de TARRAGONA M'ESBORRONA, cinc imprescindibles per gaudir de la Tarragona poc habitual.

Les cuineres del Bar La Rosa i en Roger, cambrer. Quin esmorzar, quin descobriment!

TARRAGONA M’ESBORRONA. CINC IMPRESCINDIBLES PER GAUDIR DE LA TARRAGONA POC HABITUAL

Tarragona és famosa per moltes coses bones, com l’herència romana, tenir un port carismàtic (el Serrallo), una catedral que als tontets de fora ens sembla escapçada, una zona alta digne de ser molt passejada, un balcó mediterrani i un reguitzell extra de virtuts que ni cal –de fet, em fa mandra- recopilar. També ho és per algunes coses dolentes, bàsicament la presencia inquietant del complex petroquímic, visible des de nombroses zones o punts d’alçada de la ciutat. Com que això no te remei fins que no canviïn les circumstàncies socioeconòmiques, o sigui, que s’acabi el capitalisme com a forma de ordre social, de moment als tarragonins els toca exigir i lluitar millores i seguretats. Toca aguantar.

Però, sempre hi ha un però, ¡ha! Tarragona té també moltes altres coses bones que no són tan conegudes tot i que aporten moltíssim valor social a la ciutat. Sovint les ciutats són icòniques per el seu centre, però expressen millor a les perifèries  la seva personalitat real. Perifèries que poden ser físiques, com per exemple els barris de Torreforta, Bonavista o Sant Pere i Sant pau, i que també poden ser econòmiques i socials. En totes elles trobem valors i identitats, per suposat també de caràcter gastronòmic. Ves per on, d’això és del que ens agrada parlar.

El bon ambient i bona cuina del CUP VELL.

No es menja el mateix en un bar d’extraradi que en una taberneta turística al centre de la ciutat. I no cal buscar sempre males intencions ni classismes, simplement al turista no li interessa –parlo en general- demanar un plat de tripa, uns calamars en salsa i una amanida de seitons envinagrats. Els propietaris del negoci ho saben, i ells necessiten fer negoci, esclar. Amb això justifico les males practiques, la baixada de qualitat o els enganys? No. Només cal revisar la frase per veure que una cosa no té a veure amb l’altra. En això, punt i final.


Aprofitant un viatge organitzat per Turisme de Tarragona, vem voltar la ciutat enfocant la mirada en aquests establiments de barri, en els mercadillos populars. Així que us porto algunes propostes que a mi em van resultar engrescadores, personals i on US JURO QUE NO ÉS MÀRKETING, ESTIC DIENT AIXÒ EN MAJÚSCULES PERQUE HO VULL CRIDAR: EL MÉS INTERESSANT VAN SER ELS AMOS I TREBALLADORS D’AQUESTS LOCALS. Es que la seva personalitat, professionalitat, retranca en alguns casos i alegría en altres va ser gairebé igual de plaent que els plats i platillos que hi vem menjar.


1. EL BARRI DE TORREFORTA

Situat en un área que abans era zona de cultius i hereva del nom de la torre fortificada que tenia missions de defensa i vigilància –i que encara existeix-, aquest barri va començar a ser edificat cap al 1946, experimentant un creixement exponencial a la dècada dels 60 del segle passat. És un barri humil de carrers tranquils -o així m’ho van semblar a mi-. Afortunadament amb força presencia d’edificacions baixes i cases, i en una d’aquestes cases hi pots trobar el local LA ROSA. Un bar, un restaurant, un temple dels esmorzars.

BAR LA ROSA: CALAMARS EN SALSA I CALLOS DE LLEGENDA
Carrer de l'Ebre, 9, 43006 Tarragona
Tel. 977 55 15 20

Gumersindo i Encarnación van obrir aquest temple de l’esmorzar el 1956. Ja al 1976 en Jesús Andreu, actual propietari, els ajudava sent un pre-adolescent. De casta le viene al galgo. Actualment a la cuina hi ha la Jose(fina) i la Paqui que, és la seva cunyada, juntament amb l’Angelina i la Pili. Cuatre cuineres és  molta tripulació, i demostra la potencia d’aquesta cuina que treballa a tot drap: El bar és gran i està de bot en bot. A sala en Jesús i en Roger, el seu fill, no donen l’abast i sovint alguna de les cuineres passeja plats i copes entre les taules, vestida amb bates i mandilons acolorits (mira la primera foto d’aquesta entrada, je). És un goig aquest bar de terrassa gran i memorable. Un jardí dels esmorzars i dels sentits.

El cartellet de taula reservada amb la Fanta. Es que me lo quiero llevart!

Son famosos els seus callos, es a dir , tripes. Amb molta salsa i sense gens de cap ni pota. Darrerament és moda mesclar el cap, la pota i la tripa. A La Rosa no. Tripa pura, tendre i flexible, sense xoriço ni altres entrebancs afegits. I ens van enamorar els seus calamars en salsa. Una salsa contundent i profunda, de coloratura cardenalícia. Meravella. També vem menjar musclos, ensaladilla, patates … va ser un gran esmorzar de forquilla, cullera i fins i tot un bon café que va venir amb galeteta. En un bar, cafè acompanyat de galeteta: és un detall que diu molt de la intenció de fer les coses bé i cuidar als parroquians.

EL MERCADILLO DEL DISSABTE AL BARRI DE TORREFORTA

Cada dissabte al matí fan també un mercadillo, just a la entrada del mercat fixe, que és petit, la veritat. El mercadillo en canvi es força eixerit i val la pena donar-hi un volt per tastar la fruita i verdura, a bon preu i de temporada. Han caigut les primeres cireres, groses i molsudes com picotes del Jerte però aquestes tenien pal. Dos kilets per cinc euros. No está mal, veritat?

2. EL BARRI DE BONAVISTA, DE BAR EN BAR Y TIRO PORQUE ME TOCA. QUINA BARBARITAT!

Amb l’arribada dels immigrants de la resta de l’estat cap als anys 60, es va començar a aixecar l’actual barri de Bonavista. En aquell moment la zona encara pertanyia al municipi de La Canonja, posteriorment incorporada a Tarragona. És un barri de (molt) alta personalitat, on molts carrers tenen nom de número, com a Manhattan. I amb una quantitat abassegadora de bars de tapes. És un espectacle passejar-hi i veure plenes les terrasses. El seu mercat de diumenge és un dels més grans d’Europa, una festa bulliciosa i popular.

BAR GÓMEZ
Carrer Vuit, 12, 43100 Tarragona
Tel. 606 75 14 77

Fa 37 anys que Cecílio va obrir el bar Gómez, en Manuel és el fill i és qui està ara al capdavant. A la cuina trobem a la seva dona, na Susana, que broda unes braves descomunals. Em sincero amb el Manuel i li dic que són les millors braves que he tastat en els darrers 28 anys. Ell es riu, crec que ho sap que son ben bones, però li agrada que li diguin. Quan li pregunto quins ingredients porta la salsa, somriu i em contesta que m’ho dirà quan arribi amb la pasta i li compri el bar.

La seva carta està enfocada als entrepans i les tapes, amb molta fritura i no gaire guisat. Molt bons els seitons, ben equilibrats de vinagre i també bons els calamars fregits andalusament, gens oliosos, ben tendres, els tornaria a demanar. L’espai és nu i pragmàtic, la terrassa ocupa l’espai d’un carrer peatonal i el cambrer Antonio porta una retranca a sobre que no se la pot aguantar. Quin gran bar.

BAR LUCENA
Carrer Cinc, 52, 43100 Tarragona
Tel. 977 55 10 17

Que siguis conegut per una amanida de seitons en vinagre ja diu molt de tú com a bar, oi? Em sembla una forma de conquerir el món molt encertada i digne d’admirar. Fixa’t en la foto, un platàs d’amanida amb els seitons colocadets per sobre en 360 graus. Si t’agraden les aventures del paladar, demana’t la asadura, es a dir, els menuts del menut. Les tripes, el pulmó, el que gairebé ningú ja demana. Doncs al Lucena el fan!

PARAISO
Carrer Set, 40, 43100 Tarragona
Tel. 977 54 72 89
https://www.barparaiso.com/

El Paraiso es el transatlàntic del barri Bonavista, nascut al 1978 de la ma de Gracia Pedrosa i Francisco Carmona. Actualment amb ampliacions i nou local han assolit una mida important, i donen de halar bé a moltíssima clientela. La foto és del Paraiso II, el nou local.
Curiosament, al Paraiso vam menjar lacón, coses de la galleguitat de la reina del meu cor i de que estàvem avisats de que era de bona qualitat. Bacallà arrebossat, molsut, sucós i ben daurat. Bons cargols i bona fritura general.

EL MERCADILLO DELS DIUMENGES
El mercat a l’aire lliure de Bonavista és el més gran de l’estat, hi ha moltíssimes parades on pots trobar algún petit productor, uns quants venedors de fruita de tros i … també contenidors vinguts de Mercabarna, la veritat. Cal destriar, però si fas una mirada i passejes abans de comprar, l’encertes segur perque hi ha bons preus i molt bona fruita i verdura en quantitat. També hi ha roba i menatge, però no sé que va passar, que no hi vem passejar. Quines coses, oi?



3. EL MERCAT CENTRAL DE TARRAGONA

Sentiments contradictoris: a la estupenda feina en tenir un mercat ben xulo, modernitzat i amb una coberta de fusta que fa molt de goig, amb parades obertes, força activitat i un horari extès que cobreix tots els dies matí i tarda de dilluns a dissabte… hi ha la petita pega de que el centre del mercat, el centre de l’espai, el cor visual de tot, està ocupat per unes rampes mecàniques que comuniquen amb el supermercat de la planta inferior. I no és tant un problema de que hi hagi supermercat, però que el cor físic estigui buit, foradat, enfonsat… em va fer una mica de pena.

HERMINIO PEIXATERÍES AL MERCAT CENTRAL

Dentro Mercado Municipal, Pl. de Corsini, s/n, 43001

Tel. 977 89 79 89

https://www.peixherminio.com/

Una de les parades que fa goig al Mercat Central de Tarragona és aquesta. Porten quaranta anys despatxant peix, així que la toquen. Ens van mostrar l’espineta de una tonyina fresca, la pots veure a la foto superior. Els moderns actuals raquen aquesta carn amb cullera per fer-ne tartar. Però la manera tradicional de cuinar-la és fer espineta amb cargols. Bon peix de la llotja tarragonina, que convé anar a buscar d’hora perque la gent se l’emporta i quan s’acaba, s’ha acabat. Mireu quines sípies i quins lloritos. Crec que m’estic enamorant.



4. UN BON CAFÉ BARISTA I UN ESMORZAR DOLÇ

CASA QUADRAT
de canyelles, 3, 43001 TarragonaTel. 683 22 50 14

David Ballesté i la seva parellaYana (del Kazajstan, són kilòmetres) estan al capdavant d’aquest local on el cafè es broda a les mans baristes de la Yana i on també preparen esmorzars, àpats i sopars. Fan una cuina senzilla i efectiva, on ens va cridar l’atenció la presencia de coques de recapte: en un món on la pizza s’imposa, ens fa feliços trobar el corresponent equivalent nostrat. Bona massa i bones verdures escalivades. La coca de ceba també estava molt bona, però em quedo amb la recapte per motius sentimentals. Atenció al assortiment de vins catalans, amb algunes ampolles de personalitat singular.

En aquest video podeu veure la Yana en acció! >> https://www.youtube.com/shorts/SyL_ha5kwt0

VELVET PASTISSERIA
Av. de Ramón y Cajal, 49, 43005 Tarragona
https://www.velvetmgl.cat/

Fa gairebé set anys que Velvet va obrir al costat del mercat de Tarragona, ara han canviat d’ubicació per tenir més espai a l’obrador i per a atendre més i millor als clients. Al capdavant hi trobem al jove pastisser Marc Garcia, tarragoní de mena que com veieu a la foto ens mostra un pastís de Chartreusse. Si no fas alguna cosa amb Chartreusse, et foten balcó del Mediterrani cap baix. A part d’aquesta crema feta amb el licor, també tenen coques de cirera, que és un altre dolç que cal associar amb les terres del Camp de Tarragona (jo personalment el tinc associadíssim a la Glòria, ganxeta que el broda i en fa senyera constant). 

Molt bon coc, abrioxat, suau, tendre i amb la gràcia de que les cireres són naturals, amb pinyol i tot. Així que els que no us agraden les cireres en almívar, no patiu: aquestes no tenen res a veure. Fan moltíssims New York rolls, que a mí no és el que més m’agrada de la pastisseria, sovint m’embafen. En canvi, el seu praliné pur de pistatxo, que el pots gaudir en un roll d’aquests, també està disponble en format petit croissant. Aquí m’hi trobareu més, la mossegada es menuda però esclatant, aquest praliné de festuc és intens i espectacular.


5. SOPAR AL RESTAURANT CUP VELL. UNA MICA DE TENDÈNCIA TAMPOCO NOS VIENE MAL.
C/ d'en Ventallols, 8, 43003 Tarragona
Tel. 698 32 00 78

Aquest restaurant, és cert, no té res de perifèria. De fet està situat al rovell de l’ou i és un dels locals més ‘de moda’ de la Tarragona actual. D’una informalitat ferotge, amb la cuina vista i una de les taules altes situada just al davant per poder gaudir de la dansa dels cuiners en ple servei. A mi m’encanten aquestes coses de voyeur, les disfruto molt i sempre que puc intento aprofitar.



No tenen carta, treballen amb menú degustació que canvia cada jornada. Segons els que tenen, cuinen i ofereixen als comensals. El que si admeten és que facis una mica més o una mica menys llarg aquest menú, així que en això si que pots adaptar –llògicament també el preu puja una mica o baixa segons si els fas més o menys escurçat-. Alguns plats de la nit van ser el pithivier de colomí, preparació clàssica francesa de colomí cuit dins un cofre de pasta fullada. La porchetta amb espàrrecs blancs i salsa holandesa.

Bons musclos amb aromes thai de lemon grass i coco, interessants porros confitats amb pop. Excel.lents bombes de patata, amb una salsa estil ketxup molt bona, casolana, de dolçor molt controlat i que va convertir aquesta mossegada en la que més recordo de tot el sopar.


https://www.youtube.com/watch?v=6q4O77cGY7c

Disclaimer:
Aquest post ha estat el.laborat amb el material obtingut en un viatge organitzat pel Patronat de Turisme de Tarragona: https://www.tarragonaturisme.cat/es  

LaLópez Café. Tarragona, flat white i capipota

"El cap-i-pota, paraula acceptada per l'idioma gastronòmic espanyol, és un plat català per excel.lència basat en la utilització del cap i la pota de la vaca guisats a la catalana (la inevitable picada) o amb samfaina, fórmula igualment aborigen i per a mi preferible"
L'art de menjar a Catalunya de Manuel Vázquez Montalbán (1977)

LaLópez Café és el nou projecte restaurador dels amics Txaber i Ana (Ana i  Txaber).
És dificil de resumir ja que és un cafè però no només és un cafè. És un local amb pastissos però no només és un local amb pastissos i també hi pots fer un àpat complert però tampoc és un restaurant.

En canvi si t'ho mires per la part del producte el resum surt sòl i ràpid: bon cafè, bons pastissos, bon àpat i chimpúm. I amb un grijit descomunal, un capipota tan bó que secagalaperra.
Ho se perque ens van convidar a visitar-los la setmana passada i la reverberació neuronal de textures gelatinoses i sabors profunds encara em dura. Secagalaperra, it's my point.

Situat dins de la muralla tarragonina (literalment) el local és nu, gairebé despullat. Taules, cadires, la presencia imperial de la cafetera brunyent -curiosament a aquesta li veus el cul, un angle poc habitual per a les cafeteres professionals- i poca cosa més. Paret blanca i pedrosa, terrasseta xula i cafè d'impressió. Cafè amb gotet d'aigua: ets del que la beu abans del cafè per netejar el paladar o ets del que la pren després del cafè per netejar el paladar?

Em vaig demanar un flat white, combinació nascuda a les antípodes oceàniques amb una base de cafè espresso doble cobert amb capa densa de llet muntada amb vapor. Tremendo. Sobre l'origen del nom flat white hi ha diferents teories i explicacions, per cert.

Els pastissos són casolans. Vem tastar el brownie, pastís pla que gairebé no s'aixeca perque el seu propi pes en ingredients humits, greixos i cacao ho impedeixen. Un homenatge a la golafreria. El de la López Café és dens, humit i poderòs. Com ha de se un brownie digne d'anomenar-se'n.

I per al dinar, fan menú (entrant+plat calent+beguda) per 8,5 euros. Entre els primers destaca una burrata de qualitat excepcional (+1 euro de suplement) deliciosament liquida i làctica. Cor cremós que s'espatarra per el plat quan trenques la fina pell contenidora. Brutal.

Bona  ensaladilla, coronada per kalamata i amb cogombrets envinagrats tallats en menuda brunesa a l'interior. S'acompanya amb el que jo en dic 'regañás', però no soc gaire fan ni tampoc dels 'picos', em semblen pans secs i poc amables. La vaig menjar doncs amb el pa de molla alveolada i crosta bruna i cruixent (del Forn Sistaré, Reus)

Hummus molt suau i cremós. Franja de pebre vermell de La Vera per sobre, que sempre suma amb el seu fumat irredent.

Arribem al moll de l'òs quan a taula apareix la sensacional cassoleta de capipota. El mateix Txaber ens dona alguna de les claus per a l'èxit espatarrant:

"la papada al forn tres hores a 150 ºC. Les manetes tres hores bullint cobertes d'aigua amb pebre i llorer, desprès trossejo les papades i desosso les manetes. Faig un sofregit de ceba i all, afegeixo el Pimentón de La Vera i ràpidament cobreixo amb tomàquet ratllat. Quan està ben sofregit, incorporo les carns i un cigrons cuits i apa!" (és una evolució d'aquesta recepta: http://elcocinerofiel.com/2014/12/08/receta-capipota/ )
El resultat és suau, dens, melós i adictiu. Traca i mocador. La veritat, em va costar compartir amb els companys de taula, heh!

Altres plats de bona cuina i senzilla són el pollastre rostit (a la clàssica i a la catalana) servit sense els òssos:

O el pastís de carn picada o hackbraten és plat en format llesca de terrina, textura flonja i ou decoratiu tela de vintage. Li falta la blonda i ja tindriem el pack complert!

Preparacions ben resoltes, bon punt de cocció i sabors ben definits. Son 45 minuts d'autopista, un plis, així que ens hi tornaran a veure i ves per on igual m'hi acosto amb el tàper i aprofito per pillar capipota take-away. Heh!

Molta sort, Ana i Txaber!

(Foto de Martí Sans)

LaLópez Café

via Imperi Romà, 11

Tarragona
https://www.facebook.com/lalopezcafe/

de Menú peix Blau a Tarragona Gastronòmica

Fa uns dies us vaig presentar la ruta de tapes del Peix Blau Tarragona, i em va quedar pendent la segona part on vem poder degustar un llarg menú de 10 plats cuinats per xefs d'alguns dels diferents restaurants que participen a la iniciativa.

El menú el vàrem poder gaudir al emblemàtic restaurant AQ de Tarragona, en una sala per a nosaltres que com a curiositat té un enginyós sistema de politges i equilibris per poder modificar les làmpades de forma que sigui fàcil configurar les taules per al nombre de comensals. És difícil d'explicar, però ho resalto perque dona una bona idea del nivell de detall i modernitat que presenta aquest restaurant. Veieu les mampares de la següent imatge? Poden pujar i baixar suaument per a crear diferents espais i taules.

Vagi per endavant la meva expressa menció a no sonar condescendent desde la muntanyeta pixapí, però sincerament és increïble que Tarragona no comptés amb una associació unificada que muntés propostes potents i coordinades de cara a promocionar la seva gastronomia. En tot cas, per a mi és una alegria doble que per fi estiguin en aquest model i també, per que no dir-ho, que hagi estat un dels blogs convidats a la inauguració d'aquesta etapa.

Vagi com sempre per endavant que ni faig ni pretenc fer crítica gastronòmica, només explico el que vaig menjar i quina sensació en vaig tenir :P.

Xips de Sardina, (Manolo, Serrallo)
Chips de sardina.
Una paperina de sardines cruixents que ja havíem pogut tastar en format tapa. Amb la inevitable salsa romesco. Una bona i contundent manera de fer un aperitiu blau!!

Iogurt de mató de Fonteta amb anxova de l'Escala amb taronja i festucs. (20 à la Rambla)
Yogurt de mató Fonteta con anchoa de la Escala con naranja y pistachos
Un dels meus dos favorits de la llista. Sublim combinació de dolçor cítric, salaor blava de l'anxova i un iogurt untuós i suau. Brutal.

Trifàsic de tonyina: pa de romesco amb confitura d'escalivada i ventresca de tonyina. (L'Onada)
Trifásico de atún: pan de romesco con confitura de escalivada y ventresca de atún
Un plat  contundent on hi va haver disparitat d'opinions entre els assistens sobre el punt de cocció de la ventresca. Alguna va quedar poc cuita, però jo vaig tenir sort i la que em va tocar estava perfecte. El pa el.laborat per el mateix restaurant era bó, però m'esperava encara més gust de romesco!!

Tàrtar de seitons i anxova amb pebrot verd. (AQ Restaurant)
Tartar de boquerones y anchoa con pimiento verde
Un petit mos deliciós, on el pebrot verd fa de fons i li va que 'ni pintat' (pun intended) a un tartar de peix blau absolutament untuós i ple de sabor. Fantàstic.

Ceviche de verat amb maraujà i coriandre.  (Auriga)
Ceviche de caballa con maracuyá y cilantro 
Refrescant ceviche, com no podia ser de cap altra manera, oi? Jo no soc molt amant del cilantre però el cert és que al ceviche se li posa cilantre en origen tot i que en aquest cas jo el vaig trobar un pel dominant sobre la resta d'ingredients.

Coca negra de bonítol en escabetx suau de soja i saltejat de okra i salicornia. (Taller de cuina)
Coca negra de bonito en escabeche suave de soja y salteado de okra y salicornia 
Haig de comfessar que no puc amb la okra. Amb aquesta textura babosa interior que em supera, vaig gaudir de la resta del plat i em va fer molta gràcia poder menjar salicornia, la veritat.

Sorell escabetxat amb verdures i maduixes. (Auriga)
Jurel escabechado con verduras y fresas. 
Per motius logístics (6 cuiners, una cuina...) no vem poder gaudir de la maduixa en el plat. Una llàstima perque realment m'hagués agradat poder contrastar la dolçor àcida de la mateixa amb l'escabetx del sorell.

Arròs de sardina amb suc d'espines i verdures de mar. (20 à la Rambla)
Arroz de sardina con jugo de espinas y verduras del mar
On hi hagi un arrós ben fet, que se quite tó lo demás! En lo personal parlo es clar. I això em ve de familia ja que tinc un pare que més que català sembla nascut al delta del Me-kong, je. En tot cas, ja podeu imaginar per la foto: sabor, sabor i més sabor. Em va encantar.

 Maduixes amb gelat de llimona i alfàbrega.  (AQ Restaurant)
Fresas con helado de limón y albahaca.
Una sopa feta amb l'aigua que suen les maduixes quan les talles i les poses amb sucre, amb una bola de gelat casolà de llimona. Fantàstic per desengreixar. L'alfàbrega personalment no la vaig notar.

Royal de plàtan i brioix amb gelat de coco  (Taller de cuina)
Royal de plátano y brioix con helado de coco.
Una presència impactant per a un postre compler: refrescant, dolç i amb xocolata. heh!


Vull destacar finalment la dificultat que ha de suposar tenir 6 equips de cuina diferents treballant plegats en unes instal.lacions que a quasi tots els són al.lienes. Tot i això, va quedar clara la voluntat dels cuiners de lluir-se i preparar plats saborosos amb el peix blau. Altra cosa són les preferències personals de cadascú que en el meu cas està clar per quins dels plats es van decantar.

Però va ser un fantàstic menú tarragoní, ple de sabor i omega 3 a tutti colori que em va permetre fer un tastet de la gastronomia de Tarragona i sobre tot em va donar l'alegria de veure com enmig del contexte tan fotut que vivim, hi ha gent amb empenta i ganes de sortir endavant plegats.
Gràcies per la invitació Tarragona!! :)

de Peix Blau i la Tarragona Gastronòmica

Un és esclau de la seva joventut, tots sabem que les eufòries jovenívoles perduren en els racons de la memòria i sovint guanyen en bellesa i lluentor com si el pas del temps els fes una criança que ni la millor bota de roure americà.

Per això mentre baixàvem (primera llicència pixapins) la AP-7 enfilant cap a la nostra cita amb la Tarragona  gastronòmica, vem cantar a cor que vols Imperial Tàrraco. Aquells xicots del Terrat ens van tatuar a la neurona la melodia Ye-Yé Tarraconensis.

A la reina del meu cor i al yours truly ens va convidar molt amablement la nounascuda Agrupació Tarragona Gastronòmica (ARCS del Serrallo + Part Alta + Tarraco Gust ) i ho van fer amb el motiu de la posada en marxa de les Jornades del Peix Blau.

La cita començava al mariner Barri del Serrallo, que jo assimilo a la nostra Barceloneta i espero que ningú s'enfadi per el paralelisme: la Barceloneta és el meu barri preferit per anar a jalar unes tapes, sense anar més lluny.
Amb la por del aparcament impossible vem deixar el cotxe a uns quants carrers (segona llicència pixapins, no feia cap falta) i vam afrontar la primera alegria del matí: la trobada prèvia amb la Glòria, la Marta i la Nani per a escalfar motors de cara a la Ruta del Peix Blau.

Va ser poca estona, perque de seguida va començar el moviment un cop ens vem reunir amb els altres blogs convidats: Txaber Allué, JuanaTrujillo i GastronomiayCia. Ens esperàven tres stages amb tres tapes a cada ubicació i cerveseta (Inèdit, que Damm patrocina les jornades del Peix Blau de Tarragona) i un sol fantàstic que m'ha posat una mica més moreno del meu tó agitanaet.

A la primera aturada, a la Plaça Sant Magí els restaurants del Serrallo ens van oferir respectivament un Capritx de sardina (Manolo), un verat marinat (L'Onada) i una barqueta de seitons (Cal Joan).
El capritx era una paperina amb sardines arrebossades i cruixents amb salsa romesco i allioli. Alerta perque allà ens vem assabentar que la primera constància escrita del mític romesco prové del crític de La Vanguardia Angel Muro en un dinar a una casa del Serrallo i és per això que aquest barri es considera el lloc on va neixer el romesco. Que per cert nosaltres tractem com una salsa i els tarragonins consideren 'una preparació' com podria ser l'escabetx per exemple. Ells fan romesco de... conill, pollastre, peix,... el que sigui. Per a ells l'element principal és el romesco.

 

Com es pot veure a la foto, la barqueta era sucosa, saborosa i espectacular. Una cuina directa d'alló que s'anomena producte. Sensacional. Les tres tapes eren bones, però el cert és la barqueta em va marcar el matí :)

Tot seguit en Julio, el nostre guia, ens va portar per el camí no precisament-més-recte per a que poguèssim admirar diferents punts interessants de la ciutat. Vem poder veure l'antiga porta del celler Muller (proveïdors durant dècades del vi que feien servir en grans quantitats -cal suposar que en piadosa tasca ecumènica- al Vaticà fins al pontificat de Juan XXIII. O l'edifici en reformes de l'antiga factoria de Chartreuse, aquest licor monacal que també suposem que tenia una piadosa finalitat com a elixir de vida. També vem tenir la corresponent racció de visita romana, inevitable (afortunadament)

I el mercat provisional (al fons podeu veure la façana del que estan remodelant) que un cop es desmunti està previst que sigui instal.lat en algun pais de l'Àfrica subsahariana on pugui continuar fent feina.

Vem arribar finalment a la espectacular Rambla on el segon stage ens va deparar una hamburguesa de verat (Cocvla), una pomada d'anxoves amb pa d'olives (El Terrat) i un deliciós llom de sardina marinada amb bergamota, escalivada a la brasa i citrics (20 a la Rambla).

Entre el segon i tercer stage vem anar a 'tocar ferro', es a dir, ens vem acostar a la gran barana de ferro que culmina la preciosa rambla tarragonina i que fa d'extraordinari mirador al Mediterrani. Val, es cert, soc un burro per no haver vingut abans a veure aquesta meravella. Me la emporto gravadeta a la retina.

I a les papil.les gustatives m'emporto el uànderful ravioli de cansalada ibérica i sardina en escabetx (AQ Restaurant) que ens esperava tot just abans de la visita a la catedral (que per cert està escapçada!!). En aquest tercer stage també vem poder degustar una broqueta de verat adobat amb cervesa i curri i arrebosat amb panko (Auriga) i un seitó en salsa ponzu amb ceviche de verdures i escuma de tamarindo (Taller de Cuina)

D'aqui ens vem dirigir a tastar un menú de 10 plats que ens oferien els diferents xefs tot cuinat al AQ Restaurant, ho vem fer tot passant per devant d'aquesta curiosa catedral escapçada... però això queda per a una segona part. No us sembla?

Per suposat agraeixo la invitació a Tarragona Gastronòmica i els hi desitjo moltes més iniciatives com aquesta del peix blau, de fet ja van comentar alguna coseta de que també en preparen una dedicada al .... romesco!! hehehe.

de Tarraco essencial a Barcino i tiro porque me toca

Imagineu-vos la situació:

Un blogger que se les dona de iconoclasta i lliurepostejador és convidat a un sopar promocional per a la difusió de la cultura gastronòmica tarragonina. Que la cultura gastronòmica tarragonina necessita difusió em sembla que genera un consens general.
Que jo estic deixant de ser iconoclasta... és bastant probable/possible. A los hechos me remito, señoría.

El que ens queda intacte, són les ganes de gaudir escribint entrades al blog i de fer-ho lliurement. De fet hauria d'estar donant la xapa amb lo maco del sopar tarragoní trasplantat d'ahir a la nit i en canvi us explico les meves cabòries de metablogger preocupat per el seu melic.

Deixem-ho doncs clar: el sopar va ser brutal. Fino filipino i em jugaria un pèsol a que fins i tot un de Reus s'aixecaria de la cadira per aplaudir als seus veins de la Imperial Tarraco.
I es que els ambaixadors triats eren de categoria: el restaurant AQ dirigit per Quintín Quinsac i amb els fogons a les ordres de Ana Ruiz.

A més em va servir per a coneixer l'interior del restaurant Santa, on Paco Guzmán que no només és cuiner sino que també és blogger (al loro: http://santarestaurant.wordpress.com/) va cedir els fogons en retorn de la visita que ell va fer al AQ fa uns dies.

El motiu de tot plegat va ser com us deia donar a coneixer la gastronomia de Tarragona, o com a mínim una part de la mateixa al cap i casal. Segons em van explicar ells mateixos, alguns restauradors de la zona volen despertar una consciència i una certa sensació de estimar-se més a ells mateixos.


Ahir vaig tenir el plaer de coneixer un grapat de restauradors que formen part del grup Tarragona es essència (http://www.tarragonaessencia.cat/el_colectiu.php) I fins i tot amb el president del grup em va tocar compartir taula: Carlos Llobet del restaurant Arcs. Altres 'agraciats' amb la meva companyia van ser Xesco Bueno (al pobre es que li toco en quasi tots els saraos, hehehe), Philippe Regol i una parella encantadora que eren els productors de l'arrós 'Lo nostre' (http://www.lonostrearros.com/).

Com que vaig tenir un petit problema de memòria amb la càmera (que em vaig oblidar la tarja de memòria, vull dir. Problema meu no de la càmera < guiño privado y particular hehehe) he demanat a P. Regol si em deixava manllevar les seves fotos per a il.lustrar el sopar. Sincerament, els plats són tan espectaculars que no us podia deixar sense la visió dels mateixos. Gràcies per les fotos, Philippe :)

Primer vem començar amb un ostrot gigantiàsic saborós amb granizat de gin-tònic. Que us he de dir a la enorme quantitat de vosaltres que sou aficionadíssims al gin-tònic.
Després va venir un ravioli de gamba a l'allet (amb l'allet escalivat, tremendo) i un tartar de sardina i seitó sobre una salsa de pebrot verd.

Presentación de diapositivas: AQ - Diapositivas

Amb el festival ja en marxa, vem continuar un ravioli de 'panceta' farcit de bacallà amb una sopa de salsa romesco, molt suau i boníssima per a gaudir-ne a cullerades plenes. Encara que no quedi prou 'xic'.
Un arrós de la varietat 'marisma' - que per cert ens van obsequiar amb un kilo per a cadascú i que penso fer complit homenatge a casa!! Gràcies!!

I ja per anar acavant un tartar de tonyina amanit amb un escabetx molt suau de balsàmic, un  coulant fet de botifarra dels Casals i patata. Amb un rovell d'ou liquid a dins i pop 'a feira' per sobre -amb pimentón de la Vera, heh-.
I finalment un postre deliciós de gelatina de menta, crema de llimona i un granisat de Chartreuse: el que vindria sent una Chartreuse-pirinha.

En definitiva, que el patronat de turisme va venir, Tarragona essència va veure i finalment AQ va convencer.

I com un Juli Cesar triomfant suposo que van marxar molt contents de la feina feta. Perque per la meva banda ja us puc dir que han posat Tarragona més en el meu mapa gastronòmic particular. Que no era molt complicat perque com la majoria de pixapins que conec, més aviat mirem cap al nord que cap al sud en aquestes coses (sort que seeeeeempre ens quedarà Vinarós, eh massitos :-P )

I com a bonus track, aquest arrós de la varietat marisma, totalment desconegut per a mi que segons ens van explicar els productors és ideal per a fer arrós caldós. També en fan de bomba i de carnaroli (ideal per a l'arròs sec i risotto respectivament) però diria que aquest marisma és una joieta de la corona.
De moment li donarem canya amb un caldòs!! Endavant les atxes!!