de Secret de Vainilla

Aquest és probablement el post més egocèntric que (de moment) he teclejat aquí - i n'hi ha uns quants, per alguna raó és un blog personal, heh!-.
Suposo que esdevenir un personatge de novel.la no està al cim de la piràmide dels objectius vitals (ja sabeu, lo típic de plantar un nen, escriure un arbre i tenir un llibre) però és divertidíssim anar-te llegint a un llibre.
Tot i que la veritat és que les coses bones estan clavades (clavadíssimes) i les dolentes son totes inventades (inventadíssimes), es clar.

La novel.la és 'Sal de vainilla', d'Ada Parellada. I la descripció que ha donat l'autora y sin embargo amiga és com per a comprar-se un peluco de oro i portar més cadenes que el vuitanter M.A. Barracus.

(foto cortesía de Maida Borràs, gràcies guapa per avisar!)


Així que no em queda alternativa i torno a recomanar aquesta novel.la fresca i gastroadictiva (ja ho vaig fer aquí). Per suposat us deixo amb uns minuts musicals, de fet, els únics minuts musicals que conec que poden il.lustrar aquesta entrada... Me, Myself and I:

de pintxos i música. Astrid i Pol.

A 'Mi blog de pintxos' estan de concurs. Alguns ja sabeu que jo personalment no hi soc gaire afeccionat als concursos de blogs on has de acomplir una serie de requeriments que sovint inclouen posar un link al blog en qüestió i similars. De fet no hi participo.
Però com que la amfitriona (vaja, la Astrid) em cau de puta mare, molt humilment li vull donar un cop de ma en el seu concurso pintxero i per això us poso el link a la convocatoria, justament clicant en la següent imatge.

I si de pas algú descobreix un blog que és referent en el seu 'sector' doncs millor que millor.
Es clar que si us hi voleu presentar heu d'afinar: aquests dies justament l'Astrid està exercint de jurat al VI Campionat d'Euskadi de Pintxos Saboreala.
Ja veieu, nivellàs.

Au doncs, i així ja hem fet el post paradoxal de la setmana.
I tan panchos, oiga.

I com a Bonus Track, 

Si sou del Vallés o esteu per la zona de Sabadell aquest proper dijous us podeu apropar a veure en Pol Cruells, cantautor al que ja hem tingut el plaer de sentir en directe i que a més de fer passar una bona estona al seu públic és el marit de la Gemma cuinera de casa. ;-P

I aquí teniu un video del concert que vem gaudir in person i al costat de una emocionada Gemma a la UES de Sabadell:

Ah si, el concert és a la Sala Estruch, dijous 6 d'Octubre a les 21.30h Preu de la entrada 5€
Mes info AQUÍ.

de visita blocaire a Valira (1a part)

La visita blocaire d'ahir a Valira va estar tan plena d'informació, detalls, dades i transparència (fins i tot tenim el cost de producció i marges de certs productes) que bé es mereix una entrada llarga i complerta. Als qui us interessi una mica el món dels èstris de cuina segur que trobareu alguna dada, algun detall que no coneixieu. Més que una crònica de la visita, he intentat fer un recull de totes les dades interessants que ens han donat durant la mateixa.

Per això la entrada porta el segell de


En aquesta ocasió la tripulació blocaire estava formada per (a mesura que es publiquin cròniques anirè enllaçant a les mateixes):

Tiritinyam(crònica)
Sabores de colores
Fem un mos (crònica)
Delicies del rebost (crònica)
Cocinillas online
El cocinero Fiel
Cuinetes
No tot son postres (ganxeta1) (crònica)
Pa de nous (ganxeta2) (crònica)
Mai diguis mai (ganxeta3)
Rosa Maria -que encara no te blog però està a punt de caure- hehe.
I jo mateix, es clar.

Gràcies a les ganxetes que han muntat també la logística del dinar i la visita a la Capsa Gaudí de Reus. Unes joies les ganxetes!!
Farem aquest primer post i un posterior amb dades concretes sobre les paelles i planxes d'alumini.



Avui a la visita a les instal.lacions de Valira m'he endut la meva llibreta Moleskine, regal dels 'papàs' i un dels meus pocs objectes que catalogaria com a gafapasta power concept.

I menys mal que ho he fet, perque l'Eric -a la sazón Director General de la mateixa- ens ha fet un veritable bombardeig de dades sobre els estris de cuina. Sobretot paelles, planxes i woks. Tinc notes a cascoporro!

Ara la tinc aquí al costat (a la Moleskine) i repasso les notes per mirar de fer-vos un resum.
Si aconsegueixo que sigui la meitat d'educativa que la xerrada del matí serà un bon post.

Piloterisme? Podrà pensar algú... home és el Director General. Quí no vol estar a bones amb herrDirektor?Però no es aixó.
Preguntats els blocaires companys de visita tots hem coincidit que hem aprés, ens hem divertit, hem tornat a aprendre i tot plegat amb la llengua fora.

Perque l'Eric ens ha fet marxar per la fàbrica a ritme de desfilada de la legión, a 'tres el mil', com a blocaires-marines. Jo crec que molt afortunadament, ja sabem per alguna de les trobades anteriors com de lenta pot ser la movilització dels grups nombrosos.
Avui hem fet marca per a les olimpiades blocaires.

Com que alguns no arribaran al final, deixeu-me posar aquí els agraiments a tot el personal de Valira per la seva atenció i per obrir-nos amb tanta transparència les seves instal.lacions.
Una empresa catalana que és una lider a gran part d'Europa, a mi m'ha sorprés molt gratament.


Part primera.
Dime de que eres y te diré para qué sirves.

De paelles, olles i cassoles n'hi ha bàsicament de quatre materials bàsics. Cadascún dels quals té unes característiques que el fan més adeqüat per a un tipus o altre de cocció.

Coure:
Grandíssim poder conductor tèrmic, té el gran inconvenient de que l'òxid de coure és molt tòxic i esdevé quasi més important netejar bé l'estri abans de coure que no pas netejar-lo un cop fet servir.
A banda, és un material molt pesat i que al respondre amb molta rapidesa a l'aplicació de calor s'utilitza pràcticament només en cuina professional.


Inox
Aquesta aleació de ferro amb niquel és un mal conductor tèrmic, però en canvi té la gran avantatge de que no s'oxida. Però la seva mala resposta conductora l'elimina com a candidat a fer paelles, planxes, woks i similars... deixant que sigui pràcticament un candidat únic a cassons, olles i cassoles.
Es a dir, estris per a coccions que no necessiten d'una potencia calorífica important, o dit d'una altra manera: poca reacció de maillard i molta cocció en liquid.


Alumini
L'alumini és un conductor vuit vegades més eficient que l'Inox, pesa poc i és fàcil de transformar (fon a 600 graus i es pot injectar en motllos).
I aleshores quin és el seu inconvenient? Que es fatal com a antiadherent, tot s'hi enganxa. Per això s'ha de tractar amb antiadherents que podran ser de tipus teflò o ceràmic.

Però la seva alta conducció permet crear paelles i planxes que són capaces de subministrar de forma molt eficien energia calorífica als bistecs i demés material fungible. I com us dic, es pot 'injectar' en motllos.

Més endavant, en el següent post us parlo de la seva maleabilitat, indeformabilitat i de com ara per ara... són els reis del fregit, planxat, grillat i saltejat. Amb algunes dades molt curioses que vem aprendre ahir durant la visita. No és per fer propaganada, que una mica sí, però us el recomano vivament (ja està quasi acabat ;-P)

Ferro colat
Les cassoles de ferro colat són fatals conduint calor, en canvi són boníssimes mantenint-lo (de fet és la mateixa cosa: si et costa guanyar temperatura per a escalfar tot el teu volumt també et costarà molt perdre aquesta mateixa temperatura).

No són bones per a buscar un control fí de temperatura que permeti jugar amb una cocció inicial 'daurant' la peça i quasi sempre es fan servir en cassoles destinades a fer estofats, suquets, etc.
Hi ha molt poques paelles i molta cassola de ferro colat.

I per acabar aquesta primera part, deixeu-me que esmenti que també hem parlat una bona estona sobre el món de la carmanyola de qualitat, els habits alimentaris dels treballadors i estudiants i sobre l'aposta de Valira per la gama Nomad.
Unes carmanyoles d'alta qualitat a les que incorporen butadé i fibra de vidre per a que siguin molt resistens i durables. Les tapes, curiosament i per a que siguin més amables per a manipular, són de polipropilè amb junta de silicona.

Us poso el video il.lustratiu de la resistència de l'invent, la carmanyola va quedar totalment operativa al acabar.

¿Puede ud. hacer esto con su taper de los chinos?

I finalment, abans del video per a ego-veuren's les cares als blocaires, una foto del wok i la carmanyola amb que ens van obsequiar a tots els assistents per part de Valira. Ningú s'ho esperava i va ser una cirereta fantàstica a una visita molt complerta i sobretot molt educativa. A la cuina els estris també són importants.



Part segona.
Dime con quien vas y te diré como eres.

Ens veiem a la segona part!!
(la segona part la podeu trobar > AQUÍ)

de Really True Veritable Internet Spirit amb betes i clicks

L'Anna és una noia que és simpatiquíssima i a part en sap un tou d'això del 2.0.
Sempre que entro al seu blog betes i clicks aprenc coses noves que van com a minim desde curioses fins a algunes de molt pràctiques.
I de vegades fins i tot les he aplicat a la meva vida digital.

I amb aquest esperit tan genuí d'internet que la caracteritza (comparteix, difón, somriu i socialitza) estrena un curs GRATUIT per a totes les persones que vulguin començar un blog.

Ah, que molts dels que passeu per aquí ja teniu un blog? No passa res perque he preguntat i l'Anna ens assegura que alguna cosa nova i interessant també hi trobarem els veteranus!!

Però també em consta que alguns dels que passeu per aquí ho trobaran d'allò més interessant.... O NO? Eh estimado progenito? :D

La mare de la criatura explica millor que ningú de que va la cosa A LA SEVA ENTRADA. Però aquest breu resum us ha de servir per copsar l'esperit de la cosa.

El curs és OBERT a tothom que li interessi i TOTALMENT GRATUÏT. Només cal que segueixis els articles que anirem publicant a partir de dilluns que ve, 4 de juliol i fins a final de mes, cada dilluns, dimecres i divendres.

Si hi passeu encuriosits, us recomano que feu una volteta per el barri.
Ja veureu com hi trobeu coses boniques (potser no tant aquells que li tenen mania al 2.0 de la xarxa social, algun dels quals anonimeja per aquí hahahaha)

No se exactament com es posa un d'empeus per aplaudir amb les orelles en aquest agitat món de les xarxes i els internets.

Però us asseguro que quan em trobo iniciatives com aquesta (o com la d'en Martí compartint tot un any d'aprenentatge de forma altruista...) se me pone gallina de piel.
Es clar que si algú es fixa en que l'afortunada guanyadora de la memoria impresa del Martí és l'Anna... li pot semblar tot una mica endogàmic! hehehe.
El random és així, senyors!!!

Això sí, de cara a l'estiu i gràcies a betes i clicks... a alguns sen's ha girat feina!!!!

decuina & Valira (Episode 2) > El sorteig!!

Un cop vem arribar a un entente cordiale sobre el centre de cocció Candela, la gent de Valira em va comentar si podriem trobar la manera de fer que els lectors del blog també es poguèssin beneficiar de rebre algun dels seus productes.
A mi sempre m'ha agradat treure als nens de San idlefonso a treballar de tant en tant!!...



I em van proposar els següents premis per als que hi volgueu participar (si les condicions us agraden, es clar).
Edito per a evitar confusions: el preu és indicatiu del valor a la seva tendaonline, no pas que ningú hagi de pagar absolutament res, es clar. És un sorteig.





Tots els estris pertanyen a la sèrie AIRE INDUCTION, una gama de productes que com el seu nom indica són aptes per a inducció i que tenen aquestes característiques generals que podeu consultar a la seva pàgina web:

- Tecnología TAI (Technology Advanced Induction) que garantiza un contacto perfecto y duradero del ensamblaje entre el cuerpo en fundido de aluminio (difusor de calor) y la base en acero (que capta las ondas de inducción).
- Fundición de aluminio garantía de indeformabilidad.
- Para todo tipo de cocinas incluyendo inducción.
- 3 capas antiadherentes: mayor resistencia al rayado y a la corrosión.
- Reducción de su peso respecto a otras sartenes de fundición.
- Gran repartición del calor para una cocción uniforme y más sabrosa de los alimentos.
- Garantiza una base siempre llana para reducir la necesidad de aceites y grasas, lo cual favorece la cocina sana.

Com que els spots si són xul.los sempre és millor, doncs per a que aquest us sigui interessant he cercat un video que ens posi calentets als locos de la cuina.
I aquí en teniu un (aquesta veu em sona!....) sobre la fabricació d'aquestes paelles.

Com a dada curiosa, la fàbrica la tenen a Reus. Aixo no és pas curiós per sé, però preguntats al respecte, em van comentar que el gruix de la producció la fan a Reus i no externalitzen la fabricació a l'orient per mantenir standards de qualitat i per compromís de proximitat amb el territori.

I de nou preguntats per mi al respecte, em van comentar que estan oberts a visites previament concertades de blocaires a les seves instal.lacions. Així que ja sabeu, si teniu ganes de veure com fabriquen olles, paelles i creperes... cap a Reus falta gent!!




Condicions per a participar en el sorteig:

1. Deixar un comentari en aquesta entrada confirmant que hi voleu participar.

2. Fer-se amic de la pàgina de Facebook de Valira i/o follower del twitter de Valira (Valira_es). I... ja està. Ni receptes, ni logos penjats als vostres blogs, ni promeses d'amor etern sota l'aurora boreal.

Una de les coses que els vaig demanar per a posar en marxa el sorteig precisament va ser que ningú hagués de publicar res de publicitat sobre el mateix al seu blog respectiu (obviament tampoc és que descualifiqui al que ho faci). Ja se que a la empresa que posa els productes, li interessa que els blocaires promocionin el seus logos per poder participar, però a mi això no m'agrada. Em sembla una abús de poder i un abús de la bona voluntat dels bloggers en general, que emportats per la seva passió i positivisme li fan el caldo gros a aquestes empreses.
Es clar que es només la meva opinió i per això no participo en aquests tipus de concurs. Molt menys doncs, en podia organitzar un.

I ademés, el fet de fer-se follower o Facebookero és 'reversible'.
Per tant, queda a la vostra voluntat i a la seva traça continuar comptant amb la vostra fidelitat 2.0 en el futur.

No puc més que agrair a l'equip de Valira la seva complicitat i comprensió al respecte. No m'han posat cap problema i per això els estic agraït. No sóc gaire bó negociant, me vengo abajo muy fácil hehehe.

Periode d'inscripció al sorteig: desde el 17/05/2011 al 1/6/2011

Aquí us deixo els links cap a la pàgina de Facebook i Twitter per a que només hagueu de seguir-los. Recordeu: comentari aquí i seguiment al Facebook i/o twitter.
Atenció, els premiats hauran de complir aquest darrer requisit, encara que més endavant no ho vulguin continuar fent. Si no el compleixen... tornarem a sortejar. #elqueavisa...






PD: 100% Opcional>
Si algú es vol fer també seguidor del Facebook de decuina.net: http://www.facebook.com/pages/decuinanet/145633392122470
I el twitter de decuina.net: http://twitter.com/decuina

de CUINA (revista: reportatge blogaires)

Aquest número de Maig de la revista CUINA han dedicat un interessant reportatge sobre el món gastroblocaire a casa nostra. L'autor és en Francesc Castro, que agosaradament va voler compartir unes xerrades amb diferents blocaires entre els que afortunadament m'hi trobo.
M'ho vaig passar pipa conversant amb aquest periodista de raça.


Fem-ho explícit: sortir al CUINA és per a mi un honor i goig absolut, que poc haguès imaginat fa quatre anys quan vaig començar a passejar per aquest barri.

I despatxat el xupa-pollisme, parlem del reportatge.


Al CUINA han fet un retrat ampli del que per a molts significa tenir un blog. Ha parlat amb blocaires joves i brillants, o amb altres més experimentats en el gènere periodístic. Cuiners amb blog, ex-blocaires i en general blocaires de tota mena i pelatge. Alguns els coneixia i a altres els he descobert tot just ara llegint... perfecte. No?

En general no puc més que estar d'acord amb la imatge que transmet el reportatge del nostre petit univers. Com vem parlar el dia de la xerrada amb el Francesc, és impossible reflectir tota la diversistat d'aproximacions i enfocs dels diferents blocaires.
Cadascú té una forma de viure la vida, i per tant, una forma de fer i entendre el seu blog.

El blocaire és per definició, independent i lliure. Com a mínim la gran majoria.
Ens trobem, compartim, gaudim i formem part d'un tot per agregació. No estem gaire organitzats i en essència sóm individus que funcionem de forma autònoma.
Cal no oblidar-ho perque sino alguns dels que s'acostin a fer una mirada al nostre món podrien pensar que som una mena de club organitzat on tots cerquem el mateix i remem en una mateixa direcció. Nideconya.

Dins el reportatge hi ha temps per a tot, per a lloar alguns dels aspectes que indubtablement adornen aquest mitjà de comunicació personal, explicar algunes de les raons que a tots ens han portat a escriure o llegir blocs...


També n'hi ha per resaltar aspectes que per una part són criticables (sovint ens manca debat i intercanvi positiu de parers) i per altra banda reflecteixen un dels punts que més m'agrada de tota aquesta moguda: estem aquí per a divertir-nos i compartir.
L'ambient és en general molt positiu.


I altres posen el dit a la nafra sobre alguns dels aspectes més preocupants del futur del moviment blocaire, tot i que el tò és sota el meu paladar un pel massa dramàtic: alguns van cap aquí però n'hi ha molts que no hi van!
(nota mental: a veure quan faig el sempre posposat post sobre els concursos als blogs... )

Jo he de discrepar en que la credibilitat disminueixi per el fet d'acceptar o no un sopar o un producte. Pt fer-ho o no, depen molt del blog. És una discusió recurrent que s'escapa del motiu d'aquesta entrada, però com a mínim quedi escrita la meva petita objecció :)

En tot cas,vull expressar l'agraiment a la revista per haver-nos dedicat aquesta mirada.
I a en Francesc per l'aproximació que n'ha fet. Desconec si normalment els periodistes dediquen sempre tant de temps a documentar-se i parlar amb els interessats. Crec que alguns sí, que la majoria voldrien i no poden i que alguns podrien i no volen.

I ja posats a calzón quitado, aquesta ha estat una mirada que trobo absolutament merescuda -parlo sobre el col.lectiu blocaire- i fins i tot m'atreviria a suggerir que tardana: n'hi ha que fa anys que estan teclejant i fent una feina fantàstica!!

PD:
M'ha costat arribar a tenir el reportatge, als dos punts de venda del meu poble d'extraradi ja no els hi quedàven exemplars. Gràcies a la Xaro que m'ha enviat el reportatge escanejat, com ja t'he dit per mail: eres una mujé mú digna de admirá! ;-)

Venim del post,
venim del sud,
del pc endins
del Mac enllà.

I teclejem per postejar
i postejem per teclejar.

d'arròs negre de comiat.

Va per tu, Santi.

Llista d'entrades controlades by the moment (48 entrades de blog):

http://currycurryquetepillo.blogspot.com/2011/02/crujientes-de-verduras.html
http://elsfogonsdelabordeta.wordpress.com/2011/02/18/crema-de-patata-i-bacalla-amb-tofona/
http://blogs.cuina.cat/lacuinadecasa/2011/02/19/pa-vi-i-mores-amb-gelat-de-mel-i-sorbet-de-moreS/
http://paambtomaquet-marylou.blogspot.com/2011/02/arros-lemperadriu-la-manera-den-santi.html
http://delicies.blogspot.com/2011/02/homenatge-santi-santamaria.html
http://blogs.cuina.cat/olletadeverdures/2011/02/19/un-homenatge-cuinat-a-santi-santamaria/
http://cuinagenerosa.blogspot.com/2011/02/ravioli-de-gambes-amb-oli-de-ceps.html
http://petitacuina.blogspot.com/2011/02/crema-de-patata-bacalla-i-tofona.html
http://margot-cosasdelavida.blogspot.com/2011/02/homenaje-santi-santamaria.html
http://manurosicuina.blogspot.com/2011/02/in-memoriam-santi-santamaria.html
http://destapantcassoles.blogspot.com/2011/02/tomaquets-pera-farcits-de-cuscus-santi.html
http://eltallerdecuina.blogspot.com/2011/02/timbal-de-broquil-amb-verat-i-salsa.html
http://comgatigosdisfrutaalacuina.blogspot.com/2011/02/cuinem-per-santi-santamaria-brandada-de.html
http://bonprofitbcn.blogspot.com/2011/02/terrina-de-pimientos-al-estragon-santi.html
http://femunmos.blogspot.com/2011/02/besuc-escabetxat.html
http://cuinantacanet.blogspot.com/2011/02/pollo-la-demi-deuil-de-pobre-de-santi.html
http://www.lql.cat/2011/02/favetes-ofegades-amb-mistela-in.html
http://kekoctelera.blogspot.com/2011/02/recepta-homenatge-santi-santamaria.html
http://invitadoinvierno.blogspot.com/2011/02/bunuelos-de-morcilla-de-santi.html
http://instagr.am/p/BtMuM/
http://savourbcn.wordpress.com/2011/02/19/receta-homenaje-a-santi-santamaria-arroz-con-conejo/
http://www.lacocinadeaficionado.com/2011/02/huevos-al-plato-con-guisantes-y.html
http://www.cocina.es/blogs/conloscincosentidos/2011/02/19/homenaje-a-santi-santamaria-tripas-de-bacalao-con-butifarra-negra-y-salchichas/
http://tastatasta.blogspot.com/2011/02/adeu-santi-santamaria.html
http://lasrecetasdemarichuylasmias.blogspot.com/2011/02/terrina-de-pimientos-al-estragon.html
http://www.directoalpaladar.com/recetas-de-ensaladas/tomates-pera-rellenos-de-cous-cous-receta-de-santi-santamaria
http://debuencomeryalgomas.blogspot.com/2011/02/tomates-pera-rellenos-de-cuscushomenaje.html
http://elpucheretedemari.blogspot.com/2011/02/tomates-peras-rellenos-de-cuscus-de.html
http://www.llepadits.com/2011/02/homenatge-a-santi-santamaria-verdures-primaverals/
http://elcocinerofiel.com/2011/02/19/tomates-rellenos-de-cuscus-y-mato-de-santi/
http://ysigoenlacocina.blogspot.com/2011/02/jarrete-de-ternera-en-homenjaje-santi.html
http://cocinabetulo.blogspot.com/2011/02/terrina-de-pimientos-al-estragon-de.html
http://losdeseosdelpaladar.blogspot.com/2011/02/homenaje-santi-santamaria-crema-de.html
http://lesreceptesdelmiquel.blogspot.com/2011/02/tomates-pera-rellenos-de-cuscus.html
http://enrocalacuina.blogspot.com/2011/02/vieires-amb-esparrecs-i-llonganissa.html
http://www.cocinaparaemancipados.com/2011/02/pollo-con-escalonias-y-terrina-de.html
http://crijoarmael.blogspot.com/2011/02/t.html
http://enrocalacuina.blogspot.com/2011/02/vieires-amb-esparrecs-i-llonganissa.html
http://comacasa-res.blogspot.com/2011/02/homenatge-santi-santamaria.html
http://cuinetesicosetes.blogspot.com/2011/02/pan-negro-y-queso-blanco-dep-santi.html
http://lacuinadesonfe.blogspot.com/2011/02/homenatge-santi-santamaria.html
http://lacuinadangels.blogspot.com/2011/02/en-record-den-santi.html
http://tiritinyam.blogspot.com/2011/02/magret-de-pato-rossini-by-santi.html
http://catacuina.blogspot.com/2011/02/peus-de-porc-amb-llenegues.html
http://www.ilovetapas.com/2011/02/receta-de-tomates-rellenos-de-cuscus-homenaje-a-santi-santamaria/

http://viscalacuina.blogspot.com/2011/02/cloisses-amb-verdures-la-vinagreta.html

http://comacasa-res.blogspot.com/2011/02/homenatge-santi-santamaria.html

http://www.cuinaperllaminers.com/2011/02/llaminadura-de-xocolata-i-taronja.html

de blocus legio regia campanyae (I)

Gràcies Manel.

Que quedi clar, el primer és donar les gràcies per el generòs esforç de muntar la sortida, cercar els motius i complicitats, organitzar i coordinar. Gràcies Manel.

Un cop deixat clar el que ha de quedar clar, començem amb les bogeríes i les cròniques històricament inexactes de la realitat.

Dies Saturni V Frebuarius MMXI

Crònica de l'historiador Anfibius Blocarius Màximus, escriba de la segona legió blocaire de l'imperi dels sentits.

Com sempre que l'exèrcit inicia una nova campanya per a major glòria de l'imperi, una extranya excitació tensa recorre les tropes just abans de la batalla. Disposat a tot, el legionari blocaire s'adreça cap al punt de trobada per a començar les hostilitats.

El dia comença fred, però hem sacrificat a l'altar de la dehesa de la boira un bon cafè amb llet i una madalena. Esperem la seva clemència i que Helios - deu del sol- guii les nostres passes. Així serà.

Reunits al parking d'armes, el clic-clic de les càmeres esmolades es confòn amb els crits d'ànim dels blocaires.

La regia legió, per a demostrar la superioritat tècnica i tàctica divideix el seu front en dues seccions per a practicar la tàctica 'la envolvente'.

Mentre una primera cohort ataca les mermelades d'El Rebost de l'Empordanet sota les ordres del general Manu i la centuriona Rosita, un segón grup practiquem 'la envolvente' rodejant les instal.lacions de Mas Alba on produexien els seus fantàstics formatges.

Prima batalla cova forensis máxima.

La formatgeria de Mas Alba és una instal.lació situada a la part baixa del mateix mas, que fa també les funcions d'allotjament rural. Rural sí, antiquat no: la llet arriba directament desde els estables on viuen les cabres, situat a uns 300 metres. De forma que el cicle de la llet pateix la mínima manipulació i el mínim contacte amb l'aire.

A les mateixes instal.lacions, mentre contemplem una remesa de formatges reposant un cop acabada la fase de quall, en Martí -un dels tres germans que gestionen Mas Alba i el responsable de la producció de formatges- ens explica que el quall es fa sempre entre les temperatures de 22º a 32º.

Hi ha diversos tipus de quall, desde el quall vegetal fet amb herbacol (una mena de carxofa silvestre), fins al quall bacterià (de llarg el més lent i per tant el més arriscat) passant per el quall animal (fet al extracte d'enzims del quart estòmac dels cabrits).

Per a que us feu una idea, el formatge més fresc i que quallen amb bacteris triga unes 36h en quallar i reposar. En canvi el formatge cremòs que ells fabriquen el cuallen amb herbacol i el procès triga només 13-14 hores.

Els formatges un cop quallats són passats per 'la lira' i premsats. En funció del tipus de maduració que se li vulgui donar es premsen més o menys i es granulen amb la lira també de forma diferent.

Si volem un formatge cremós tipus torta, amb la lira ho treballen fins que queda un tamany de gra com una faba. En canvi, si volem fer un formatge tipus clàssic manxego (el de Mas Alba s'anomena 'Terròs') el gra ha de quedar del tamany de l'arròs.

Una cosa curiosa que funciona al revés de com jo havia imaginat és que un cop està treballada la massa, s'ha de premsar i com més temps ha de madurar el formatge, menys xerigot (menys aigua, en definitiva) ha de tenir. El xerigot dona un tóc amargant amb el temps. Per això en formatges de maduració llarga cal que n'hi hagi el menys possible. Els formatges així els premsen a 8 vegades més presió que els frescos per extreure'n tota la humitat possible.

Un cop el formatge està premsat baixa a la cova per a fer la seva maduració. La cova és totalment natural i està situada fora del mateix mas. Té els seus propis ferments de manera que acaba donant un gust particular als formatges que s'hi maduren.

Un cop visitada la cova, és el moment de coneixer a les cabres que produeixen la llet per a fer aquests deliciosos formatges. Les cabres viuen a uns 300 metres del mas en unes instal.lacions força grans a ull d'aquest humil escriba urbanium extraradii.

Les cabres són totes de color negre, de la raça murciano-granadina. No és la més productiva en quantitat de lleto però dona molta qualitat de la mateixa.

El que em sorpren al arribar és el sistema de classificació de les mateixes en collars de colors segons l'estat civil de la cabra: soltera, embarassada i mare recent.

Els cabrits van i venen sense por de les persones i les cabres em resulten uns animals curiosos i encuriosits: en comptes de fugir com habitualment fan les ovelles (inserte aquí su chiste verde al respecto), s'acosten per mirar-te d'aprop!!

Les cabres no seràn l'animal més inteligent de la terra, però són capaçes d'aprendre certes rutines, així que ja saben que si volen menjar gra del bó han de passar per la sala de munyir. Allà els espera un sistema on un cop fiquen el cap per menjar, ja no poden sortir fins que en Llorenç, l'altre germà -que fa de pastor- les allibera un cop la maquinaria les ha munyit.

Quan s'hi posen els dos germans, triguen unes tres hores en fer el proces complert. Són 250 cabres que de mitjana donen 1,4 litres/dia de llet cadascuna. Parlem de mitjana ja que quan acaben de neixer els cabrits cada mare pot fer fins a 2,5 litres. Aquesta quantitat baixa paulatinament amb el temps i en total cada cabra dona llet uns 7 mesos a l'any.

Per això tenen aquest sistema de regulació per colors: per assegurar que tenen llet durant els dotze mesos de l'any.

Alimenten les seves cabres amb producció propia de palla i cereals. Tenen una aposta en aquest sentit ja que els cabrits mamen de les mares en comptes d'alimentar-se de llet en pols tal i com es fa a moltes explotacions més intensives. 'Perden' un 20% de la producció de llet però guanyen en qualitat dels cabrits (entre altres coses, és més dificil que es posin malalts).

Ara aquest escriba es pren un descans, que no vol tenir el síndrome del escriba-carpiano de tant escriure sobre el papirum. Fins aquí us he explicat la primera part de l'excursió i alguns petits fragments de video.

A la propera la batalla de les mermelades, el dinar, el celler Espelt,...

Potser hem guanyat una batalla, però encara tenim una guerra per disputar!!

Next chapter:

deixeu-me fer un doble homenatge

Igual que el millor que li pot passar a un croissant és que lo unten con mantequilla el millor que li pot passar a un blocaire és coneixer un altre blocaire.

D'aquestes connexions, quasi sempre en surt energia positiva.

De la mateixa manera que les connexions sinàptiques entre les neurones són la clau de l'eficacia de la nostra ment, les connexions entre blocaires són la clau de volta que permeten que entre tots anem construint un ambient maco i enriquidor.

Dins de les connexions que he establert en aquests quasi quatre anys de decuina avui tinc un doble motiu per a fer un homenatge i per a estar content.
En Martí -aquest jove tot terreny ple de talent- ha estrenat aquesta setmana el seu projecte personal de web fotogràfica. I en Xesco i en Pantxeta -també coneguts per ser els mestres que cuinen al blog gastromimix- es van convertir en blocaires mediàtics amb una entrevista al programa de l'Àngels Barceló (Hora 25, a la Cadena SER).

Per això avui els destaco i homenatjo. No són els únics que han fet mèrits.

Vosaltres ho sabeu i jo també. Però a veure qui és el guapo que es capaç de dir que aquest trio no s'ho mereix!!

Projecte fotogràfic d'en Martí Sans (i aquí el seu bloc de cuina)

A part de les seves fotos algunes de les quals són realment espectaculars i preciosistes, en Martí també hi ha inclos un bloc on anuncia que té la intenció de fer entrades amb un contingut 'tècnic' sobre la fotografia. Es a dir, que a part de gaudir com a garrells amb les fotos en aquesta web aprendrem cosetes per a fer millor les nostres pròpies fotos. Homenatge? Es mereix un petit monument digital aquest paio!!

Audio de l'entrevista dels Gastromimix.

Del duet fantàstic poca cosa fa falta afegir al mateix audio, en aquesta entrevista els podem trobar en la seva vessant bibliòfila, potser de la cara més personal i íntima del seu poliedric perfil blocaire.
I com sempre, l'Àngels Barceló fent molt bé la seva feina.

Martí, Xesco, Dani... sou collonuts i em sento orgullòs de compartir bits, bytes i somriures amb vosaltres.

de somriures blocaires sense cables

Nota: Aquellos que nos visiteis y seais castellanoparlantes disponeis de un traductor situado en la parte superior del menú de la derecha :)

Aquest dimecres vaig tenir la sort de compartir un sopar amb blocaires. Els que heu pogut asistir a un sopar amb blocaires ja sabeu que sempre hi regna alegria, bon humor i ganes de gaudir de la vetllada. Per això avui divendres en torno a tenir un altre.

'Live long and prosper' sí. Però sobre tot 'live' rodejat de bona gent.

L'event estava organitzat per Braun i l'agència Bloguzz.
A l'Elisa (a.k.a. Coco), la persona que em va contactar i convidar li agraeixo especialment el detall, m'ho vaig passar molt bé amb l'ambient distès.
I per a la resta de persones de Braun només tinc paraules d'agraiment, perque ens van fer sentir molt bé, còmodes i atesos. Chapeau.

Dels blocaires (més endavant està la llista completa) que us en puc dir... molts ja els coneixeu: els gastroblocaires acostumem a ser gent divertida i simpàtica. O sigui, persones de vida!

Braun ha muntat una campanya per a promocionar el seu producte Minipimer sense cables.
I dins d'aquesta campanya van muntar aquest sopar.
Celebrat a un principal preciós situat al Passeig de Gràcia num. 32 (no s'hi posen per poc, ja ho veieu...).
L'espai es diu the glass room i està pensat per a celebrar-hi events particulars i sopars especials.

Un pis preciós amb sostres altíssims, finestrals enormes i vistes de privilegi.

Durant el sopar, ens van presentar una campanya dissenyada la gent de marketing, sempre pensant aquests caparrons de marketing!! el Girl's night in.

The first in the front! Girls?
Escolti això és una campanya pensada i destinada a noies...
quan ho vaig saber, vaig pensar inmediatament que algú havia comès un terrible error amb mi.


Però no!
Resulta que sabien perfectament que jo no soc una noia. De fet també saben perfectament que en Txaber tampoc no és una noia i també el van convidar.

La llista de blocaires assistents va ser aquesta:

- Malalua

- El Cocinero Fiel

- Cocina para emancipados

- A mí me gusta comer

- Cocina de Sara

- Sabores de Colores

- decuina.net

- El món de la cuina

- Elena en su salsa

- In the Mood for Food

- Bon Profit

- Sucre i Vainilla

- Pà amb tomàquet

- La Quinta del Luculus

Si ets noia optes a guanyar un sopar per a vuit amigues. L'equip de Braun venen a cuinar i servir-te a casa teva.

Si ets noi, per alguna misteriosa raó no tens opció a participar en aquest concurs.

Un grup de xicots fins, finíssims i ben educats com sóm nosaltres!!

Cal crear un grup de facebook, explicar perqué et mereixes el sopar i aconseguir que els teus amics de la xarxa social et votin massivament. Si estàs entre els 20 més votats de cada setmana un jurat escull els grups afortunats per a rebre el premi.

La info complerta en aquesta pàgina de Facebook

El sopar també va servir per a veure la nova minipimer en acció, i també per a que ens expliquèssin que la minipimer és un invent català.

Moment de auto-molòn nacional,autonòmic,ciudadano del mundo (táchese lo que proceda). Alerta.

Desenvolupat fa 50 anys per un inventor de casa nostra. Un visionari que volia facilitar l'arribada a les cases del que fins aleshores només existia a nivell industrial: la batidora.
Li va posar mini (per motius evidents) i pimer perque era l'acrònim de la seva empresa (ens van donar el nom, però la meva moleskine està molt poc treballadora darrerament).
Posteriorment Braun va comprar l'empresa, i també posteriorment, Procter&Gamble va comprar Braun.
Ja us avanço que en uns anys Xina comprarà Procter&Gamble.


Del menú, el que més em va agradar va ser el mojito versionat amb llimona i sifó que ens van preparar al arribar.
Us poso la recepta filmadeta en video per a que veieu la machine en acció, que no es digui que no faig els deures marketinians. Heh!

I de postre ens van grabar en video donant la opinió sobre la campanya i el sopar. On jo vaig expresar en llenguatge diplomàtic que això de que als nens no i a les nenes... pues no pué ser. Al cap i a la fí, soc dels que penso que la cuina és per a tothom i de fet sóc practicant d'aquesta filosofia.

Gràcies a tots i totes els que em veu fer passar una vetllada agradable!!

de primus inter paris

Quan fa uns anys vaig començar a arreplegar paraules per al bloc, ni en els meus somnis gastroeròtics més humits podia imaginar el que amb el pas dels bytes i les adeseeles ha acabat succeint.

Per definició, fora dels àmbits professionals, l'amor desmesurat per 'el comercio y el bebercio' esdevenia una activitat quasi individual que poques vegades creixia més enllà de la familia o un grup reduit d'amics.
Es veritat que sempre hem tingut llibres, i que també hi ha clubs gastronòmics on la gent s'ha trobat per parlar de la jalamenta. Però la gran majoria dels simples mortals, amb prou feines assolia una petita xarxa d'amistats interessada i si tenia sort i pessetes (ostia, la peseta) podia anar a restaurants on la cuina era hermètica com una reunió druídica.

Solo para iniciados, Gracias.

Per sort, vivim a la era Echelon i paguem un preu molt car (no ens enganyem, la quantitat de dades que hi tenim posades a la xarxa equival a una exploració rectal de la nostra identitat).l Però també tenim avantatges, la xarxa ens ha permés als matats de la vida establir relacions fantàstiques i meravelloses amb un seguit de gent que comparteix afició per els fogons. I arribant més ennllà, ens ha permés establir contacte amb professionals de la cuina.

Gent que són tan humans com tú i com jo però que en saben. En saben de debó. Els envejaria si no fos que la seva natura generosa i esperit positiu fa que part dels seus coneixements acavin passant cap a tú per pura òsmosi comunicativa.
No cal envejar, només cal compartir i aprendre.

Ara bé, aquestes amistats són perilloses. Per que es clar, un és xerraire de mena i de tant xerrar va deixant anar 'perles' groses com frases lapidaries de Salvamé (con acento en la é). I aleshores els que en saben entren en acció i la suau òsmosi de coneixement cul.linari esdevè un ZASCA carinyòs que cal acceptar amb gratitud.

Cas#1:
Ahir mateix per el facebook, la Francesca m'explicava que el socarrat no és simplement arros cremat per estar al fons calent de la paella. El socarrat autèntic, el bó, el que es busca, és una caramelització de la glassa i l'arròs que dona com a resultat aquesta capa que tant agrada a alguns, com el meu pare.

Cas#2:
Avui mateix, en el post anterior jo alegrement escalivaba pebrots en el meu forn de casa fins que el Xesco m'ha fet saber que escalivar només es pot escalivar si es fa la cocció sobre foc o brases. Així que lo meu són verdures al forn. Que escolta, estàn boníssimes però no són escalivades.

Zasca i zasca. Primer per la dreta i després per l'esquerra.Pim i pam.

I que voleu que us digui, jo tant content i agraït. Per que aquests cuiners no pontifiquen ni criquen, es comuniquen i de forma natural, ensenyen.

Aleshores, són o no són Mestres en Xesco i la Francesca? Eh?

d'aquest mateix matí!! Fresquíssimes!!

Avui sopar al restaurant La Riereta amb en Xesco, en Panxineta, en Francesc i en Serjo. L'objectiu? doncs conspirar, llògicament. Xerrar, riure, sopar i tornar a riure.
La Riereta és un restaurant senzill situat al costat de la Rambla del Rabal. D'un tracte realment exquisit i on serveixen mitjes raccions a preus ajustats. No trobareu cap plat revolucionari i alhora gaudireu de uns resultats més que adeqüats.

A destacar la seva brandada amb mermelada de tomàquet que m'ha agradat moltíssim, i les patates riereta amb cansalada i oli picant també destacables. Si que picaven les cabrones!
En canvi l'arrós es pot millorar ja que l'he trobat un punt passat i pujat de sal.
La botifarra del perol amb seques que han demanat en Panxineta i en Francesc han estat sens dubte millor elecció que la meva.
No fotos today, amb les presses no portava la càmera.

En Xesco ens ha obsequiat amb una bossa plena de productes dels horts del seu restaurant. Esberginies, tomàquets de diverses classes, pebrots, cogombres... i unes mongetetes verdes acabades de collir avui mateix que prometen més que un polític en campanya.



Per cert, oi que aquestes verdures mereixen un homenatge?

Com que no les podem compartir via digital entre tots, i el que m'agradaria és que tots poguèssim participar una mica de la festa que ens ha regalat en Xesco... us proposo i demano que m'ajudeu a homenatjar les verdures ultra-fresques i al seu conreador. Us ve de gust proposar alguna idea o recepta sobre com les puc cuinar?

NYAM I GRÀCIES, XESCO!

de galtes digitals

No es tracta pas de competir amb quí la té més grossa -la calculadora de visites-.
Tampoc es tracta de contemplar-se al mirall digital per lluir figureta -no tenim gaire figura que lluir nosaltres-.
I finalment no es qüestió de necessitar estímuls externs per a ser feliç amb la feina feta -tot i que d'això sí que en necessitem de tant en tant-.

Es tracta de ser agraït.

I el que sí que passa, el que sí que m'ha emocionat, el que sí que m'ha fet il.lusió és que el blog de Club de cuines (TV3) s'hagi enrecordat de decuina.net per a recomanar-ho als seus lectors. I el seu resum ...en realitat sembla justament la llista dels objectius que m'agradaría assolir amb el bloc.

Em van pujar els colors, ho reconec. Ahir les meves galtes digitals èren vermelles i vaig anar tot el dia amb aquest somriure sota el nas....

d'entrevista

Doncs sí amics, resulta que a la Mar, en Calamar i a la Gemma els hi han fet una entrevista al Tàpies Variades de Catalunya Radio. Com ja els hi he dit als respectius blocs, són uns cracks i l'entrevista és massa curta.

Si jo fós en Pere Tàpies muntaría una entrevista més sucosa i em posaría a dieta. Però no soc en Pere Tàpies.

La Gemma ha penjat l'audio a internet: Aquí


Una salutació.