat del nostre pas per el prorama Districte 8 a TV l'Hospitalet, on em van convidar a cuinar durant 15 minutets en rigorós directe. Per cert diuen que engreixa uns quinze kilos, però jo crec que en realitat deuen ser uns vint.
Per ventura de la conversió de formats digitals, al pujar-ho online tot plegat ha agafat unes proporcions de 'Cinemascope' que tira d'esquenes. Cap problema, no ens queixarem ;-P

El mini-menú està composat per un Còctel de cava amb mandarina presentat amb un toc sofisticat que preten donar un aire divertit a tot plegat (una 'recepta' que li havia vist fer al cuiner Jose Andrés) .
I una Amanida de perdiu escabetxada, ventresca de tonyina i llenties que és una variació d'una que li vaig veure al gurú Adrià.

Moltes gràcies a Districte 8 (i en especial al Jordi) per convidar-me, i a tots els treballadors de TV l'Hospitalet que van ser simpatiquíssims (i en especial a les noies de maquillatje, que em van arrebossar molt solventment i donant-me conversa) i em van ajudar a mitigar els nervis!!

de breaking news: Avui Ruscalleda time al canal 33

Avui torna el programa Generació Digital al canal 33 i ho fa amb una estrena gastronòmica de luxe: Carme Ruscalleda.

Aquest vendaval energètic de nivell 8 a la escala Richter-Escoffier sempre val la pena. Lluny queden els nostres dies de grouppisme gastronòmic on la sola presència del cuiner mediàtic ja ens feia salivar.
Però també lluny està la actitud del que tot ho sap i res valora: una dona com Carme Ruscalleda ens fa treure el barret perque la veiem treballadora i perque tenim uns quants llibres de receptes que ens fan posar molt a tó.

Per tant, recomanació llençada i avís a navegants -literalment-. Ja sabeu on seré avui a les 23.05h, 'com un putu clau' devant el 33.

Gràcies per l'avís a la Gemma i a la Mar (que a més a més és GUIONISTA del programa) :)))

de tornada a les nostres pantalles!!

Un bon amic del blog (Alfredo Yañez) m'ha passat el xivatasso (gràcies Neng!!):

Tornem a tenir l'Isma Prados a les nostres pantalles!!

Però contrariament al que havia passat fins ara, no el tindrem a TV3 sinó que ha fitxat per aquesta ennorme factoria de programes fogonaires i acolorits que és la productora Bainet, cuinada i conduida amb gran èxit per la mà de Karlos Arguiñano.

L'Isma serà el conductor del programa 'Hoy cocinas tú' (La Sexta 2) que fins ara era presentat per la germaníssima, Eva Arguiñano. Aquesta passa a presentar un nou programa a Antena Nova que es dirà Cocina con sentimiento.

Com a fans i admiradors del cuiner més modernet, estilòs i ditxaratxero del panorama estem molt contents.
Segurament per horari no podrem seguir les seves propostes. A veure quines solucions trobem via Podcast...

Enhorabona a l'Isma (del que ja hem escrit diversos posts i fins i tot al 2.007 una de les entrades que més afluencia va tenir al blog durant anys va ser aquest 'L'Isma, el crim de TV3') i molta sort en aquesta nova etapa.

després d'una dècada, ja el tenim aquí!

Finalment després de molts anys d'incompatibilitat horaria aquesta temporada podrè tornar a gaudir del cuiner més salat de la tele.


No em canviarà la filosofía culinaria, però m'entretindrà i aprendré cosetes noves. El que més m'agrada d'ell és que ha sabut evolucionar i no quedar-se repetint un model indefinidament. Que no us sembla que ha evolucionat?... Doncs busqueu videos dels primers anys i veureu moltes diferències.

Aupa Karlos.

Teniu una entrevista complerta AQUÍ

d'estrena a la 'teleté'

Avui per la nit estrenen un nou programa a Antena Nova que per una vegada tracta sobre la cuina professional. Sense famosos, famosets, actors, cantants ni voluntariosos espontanis.

Personalment reconec que el que més m'agrada d'un restaurant és la cuina, la curiositat per veure com treballen, quines tècniques fan servir i com s'organitzen en molts casos és superior a les ganes de menjar els plats que hi preparen.


Momento batallita: quan vaig estar treballant a un restaurant per pagar-me els estudis, vaig preferir el lloc de treball a la cuina que el de sala tot i fer 2h més cada dia i cobrar el mateix. La cabra tira al monte.

El programa està protagonitzat per Gordon Ramsey. Segons la web d'Antena nova és el xef anglès més famós de la historia.
Ahm, posmuybien,.
Jo no el coneixía tot i que el currículum és impresionant. Estrelles a gogó, restaurants en propietat i paisos en multitud. Però jo, famós famós i anglès anglès, conec en Jamie i en Henston.

Ho diuen els de la tele serà, per tant, mentida.

La gràcia del programa està en que el 'muyayo' agafa restaurants de trajectoria tirant a submarina i els mira de redreçar. Espero que el tó no sigui massa agressiu, perque a les cuines el llenguatge sól ser directe i contundent...poden saltar guspires.

No em negareu que el paio té més aviat aire de sargent alemany que de xef anglès. És més, diria que al prenda me l'he trobat aquest cap de setmana a Lloret.

Els dijous per Antena Nova a les 22.30h (aprox, no sigueu pejigueras amb els horaris per que no tallaràn els anuncis per molta mala llet que gasti en Gordon).