Tot el que sigui animar al personal a anar al teatre, a concerts i a altres actes culturals em sembla de fàbula. I al fútbol? Pasapalabra, panem et circenses.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris damm. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris damm. Mostrar tots els missatges
diumenge, 2 de març del 2014
del anunci indoor d'Estrella. Winter 1 - Summer 0
A l'hivern, Estrella Damm fa anuncis indoor on no apareixen onades, grups de música de platja però no-de-txiringuito , la vida es una fiesta i monuments en biquini (ese recurso estilístico). Per la meva part m'estimo molt més aquesta proposta, que fins i tot en regala una certa pausa interior. Tot i que he de reconeixer que amb el Joan Colomo personalment nopuido-nopuido.
Tot el que sigui animar al personal a anar al teatre, a concerts i a altres actes culturals em sembla de fàbula. I al fútbol? Pasapalabra, panem et circenses.
Tot el que sigui animar al personal a anar al teatre, a concerts i a altres actes culturals em sembla de fàbula. I al fútbol? Pasapalabra, panem et circenses.
diumenge, 26 de maig del 2013
de Love of Lesbian Mediterraneamente
Jodó, aquest any SÍ que m'agrada l'anunci del Mediterraneament.
Ara, que tot el que surt és gent guapa i la vida no és així. Però els anuncis sí. Je!
Fins i tot m'agrada la cançó de Love of Lesbian que en ocasions m'entusiasmen i en altres nopuidornopuidor. Aquesta me la han clavat en tota la secreció de endorfines perque he acabat el video amb un somriure, crec que l'arròs que hi cuinen també ajuda molt en el meu cas particular. Per cert companys de gènere, avui per avui, si no portes barba ets un putu neandertal social. Si no portes barba descuidada ets un descuidat!!
Ara, que tot el que surt és gent guapa i la vida no és així. Però els anuncis sí. Je!
dijous, 18 d’abril del 2013
de doble o res per Sant Jordi
Tot el putu anunci esperant que s'aixequi la visera i surti el paio carismatic de la barba... arhhhggggg!! :DD
diumenge, 17 de març del 2013
d'excursió per la ruta del bacallà (i el bonic video)
Durant aquest mes de Març el Gremi de Bacallaners de Catalunya amb el patrocini de la cervesa Inedit proposa al personal la 'ruta del bacallà'. Menús especials bacallaneros en 30 restaurants de Barcelona.
Cada restaurant fa la seva prosposta i posa el seu preu, així que teniu on triar i remenar. Per a gustos, bacallans.
Aquest dissabte ens van portar d'excursió rutera a un grup de bloggers: visita a tres parades del Mercat del Ninot a xerrar de l'ofici de bacallaner: una particularitat catalana això de dessalar bacallà de forma professional per a la venda al detall.
Durant la xerrada amb els bacallaners vem aprendre que el Gadhus Morua (el bacallà) és millor si vé d'Islàndia, que n'hi ha alguns desaprensius que venen com a morro parts que no ho són i que una de les grans dificultats de l'ofici és que constantment intenten colocar-te com a bacallà peixos secs que no ho són tot i que s'hi assemblen. El bacallà té una linia blanca longitudinal i una pell atigrada, això és el que cal cercar per a estar segur que no ens donen succedàni per bacallà.
També vem poder constatar que la pell de bacallà fregida és absoluta tendència i vem descobrir de pas que les espines del es anxoves es poden fregir (passades per farina) i queda un snack cruixent i ultra saborós. Això sí, ens comentava el cuiner Quim Marqués que l'oli on les fregim es degrada rapidíssimament i queda inservible. Un tema a investigar.
En Quim Marqués, capità del restaurant El Suquet de l'Almirall ens va arrodonir la trobada tot preparant-nos els seus mítics bunyols de bacallà (dels que farem entrada independent) amb una salsa que va ser la troballa de la jornada: allioli barrejat amb mel. Una delicia summa!
Vem acabar amb el menú temàtic (unes croquetes, un bacallà al forn i un arròs de bacallà) i una animada tertulia on fins i tot val volar els sobrets de sucre. Tanta era la passió dels arguments!! Com sempre, el millor dels blocs són ... els blocaires.
Cada restaurant fa la seva prosposta i posa el seu preu, així que teniu on triar i remenar. Per a gustos, bacallans.
Aquest dissabte ens van portar d'excursió rutera a un grup de bloggers: visita a tres parades del Mercat del Ninot a xerrar de l'ofici de bacallaner: una particularitat catalana això de dessalar bacallà de forma professional per a la venda al detall.
Durant la xerrada amb els bacallaners vem aprendre que el Gadhus Morua (el bacallà) és millor si vé d'Islàndia, que n'hi ha alguns desaprensius que venen com a morro parts que no ho són i que una de les grans dificultats de l'ofici és que constantment intenten colocar-te com a bacallà peixos secs que no ho són tot i que s'hi assemblen. El bacallà té una linia blanca longitudinal i una pell atigrada, això és el que cal cercar per a estar segur que no ens donen succedàni per bacallà.
També vem poder constatar que la pell de bacallà fregida és absoluta tendència i vem descobrir de pas que les espines del es anxoves es poden fregir (passades per farina) i queda un snack cruixent i ultra saborós. Això sí, ens comentava el cuiner Quim Marqués que l'oli on les fregim es degrada rapidíssimament i queda inservible. Un tema a investigar.
En Quim Marqués, capità del restaurant El Suquet de l'Almirall ens va arrodonir la trobada tot preparant-nos els seus mítics bunyols de bacallà (dels que farem entrada independent) amb una salsa que va ser la troballa de la jornada: allioli barrejat amb mel. Una delicia summa!
Vem acabar amb el menú temàtic (unes croquetes, un bacallà al forn i un arròs de bacallà) i una animada tertulia on fins i tot val volar els sobrets de sucre. Tanta era la passió dels arguments!! Com sempre, el millor dels blocs són ... els blocaires.
dijous, 5 de juliol del 2012
decuina convidat a #mediterráneamente
Fa uns dies vaig rebre una invitació per part de Damm per a participar en el seu projecte blocaire 'mediterráneamente'. La Damm té un blog? doncs sí.
La proposta era ben simple: Explicar que significa per a mi la paraula '#mediterràniament'.
Sense més condicionants ni cap altra indicació. En aquest sentit llibertat total, perque a veure, no se li pot demanar un post cervecero a un abstèmi com jo!!
I es clar, em va sortir un post apel.lant a la memòria d'infantesa, que sempre funciona. Ja ho diuen a MediaMarket: yo no soy tonto. No amago pas la tàctica, de fet ho explico al post. Más sincero no se puede, no?
Quan vaig sentir per primera vegada que Damm pensava fer un blog on explicar l'estil de vida 'mediterràniament'... vaig arrufar una mica el nas.
Com a exemple, us poso link a la entrada que més m'ha agradat...
Un pescador de Cadaqués, dels de tota la vida. Un pescador que a taula el que el posa catxondo és...la carn. Tate! Un pescador que es declara amant del pèl per sobre de la escata. Too much.
Donat que el blog m'agradava, vaig acceptar la seva amable invitació i els he explicat què significa per a mi 'mediterràniament' en 500 paraules...
"(...)Pescar erizos con un palo desde el espigón de la playa de Cadaqués es un recuerdo demasiado potente como para que no me golpee en los morros en cuanto me pongo a pensar que significa mediterráneamente. Eran los años 80, y ya sabemos que ahora sería imposible cometer semejante latrocinio normativo. Voltearlos con la caña y pincharlos para arrancárselos al mar. Los recuerdo destripados en aquel plato de cerámica, para nuestro goce supremo desde una terraza con vistas al pueblo más blanco de la costa catalana. Yodadamente insuperable."
Us convido obviament a llegir el texte complert Aquí (Aquí en versió catalana).
Si feu clic al link em puja la estadística de visita i Déu salva un gatet d'una mort brutal i horrible en un video d'Internet. Que no us fa pena el gatet?
"Pero seamos serios y veamos lo que significa mediterráneamente hoy para mí. Ya no son los biquinis (Ohlalà!) ni los chapuzones irredentos al mediodía.
Hoy vamos tempranito para aparcar bien y nos ponemos factor del chorrocientos -hay que protegerse, cariño-. Y sigue siendo vital y sigue siendo divertido. Y probablemente habremos buceado por internet un rato para encontrar algún restaurante de costa que nos haga ’tilín’. A las doce probablemente ya estemos hablando de lo que pediremos. Y es que me han dicho que hace unas frituras de pescado impresionantes. Las mejores de la zona, que la cocinera es de Málaga. Y que no sea muy caro, que hay mucha crisis."
La foto de la esqueixada que em vaig currar per a la ocasió:
I en definitiva, per suposat només puc estar que molt agrait per la invitació a deixar anar les meves bajanades a casa seva, que sempre va bé sortir a passejar per barris veins i que a un se li oxigenin les idees!!
La proposta era ben simple: Explicar que significa per a mi la paraula '#mediterràniament'.
Sense més condicionants ni cap altra indicació. En aquest sentit llibertat total, perque a veure, no se li pot demanar un post cervecero a un abstèmi com jo!!
I es clar, em va sortir un post apel.lant a la memòria d'infantesa, que sempre funciona. Ja ho diuen a MediaMarket: yo no soy tonto. No amago pas la tàctica, de fet ho explico al post. Más sincero no se puede, no?
Quan vaig sentir per primera vegada que Damm pensava fer un blog on explicar l'estil de vida 'mediterràniament'... vaig arrufar una mica el nas.
Digueu-me malpensat, però Imaginava Youtubes amb versions Extended Edition Director's Cut dels seus anuncis omnipresents a les teles. Imaginava reportatges parlant una vegada i una altra de les seves cerveses i com de fresques són quan estan ben fresques i fa calor que fa calor. Imaginava ties bones i tios massissos en biquini i banyador -respectivament, of course-. I no, de moment no.
Com a exemple, us poso link a la entrada que més m'ha agradat...
Un pescador de Cadaqués, dels de tota la vida. Un pescador que a taula el que el posa catxondo és...la carn. Tate! Un pescador que es declara amant del pèl per sobre de la escata. Too much.
Donat que el blog m'agradava, vaig acceptar la seva amable invitació i els he explicat què significa per a mi 'mediterràniament' en 500 paraules...
"(...)Pescar erizos con un palo desde el espigón de la playa de Cadaqués es un recuerdo demasiado potente como para que no me golpee en los morros en cuanto me pongo a pensar que significa mediterráneamente. Eran los años 80, y ya sabemos que ahora sería imposible cometer semejante latrocinio normativo. Voltearlos con la caña y pincharlos para arrancárselos al mar. Los recuerdo destripados en aquel plato de cerámica, para nuestro goce supremo desde una terraza con vistas al pueblo más blanco de la costa catalana. Yodadamente insuperable."
Us convido obviament a llegir el texte complert Aquí (Aquí en versió catalana).
Si feu clic al link em puja la estadística de visita i Déu salva un gatet d'una mort brutal i horrible en un video d'Internet. Que no us fa pena el gatet?
"Pero seamos serios y veamos lo que significa mediterráneamente hoy para mí. Ya no son los biquinis (Ohlalà!) ni los chapuzones irredentos al mediodía.
Hoy vamos tempranito para aparcar bien y nos ponemos factor del chorrocientos -hay que protegerse, cariño-. Y sigue siendo vital y sigue siendo divertido. Y probablemente habremos buceado por internet un rato para encontrar algún restaurante de costa que nos haga ’tilín’. A las doce probablemente ya estemos hablando de lo que pediremos. Y es que me han dicho que hace unas frituras de pescado impresionantes. Las mejores de la zona, que la cocinera es de Málaga. Y que no sea muy caro, que hay mucha crisis."
La foto de la esqueixada que em vaig currar per a la ocasió:
I en definitiva, per suposat només puc estar que molt agrait per la invitació a deixar anar les meves bajanades a casa seva, que sempre va bé sortir a passejar per barris veins i que a un se li oxigenin les idees!!
dimecres, 6 de juny del 2012
de Vespres Inèdits a terrasses sorprenents
Ves per on aquest post arriba després d'una jornada on al twitter s'ha tornat a parlar del repetitiu tema dels blogs que parlen de saraos on son convidats i la pèrdua d'independència, confiança i punts de carisma en aquest joc de rol anomenat blogosfera. Repetitiu, repetit, boring, plof!
I es que divendres passat Damm va convidar un grup de blogs a gaudir de la experiència 'Vespres Inedits'. Es a dir, la conjunció de terrassa en hotel d'alta volada amb tapes d'autor i cervesa...ves per on, Inèdit. Suposo que queda clarinete que em van convidar, oi? Doncs pasopalabro del tema.
D'entrada haig de dir que ja coneixia la existència d'aquestes illes de disseny, tranquilitat i vidaricachonisme que s'amaguen darrere les moquetes i porters dels hotels de luxe. El problema per a que morts de gana com jo entrin a gaudir-ne és justament que estàn darrera de moquetes, recepcions i recepcionistes que, diguem-ho així, no saben veure el dandy que porto amagat a dins. He dit dandy, sense Varón al devant, que us veig venir.
Total, que en la meva opinió de forma molt encertada, un grup d'hotels i la Damm han pensat que seria una bona forma de donar a coneixer aquests racons muntant una proposta on per 20 euros dues persones es jalen en un entorn sofisticat a full service: tres tapes per barba i una ampolla d'Inedit. Es a dir, entorn 'privilegiat', tapeta i beguda és la proposta de pack complert.
Ens van portar a visitar dues terrasses, la primera a l'Hotel Mandarín Oriental. On uns enormes sofàs et deixen el cul a l'alçada de monoplaça de F1, de forma que la màxima comoditat la obtens si t'estires molt decadentment sobre els coixins molsuts i generosos. Les tapes van ser una truita de patates, unes mini-calzone de carn amb salsa sambal i hummus gastronòmicus. La truita la vaig gaudir molt (era molt baboseta, acabada de fer) i en canvi a les altres dues no els hi vaig acabar d'agafar tant el punt. Ens van servir també un excelent oli 'Dauro' espectacular, de sabor intens i potent.
La segona terrassa és una meravellosa troballa en la que penso reincidir de forma més contumaz que la sequera que ens fustiga. Situada a la planta superior del Hotel OHLA (quí m'havia de dir que en aquell edifici dels mil ulls que retorna la mirada a la ciutat trobariem un mirador digne d'anunci de Martini i Charlize Theron!) és un petit gran paradís en un dels carrers més lletjos de Barcelona: La Via Laietana.
Aqui el xef Xavier Franco (Rest. Saüc, una estrella i tal) es va encarregar de guiar-nos per les delicioses tapes i fins i tot d'intercanviar una animada conversa al final de la nit. Les tapes eren un gaspatxo de cirera amb anxova marinada amb cervesa, un salmó 'suke' amb gingebre i sal cítrica i finalment unes crestes casolanes de bontíol i pebre de cristall.
Del gaspatxo es podia repetir, com veieu per la ampolleta de perfumista que adorna la fotografia. I va ser jutament amb el salmó la meva tapa preferida de la nit. El contrast del salat de l'anxova i el dolç de la cirera em va semblar fantàstic. I és que soc molt fan de les cireres, però molt.
La conversa va ser tan animada i l'ambient tan alegre que de l'horari inicial ens vem allargar fins passades les 23h. (els vespres inèdits estan oficialment limitats de 19h a 21h per alló de la rotació clientelar, suposo).
Cap el final hi va haver proposta de tornar algun altre dia 'de civils' a fer un gintònic dins de la piscina il.luminada i amb paret transparent del OHLA i que podeu observar a la foto. Pot ser una #epicnight coneixent el pa que s'hi dona entre alguns blocaires especialment catxondos.
En tot cas, abans d'acabar la crònica és de justicia agrair la invitació per part de Damm, en especial a la nostra amfitriona Ana que va entomar amb humor les brometes i chascarrillos dels blocaires. I també la atenció del Xef Xavier Franco per donar-nos el plaer de compartir xerrada amb una celebrity dels fogons com ell. I la veritat, sincerament, el proper cap de setmana la reina del meu cor i aquí el yours truly ens farem un vespres inèdits. Aquest cop pagant, per suposat.
I es que divendres passat Damm va convidar un grup de blogs a gaudir de la experiència 'Vespres Inedits'. Es a dir, la conjunció de terrassa en hotel d'alta volada amb tapes d'autor i cervesa...ves per on, Inèdit. Suposo que queda clarinete que em van convidar, oi? Doncs pasopalabro del tema.
D'entrada haig de dir que ja coneixia la existència d'aquestes illes de disseny, tranquilitat i vidaricachonisme que s'amaguen darrere les moquetes i porters dels hotels de luxe. El problema per a que morts de gana com jo entrin a gaudir-ne és justament que estàn darrera de moquetes, recepcions i recepcionistes que, diguem-ho així, no saben veure el dandy que porto amagat a dins. He dit dandy, sense Varón al devant, que us veig venir.
Total, que en la meva opinió de forma molt encertada, un grup d'hotels i la Damm han pensat que seria una bona forma de donar a coneixer aquests racons muntant una proposta on per 20 euros dues persones es jalen en un entorn sofisticat a full service: tres tapes per barba i una ampolla d'Inedit. Es a dir, entorn 'privilegiat', tapeta i beguda és la proposta de pack complert.
Ens van portar a visitar dues terrasses, la primera a l'Hotel Mandarín Oriental. On uns enormes sofàs et deixen el cul a l'alçada de monoplaça de F1, de forma que la màxima comoditat la obtens si t'estires molt decadentment sobre els coixins molsuts i generosos. Les tapes van ser una truita de patates, unes mini-calzone de carn amb salsa sambal i hummus gastronòmicus. La truita la vaig gaudir molt (era molt baboseta, acabada de fer) i en canvi a les altres dues no els hi vaig acabar d'agafar tant el punt. Ens van servir també un excelent oli 'Dauro' espectacular, de sabor intens i potent.
La segona terrassa és una meravellosa troballa en la que penso reincidir de forma més contumaz que la sequera que ens fustiga. Situada a la planta superior del Hotel OHLA (quí m'havia de dir que en aquell edifici dels mil ulls que retorna la mirada a la ciutat trobariem un mirador digne d'anunci de Martini i Charlize Theron!) és un petit gran paradís en un dels carrers més lletjos de Barcelona: La Via Laietana.
Aqui el xef Xavier Franco (Rest. Saüc, una estrella i tal) es va encarregar de guiar-nos per les delicioses tapes i fins i tot d'intercanviar una animada conversa al final de la nit. Les tapes eren un gaspatxo de cirera amb anxova marinada amb cervesa, un salmó 'suke' amb gingebre i sal cítrica i finalment unes crestes casolanes de bontíol i pebre de cristall.
Del gaspatxo es podia repetir, com veieu per la ampolleta de perfumista que adorna la fotografia. I va ser jutament amb el salmó la meva tapa preferida de la nit. El contrast del salat de l'anxova i el dolç de la cirera em va semblar fantàstic. I és que soc molt fan de les cireres, però molt.
La conversa va ser tan animada i l'ambient tan alegre que de l'horari inicial ens vem allargar fins passades les 23h. (els vespres inèdits estan oficialment limitats de 19h a 21h per alló de la rotació clientelar, suposo).
Cap el final hi va haver proposta de tornar algun altre dia 'de civils' a fer un gintònic dins de la piscina il.luminada i amb paret transparent del OHLA i que podeu observar a la foto. Pot ser una #epicnight coneixent el pa que s'hi dona entre alguns blocaires especialment catxondos.
En tot cas, abans d'acabar la crònica és de justicia agrair la invitació per part de Damm, en especial a la nostra amfitriona Ana que va entomar amb humor les brometes i chascarrillos dels blocaires. I també la atenció del Xef Xavier Franco per donar-nos el plaer de compartir xerrada amb una celebrity dels fogons com ell. I la veritat, sincerament, el proper cap de setmana la reina del meu cor i aquí el yours truly ens farem un vespres inèdits. Aquest cop pagant, per suposat.
dimecres, 4 d’abril del 2012
de visita ultramàtica a la Fàbrica Damm
Fa un parell de setmanes, el col.lectiu Gastrobloc@ires vem ser convidats per Damm a convidar una trentena de blocs a coneixer les impresionants instal.lacions de la seva fàbrica automàtica, hidromàtica, ultramàtica!!
Moltes gràcies a tots els qui veu venir a la excursió, i també moltes gràcies a la Damm per obrir-nos les seves instal.lacions de forma tan transparent i per dedicar-nos tota una tarda als blogs de cuina. Ah! i per la caixa de cervesa que farà arribar a cadascún dels blogs participants en la trobada (a cada blog la seva favorita que en el meu cas va ser la Saaz :) )
Val a dir que la Damm té poderío (molt poderío), i ens ho va posar ben fàcil: Autocar per portar-nos com si fòssim d'excursió - que buenos son los padres cervecianos que nos llevan de excursión- i al acabar la visita un tast de set cerveses maridades amb sis tapes i un plat de llobarro. O sigui, que vem sortir sopats i contents.
SAAZ
Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió
A.K.DAMM
Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”
ESTRELLA DAMM
Coca d’Escalivada amb Anxova
VOLL DAMM
Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada
BOCK DAMM
Broqueta de Mortadel·la amb Coulis de Mango
WEISS DAMM
Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs
ESTRELLA DAMM INEDIT
Orada amb Ratatouille de Verdueres i Salsa Marinera
***
Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee
Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió
A.K.DAMM
Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”
ESTRELLA DAMM
Coca d’Escalivada amb Anxova
VOLL DAMM
Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada
BOCK DAMM
Broqueta de Mortadel·la amb Coulis de Mango
WEISS DAMM
Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs
ESTRELLA DAMM INEDIT
Orada amb Ratatouille de Verdueres i Salsa Marinera
***
Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee
De la visita, us destacaré que les instal.lacions són enormes, i altament sofisticades. Bé, no és això exactament sino que són molt enormes i altíssimament sofisticades. Vem rebre un munt de dades sobre mil.lions de litres de producció diaria, metres quadrats, cúbics i droides automàtics que farien salivar al mateix George Lucas.
I si no, mireu el min. 0:57 del video-resum: traspalets de la mida d'una llençadora de la NASA executant un ball precís per a carregar i transportar la càrrega.
Hi ha ja moltes cròniques publicades, que us adjunto a continuació i on trobareu moltes dades concretes, fotos i valoracions diverses. Així que no em repetiré, crec que amb el video faig un bon resum visual de la trobada, tot i que mai es pot aconseguir reflectir del tot alló que més m'agrada de les trobades que muntem els Gastrobloc@aires: el bon ambient que destil.la la gent 'de vida' i la tremenda curiositat que tenim per preguntar, esbrinar i coneixer dades i procediments sobre alló que té a veure amb la alimentació i la gastronomia.
Cuinetes http://cuinetes.bloks.cat/2012/03/29/la-fabrica-estrella-damm-fabricaestrella/
Tapa't de tapes http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2012/03/visita-gastroblocaire-la-fabrica-damm.html?showComment=1332825389677#c179148014537851173
La quinta de lúculus http://www.lql.cat/2012/03/visita-la-damm-i-una-sopeta-estrella.html
Les receptes del Miquel http://lesreceptesdelmiquel.blogspot.com.es/2012/03/visita-fabrica-damm.html
Fem un mos http://femunmos.blogspot.com.es/2012/03/el-divendres-passat-un-grup-de.html
A table http://atable.es/2012/03/26/de-catadores-cerveceros-y-demas-oficios-infames/
Cocina de bétulo http://cocinabetulo.blogspot.com.es/2012/03/visita-la-fabrica-damm.html
Gastro Padilla http://gastropadi.blogspot.com.es/2012/03/visita-la-fabrica-damm.html
Tapa't de tapes http://tapatdetapes.blogspot.com.es/2012/03/visita-gastroblocaire-la-fabrica-damm.html?showComment=1332825389677#c179148014537851173
La quinta de lúculus http://www.lql.cat/2012/03/visita-la-damm-i-una-sopeta-estrella.html
Les receptes del Miquel http://lesreceptesdelmiquel.blogspot.com.es/2012/03/visita-fabrica-damm.html
Fem un mos http://femunmos.blogspot.com.es/2012/03/el-divendres-passat-un-grup-de.html
A table http://atable.es/2012/03/26/de-catadores-cerveceros-y-demas-oficios-infames/
Cocina de bétulo http://cocinabetulo.blogspot.com.es/2012/03/visita-la-fabrica-damm.html
Gastro Padilla http://gastropadi.blogspot.com.es/2012/03/visita-la-fabrica-damm.html
Bon profit http://bonprofitbcn.blogspot.com.es/2012/04/visita-la-fabrica-de-cerveza-damm.html
Entaulats http://www.carmegasull.com/
Entaulats http://www.carmegasull.com/
Moltes gràcies a tots els qui veu venir a la excursió, i també moltes gràcies a la Damm per obrir-nos les seves instal.lacions de forma tan transparent i per dedicar-nos tota una tarda als blogs de cuina. Ah! i per la caixa de cervesa que farà arribar a cadascún dels blogs participants en la trobada (a cada blog la seva favorita que en el meu cas va ser la Saaz :) )
dijous, 15 de març del 2012
de festival al Dos Palillos d'Albert Raurich - #SoparInedit
M'hi haig d'esforçar una mica, perque el sopar del passat divendres va ser extraordinari, i un voldria i desitjaria poder posar-hi alguna coseta personal en el relat de la experiència que suposa sopar al Dos Palillos d'Albert Raurich.
Per començar, va ser un sopar d'invitació. Un #SoparInedit, convidats per Damm(Estrella Damm Inèdit) a tastar un menú especial pensat per a maridar amb la seva cervesa de target gastronòmic: la Inèdit. Per això en el menú els aromes cítrics hi jugaran un paper fonamental (esas ortiguillas en tempura con piel de mandarina, aiomáaaaaa!!)
Per als que no conegueu el local, el Dos Palillos està situat al Raval molt a prop de les Rambles. Estructurat en una barra que rodeja els fogons de la cuina totalment a la vista i on s'executa una perfecta coreografia de cuiners devant dels ulls del comensal.
La exquisidesa tècnica impregna cada moviment que condueix cap a un emplatat precís, i fa honor als dos aspectes que més em van agradar del sopar: una veneració absoluta per la protecció del producte (les gambes venen fetes per la part del cap i 'crues' per la part del cos) i una imaginació poderosa per a combinar orient i occident (papada de cerdo ibérico a la cantonesa, sasami de pollo de corral).
El inicialment previst en 16 plats, es va extendre fins a 20 delícies -comptant amb el cóctel de benvinguda: sake calent macerat amb mandarina i gingebre que podeu veure en la següent foto.
Com veieu, un autèntic festival que va superar les meves (ja elevades) expectatives. Ple de subtileses i matisos extraordinaris tant en els aromes, com en les textures i els meravellosos punts de cocció dels diferents productes. Dos Palillos, una autèntica meravella.
Gràcies a Damm i a Cervesa Inèdit per convidar-nos a aquest fantàstic #SoparInèdit (o #CenaInèdit a la resta de ciutats on es celebra). Moltes gràcies també al equip de Dos Palillos i a la Tamae que ens va guiar magistralment per el menú...i en general gràcies a tots aquells cuiners i restauradors que fan la feina ben feta i ens fan una mica més feliços durant una estona. Feliços com vem ser aquell sopar al Dos Palillos.
Dos Palillos
Carrer d'Elisabets, 9
Barcelona
Per començar, va ser un sopar d'invitació. Un #SoparInedit, convidats per Damm(Estrella Damm Inèdit) a tastar un menú especial pensat per a maridar amb la seva cervesa de target gastronòmic: la Inèdit. Per això en el menú els aromes cítrics hi jugaran un paper fonamental (esas ortiguillas en tempura con piel de mandarina, aiomáaaaaa!!)
Per als que no conegueu el local, el Dos Palillos està situat al Raval molt a prop de les Rambles. Estructurat en una barra que rodeja els fogons de la cuina totalment a la vista i on s'executa una perfecta coreografia de cuiners devant dels ulls del comensal.
La exquisidesa tècnica impregna cada moviment que condueix cap a un emplatat precís, i fa honor als dos aspectes que més em van agradar del sopar: una veneració absoluta per la protecció del producte (les gambes venen fetes per la part del cap i 'crues' per la part del cos) i una imaginació poderosa per a combinar orient i occident (papada de cerdo ibérico a la cantonesa, sasami de pollo de corral).
El inicialment previst en 16 plats, es va extendre fins a 20 delícies -comptant amb el cóctel de benvinguda: sake calent macerat amb mandarina i gingebre que podeu veure en la següent foto.
Salmón salvaje curado con sal y sake:
Un inici 'clàssic' que recomforta i disposa l'esperit.
Un inici 'clàssic' que recomforta i disposa l'esperit.
Chanquetes crujientes con hierbas aromáticas:
Un inici cítric perque li van ratllar la pell de llima just devant nostre al servir-lo.
Caballa con kombu y vinagre de arroz:
La presència del plat era al.lucinant amb aquell peix tan i tan fresc, rosat i brillant. Com de nàcar. Deliciósament saborós.
La presència del plat era al.lucinant amb aquell peix tan i tan fresc, rosat i brillant. Com de nàcar. Deliciósament saborós.
Sunomono de algas frescas y moluscos:
És encara més bó que bonic. Les fulles, carnoses i cruixents combinades amb els percebes i escopinyes... fantàstic.
Gambitas crudas calientes en aceite de té:
Unes gambes que només toquen la planxa per la part del cap, i que conserven el cos pràcticament cru. Punt just de cocció per a gaudir de sabor i textura perfecta.
Rollito fresco de pollo crujiente:
Fet amb la pell del pollastre, cruixia com un dimoni esquitxat d'aigua beneida i tenia un gust de pollastre que et feia beneir cada mossegada. Tremendo.
Sashimi tíbio de calamar y esencia de calamar:
Una textura molt suau i gens gomosa, subtil. I em va encantar el joc de colors sobre el calamar.
Sasami de pollo de corral:
A algú li agrada el pollastre cru? A mi em fa fastic. I en canvi aquest pollastre APARENTMENT crú no ho està sino que ha rebut una cocció prolongada a baixa temperatura. El resultat és una textura 'similar' a la de la tonyina però amb gust de pollastre. Increíble.
Chawanmushi con erizo de mar:
Una mena de 'flam' amb garoines per sobre que personalment és el que menys em va agradar del menú. Es clar que a qualsevol li diuen guapo si el posen al costat del Brad Pitt i el George Clooney...
Témpura de anémonas con piel de mandarina:
La melositat de les anènomes, la textura cruixent de la tempura i l'aroma de la pell de mandarina. Un coctel al.lucinant en un mos que se'm va fer curt!! :D
Dumpling al vapor de langostinos frescos:
Textura genial dels llagostins i aquests 'raviolis' tendres i suaus cuits al vapor. Molt intensos.
Temaki de anguilas braseadas y ventresca de atún:
el meu preferit de la nit, temaki significa maki que et fas tú mateix, és a dir, un sushi que enrotlles tú mateix i on podiem escollir alga Nori o aquesta fulla deliciosa de la que he oblidat el nom. La fulla molt millor, era un sabor i textura fantàstica!!
Sopa thai:
Servida en còmodes packs individuals que asseguren que et toca una mica de cada cosa que t'ha de tocar, aquesta sopa estava saborosa i un punt picant. Tot i no ser gran fan dels picants va caure cap a dintre sense compassió. De fet està clar que qui va caure vaig ser jo!! :)
Japo burger:
Una hamburguesa petitona amb salsa oriental i una carn saborosa.
Saho lom pao:
La meva descripció de 'esferificacions de sopa' no va triomfar entre la resta de comensals, però per a mi aquesta sopa amb piloteta continguda en paquetets és justament molt similar al concepte esferificació. Una explosió de sabor intensa i fragant.
Yakitori: Un clàssic executat amb perfecció.
Papada de cerdo ibérico a la cantonesa:
Llargament aplaudida per alguns dels assistents, que portèven desde feia deu plats demanant als cuiners quan ens servirien aquelles meravelloses papades que reposàven a un metre sobre la graella. I que cada vint minutets rebíen una mà de 'pintura' que les feia encara més atractives.
Annindofu:
Aquestes 'pedres' blanques que veieu, estan fetes amb la pols deshidratada de ratllar ametlles (que es fan servir en el postre). Eren curiosíssimes i bones.
Ningyo yaki de chocolate
Com veieu, un autèntic festival que va superar les meves (ja elevades) expectatives. Ple de subtileses i matisos extraordinaris tant en els aromes, com en les textures i els meravellosos punts de cocció dels diferents productes. Dos Palillos, una autèntica meravella.
Gràcies a Damm i a Cervesa Inèdit per convidar-nos a aquest fantàstic #SoparInèdit (o #CenaInèdit a la resta de ciutats on es celebra). Moltes gràcies també al equip de Dos Palillos i a la Tamae que ens va guiar magistralment per el menú...i en general gràcies a tots aquells cuiners i restauradors que fan la feina ben feta i ens fan una mica més feliços durant una estona. Feliços com vem ser aquell sopar al Dos Palillos.
Dos Palillos
Carrer d'Elisabets, 9
Barcelona
divendres, 2 de març del 2012
de visita gastrobloc@ire a la #FàbricaDamm
ATENCIÓ. INSCRIPCIÓ UNICA I EXCLUSIVAMENT PER VIA EMAIL A gastroblocaires@gmail.com. 25 places disponibles.
Tens blog gastronòmic i vols apuntar-te a una visita molona per coneixer les instal.lacions on es fabriquen les cerveses Damm i alhora fer un tast guiat amb maridatge?
I si et portem en autcar? I si no et costa res?
I si et diem que riurem molt perque la vida és per gaudir-la?
¿TE LO VAS A PERDER?
#Fàbricadamm & Gastrobloc@ires
Programa:
Quedem a les 18:15h a Plaça Espanya.
Sortida 18:30h desde Plaça Espanya en autocar
19h inici de visita a planta i departaments de desenvolupament
20h tast maridatge següent:
SAAZ
Broqueta Salmó Carpier amb Cogombre i Coulis de la Passió
A.K.DAMM
Tartaleta de Brandada amb Olives de “Calamata”
ESTRELLA DAMM
Coca d’Escalivada amb Anxova
VOLL DAMM
Torradeta de Magret amb Ceba Caramel·litzada
BOCK DAMM
Broqueta de Mortadel·la amb Coulis de Mango
WEISS DAMM
Patata Farcida de Botifarra del Perol amb Fruits Secs
ESTRELLA DAMM INEDIT
Orada amb Ratatouille de Verdueres i Salsa Marinera
********
Xarrup de Fruites amb Gelat de Plàtan i Toffee
21:30h Finalització de la visita i tornada a Plaça Espanya.
La informació i novetats les anirem actualitzant també al nostre facebook (www.facebook.com/gastroblocaires)
ATENCIÓ. INSCRIPCIÓ UNICA I EXCLUSIVAMENT PER VIA EMAIL A gastroblocaires@gmail.com. 25 places disponibles.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)