de vimblanc de Cal Garrigosa

Us comentava en la entrada del Vimart 2012 que havia descobert un petit celler de producció reduida on produeixen de forma tradicional un vi dolç: Vimblanc. Durant uns minuts vaig poder xerrar amb ells, que és el millor que et pot passar en una fira: coneixer els detalls del producte de ma d'un productor artesanal.

Jo sóc un abstèmi molt suigeneris, per dir-ho suaument, i em pirro per els vins dolços.
Tant m'agraden els Banyuls dels veins del nord com els Riestling de congelació teutona o els meravellosos toffee bàlsams dels Pedro Ximenez surenys. En canvi, mai m'han fet el pes ni la mistel.la ni el moscatell més de batalla que regna a les nostres festes.

Esnobisme pujadet? Ja m'agradaria! Si pogués jo em faria habitant decadent de la Costa Azul dels anys 70.

Gràcies al contacte amb aquest petit celler he pogut aprendre una mica de les diferents formes i maneres tradicinals d'el.laborar vi dolç al notre troç de món.

La forma més directa -i tramposa, no? per que això és trampa!- és afegir un alcohol d'origen espirituós a un most. Simplement i a la brava: obtenim una beguda amb gust de most dolç i d'aproximadament 15º. Així es fa la mistel.la, i m'alegro de no ser-ne cap fan. Massa simple, no?

Però tal i com em van quedar clar durant la xerrada, una de les màximes motivacionals dels masovers tradicionals era l'estalvi.

Com bé sabem els que tenim una edat, l'alcohol de qualitat és car. Així que els masovers humils de tota condició i segle no s'el podien permetre com a norma general. Per tant, el.laborar el vi dolç per aquest primer métode és una opció que quedava molt sovint descartada.Però no passa res, encara tenim munició a la recàmara.

Podrien fer servir també la tècnica de fer una fermentació parcial, no? si tallem la fermentació alcohòlica (el procés on els llevats transformen els sucres del most en alcohol) abans que els llevats s'hagin cruspit tots els sucres...podem obtenir també un vi de caracter dolç i sense necessitat d'afegir-hi alcohol.

Bingo! Eureka! La resposta és sí! Yes we can. Es clar que això és possible sempre i quan treballem amb un tipus de raïm d'altíssim contingut en sucres que ens permeti obtenir graduació alcohòlica i encara en tingui per endolçir el resultat final. Si no tenim molts sucres presents al most ens quedarà un vinet fluix en grau si el volem mantenir dolç.

 Raïm moscatell. Foto: osamayor.com

La fermentació parcial és la tècnica que es fa servir per a produir els vins dolços de moscatell.

El raïm moscatell és de gran contingut en sucre, per això la història ens ha acabat donant un vi que porta el nom del raïm amb el que es produeix.


Però... i si no tenim raïm moscatell o equivalent? Aleshores la veritat és que la situació esdevé en una veritable constant universal: si no tens diners hauràs de posar a funcionar...la imaginació.
Els masovers tradicionals feien servir una tècnica bàsica i senzilla per a augmentar el contingut en sucres dels seu most. Una tècnica evident, canónica i apostoflant.

Afegir sucre al most?

Concentrar el most per reducció?

En realitat, la concentració de sucres és tot un clàssic: Pansificant el raïm a la vinya, deixant-lo fins i tot congelar a la planta fins l'arribada de l'hivern o assecant els grans de raïm sobre esteres de palla. Sigui com sigui es tracta de concentrar la quantitat de sucres per litre de most.

I així és com s'el.labora aquest vi del celler Cal Garrigosa, a Abrera. Ells mateixos m'ho han explicat:

"Ho fem abocant-lo en una caldera d'aram i deixant-lo bullir lentament. Abans el foc, és clar, es feia amb llenya i era important mantenir una combustió constant. Ara ho fem amb un fogó de butà: ha perdut poesia, però és més pràctic! Aquest procés accelera la fermentació alcohòlica mantenint els sucres del most."

De les seves vinyes (les darreres d'Abrera! quina pena) en surt un troç d'història en ampolles que son venudes quasi totes al mateix celler. Són tan 'petits' que venen també a granel. No només el Vimblanc dolç, sino també els seus vins estàndard.
Encara ens queden petits productors al nostre ecosistema gastronòmic! Aprofitem-los.

CAL GARRIGOSA
Rebato, 70
08630 Abrera
Tel. 93 770 03 82
calgarrigosa@gmail.com

d'un dissabte en que em vaig obrir una mica el cap

Aquest dissabte passat em vaig obrir el cap.

Bé, en el curs d'ètica periodistica igual no obtindria pas la matrícula Cum Laude amb aquest titular però el meu tiet Pere Jota etaría encantat.
El que vull dir és que aquest dissabte vaig descobrir alguns aspectes del que tant modernament s'anomena enoturisme i que tant de moda està en segons quins cercles gastronòmics.

Em van convidar (sí, per la patilla. El preu comercial de la experiència serà de 29 euros -visita + tast + dinar-  i si vols incloure la nit a l'hotel i esmorzar serà de 53 euros.). I la proposta consisteix en una visita per les instal.lacions de Mas Can Colomé, un tast de les seves sis referències, una votació de les mateixes i la tria dels tres vins guanyadors. Amb aquests, el restaurant de l'Hotel Kursaal de Calafell ens va realitzar un menú de maridatge. Es a dir, en un matí tens la visita, el tast i la jalamenta. Paquetito completo, paquetito Comansi.
I no ho dic casualment: era la pre-estrena d'aquest paquet que volen comercialitzar amb opció de cap de setmana a l'Hotel.

I quina és la raó per a que se m'obrís el cap?
Per primera vegada vaig poder intuir una mica com es plantejen aquestes coses desde el punt de vista de les persones que ho promouen, es mullen el cul, s'hi juguen la cara i ... sobretot els quartos. Com veureu en unes poques línies, es va parlar de marketing i creació d'experiències i per a mi això va ser excitant i divertit. Cadascú s'excita amb les coses que vol i pot, no?

Deixeu-me fer un petit resum de la jornada, començant amb la pinzellada inevitable i justa cap a la bellesa del Mas Can Colomé. Mentre pujàvem el turonet on està situada la masia, en un camí en espiral que rodeja tota la instal.lació... em sentia una mica com als crèdits de presentació de Falcon Crest.
Vull dir que realment alló ho tenen de postaleta. Preciós.

Durant la visita, vem poder gaudir de les explicacions de Pere Lluis Almirall (viticultor i enòleg de la casa) sobre com va començar la seva aventura vinicola, com estan fent proves de tractament biodinàmic de les vinyes (m'encantà quan en Pere va comentar que ell era molt escèptic amb el tema, però que semblava que UNA MICA sí que els hi funcionava. I encara m'encantà més quan per fí algú em va explicar alguna raó que no sigui telùrica sobre perque pot funcionar: sembla ser que el fet de treballar els cultius tenint en compte les fases de la lluna té a veure amb les variacions de pressió atmosfèrica, entre altres coses).

Un cop feta la visita, arriba el tast o 'la cata'. De les sis referències la votació va donar com a resultat que els nostres preferits eren el negre (Turó), el blanc més maduret (Turonet) i el Cava senyorial de la casa (Serenor).

Vem tenir dues conferències/ponència a càrrec de la Imma Pulido (el món del vi i la relació amb el 2.0) i en Carles Mera (expert en marketing que va fer una apassionada defensa del tractament audaç i creatiu per a posicionar i crear experiències enoturístiques atractives. Per a ell, els cellers han d'entendre que en realitat tenen dos negocis i que el negoci enoturistic ha de ser tractat com a tal).

Acte seguit, ens vem desplaçar fins al restaurant Resto & Lounge Lattitude 41 (per nom llarg que no quedi, heh!) on ens van oferir el menú de maridatge amb els vins de Mas Colomé.

 

El que més em va agradar va ser l'arrós i la vedella amb salsa de ceps. Els escamarlans serien de Vilanova però per a mi que parlàven en swahili: no em van dir res. Es clar que sobre gustos...

Per a la propera recomanaria una mica més de ritme entre plats: vem acabar passades les cinc de la tarda :)

El meu resum és que a banda de gaudir de la companyia i de tastar uns vins amb els el.laboradors al costat explicant com els fan i qué és el que cerquen... per primera vegada vaig tenir contacte amb  la construcció d'un concepte de enoturisme que si es gestiona bé hauria de ser un pol d'atracció d'afeccionats disposats a fidelitzar-se. En realitat com va dir en Carles a la ponència... l'enoturisme simplement... no existeix?

Sobre tot això ja profunditzaré perque les ponències per tema horari van ser necessàriament curtes i van quedar moltes preguntes 'on the air'... :)

Moltes gràcies a l'Albert, que em va convidar a la visita!!

de cursos online per aprendre a tastar vins

Imma Pulido és una periodista i blogger especialitzada en el món del vi. Hem coincidit alguna vegada en saraus de la zona del Penedes i el Garraf, sense anar més lluny aquest mateix cap de setmana ens va fer una ponència sobre el món del vi i la seva relació amb el famós 2.0. La visita enoturística completa us la explico en un proper post.

Dins de les coses que va comentar, em va interessar vivament que alguns dels celles més importants del Penedés i altres DO han realitzat esforços als seus llocs web per proveir al visitant amb eines amb les que aprendre sobre el vi i sobre com realitzar-ne un tast (a.k.a. una cata).
Per a tots aquells que no som gens experts són una bona ajuda i unes eines valuoses per a començar a tastar vins amb quatre normes bàsiques. El que s'anomena tenir un mínim de criteri. 
O dit de forma més prosaica: Ningú apren a cardar veient pelis porno, però no em direu que no s'agafen idees.

A la seva darrera entrada, la Imma ens ha posat al seu blog els enllaços a algunes d'aquestes eines i ha fet algunes reflexions interessants, feu-hi un cop d'ull si teniu temps. També recomano que seguiu el seu blog, ja que sovint té informacions molt de primera ma sobre el món del vi al Penedés.

Com que les he trobat unes eines tan interssants també us les poso aquí per suposat. Com més serem més riurem!

Grup Torres: Si el fas fins i tot t'envien un certificat acreditatiu.

Freixenet: Curs de cata

Codorniu: Curs de cata

Viñas del Vero: Diccionari de termes vinícoles.

Com que a la vida s'ha de ser agraït, primer agraïr a la Imma que hagi publicat aquest recull -torno a recomanar el seu blog- i en segón lloc agraïr també als cellers que hi posin una mica de carn a la graella. Espero que els hi retorni molt ROI o històries d'aquestes :-P