Sincerament, la primera impresió és que alguns van traspassar algunes linies amb el tema de la gastronomia molecular (quins temps aquells!) i encara no han tornat de la seva excursió mas allá del muro. Perque l'estri està pensat justament per a poder envoltar d'un aroma concret la recepta aprofitant la proximitat absoluta entre els sentits del gust i de l'olfacte. Aromes per tant que són un afegitó extern a allò cuinat, tot i que formen part de la recepta en tant que s'afegeixen al conjunt. Es com agafar una picada, fer-ne potets i en comptes de posar-la al suquet afegir una goteta per a perfumar la mossegada.
Si no recordo malament, hi havia un plat al Bulli que es degustava tot olorant una branca de romaní. Com a divertida forma de gaudi i experimentació puntualem sembla perfecta. Com a proposta seriosa per a construir un menú on els plats estiguin perfumats per quelcom més que ells mateixos em sembla una merda pinchada en un palo. Nonsense.
Es clar que potser em faig gran i em torno sospitosament conservador, tot podria ser. Però a mi en això no m'hi trobaran. Els inventors > http://molecule-r.com/
