del coravin, un estri que permet servir vi sense obrir les ampolles

Ahir dinant al restaurant  les Magnòlies d'Arbúcies (gran menú gastronòmic de la ma del xef Victor Trochi) vaig veure per primer cop en funcionament aquest sistema (Coravin) que permet servir copes de vi sense extraure el tap de suro. El principi és simple: una llarga agulla penetra el tap i tant serveix per a introduir gas neutre (Argò 65, en còmodes càpsules similars a les dels sifons culinaris) com per extraure el vi necessari.

Isidre Fradera servint el vi amb l'estri de les galàxies... :)

D'aquesta manera no s'introdueix aire que pugui oxidar el vi, aquest es conserva molt més temps  i els restaurants tindran més opció per a oferir vins a copes. Es clar, a casa també pot permetre anar alternant diferents ampolles sense haver d'acabar-ne una per a evitar que s'espatlli.
La durada teòrica de la conservació està garantida per un any si el tap està en bones condicions... no està pas malament, oi?

de vi solidari contra el càncer de mama: El microscopi 2013

Poques vegades -crec que és la primera- publico una nota de premsa. Avui m'ha  semblat que mereixia totalment la pena.

"Ser solidari no significa donar si et sobra, sinó compartir el que tens. Amb aquesta filosofa i molt agraïment, neix El Microscopi 2013, un vi solidari els beneficis del qual aniran destinats al 100% a l’adquisició d’un microscopi per a l’Institut Oncològic de l’Hospital Univesitari Vall d'Hebrón de Barcelona.

La iniciativa va néixer quan Irene Alemany, enòloga i propietària del celler Sot Lefriec, finalitzava les seves últimes sessions de quimioteràpia per lluitar contra el càncer de mama que li havia estat diagnosticat al juliol de 2012. En agraïment a l’equip mèdic del Programa de Càncer de Mama de l’Hospital Univesitari Vall d'Hebrón i l’Institut Oncològic Baselga, liderats pel Dr. Javier Cortés, i conscient de la urgència del centre per adquirir un microscopi pel progrés en la investigació i el tractament de la malaltia, va decidir fer el que millor sap fer: elaborar vi.

El Microscopi 2013 és un vi elaborat amb les varietats merlot, carinyena i cabernet sauvignon. No està filtrat, s’utilitzen els llevats propis i bacteris autòctons del raïm per a la fermentació i els tràfecs i l'embotellament es realitzen seguint el cicle de la lluna. PVP. 8€"

Està bó? Doncs no l'he tastat encara. La nota és d'avui mateix.

Però anirà al cistellet de la compra en quant sigui possible, la causa ho mereix.

DO Navarra, còctel mojitorosé i fabricació d'almívars aromatitzats

Durant el sopar de presentació de la campanya de vins rosats DO Navarra, en Carlos Rodriguez ens va preparar un còctel 'perillosíssim': amb la seva dolçor entra finet finet, sense avisar i ja et deus adonar massa tard que porta també càrrega etílica.

Ens va explicar que és molt fàcil fer-se a casa els almivars saboritzats que fan servir els barmans professionals Es fan amb un xarop clar on s'hi infusionen els sabors corresponents com per exemple pells de cítrics, menta, alfàbrega i un llarg etcétera. Colat i embotellat ja tens xarops de qualitat, tot i que també es poden comprar a les tendes especialitzades. 

El barman ens va preparar un còctel 'mojirosado' o 'mojito-rosé', és a dir, un almívar de menta i llima amb un vi rosat (en aquest cas un Gran Feudo, obviament de la DO Navarra). El resultat com us he dit és molt i molt dolç, es clar que les proporcions entre xarops i vi les pot posar cadascú.
Una bona alternativa per a fer un còctel d'inici de sopar per als nostres convidats i començar bé les vetllades a la fresca...l'estiu s'apropa!!

de còctels amb vi, una alternativa interessant (sopar amb DO Navarra)

La passada setmana vaig poder assistir a un sopar organitzat per la DO de vins Navarra per a presentar la nova campanya de promoció del vi rosat. Un sopar al magnific restaurant Can Ravell que mereixerà més texte i dades que aquesta entrda. Avui us porto un còctel festiu, dolç i molt fruiter que ens va preparar en Carlos Rodriguez (campió estatal de coctails). Es tracta d'una macedònia a la que se li afegeix un còctel de puré de mango i vi rosat. Com que no tenia nom, a mi se'm va acudir la tonteria de posar-li Aigua de Navarra. I així se m'ha quedat gravat de moment a la neurona, la única.

És interessant el concepte de wine-shakes o vins saccejats. Obren tot un món de possibilitats de cara a començar els àpats de forma festiva. Aquesta vetllada va portar també un mojito-rosé que encara em va agradar més i del que ja posaré també la recepta.

Aquí teniu un video amb interessants consells sobre com es prepara l'aigua de Navarra :P

Per cert, aquesta és la estètica de la campanya...ara em ve de gust un bagel, juas!!! ;)

de vi amb Beatles. Festival eno-musical.

Fa un parell de setmanes vaig tenir la sort de ser convidat per l'Esteve Esteve a un tast de vins combinats amb música dels Beatles que es va realitzar a la associació El Social de Terrassa. Aquesta associació és un clàssic de la societat civil de la ciutat, en total són més de 800 socis i compta amb una secció de tast d'uns treina membres. Aquest grup mensualment organitzen trobades on combinen el vi amb elements com la música, la lectura poètica i altres activitats creatives.

Vaig crèixer amb un tocadisc que reproduia compulsivament els recopilatoris vermell i blau dels peluts de Liverpool. Així que passar una vetllada amb experts que comentin vins de tot el món va ser #laputacanya (vem tastar un riesling alemany el.laborat per Aselmann, un australià del macro celler Penfolds, un Robert Mondavi de California, el Abadal de casa nostra i un vi kosher també el.laborat ben a prop). Tots aquests vins reflectien algun dels paisos que els Beatles van visitar fins que van decidir deixar de fer gires l'any 1966.

Sobre el tast de cadascun no m'hi posaré que em falta nivell, però sí que us deixo amb l'anàlisi que l'Esteve va fer del riesling i la seva acidesa controlada. Una bona manera d'introduir-se en aquesta varietat de vins d'alçada dels que jo en soc fan... en la seva versió dolça. Heh!

Amb cada vi hi va haver una cannçó interpretada en directe mentre ens deleitàvem amb la copa, i no us ho perdeu, al final una paella descomunal preparada per l'equip del Rest. Ristol de Viladecaballs. I tot això en un dimecres. Un dimecres? Doncs sí, pabernosmatao XD

de tinta de vi

Fantàstica idea del estudi Ladyssenyadora per a vestir un vi amb papers i etiquetes on la tinta està feta de vi. Una clucada de bellesa i complicitat!!

de Pranez criança 2010

Fa unes setmanes vaig rebre un correu de part d'un company blocaire amb molts anys de pedigrí i que curiosament força vegades ha tractat al seu blog -en la meva opinió amb molt d'encert- el tema de les marques, els blocaires, la puresa espiritual i totes aquestes meta discussions que cada noranta segons apareixen en el món del 2.0 culinari.

Em va agradar la seva total transparència, ja que estava realitzant una feina de difusió d'una nova tenda online de productes gourmet high class, i així m'ho va transmetre. Em van demanar adreça postal i al cap d'uns díes vaig rebre aquesta ampolla de vi a casa sense cap altre compromís que tatuar-me amb una navalla toledana i a la natja esquerra en tipografia Comic Sans color Peach Passion  la marca www.gourmetpergaz.com.

El vi que em van enviar és un Pranez del 2010, DO Rioja monovarietal de Tempranillo: "elaborado con uva 100% Tempranillo. Por su cuidado proceso de producción y la calidad de su uva, este tinto despliega gran equilibrio entre fruta y presencia de madera. El Pranez Crianza 2010 dispone de un envejecimiento de 12 meses en barrica de roble americano y francés, mezcla que le confiere variados y ricos matices. Se trata de un crianza rojo púrpura, con aromas a mora y arándanos y especiados como clavo y canela. En boca deleita con una entrada amplia, un recorrido con estructura y un largo final."

A la familia els va agradar molt, i tenen molt més criteri que servidor en el tema vinater.
Us podria dir que al final he fet aquesta entrada per no haver de profanar el meu cos, que el cuido com un temple. Però no es veritat, ho he fet perque m'agraden els mails transparents, perque em va agradar molt el vi i perque joder... em fan por les agulles.

desfilada de vi i moda amb Esteve Esteve al Terrassa de vins

Quan vaig rebre la invitació de l'Esteve, sumiller del Restaurant Ca l'Esteve, per a assistir a una desfilada de vins i moda en combinació fashion i enològica... vaig flipar una mica.
En el sentit que no només era la primera vegada que sentia que algú s'havia proposat una iniciativa com aquesta en que es combinen els vins amb una determinada forma de vestir que està relacionada amb les sensacions que trobem al tastar les copes.

També em vaig quedar esmaperdut perque no sabia ben bé que podia jo fer en un sarao on es tractava de tastar vins (un mon en el que soc un passerell, tot i que tasto tots els vins que puc. Soc un passerell) i simultàniament veure desfilar vestits. Que vol dir veure desfilar models, heh.

Perque si en vins soc un passerell, en moda soc un element sota zero. En moda ni puta idea oiga.

Així que espero que l'Esteve en particular i el col.lectiu femení en general em perdoni el to desenfadat i un puntet canalla de la meva crònica. Perque la meva solució al dilema de com enfrontarme a la situació va ser fer cas al discurs inicial de l'Esteve sobre gaudir del moment. Al final com tot a la vida, es tracta de mirar de ser feliç en el moment i deixar-se endur per la energia de les circumstàncies.

Asseguts en la taula 'presidencial' en companyia de la Margot i de la Núria i l'Alba, vaig veure venir models cap a nosaltres, aturar-se un moment per girar i ensenyar-nos la part baixa del palmito...
 tot mentre tastava vins de qualitat. No sona pas malament, oi muchachos?

Es clar que després marxaven, com sempre.

 

Els vins que vem tastar van ser

Blanc Finca Parera clar 2013 xarel.lo
Loxarel LXV de loxarel
8+1 COLLITA 2009 Celler Ca l´ Esteve
Succés: CUCA DE LLUM DO Conca de barbera
Punt i a part celler La vinyeta DO Empordà
Orto vins, DO Montsant
Faust 2008
Casa sala vintage 2005 Freixenet + bombons salats de la Montse de Ca l'Esteve

Gràcies Esteve per haver-me convidat a un sarau tan diferent i que em va sorprendre i divertir. M'ho vaig passar molt bé. Felicitats també a tot l'equip que ho va fer possible, que entre models, estilistes, vinaters i personal tècnic eren un munt!! :)

de taller de tast de vi amb Esteve Esteve i Margot Kidman

Sabeu que una de les millors coses que et poden passar a la vida és aprendre i gaudir aprenent, oi? Sona cursi però jo ho tinc claríssim: aprendre em fa sentir viu. Per això la setmana passada vaig gaudir com un cochinillo durant les dues hores en que el sumiller Esteve Esteve ens va il.luminar sobre el món del vi en un event organitzat per Margot Kidman: Iniciació al món del vi.

L'Esteve es va allunyar del camí més obvi que era centrar-se en els diferents moments del tast i ens va mostrar un passeig virtual per una vinya, on vem poder gaudir amb la seva visió del món del vi, del que jo en vaig extraure un seguit de frases icòniques que penso són un bon resum de la seva filosofia.

1) La tendència actual és fer el vi que et marca el raïm de la teva vinya, i no voler elaborar un vi concret que no té en compte el seu origen. El que s'anomenaria sindrome Parker?

2) Va arribar un moment fa uns anys que la barrica es va menjar la varietat. L'excès de maduració en bota tapaba la personalitat real dels vins. Actualment es tendeix a procurar que cada varietat sigui perceptible per sobre dels torrats i altres aromes que dona la fusta.

3) Les vinyes joves donen una menor complexitat i molta menys intensitat d'aromes. A partir deles 15 anys comença el màxim esplendor.

4) El primer most de la premsada s'anomena most flor, és el de millor qualitat. El most de segones és més abundant però incorpora aromes secundaris no tan purs i té menys qualitat.

5) Si al tastar el vi notes la 'fusta' separada al final de tot, vol dir que li falta passar un temps extra en ampolla.

6) Cada varietat té un aroma primari característic. En el cas del Chardonnay,  fruites blanques madures amb pincellades de pastisseria, bolleria, certa cremositat

7) El vi ha de tenir acidesa, un vi sense acidesa és un vi mort. Els laterals de la boca, on estan els receptors han de treballar i gaudir en el tast.

8) Un major grau vol dir una major longevitat del vi.

Vem tastar un extraordinari Erre Punto de Fernando Remirez de Ganuza, un vi jove multipremiat i que molts consideren el millor vi jove d'Espanya. La veritat és que era sensacional, amb un color preciós a pruna o cirera molt madura, i uns sabors equilibradissims amb tocs florals, frescos i afruitats. El que més em va impresionar era el conjunt a la boca, l'equilibri entre l'acidesa i la fruita. Brutal

I per a acompanyar, uns formatges gabachuàs boníssims, sobretot el Morbieu que al seu interior té una mica de cendre volcànica. Una meravella.

Us deixo amb el moment en que ens va explicar com obrir una ampolla i amb un consell molt important: millor servir poquet i matenir el vi fresc que posar copazos i que es torni una sopeta tèbia sense remei ;)

del kalimotxo ara en diuen vin-o-cola. Aneu a la mierder, home.

Ho poden disfressar com vulguin, li poden donar el glamour que els surti de l'arc de triomf i fer un marketing més alt que la Tour Eiffiel. Aquests francesos del  Châteaux en Bordeaux ens volen fer passar bou per bèstia grossa amb el nou 'vi amb soda':  75% vi Rouge Sucette i 25% d'aigua amb gas, cola i sucre.

O mon dieu!!!... lo que viene siendo

UN PUTO KALIMOTXO DE TODA LA PUTA VIDA.
A preu de Bordeaux, naturalment. Noblesse obligue.

Via..(al loro) Los Angeles Times i el NY  Times magazine

Aneu a la mierder, monsieurs.

de 9NATS, la nova anyada de vi a Ca l'Esteve

Que un vi et sigui presentat per aquells que l'han el.laborat és un petit privilegi.
Nova collita 9NATS de Ca l'Esteve, presentat per Esteve Esteve Adell, sumiller de la casa i co-responsable de la producció en la finca que tenen literalment davant de casa. Com que no és aquest blog un lloc gaire especialitzat en vins... abans de fer el ridicul explicant-ne les caracteristiques, millor escoltem directament als que en saben.

de recomanació sabatina: Bar à Vins a la Fàbrica Moritz

Avui al 365bcn.com una recomanació vinatera (i alguna cosa més).
Perque el festival que té muntat Moritz a Ronda Sant Antoni és cada cop més gran i complert. Ja us he dit alguna vegada que poder menjar una Llebre a la Royale de matinada a mi em sembla un privilegi per a la nostra ciutat. Ara han obert el seu bar à vins, on qui vulgui pot prendre vins a copes i deixar-se aconsellar.

Moritz la tiene liada parda en Ronda Sant Antoni. En esa especie de parque temático gastro te puedes jamar una liebre a la Royale a la una de la madrugada. No me digais que no se le reconforta el alma a uno, con tan solo conocer que existe esa posibilidad. Gallina de piel.Y desde hace unas semanas han abierto un Bar à vins,  para poder gozar de vinos a copas sin necesidad de dejarse los escasos euros que nos quedan en botellas enteras. En la variedad está el gusto.

Fàbrica Moritz
Ronda de Sant Antoni, 41. Barcelona  [MAPA]  |  ☏ 934 26 00 50

Publicat originalment a

de vimblanc de Cal Garrigosa

Us comentava en la entrada del Vimart 2012 que havia descobert un petit celler de producció reduida on produeixen de forma tradicional un vi dolç: Vimblanc. Durant uns minuts vaig poder xerrar amb ells, que és el millor que et pot passar en una fira: coneixer els detalls del producte de ma d'un productor artesanal.

Jo sóc un abstèmi molt suigeneris, per dir-ho suaument, i em pirro per els vins dolços.
Tant m'agraden els Banyuls dels veins del nord com els Riestling de congelació teutona o els meravellosos toffee bàlsams dels Pedro Ximenez surenys. En canvi, mai m'han fet el pes ni la mistel.la ni el moscatell més de batalla que regna a les nostres festes.

Esnobisme pujadet? Ja m'agradaria! Si pogués jo em faria habitant decadent de la Costa Azul dels anys 70.

Gràcies al contacte amb aquest petit celler he pogut aprendre una mica de les diferents formes i maneres tradicinals d'el.laborar vi dolç al notre troç de món.

La forma més directa -i tramposa, no? per que això és trampa!- és afegir un alcohol d'origen espirituós a un most. Simplement i a la brava: obtenim una beguda amb gust de most dolç i d'aproximadament 15º. Així es fa la mistel.la, i m'alegro de no ser-ne cap fan. Massa simple, no?

Però tal i com em van quedar clar durant la xerrada, una de les màximes motivacionals dels masovers tradicionals era l'estalvi.

Com bé sabem els que tenim una edat, l'alcohol de qualitat és car. Així que els masovers humils de tota condició i segle no s'el podien permetre com a norma general. Per tant, el.laborar el vi dolç per aquest primer métode és una opció que quedava molt sovint descartada.Però no passa res, encara tenim munició a la recàmara.

Podrien fer servir també la tècnica de fer una fermentació parcial, no? si tallem la fermentació alcohòlica (el procés on els llevats transformen els sucres del most en alcohol) abans que els llevats s'hagin cruspit tots els sucres...podem obtenir també un vi de caracter dolç i sense necessitat d'afegir-hi alcohol.

Bingo! Eureka! La resposta és sí! Yes we can. Es clar que això és possible sempre i quan treballem amb un tipus de raïm d'altíssim contingut en sucres que ens permeti obtenir graduació alcohòlica i encara en tingui per endolçir el resultat final. Si no tenim molts sucres presents al most ens quedarà un vinet fluix en grau si el volem mantenir dolç.

 Raïm moscatell. Foto: osamayor.com

La fermentació parcial és la tècnica que es fa servir per a produir els vins dolços de moscatell.

El raïm moscatell és de gran contingut en sucre, per això la història ens ha acabat donant un vi que porta el nom del raïm amb el que es produeix.


Però... i si no tenim raïm moscatell o equivalent? Aleshores la veritat és que la situació esdevé en una veritable constant universal: si no tens diners hauràs de posar a funcionar...la imaginació.
Els masovers tradicionals feien servir una tècnica bàsica i senzilla per a augmentar el contingut en sucres dels seu most. Una tècnica evident, canónica i apostoflant.

Afegir sucre al most?

Concentrar el most per reducció?

En realitat, la concentració de sucres és tot un clàssic: Pansificant el raïm a la vinya, deixant-lo fins i tot congelar a la planta fins l'arribada de l'hivern o assecant els grans de raïm sobre esteres de palla. Sigui com sigui es tracta de concentrar la quantitat de sucres per litre de most.

I així és com s'el.labora aquest vi del celler Cal Garrigosa, a Abrera. Ells mateixos m'ho han explicat:

"Ho fem abocant-lo en una caldera d'aram i deixant-lo bullir lentament. Abans el foc, és clar, es feia amb llenya i era important mantenir una combustió constant. Ara ho fem amb un fogó de butà: ha perdut poesia, però és més pràctic! Aquest procés accelera la fermentació alcohòlica mantenint els sucres del most."

De les seves vinyes (les darreres d'Abrera! quina pena) en surt un troç d'història en ampolles que son venudes quasi totes al mateix celler. Són tan 'petits' que venen també a granel. No només el Vimblanc dolç, sino també els seus vins estàndard.
Encara ens queden petits productors al nostre ecosistema gastronòmic! Aprofitem-los.

CAL GARRIGOSA
Rebato, 70
08630 Abrera
Tel. 93 770 03 82
calgarrigosa@gmail.com

de VIMART 2012

La Fira del Vi a Martorell és una d'aquelles iniciatives que donen vida al sistema capil.lar de la gastronomia. Una fira de dimensions reduides, realitzada a la petita plaça dominada per l'esglèsia del poble i que agrupa els productors i cellers de la zona de Martorell. També compta amb alguns convidats -en aquesta edició 2012, cellers de la DO Empordà en solidaritat amb els desastrosos incèndis de l'estiu-.

Sabiament cal afegir que combina la fira purament vinícola amb la part gastronòmica. Sino, jo per exemple no tindria cap motiu per acostar-me si només podés tastar vins. Jo necessito motivació, és a dir el que podriem resumir com 1)bons amics i 2) una mica de teca de la bona. Entre la oferta menjívola, els restaurants: Rest. Taps i tapes, Rest. Manel, Rest. Ca l'Esteve i fins i tot la pastisseria Artigues per a aquells que no puguin estar-se de menjar llepollíes.

La xerrada face to face amb els productors sempre és una gran satisfacció, i en això en Manel el cocinillas és un mestre. A mi em va servir per a aprendre un dels sistemes tradicionals d'el.laboració del vi dolç. En aquest cas del Vimblanc de la bodega Cal Garrigosa (Abrera) . La tractaré en un proper post de forma individual, crec que val la pena.

 
El que més m'agrada d'aquesta fira és el tamany reduit i l'èxit de public. Que fa que en ocasions aconseguir un platillo d'arròs de ceps que va preparar en Xesco es converteixi en una gimkana només comparable amb la dificultat de sortir de la marabunta amb els plats intactes. Val la pena, però, perque l'arrós estava boníssim!!
Tot i que el que va triomfar com la inexistent cola Zero -ahir va ser dia d'abstinència personal, no canviaven cupons per cocascoles :( - va ser el burrito català: Un burrito amb samfaina, ou ferrat i pernil, nostrat nostradíssim! Mireu, aquí el teniu. El burrito català. ;P

La única cosa que no em va fer el pes de tota la fira va ser el preu de 4 euros per la copa de tast. Una copa generosa i que probablement en tenda fins i tot costa més cara. Però es que cuatre euros és molt en els temps que corren i no pot ser que costi tant la copa com tastar tres dels vins presents. Es clar que jo sóc un pobre fill de l'extraradi i parlo des de la crisi galopant. Però per les converses d'ahir.. diria que no estic sol en aquesta apreciació.

En canvi, millora respecte l'ant passat amb uns bocois enormes que feien de taula per al personal. I amb recollida continuada de platillos i coberts que els assistents anàvem deixant sobre els mateixos. Punt a favor!
Una fira del tot recomanable que té la virtut de finalitzar la jornada amb música: concert de jazz en una plaça peatonal, plena d'ambient positiu i relaxat. Un gustazo que espero poder tornar a gaudir el 2013.

de cinc invitacions per al BlogTrip #Subirats

Cinc invitacions (chistosos abstenerse, heh!) per a sortejar aquesta setmana per al BlogTrip que ens portarà a descobrir el poble de Subirats, Capital de la Vinya 2012. 

Aquest és el programa:

09:00h Rebuda a l'Oficina de Turisme de Subirats http://www.turismesubirats.cat
09:15h Ruta guiada en bicicleta amb Vicicling i Bicing Penedès http://www.vicicling.com
10:00h Verema a l'Antiga a l'Aula de Natura de Subirats http://www.lapuput.cat amb Vinimundus Penedès http://www.vinimundus.com
12:00h Visita a la cava i tast a Albet i Noya http://www.albetinoya.com
14:00h Dinar a restaurant Cal Xim http://www.calxim.com
16:00h Visita al Museu d'Esperanto de Subirats (MES) http://museuesperanto.org

Tots els que us veu apuntar al sorteig de la setmana passada continueu participant en el d'aquesta setmana, i tots els que us volgueu apuntar recordeu que només hi ha tres requisits:

-Tenir blog gastronòmic.
-Deixar una resposta en aquesta entrada manifestant el teu interés en assistir.
-Ni cal posar logos, ni entrades al teu blog, ni res més. No ens barrufen molt les condicions d'aquest tipus així que nosaltres tampoc no les apliquem. Es clar que tota difusió serà agraida.

de sorteig: les dues primeres Invitacions per al BlogTrip #Subirats

Atenció blocaire gastronòmic!!

Si vols optar a una de les dues invitacions per al BlogTrip #Subirats que desde Gastrobloc@ires farem el proper dia 23 de Setembre amb el Patronat de Turisme de Subirats, has de deixar aquí una resposta manifestant el teu interés.

Recorda deixar el nom del teu blog a la resposta.. El BlogTrip #Subirats ens ocuparà el matí de Diumenge per a veremar (una mica), pedalar (ruta de cicloturisme per les vinyes), visitar cellers i dinar a Restaurant

A finals d'aquesta setmana realitzarem el sorteig de les dues primeres invitacions i ho comunicarem al nostre mur de Facebook: facebook.com/gastroblocaires .

Els requisits:

-Tenir blog gastronòmic.
-Deixar una resposta en aquesta entrada manifestant el teu interés en assistir.
-Ni cal posar logos, ni entrades al teu blog, ni res més. No ens barrufen molt les condicions d'aquest tipus així que nosaltres tampoc no les apliquem. Es clar que tota difusió serà agraida.

I alerta, que si aquesta setmana no tens sort, la propera setmana en sortejarem dues més!!

Va animat! Que veremarem, dinarem, visitarem i farem cicloturisme!!

deu euros x sis vins amb DO. És sostenible?

El món del vi reuneix totes les característiques per a ser atractiu fins i tot als que de boquilla sóm abstèmis, tot i que no tenim cap recança en 'tastar' un vi quan algú que hi enten ens l'explica. Sempre el coneixement va per devant de tot... per suposat.

Esforç, màrketing, nissagues, grans corporacions, petits artesans i en general un univers prou petit com per a que es pugui observar amb el telescòpi del interés i alhora prou gran com per a trobar diferents entorns i sistemes planetaris d'alló més interessants.

Dins les galàxies de les DO, sovint he trobat comentaris de tota mena sobre com i perqué funcionen els mecanismes interns de les mateixes i la seva veritable utilitat. I justament fa dos dies em vaig trobar amb aquest interessant post de la periodista i entesa en vins (i blogger :P) Imma Pulido. Per cert Imma, publiques massa poc ;)

Els dubtes que expresa l'Imma són també els meus dubtes:
Dins el paraigües de diferents etiquetes de DO... un lot de 6 vins amb DO per 10 euros? (mandrosos: 1,6 euros/ampolla). Exàctament com deixa això la teoria del prestigi i posicionament en el mercat del segment de qualitat als vins sota l'aixopluc de la DO?
La resposta se m'escapa, soc ignorant i els ignorants sempre tenim moltes preguntes i poques respostes.
Ara, que la curiositat la tinc tota...

1 ampolla de Cava Jaume Serra Brut Nature (D.O. Cava)

1 ampolla de Antaño Cosecha (D.O.Ca. Rioja)

1 ampolla de Mayor de Castilla Cosecha (D.O. Ribera del Duero)

1 ampolla de Mayor de Castilla Verdejo (D.O. Rueda)

1 ampolla de Jaume Serra Cosecha Blanco Semidulce (D.O. Penedès)

1 ampolla de Señorío de los Llanos Crianza (D.O. Valdepeñas)

I que consti que no pregunto per la qualitat dels vins (algun dels quals hem consumit a casa, per cert) sino per el model de negoci i la vinculació amb DO de tot plegat.
Us demano perdó perque potser semblaré el portaveu d'Iniciativaelsverdsiualternativaietcètera però de tota manera m'arrisco:
És sostenible? 
Ho és per a tothom? Grans i petits?

Per cert, aquí teniu el link a la oferta.

de cupatge amb Ferran Centelles al Mercat de Mercats

El mercat de mercats és una d'aquelles festes que demostra la potència de la curiositat gastronòmica de casa nostra. La veritat és que en hores punta és tanta la gent que hi paseja que esdevé molt dificil poder gaudir plenament de la experiència. I suposo que així és com ha de ser ja que l'espai és gran, les parades són de tamany suficient i en general la organització funciona com un rellotge.
Simplement som molts els que ens hi acostem per gaudir-ne i el que passa és que ho omplim tot.

Ahir diumenge vaig tenir la sort de poder assistir a un taller del sumiller que més m'ha sabut transmetre amb naturalitat la passió per el món del vi. Està clar que de sumillers no n'hi ha 'el millor' com tampoc no existeix 'el millor cuiner'.

El que passa és que en Ferran Centelles et pot estar parlant de la conveinència de aprendre les nocions bàsiques per tastar dient literalment 'la tajilla està bé, però si afegeixes una mica de criteri de tast al tema la cosa millora moltíssim'.
És una forma de comunicar fantàstica, on tampoc tens la sensació que estigui imposant un discurs falsament terrenal. Jo diria que simplement viu amb naturalitat el seu mestratge i no ha idealitzat alló del que parla. Li agrada el vi i a això s'hi dedica.
Tot això sent sumiller de elBulli Foundation, que vulguis o no et dona 'caché' a carretades.

El seu joc va ser proposar un petit viatge per dues varietats de molta tirada a Catalunya: la Garnatxa i la Carinyena. Descrites respectivament per ell com un autèntic dropo el primer tipus de raim: el colega que sempre està tirat al sofà, mai s'enfada per a res i no hi ha qui el tregui de casa. En canvi la Carinyena, ahhhh, la Carinyena toca en un grup de Rock and Roll xungo, molt metalero i perqué no dir-ho: no gaire bó.

Aquest 'Perlat' va ser la primera copa que ens van servir, una Garnatxa mooooolt suau, aromàtica, gens astringent i sense gaire personalitat. Un vi amable, bàsic i senzill molt adeqüat per a una copeta refrescant de terrasseta a la tarda. Un vi 'gandul' ens deia el Ferran, que comfessava que a ell personalment li agradava molt, tot i descriure'l així de 'simple'.

Tot seguit va venir la Carinyenta, que a mi no em va agradar gens ja que és molt punxant, agressiu, àcid. Et deixava els laterals de la llengua una mica 'adormits' (als laterals és on hi ha la major concentració de receptors del sabor àcid a la llengua). Hi ha poquíssims vins fets només amb Carinyena, és massa ferèstega.

El Borretes, rock an roll gamberro. Rollo Mojinos Escocíos potser?


Segons els apunts que ens va preparar en Centelles, a una garnatxa típica hem de trobar fruita (cirera, maduixa, pebre blanc, compotes, herbes seques i licor de cireres). I la tendència a l'oxidació aporta aromes de pell de taronja. L'aroma sol ser molt fí i pot arribar a ser molt complexa.
A una Carinyena típica hi trobarem fruites negres, herba seca, animal, potser café i alguns aromes reduïts (poc nets) per el que pot ser interessant decantar-la.

I aquí en Ferran ens va proposar el joc de realitzar casolanament i sense cap mena de rigor enològic el nostre propi cupatge de Garnatxa i Carinyena: vem agafar les dues copes i en vem fer una barreja de forma ben divertida. De debó que no m'esperava aquest gir inesperat de la situació i ell va ser el primer en donar exemple, es clar.

La veritat és que la barreja dels dos vins -llògicament- aconseguía reduir l'excentricitat punxant de la Carinyena i li donava a tot plegat una personalitat que la làngida Garnatxa no té. Per a demostrar com un enòleg (enòloga en aquest cas concret) pot arribar a trobar un equilibri i un vi de sortida al mercat ens van servir el tercer vi: un cupatge dels cellers l'Espelt, el Sauló.

La veritat, que el Mercat de mercats posi a l'abast del públic general tallers d'aquesta qualitat, amb figures tan planeres i comunicadores com en Ferran Centelles i una resposta tan massiva de la gent de Barcelona no només em va fer sentir feliç durant el diumenge, sino satisfet de veure que de tant en tant alguna cosa funciona en aquesta ciutat :))
Ens en sortirem de tot plegat? Va, avui vull pensar que sí! Endavant les atxes!!

d'un dissabte en que em vaig obrir una mica el cap

Aquest dissabte passat em vaig obrir el cap.

Bé, en el curs d'ètica periodistica igual no obtindria pas la matrícula Cum Laude amb aquest titular però el meu tiet Pere Jota etaría encantat.
El que vull dir és que aquest dissabte vaig descobrir alguns aspectes del que tant modernament s'anomena enoturisme i que tant de moda està en segons quins cercles gastronòmics.

Em van convidar (sí, per la patilla. El preu comercial de la experiència serà de 29 euros -visita + tast + dinar-  i si vols incloure la nit a l'hotel i esmorzar serà de 53 euros.). I la proposta consisteix en una visita per les instal.lacions de Mas Can Colomé, un tast de les seves sis referències, una votació de les mateixes i la tria dels tres vins guanyadors. Amb aquests, el restaurant de l'Hotel Kursaal de Calafell ens va realitzar un menú de maridatge. Es a dir, en un matí tens la visita, el tast i la jalamenta. Paquetito completo, paquetito Comansi.
I no ho dic casualment: era la pre-estrena d'aquest paquet que volen comercialitzar amb opció de cap de setmana a l'Hotel.

I quina és la raó per a que se m'obrís el cap?
Per primera vegada vaig poder intuir una mica com es plantejen aquestes coses desde el punt de vista de les persones que ho promouen, es mullen el cul, s'hi juguen la cara i ... sobretot els quartos. Com veureu en unes poques línies, es va parlar de marketing i creació d'experiències i per a mi això va ser excitant i divertit. Cadascú s'excita amb les coses que vol i pot, no?

Deixeu-me fer un petit resum de la jornada, començant amb la pinzellada inevitable i justa cap a la bellesa del Mas Can Colomé. Mentre pujàvem el turonet on està situada la masia, en un camí en espiral que rodeja tota la instal.lació... em sentia una mica com als crèdits de presentació de Falcon Crest.
Vull dir que realment alló ho tenen de postaleta. Preciós.

Durant la visita, vem poder gaudir de les explicacions de Pere Lluis Almirall (viticultor i enòleg de la casa) sobre com va començar la seva aventura vinicola, com estan fent proves de tractament biodinàmic de les vinyes (m'encantà quan en Pere va comentar que ell era molt escèptic amb el tema, però que semblava que UNA MICA sí que els hi funcionava. I encara m'encantà més quan per fí algú em va explicar alguna raó que no sigui telùrica sobre perque pot funcionar: sembla ser que el fet de treballar els cultius tenint en compte les fases de la lluna té a veure amb les variacions de pressió atmosfèrica, entre altres coses).

Un cop feta la visita, arriba el tast o 'la cata'. De les sis referències la votació va donar com a resultat que els nostres preferits eren el negre (Turó), el blanc més maduret (Turonet) i el Cava senyorial de la casa (Serenor).

Vem tenir dues conferències/ponència a càrrec de la Imma Pulido (el món del vi i la relació amb el 2.0) i en Carles Mera (expert en marketing que va fer una apassionada defensa del tractament audaç i creatiu per a posicionar i crear experiències enoturístiques atractives. Per a ell, els cellers han d'entendre que en realitat tenen dos negocis i que el negoci enoturistic ha de ser tractat com a tal).

Acte seguit, ens vem desplaçar fins al restaurant Resto & Lounge Lattitude 41 (per nom llarg que no quedi, heh!) on ens van oferir el menú de maridatge amb els vins de Mas Colomé.

 

El que més em va agradar va ser l'arrós i la vedella amb salsa de ceps. Els escamarlans serien de Vilanova però per a mi que parlàven en swahili: no em van dir res. Es clar que sobre gustos...

Per a la propera recomanaria una mica més de ritme entre plats: vem acabar passades les cinc de la tarda :)

El meu resum és que a banda de gaudir de la companyia i de tastar uns vins amb els el.laboradors al costat explicant com els fan i qué és el que cerquen... per primera vegada vaig tenir contacte amb  la construcció d'un concepte de enoturisme que si es gestiona bé hauria de ser un pol d'atracció d'afeccionats disposats a fidelitzar-se. En realitat com va dir en Carles a la ponència... l'enoturisme simplement... no existeix?

Sobre tot això ja profunditzaré perque les ponències per tema horari van ser necessàriament curtes i van quedar moltes preguntes 'on the air'... :)

Moltes gràcies a l'Albert, que em va convidar a la visita!!