dissabte, 1 de març del 2014

del panga en piscifactoria que vol ser sostenible. Mite o realitat?



La majoria de nosaltres, afeccionats a llegir i buscar informació sobre el menjar i la alimentació, hem sentit a parlar del panga i els problemes associats que porta aquset peix que reventa preus, no té espines i es ven en quantitats massives als linieals gebrats dels supermercats.

Aquest gènere (pangasius) és un peix d'aigua dolça que es cria en piscifactories de paisos com Vietnam, i la suposada presió popular (jo per exemple, vaig deixar de comprar-ne fa anys davant les informacions de cultiu en aigues poc salubres) està empenyent els fabricants a adoptar mesures per a millorar la sostenibilitat del procés de producció -o com a mínim la seva imatge-. En aquest sentit, aquest video que he trobat està realitzat per la organització ecologista WWF i parla del procés de estandarització d'algunes empreses de Vietnam cap a les normes de pesca i cultiu sostenible ASF.


Impresiona veure les instal.lacions on cada dia es processen 1.000 tones de panga, i per cert, aquesta empresa que apareix -el moment vacances i drets socials és anunci total, quina llagrimeta- és la que subministra panga a un dels supermercats més famosos del país. Si us hi fixeu apareix la marca i el packaging clarament.

En tot cas, sis minuts per a veure tenir una mica més de info sobre l'estat de la qüestió, en quina direcció alguns afirmen que es mou la cosa i bé, potser caldrà amb el temps donar una altra oportunitat al gènere pangasius... veurem.


3 comentaris:

Quiero ser súper famosa ha dit...

La veritat és que no compro panga perquè no m´agrada. Però esta bé que millorin la cria donat el gran consum que tè.



Sara Maria ha dit...

Doncs a veure si a mi m'agrada, el provaré… Com que el peix no m'agrada m'acostumen a agradar els que a la gent no els hi agrada, tipus halibut… El reportatge és força interessant i sembla que si, que li donarem una oportunitat.

Ruben ha dit...

Jo, com l'Alba: en vaig comprar un dia, i el vaig trobar horrible, amb gust de terra (molt típic en peixos d'aigua dolça), i no n'he comprat més; em va fer molta angúnia.
Sara, a mi també m'agrada l'halibut, però t'haig de dir que l'halibut que venen aquí com a halibut canadenc no té res a veure amb l'halibut canadenc que venen a Canadà XD