de sardines a la Navarra. Recepta de confinament

Mica en mica marxen les hores confinades, i probablement quan surti aquesta entrada publicada ja ni estaremconfinats. Però com que son receptes que han format part d'aquesta etapa complicada en lo social i una mica també en la gestió emocional de la cosa...em resisteixo a treure la paraula confinament del títol ja que es ben bé que aquestes receptes s'han cuinat quan hi estàvem de tancats i barrats.

La idea és ben senzilla, i es pot fer amb les sardines completament desespinades. Si es fa així el plat encara millora ja que permet la mossegada despreocupada, tot i que potser hi ha qui prefereixi gaudir de la liturgia d'anar escurant les carns de la espina central com qui toca una harmònica greixosa i suculenta. Llavis tacats i brillants, és també un moment apreciable i atàvic. Infantil i marranet.

Recepta de sardines a la navarra:

Un bon grapat de sardines estivals
Un parell de cebes el més dolces possible
Unes dents d'all
Pebre vermell de la Vera
Pa ratllat
Sal, pebre i oli d'oliva verge extra.
Julivert (opcional)

Procediment:

Netejem bé les sardines treient tota la escata i tripa. 
Piquem les cebes i els alls, els mesclem amb una bona quantitat de pa ratllat i una o dues cullerades de pebre vermell.
Salpebrem les sardines i en una safata de forn untada amb oli les disposem horitzontals amb la mescla de pa ratllat, all i ceba per sobre. Es poden fer varies capes, a mi no m'agrada i m'estimo més fer dues safates o les que calgui per a que totes acabin amb una capa de gratinat cruixent.
Enfornem a 160 ºC (m'agrada controlar per a que no sigui fàcil que es passin de cocció) fins que estiguin fetes però encara sucoses. En el meu forn van ser aproximadament 20 minuts.

de marmitako de bonítol. Recepta.

Aquest marmitako el vem gaudir ahir en familia, fet amb la recepta que em va ensenyar en Mikel López de Viñaspre -tot i que ell ens el va preparar amb tonyina vermella i nosaltres hem fet servir bonítol que era el que teniem a l'abast de la cistella i de la butxaca-.

En essència, aquest plat pescador no porta ni sofregit ni similar perque a la barca tot ha de ser fàcil i ràpid. És de concepció senzilla i resultat espectacular.

El tema és tenir bon peix i paciència per a fer un fumet -tot i que es pot utilitzar un de comercial, que no és el mateix però ens pot solucionar la papereta-. Abans del 'descobriment' d'Amèrica aquest plat es feia amb naps o amb castanyes. Millor amb patata, la veritat.


Marmitako de bonítol

Ingredients:
1,5 kg de bonítol net
1,5 kg de patata
Dos pebrots verd, un pebrot vermell
Una ceba gran
Oli d'oliva verge extra
Una mica de tomàquet natural triturat
Sal i pebre
Alls
Fumet de peix en cas de no poder-lo preparar nosaltres amb el bonítol.

Procediment:

Amb les espines del bonítol i algunes verdures preparem un fumet -el més intens possible- i reservem.

Tallem el bonítol en daus que posem a la cassola amb oli i els alls pelats. Daurem l'exterior breument deixant el cor del tall rosat i tendre. Reservem.

A l'oli aromatitzat amb all i bonítol, posem els pebrots i la ceba picada. Fem anar el fogó un parell de minuts i afegim les patates 'cascades' -així deixen anar part del midó i espessim la salsa final i les cullerades de tomàquet ratllat.

Posem el fumet i rectifiquem de sal i pebre. Coem aprox. 20 minuts fins que les patates estan cuites.
Afegim ja fora del foc els daus de bonítol i ja ho tenim!