Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peix. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris peix. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 d’abril del 2023

de vegades escric coses: Barcelona Buena y Barata, la gamba panxuda al Ribera Manero

 

Alex Guiu cuiner i gamba panxuda de Vilanova


L'Alex Guiu és un cuineràs i al Ribera Manero tenen un producte tremendo. Per això la seva gamba panxuda, que porten de la llotja de Vilanova i la Geltrú és una delicatessen tremenda que l'Alex fa al moment en una cuina que obre durant tota la jornada. 

Las gambas fritas son adictivas. Aprieto el mordisco y cruje el caparazón, liberando un interior de carnes jugosas y elásticas. Tienen color del nácar y se desparraman por la boca mientras de la cabeza surge el elixir esencial con sabor a yodo y mar. Están buenísimas, son drogaína del paladar y resultado de una fritura delicadamente fiera. "De la gamba 'panxuda' de Vilanova me gusta su textura y su sabor, dulce y a la vez intenso", nos dice el cocinero Àlex Guiu.

Mientras lo cuenta, la sonrisa le delata: es un cocinero disfrutón que cocina en una pescadería-restaurante o en un restaurante-pescadería. Porque ambas cosas es el Ribera Manero, y mientras él habla, seguimos mordisqueando crustáceos. "Se protegen las carnes con una ligera capa de harina y hay que cuidar mucho de que el tiempo de paso por la fritura sea el justo y necesario".

N'he parlat a Cata Mayor d'ElPeriòdico. Si vols pots llegir la peça sencera aquí:

https://www.elperiodico.com/es/cata-mayor/restaurantes/20230418/ribera-manero-restaurante-pescaderia-illa-diagonal-barcelona-gamba-panxuda-86114561


dijous, 14 de gener del 2021

de recepta: pasta calamarata amb anxoves, rap i verdures

 Pasta calamarata con rape y verduras


De vegades volem menjar de festa sense haver de gastar massa temps a la cuina. Passa i tenir a mà una pasta de qualitat pot ser una de les millors maneres de soluciona l'aparent paradoxa. La pasta de qualitat és un producte magnífic, que converteix un plat en delicadesa a poc que s'hi posi una mica de cura en la cocció i s'acompany d'una bona salsa. I per a la salsa de la pasta, molt sovint m'agrada recòrrer als clàssics: una mica de anxova de qualitat li dona el punt de salabror que toca. Complexa i amb el ranci just per a que enamori al mastegar. Està tot inventat? No ho sé, però les anxoves a la pasta són un clàssic d'Italia.

En aquest cas la salsa, si en podem dir així, era una base de verdures ofegades amb l'afegitó final de anxoves i d'uns talls de rap. Talls que per cert, no cal ni que siguin de la part més noble i preciada. Els retalls del cap del rap van molt bé per a aquesta tasca: son bons, son fàcils de netejar i costen força més barats que la part del llom de l'animal. Confitar unes verdures amb  una mica de vi, picar les anxoves que amb el calor -tot i que aquetes eren grosses- gairebé es desfan. Afegir el rap al final i ja tenim la feina feta. 

La pasta era calamarata, es diu així perque sembla que tingui la forma deles anelles del calamar. És molt habitual que sigui una pasta associada a plats del mar.

paquete de pasta calamarata

Recepta de pasta calamarata amb rap i verdures

Ingredients (2 pax)

250 g de calamarata de qualitat
300 g de retalls de molla de rap
1 llauna d'anxoves de qualitat (les nostres eren de Lorea Gourmet)
1 ceba
2 dents d'all
1 pebrot verd
1 pebrot vermell
1 tomàquet madur
1/2 vas de vi blanc
Una mica d'orenga
Sal, pebre i oli d'oliva verge extra
Julivert picat

Procediment:

Piquem les verdures menudes i les posem en una paella amb oli a confitar. Pebrem i afegim les anxoves tallades (es desfaran i són les responsables de donar el punt de sal) i també afegim l'orenga. Coem a  foc mig uns quants minuts, fins que agafin una mica de color i les verdures quedin tendres però no desfetes. Afegim el vi i evaporem l'alcohol fins que gairebé perd la humitat. Aleshores afegim els talls de molla de rap i rectifiquem de sal i pebre.

Mentrestant coem la pasta en abuntant aigua salada, el temps que indiqui el fabricant. En el nostre cas, eren calamata per coure 11 minuts si no recordo malament. Quan estan cuites al dente, les enretirem amb una escumadora i les anem abocant sobre la salsa, no passa res si emportem una mica d'aigua residual. Remenem un minut més dins de la paella per a integrar la pasta i la salsa i servim amb julivert picat.


rape y verduras salsa para pasta

dissabte, 4 de juliol del 2020

de sardines a la Navarra. Recepta de confinament


SARDINAS A LA NAVARRA

Mica en mica marxen les hores confinades, i probablement quan surti aquesta entrada publicada ja ni estaremconfinats. Però com que son receptes que han format part d'aquesta etapa complicada en lo social i una mica també en la gestió emocional de la cosa...em resisteixo a treure la paraula confinament del títol ja que es ben bé que aquestes receptes s'han cuinat quan hi estàvem de tancats i barrats.

La idea és ben senzilla, i es pot fer amb les sardines completament desespinades. Si es fa així el plat encara millora ja que permet la mossegada despreocupada, tot i que potser hi ha qui prefereixi gaudir de la liturgia d'anar escurant les carns de la espina central com qui toca una harmònica greixosa i suculenta. Llavis tacats i brillants, és també un moment apreciable i atàvic. Infantil i marranet.

Recepta de sardines a la navarra:

Un bon grapat de sardines estivals
Un parell de cebes el més dolces possible
Unes dents d'all
Pebre vermell de la Vera
Pa ratllat
Sal, pebre i oli d'oliva verge extra.
Julivert (opcional)

Procediment:

Netejem bé les sardines treient tota la escata i tripa. 
Piquem les cebes i els alls, els mesclem amb una bona quantitat de pa ratllat i una o dues cullerades de pebre vermell.
Salpebrem les sardines i en una safata de forn untada amb oli les disposem horitzontals amb la mescla de pa ratllat, all i ceba per sobre. Es poden fer varies capes, a mi no m'agrada i m'estimo més fer dues safates o les que calgui per a que totes acabin amb una capa de gratinat cruixent.
Enfornem a 160 ºC (m'agrada controlar per a que no sigui fàcil que es passin de cocció) fins que estiguin fetes però encara sucoses. En el meu forn van ser aproximadament 20 minuts.



Bandeja sardinas a la navarra

dilluns, 24 de setembre del 2018

de marmitako de bonítol. Recepta.



Aquest marmitako el vem gaudir ahir en familia, fet amb la recepta que em va ensenyar en Mikel López de Viñaspre -tot i que ell ens el va preparar amb tonyina vermella i nosaltres hem fet servir bonítol que era el que teniem a l'abast de la cistella i de la butxaca-.

En essència, aquest plat pescador no porta ni sofregit ni similar perque a la barca tot ha de ser fàcil i ràpid. És de concepció senzilla i resultat espectacular.

El tema és tenir bon peix i paciència per a fer un fumet -tot i que es pot utilitzar un de comercial, que no és el mateix però ens pot solucionar la papereta-. Abans del 'descobriment' d'Amèrica aquest plat es feia amb naps o amb castanyes. Millor amb patata, la veritat.


Marmitako de bonítol

Ingredients:
1,5 kg de bonítol net
1,5 kg de patata
Dos pebrots verd, un pebrot vermell

Una ceba gran
Oli d'oliva verge extra
Una mica de tomàquet natural triturat
Sal i pebre
Alls
Fumet de peix en cas de no poder-lo preparar nosaltres amb el bonítol.

Procediment:

Amb les espines del bonítol i algunes verdures preparem un fumet -el més intens possible- i reservem.

Tallem el bonítol en daus que posem a la cassola amb oli i els alls pelats. Daurem l'exterior breument deixant el cor del tall rosat i tendre. Reservem.



A l'oli aromatitzat amb all i bonítol, posem els pebrots i la ceba picada. Fem anar el fogó un parell de minuts i afegim les patates 'cascades' -així deixen anar part del midó i espessim la salsa final i les cullerades de tomàquet ratllat.



Posem el fumet i rectifiquem de sal i pebre. Coem aprox. 20 minuts fins que les patates estan cuites.
Afegim ja fora del foc els daus de bonítol i ja ho tenim!

dijous, 16 d’agost del 2018

de tàrtar de llagostins (recepta vacacional)


Aquest tàrtar ens va acompanyar un vespre vacacional, asseguda la familia a la terrassa torradeta en ma i gas a fondo que se acaba.
La idea neix de combinar la carn del llagostí amb la seva essència cabuda i coràlica, expremuts els caps com a amaniment natural. A banda, s'acompanya amb pebrot escalibat, tàperes, cibulet, un rovell d'ou afegit al moment final, salsa Perrins i rajolí de suc de llimona per a acidular.
Mosegando que es gerundio.

La recepta: Tàrtar de llagostins

Ingredients
800 g de llagostins
Un pebrot vermell
Mig potet de tàperes
Un grapat de porradell
Dues cullerades de salsa Perrins o de Tabasco
El suc de mitja llimona
Sal, oli d'oliva verge extra

Procediment
Pelem els llagostins i de les cues en treiem el fil intestinal per a que doni textura de sorra. Piquem a ganivet a troços que ens agradin (jo els vull notar clarament a la boca) i reservem.
Expremem, aixafem i atonyinem els caps dels llagostins per extraure la salsa essencial, que mesclem amb les carns netes i picades. Guardem a la nevera, ha d'estar fresquet.

Escalivem el pebrot vermell, pelem i tallem. També tallem les tàperes per la meitat. Ho afegim al conjunt juntament amb el cibulet tallat ben menut.
Amanim amb la salsa picant, el suc de llimona, el rovell d'ou i l'oli d'oliva. 

Tastem i acabem de posar el punt de sal.

Guardem a la nevera fins el moment de consumir.

dilluns, 2 d’octubre del 2017

de tiradito de verat fumat amb huancaína i llima. Presentació Mercat de Mercats 2017

Foto by Tiritinyam

El passat divendres vem poder assistir a la primera presentació del Mercat de Mercats 2017, special bloggers edition. A l'aulta de La Boqueria, el paradista Eduard Soley ens va fer una masterclass sobre coïssor pebrotera: tipus, nivells i maneres de tractar els bitxos.

Aquest any el Mercat de Mercats (cap de Setmana del 22 d'Octubre) canvia una mica (més tapes, zona de begudes concentrada i menys degustacions als paradistes). Stay tuned!

Foto by Tiritinyam

Com a cirereta final, el cuiner Rubén Iniesta (Caballa canalla) ens va cuinar un parell de receptes amb picant. Aquesta és una d'elles, el tiradito de verat amb huancaína i llima. La huancaína es un plat peruà originari de la provincia de Huancayo, i es fa amb patata sancochadas (cuites al dente, per dir-ho així) cobertes amb crema de formatge , oli, sal i pebre. Quan es converteix en crema passa a ser la 'huancaína'.


La recepta: Tiradito de verat amb huancaína i llima

Ingredients

Els lloms de dos verats

Per a la salsa huancaína:
80 g de formatge feta
2 unitats de pebrot ají
20 ml d'oli 0,4º
100 ml de llet

1/4 de ceba
1,5 dents d'all

1 paquet petit de crackers

Oli de fum:
200 ml d'oli 0,4
Fum en pols (a.k.a. Eau de Sosa, je)

Procediment:
Desespinem el verat i el tallem en tires. Donem la volta i fem un cop de bufador per la part de la pell. Salsem amb la huancaína fumada i acabem amb germinats de ceba, ratlladura de llima i sèsam negre.


diumenge, 17 de setembre del 2017

d'arròs al forn: gambot, sepionets, rossinyols i algues


Aquesta entrada és la constatació d'una crònica de mort arrossaire anunciada: ja sabia jo que l'arròs vermell no és l'adient per a fer arrosos secs en paella, però les meves mides amples es deuen correspondre també a una humanitat molt militant: vaig voler ensopegar amb la primera pedra fins i tot havent-la vist venir.

Així que va tocar repetir-lo, do it again, la segona amb varietat bahia (m'encanta aquesta varietat de gran absorció, però petita finestra temporal per a aconseguir el grenyal. Tretze minuts de cocció i alto el fuego).

Volia estrenar la paella (mai paellera) que m'ha enviat Valira amb un arròs suculent. I així aprofitar les nanses metàliques, fins ara tenia mala peça al forn: nanses de baquelita o similar, no soc gaire expert amb nanses. L'enfornat final dona una capa superior extraordinaria, gelatines i gratinacions golafres. 


M'agraden els arrossos amb molt entrebanc i gens de closca
. Basats en un bon fumet que hi doni fondària i també ració generosa d'algues, sepionets, músclos i rossinyols a la marca. La carn crustàcia ja al final, pelada. Just abans del forn per a que es mantingui sucosa i ferma.

La recepta:
Arròs de gambot, algues, sepionets i rossinyols.

Ingredients per a 4 persones:

400 g de sepionets
200 g de rossinyols
300 g de carn de musclo
400 g de cua de gambot, gamba o similar
1l de fumet de roca i gamba
Algues deshidratades
300 g d'arròs de qualitat
Sal, oli d'oliva verge extra, pebre
Opcional: safrà, mig got de vi blanc sec.


Procediment:

Rehidratem les algues en aigua tèbia i les tallem de forma similar a com fariem amb el julivert. Reservem.

Saltem breument els rossinyols nets i tallats en una mica d'oli.
A continuació afegim la carn de musclo i si volem el mig got de vi blanc. Evaporem i afegim els sepionets i les algues. Acabem amb el safrà opcional i saltem un parell de minuts per a que tot agafi color.


És el moment d'afegir l'arròs, que no cal que sigui en forma de creu però a mi em fa gràcia i així ho faig, je. Nacarem el gra a foc fort un parell de minuts per a que començi ja absorvint l'essència de la cosa fins i tot abans del brou.


Afegim el brou (el doble del volum d'arròs i una mica més) i donem foc a tot gas per a que la ebullició sigui gairebé instantània. Si el posem calent, així serà. I comencem a comptar: 13 minuts i countdown. 
El forn ha de ser calent, a 220 graus per totes bandes. Quan l'arròs acumula 8 minuts disposem els gambots per sobre i el passem al forn. Si la cosa va eixuta, és el moment de posar-hi un puntet més de brou i saccejar per distribuir-lo sense remenar. No volem que els midons surtin dels grans i empastifin el resultat final.


Tic-tac, tic-tac.


Als tretze o catorze minuts totals, amb l'arròs ja eixut (si és bomba el podeu deixar una mica més, que ho aguanta) el treiem del forn i reposem 120 segons a taula, per poder-lo disfrutar per la retina.

Veieu la capeta brillant del pis de dalt? És el forn marcant gol per l'escaire!

divendres, 1 de setembre del 2017

de sípia a la bruta. Recepta de la tieta Mari.


La tieta Mari és una crack de la cuina, té responsabilitat en el cuquet del fogó que tenim a dins desde ben joves i cada visita a casa seva acostuma a ser un petit festival mengívol. Aquesta darrera vegada, i homenatjant la cuina vilanovina ens va preparar una sípia a la bruta.

Plat que segons Pere Tapias, sobta per l'expressió bruta, però que culinariament s'aplica a quan es posen tots els ingredients crus dins de l'olla. A diferencia del gran gastrònom vilanoví, en la nostra recepta familiar hi posem una mica de xocolata negra, que hi posa un puntet interessant.

Recepta de sipia a la bruta de la tieta Mari

Ingredients
2 kg de sípia
1 ceba

1 cabeça d'alls
2 tomacons
2 fulles de llorer
1 got de vi
1 kg de patates
Sal

Oli d'oliva
Una mica de xocolata negra
Aigua


Procediment

En una cassola es posa la sipia neta i tallada jutament amb tots els ingredients (els tomaquets i ceba també tallats) menys les patates. Posem a coure amb un gotet d'aigua durant uns vint o trenta minuts, moment en que afegim les patates, la xocolata i aigua que les cobreixi justet per a realitzar la cocció. Quan porten cinc minuts, podem tastar si al 'brou' que s'ha format li manca sal o no.


Quan les patates son cuites, ho enretirem del foc. 

dissabte, 18 de març del 2017

de subhasta de peix de barca, al mercat born gourmet


Avui hem fet passejada per el Mercat Born Gourmet, una proposta divertida per a cada tercer cap de setmana de mes. No gaires parades, però una qualitat espatarrant: Cap a casa han vingut la sobrassada sideral de la familia Rovira (Els Casals), el formatge d'en Pere (Molí de Ger), verdures de Pau Santamaria i el que ha resultat la sorpresa més festiva de la jornada: peix subhastat per la Confraria de pescadors de Barcelona. Subhasta de peix pescat de matinada, sip, como lo lees amijo. Peix de llotja al mig de Barcelona :)




Amb el patró major micròfon en ma, ens hem agenciat en subhasta descendent uns molls (varietat sorrencs, sí, però amb una carn ferma digna de gladiador romà), cananes i unes sardines que fan goig. Forn, planxa i cassola prevenidos!



La gràcia és que cada tercer cap de setmana aniran celebrant aquestes subhastes i estan estudiant la possibilitat que puguis cruspir-te el peix comprat allà mateix aprofitant la brasa que actualment es dedica a fer calçots. Jo m'estimo més portar-lo  a casa i gaudir amb el moment de cercar recepta. Però menjar-lo al moment amb el toc fumat també és planazo.
Total i resumint: poques parades però d'alta qualitat, subhasta de peix directe de barca i una gran manera de passar cada tercer dissabte de mes. Endavant les atxes.





divendres, 22 de juliol del 2016

de quatre restaurants de peix a la Costa Brava



Avui a Gastronosfera.com em publiquen una entrada amb 4 restaurants 'de peix' a la Costa Brava. Sons estils diferents, cadascún amb les seves virtuts. Però encara em fascina que es pugui gaudir de menú de restaurant estrella Michelin en plena Costa Brava per 50 euros (i el degustació per 73). Casamar, I like it.

"En la Costa Brava los caminos para el goce sabrosón pasan casi siempre por el pescado fresco, sacado a golpe de madrugón y barca.  En este trocito de cielo litoral el mar es agreste y el recetario generoso, recetario con historia para comérsela a cucharadas.A continuación os presentamos un póquer de cuatro restaurantes donde  encontramos desde alta cocina creativa hasta  tapeo  canalla y disfrutón. En todos ellos miman la cocina de pescado. Lugares que conviene tener bien apuntados para cuando tengamos ocasión de regalarnos una escapada rumbo a la felicidad."
Aqui teniu la peça sencera: http://www.gastronosfera.com/es/actualidad/4-restaurantes-de-la-costa-brava-donde-saborear-el-mejor-pescado


diumenge, 14 de juny del 2015

de videorecepta: Ismael Alonso explica la 'caballa con pilpil de plancton' del Rest. BistrEau


Ahir aprofitant els Talles del Tast a la Rambla (INCOMPRENSIBLE per al meu caparró que no estiguin plens a reventar, una pena) vaig gaudir amb Ismael Alonso, cap de cuina del restaurant BistrEau on s'executa la part més assequible de la cuina que Ángel León fa en el seu restaurant Aponiente.

Aquesta és la recepta de probablement juntament amb la parpatana el plat que més em va agradar del dinar al BistrEau. Una meravella de producte humil portat a les alçades: verat curat en sal amb un pilpil de la mateixa gelatina del cap i espines emulsionada amb plancton. Brutal.

dijous, 19 de març del 2015

del salmó de granja i el seu color a la carta... Ecs?

Font 

Muetta m'he quedat al assabentar-me que la carn del salmó de piscifactoria està tenyida 'a la carta' segons el to desitjat de color que es necessiti. La coloració taronja dels salmons salvatges s'adquireix a base de una alimentació on els crustacis són part important i responsable del color final. El pigment astaxantina (un carotenoide, de la familia que dona color a les pastanagues o els licopens dels tomàquets) present en els petits animalons s'acumula a la carn del peix i li dona el bonic color que tots esperem trobar. És el mateix procés que fa que els flamencs siguin rosats, per cert.

En canvi, els salmons de granja s'alimenten de farines  fetes amb altres peixos de menor valor comercial, soja, restes animals i altres però en cap cas tasten crustacis naturals i per tant... és de color blanc nacarat o gris.
Com que mai en la vida comprarem un salmó que no tingui color de salmó, s'afegeix a la dieta el pigment (extret  responsable de la coloració cap al final del cicle productriu, i ara ve el rínxol total: pots escollir el to dels teus salmons amb un bonic pantone asalmonat.

Font

Tot i que pugui semblar una entrada escandalitzada, no ho és pas: la astaxantina no dona sabor, és un tema de coloració i és un pigment no tòxic que a més a més es controla amb analítiques per a que estigui present en una quantitat similar a la que trobem en els exemplars salvatges.


Quicir, que l'escàndol segons com jo veig les coses no està pas en que donin un color atractiu 'artificialment' al salmó, sino al concepte de la piscicultura en si mateix. Una filosofia economicista en que quantitats ingents de peix es malbarata per donar de menjar a espècies de bon valor comercial, potser seria tot més ecològicament raonable si trobèssim la manera de jalar directament aquest peix més petit i menys atractiu... es clar que aleshores si en fem surimi potser també hi hagi qui protesti per la poca naturalitat de la cosa. Si es que la vida és complexe, collons... :)


diumenge, 22 de febrer del 2015

de bacallà fresc al forn amb fonoll

bacalao fresco al horno con hinojo

Servidor és molt més del bacallà dessalat que no pas del fresc, que em sembla una mica mancat de personalitat i força. Però de tant en tant també és convenient aprofitar un bon preu i gaudir de bones rodanxes (amples, per favort!) sucoses acompanyades per verdureta al forn. La recepta és de la mama, que sempre és un punt extra :D

Bacalao fresco al horno con hinojo:

Ingredientes:
Bacalao cortado a rodajas (gruesas)
3 puerros
1 bulbo de hinojo
pimientos del piquillo asados
3 cucharadas de tomate frito
aceite
un poco de sal
vino blanco al gusto, mostaza a la antigua

Procedimiento:
Hacer un sofrito con los puerros y el bulbo de hinojo cortado a trozos.
Cuando ya está prácticamente hecho añadir los pimientos del piquillo , el vino blanco y el tomate frito. Rectificar de sal.

En una bandeja para el horno, disponer un lecho con el sofrito y colocar encima los trozos de bacalao bien embadurnados de mostaza.
Meter al horno unos 10 m y llamar a la familia a comer.

dissabte, 1 de novembre del 2014

del anisakis, interessant mini-reportatge.

Rebo per email enviat per l'Agusti (Cangrejo grande) el link a aquest mini reportatge sobre l'anisakis i un altre paràsit visualment similar anomentar 'nervio de la palometa'. El tó és una mica inquietant, potser amb una música massa efectista i dramàtica. Em recorda a alguns programes de reporterisme que s'estilen a les cadenes privades de la tele que patim.

En tot cas, serveix bé per a transmetre la informació i conèixer millor aquest paràsit que pot provocar intenses reaccions alèrgiques en algunes persones. El punt més important ja el coneixem, que l'anisakis té la capacitat d'infiltrar-se també a la musculatura del peix i per tant és interessant congelar-lo sempre durant 48 hores.  Però a mi m'ha servit per tornar a prendre consciència que cal estar amatent.
La veritat, fa coseta veure com es belluga el bitxo :O


Anisakis y otros parasitos del pescado from Javier Lorenzo on Vimeo.

Gràcies per el link, Agustí! :)

diumenge, 22 de juny del 2014

de recepta familiar: Merluza a la manera de Paqui


Aquesta recepta arriba directament desde Extremadura, ja que és una de les formes habituals en que els pares es foten el lluç. Colorista i en certa manera estival, tot i que no és una recepta per a menjar freda. El que més m'agrada de tota la redacció és la darrera frase: 

"Receta barata".
#fantotal

Ara, que em diu la Samanta que el emplatado necesita mejorar. :P

Merluza a la manera de Paqui

Ingredientes:
Merluza en filetes
Gambas peladas (si queremos que se cumpla la última frase pueden ser congeladas)
Pimiento rojo
Ajo
Sal
Tomillo
Patatas

Para la salsa:
Pimiento rojo (aquí cada uno que ponga lo que quiera: picante, dulce etc. Yo he puesto pimiento rojo para asar.
1 ajo
Sal
Aceite

Procedimiento:
Para la salsa: 
Triturar con el túrmix y reservar.

Para la merluza:
Abierta al medio sin la espina central. Las gambas se descongelan si procede.
En una plata para el horno se dispone: En el fondo unas cucharadas de mahonesa para cubrir la plata.
La merluza encima y se cubre con parte de la salsa y mahonesa. Disponer encima las gambas.
Las patatas se hacen al vapor (Yo las he hecho en el microondas), con un poquito de agua y tomillo fresco.
Poner las patatas alrededor de la merluza, cubrir con el resto de la salsa.
Poner al horno, hasta que esté hecha.
Servir.

Receta barata.

dissabte, 26 d’abril del 2014

de Begur i peix de roca a cascoporro



Peix de roca: sabor, textura i altra cop sabor. Un dels plaers que porta la tecla és poder parlar amb figures com en Florian Pi, pescador de més de 50 anys de barca que em va estar explicant una estona llarga les particularitats de la pesca de peix de roca.

Un breu resum de la conversa en el següent link, en un article a Gastronosfera.com sobre la campanya del Peix de Roca a Begur (8 setmanes, 17 restaurants, un poble)

http://www.gastronosfera.com/propuestas-gastronomicas/el-pescado-de-roca-16a-campana-gastronomica-en-begur


(en Florian, i no , l'altre xicot magre i alt com un Sant Pau obviament no soc jo) :P

Els comentaris el tanco aquí, que em va millor si comentem tot centralitzat amb el mateix article, likes i demés si algú vol ajudar a la difusió :)

dilluns, 14 d’abril del 2014

d'all cremat. Recepta d'en Joan, pescador de Calafell

Mentre cuino la entrada per a explicar el cap de setmana a Calafell, tastant els menús de cuina ortodoxament tradicional de l'Hotel Antiga, us avanço un momentasso dels millors i més plaents que m'ha portat mai això del blog i la gastronomia.


En Joan és un pescador septuagenari, obviament jubilat, que forma part de la parròquia del gremi que visita l'establiment El Peixet de Calafell. Vaig tenir la sort que m'agafés per banda i m'expliques pas per pas i amb envejable esperit didàctic com cuinàven l'all cremat els pescadors a les seves barques.

Tres ingredients principals, em deia: només tres ingredients: all, tomacons i lluç. Aquest és el seu all cremat on obviament també hi ha oli, sal, aigua i un puntet de farina. En tot cas, molt poc ingredient per a uns ranxos que a la força han de ser de poca complexitat (ningú porta sifó i càrregues a la barca) i alhora han de ser tan saborosos com per a ser fidels a l'esperit del pescador tradicional: gaudir del dia d'avui perque al mar sempre pot passar que sigui el darrer.

Font: CCRTVI

All cremat

Ingredients:

Peix (en Joan sempre hi posa lluç)
Brou de peix (també serveix aigua)
Una cabeça d'alls
Tomacons
Oli d'oliva

Sal
Opcional (en Joan no en posa): Patata.

Procediment:


Es posa la gibrella al foc amb un raig d'oli d'oliva. Quan l'oli és ben calent, s'hi sofregeixen els alls, remenant-los perquè no es cremin. Un cop ben daurats, s'hi afegeix els tomacons ratllats. 

Una vegada cuit el tomaquet, si volem hi afegim les pataates a quadres i una mica de farina per a espesseïr. Es crema bé i hi tirem un raig de caldo de peix (en el cas de que no en tinguem, podem utilitzar aigua). Un cop fet això, ja podem col·locar-hi el peix, ben net i amb una mica de sal, repartit per la gibrella, i s'hi afegei la resta de brou, just fins cobrir tot el peix.
Quan les patates són cuites, ja es pot retirar del foc. Cal procurar que no es consumeixi tot el suc. Abans de servir, és convenient deixar reposar el menjar una mica, per tal que agafi més gust.
Si el peix que utilitzem és lluç o mollera, cal posar-lo quan la patata ja és pràcticament cuita.

dissabte, 1 de març del 2014

del panga en piscifactoria que vol ser sostenible. Mite o realitat?



La majoria de nosaltres, afeccionats a llegir i buscar informació sobre el menjar i la alimentació, hem sentit a parlar del panga i els problemes associats que porta aquset peix que reventa preus, no té espines i es ven en quantitats massives als linieals gebrats dels supermercats.

Aquest gènere (pangasius) és un peix d'aigua dolça que es cria en piscifactories de paisos com Vietnam, i la suposada presió popular (jo per exemple, vaig deixar de comprar-ne fa anys davant les informacions de cultiu en aigues poc salubres) està empenyent els fabricants a adoptar mesures per a millorar la sostenibilitat del procés de producció -o com a mínim la seva imatge-. En aquest sentit, aquest video que he trobat està realitzat per la organització ecologista WWF i parla del procés de estandarització d'algunes empreses de Vietnam cap a les normes de pesca i cultiu sostenible ASF.


Impresiona veure les instal.lacions on cada dia es processen 1.000 tones de panga, i per cert, aquesta empresa que apareix -el moment vacances i drets socials és anunci total, quina llagrimeta- és la que subministra panga a un dels supermercats més famosos del país. Si us hi fixeu apareix la marca i el packaging clarament.

En tot cas, sis minuts per a veure tenir una mica més de info sobre l'estat de la qüestió, en quina direcció alguns afirmen que es mou la cosa i bé, potser caldrà amb el temps donar una altra oportunitat al gènere pangasius... veurem.


divendres, 13 de desembre del 2013

de video de Seiji Yamamoto


De tots els videos que he vist aquest any, el que m'ha semblat més 'alta cuina'. Sabeu allò de 'producte, producte i producte'? Doncs això mateix :)

dijous, 25 de juliol del 2013

de com netejar i cuinar un rèmol, turbot o rodaballo



Heu pensat mai en netejar un rèmol o turbot? I com el podeu cuinar per a fer un menú sencer amb el mateix? Durant una classe de xef i amic Xesco Bueno a Taller de Sabores vem poder aprendre a netejar un turbot i a preparar-lo en cinc variants que van desde les fish and chips deluxe edition fins a un meravellòs turbot a la planxa sobre el seu pil-pil acompanyat d'un 'hartatunos'.




Tota la informació corresponent al turbot, o millor dit molta informació sobre el rei del mar ( amb bonus track de receptes) en aquesta entrada del Gastronosfera.com Si voleu comentar, milllor ho feu allà. Pregunteu dubtes, a veure si el mestre també s'apunta a contestar. I si us agrada com escuartera l'ànimal el xef... no us talleu #tuyameentiendes!! ;P


http://www.gastronosfera.com/2013/07/rodaballo-despiece-y-cocinado-del-rey-del-mar/