del millor tweet del 2013!! (i arròs de tòfona per celebrar-lo)

Entre altres coses com la felicitat d'estar amb qui estimo aquests reis m'han portat el millor tweet de l'any (que passa, els del futbol diuen que hi ha un partit del segle cada X setmanes, doncs jo faig un tweet de l'any ja a dia 6 i per al proper ja ens anirem trobant...)

Un tweet on està implicat l'astronauta Chris Hadfield, Comandant de la actual misió de la NASA a la Estació Espacial Internacional. El Capità Kirk de la nau estelar Enterprise (William Shatner, iniciador de la conversa), el gran George Takei (Mr Zulu a Star Trek i autèntic catxondo mental que segueixo amb devoció a les xarxes socials. Fixeu-vos en el seu comentari sobre no portar l'uniforme vermell que és el que portàven tots els que morien a Star Trek. JUAS!). Un esment al mític Spock (Leonar Nimoy) i fins i tot acaba apareixent el mismissim Buzz Aldrin (segon home en trepitjar la lluna darrere Neil Amstrong).
 

Al loro, és un dialeg real que es va produir a twitter. Onanismo sci-fi momentum:

Kirk: -Estàs piulant tweets desde l'espai?

Chris H: -Sí, òrbita standard, Capità. I detectem signes de vida a la superficie
Cris H: -Amb George Takei (Mr. Zulu) postejant amb nosaltres, el que necessitem es a Leonard Nimoy (Spock) i ja tindrem un equip d'emisió complert!
Zulu: -Accedeixo a ser transportat a la superficie sempre i quan no hagi de portar l'uniforme vermell.
Buzz Aldrin: -Neil (Amstrong) i jo hauriem twittejat desde la Lluna si haguèssim pogut. Però preferirè fer-ho desde Mart al 2040.

Aquest dialeg tan i tan friky que semble  (però no ho és) inventat per la ment d'un malalt de la ciència i la ciència ficció es mereix un acompanyament sideral.

Arròs amb tòfona per començar l'any.

Ingredients:

200 grs d'arròs bomba
200 grs de tòfona (aestium) que t'han regalat per el Nadal.
150 grs de nou pelada
Dues cebes grans
Un porro
Una dent d'all
Una mica de suc de tòfona
100 grs de mantega
100 ml de xeres sec
Brou clar de pollastre i verdures
Sal, pebre

Procediment:

En una cassola, sofregim lentament la ceba tallada molt fina i també els alls, amb la mantega. Podem escollir entre deixar-la només transparent o fer-la agafar una mica de color. Jo vaig optar per caramelitzar una mica ja que penso que combina molt bé amb la tòfona. Quan ja quasi està posem també el porro tallat.

Desglassem amb el xerès i ho deixem reduir. Posem les nous molt i molt picades, un 30% de la tòfona tallada també petita com el tamany dels grans d'arròs i ja tenim la base. Afegim l'arròs i li donem unes voltetes per a que agafi gustet. Anirem incorporant el brou de mica en mica amb la tècnica del risotto.

Quan ja està cuit, afegim més mantega i acabem amb la tòfona ratllada per sobre. Servir ben cremòs!

d'arròs de trompetes de la mort, faves i botifarrons

Avui una recepta, que és una píndola de periodicitat mínima setmanal que ens recomana el Doctor #melopideelcuerpo i que em permet anar guardant les menjes que més han satisfet la meva ànima. Bé, i la meva panxa, només cal mirar-me.

Aquest arrós és una variació que vaig aprendre del mestre i amic Xesco Bueno. La seva proposta era un arrós de botifarrons, botifarres, cansalades i espàrrecs. Com veieu, un arrosito de régimen.

Arrós de botifarró, faves i trompetes de la mort

Ingredients:

200 grs de trompetes de la mort
Un botifarró de ceba (jo no en tenia, vaig fer servir un botifarró d'arrós)
Un bon grapat de faves com més menudes i tendres millor. Ja cuites.
125 grs de cansalada viada
Dues cebes tendres mitjanes
80 grs d'arrós bomba per persona (i una racció extra o dos, per repetir!)
El doble de volum d'arrós  i una mica més de brou de pollastre
Sal, oli, pebre


Procediment:

Començem tallant la cansalada ben petita i daurant-la a la paella. Aixó ens farà sortir el greix de la mateixa que quedarà una mica daurada i escarransida. La reservem.

En el greix de la cansalada sobregirem una mica les trompetes de la mort també picadetes, que tot seguit infusionarem en el brou per a que deixin anar tot el seu gust potent al mateix.

Amb el greix que ens queda a la paella, sofregim la ceba fins que estigui dauradeta i també la afegim al brou (si anem curts de greix, podem fer trampa i afegir una mica d'oli d'oliva).

En el brou que ja tenim amb les trompetes infusionant i la ceba incorporada, hi posem el botifarró uns minuts (tot a foc suau). L'objectiu és que el gust del botifarró s'incorpori al brou de forma que al coure l'arrós també abosrveixi una part d'aquest aroma tan particular. El deixem cinc o deu minuts i el retirem. Reservem, no el llençem.

Finalment hem obtingut un brou amb els bolets, la ceba i el botifarró. En una cassola posem greix, saltem les faves i quan ja estan cuites hi afegim el botifarró tallat a troços. Aquí posem l'arrós i el saltem fins que estigui anacarat. 
En aquest moment hi afegim el brou que si us fixeu és tant el brou com el sofregit. Doble i una mica més de brou que d'arrós, cinc mins a foc fort i onze minuts més al forn a 180 graus per a una cocció homogènia. Si us agrada una mica més fet, li doneu tretze minuts de forn.


Al final hem d'obtenir un arrós fet però sec, que s'ha begut tot el brou i alhora a quedat ben 'sueltu' (per a això és imprescindible no remenar-lo durant la cocció per a que no deixi anar els midons)

d'arròs de pollastre fiu-fiu (l'arròs, no el pollastre)

Aquesta és una mini-proposta que no preten ser un arròs de dia de festa. No ho és.

Però sí que em va satisfer molt el resultat quan el vaig cuinar en menys de 30 minuts el passat dimarts, ja que tenia un pollastre sencer i no sabia exàctament que fer amb ell i tenia clar que no volia passar-m'hi gaire estona ni tenir el forn molta estona encès (la crisi, la calor, les presses,... ja sabeu).

Total, que el vaig desossar, partir, fraccionar i deconstruir que és la manera en que el pollastre cou més ràpid. I en comptes de ceba? porro que és igualment saboròs i en canvi es fa en molts pocs minuts a la paella. Brou de pollastre que ja tenia en brick i per donar el sabor... meitat de pimentón de la Vera i meitat de 'sazonador para pollo a l'ast' dels que ja són una barreja preparada. O sigui, ho podria vendre com un arròs minimalista... però la veritat és que simplement és un arròs fàcil i ràpid (i bó).


Arròs de pollastre fiu-fiu.


Ingredients:

Un pollastre.
Dos alls porros
Got i mig d'arrós bomba o similar
Tres gots i mig de brou de pollastre
Una cullerada de pimentón de la Vera
Una cullerada de barreja per a pollastre a l'ast
Oli d'oliva per sofregit el porro i daurar el pollastre

Procediment:

Un arròs en tres moviments :)


Moviment 1:


Desossem el pollastre i el tallem en daus grans (val les aletes les vaig congelar perque desossar les aletes em feia mandra i de fet trobo que no val la pena). 


Moviment 2:


Possem el pollastre a una paella amb oli i el daurem. Quan està daurat hi afegim el porro tallat petit i a foc mig el fem fins que està translucid. En aquest moment afegim les espècies (pimentón i a l'ast). Dues voltetes i ja tenim una base de sabor.


Moviment 3:


Hi posem l'arrós, que remenen i anacarem just abans d'afegir el doble (i una mica més) de volum de brou que d'arrós. Al forn a coure 16 mins a 200 graus.

I ça c'est tout! Salut! :)

d'arròs amb pop i gambes. Arròs 'de visita'

Aquest cap de setmana hem tingut visites de familia galega i extremenya, i quan s'esdevé l'afortunada avinentesa sempre apareixen dos reptes igualment interessants: tornar a carregra a la RAM les dades i dates d'esdeveniments i edificis de la nostra Barcelona (Cicerone's effect) i preparar un plat de benvinguda que estigui a l'alçada de la estima que ens mereixen els nostres  convidats (Cocinillas Syndrom).

De fet i  calzón quitao són tres reptes, perque haig d'esmentar aquell puntet de ordenació i recolliment extra que se li ha de posar al pis. Que al món hi ha dues classes de persones: els que tenen sempre la llar en ordre de estricte revista de tinent instructor dels marines i/o de fotógraf d'interiorisme i els que no. Nosaltres pertanyem als del segón tipus, net sí però de postaleta no. O sigui, del gènere humà.

Tornant a la cuina, la meva intenció inicial era fer un arrós de pop amb algues, tot aprofitant un paquet d'alga ulva lactuca que ens va regalar el fantàstic Lluis Tiritinyam. Però vaig fer un tast el dia anterior i he vist que aquesta alga concreta és més aviat de sabor suau i més adequada per a amanides o similars. Per alguna raó se l'anomena 'enciam de mar'. O com a mínim això em va semblar a mí al tastar-la!

Així que vaig canviar les algues per una base de porro i pebrot verd, i el resultat no sé si és millor o pitjor perque no puc comparar. El que sí que se és que va sortir boníssim i 'sec' com ha de ser (jo abans del curs amb el mestre sempre acostumbrava a fer arròs cremós que trobo que té menys risc). A continuació la recepta.

Arròs de pop i gambes.


Ingredients:

400 grs de pota de pop cuit.
400 grs de gamba crua pelada
100 grs d'arrós bomba per persona (i sempre afegir una racció extra, heh!)
Dos porros
Una ceba
Tres dents d'all
Dos pebrots verds
Pebre vermell de la Vera
Sal, oli i pebre
El brou de coure el pop, (o fumet, brou suau de pollastre o aigua)


Procediment:

Començem coent el pop com hem explicat altres vegades, que de fet la única cosa que fa falta és una mica de paciència i anar provant fins que està tendre però no desfet. A partir d'aquí ja tenim la carn de pop al seu punt i un brou de potència superior per a coure l'arrós. Fins i tot jo m'estimo més fer una barreja d'aquest brou amb aigua per a rebaixar-lo una mica.


Tallem el pop molt petit, ideal de la mida del gra d'arrós.  i reservem.


En una paella prepararem el sofregit tot posant l'oli i la ceba tallada petita en brunoise, quan està al nostre gust (jo no acostumo a caramelitzar-la per als arrossos) afegim el porro també tallat petit perque aquest es fa de seguida i els alls picadets petits. Uns tres o quatre minuts i els tenim fets.
Afegim una cullerada petita i mitja de pebre vermell de la vera i salpebrem. Perqué el pebre vermell? Que no us agrada el pulpo a feira? Doncs això mateix!! :)


Incorporem el pop picadet, unes voltestes i ja tenim preparat el sofregit.


A partir d'aquí, el procediment habitual d'arrós sec. Es a dir, sofregit calent i afegim l'arrós mesurant bé el volum del mateix. Li donem unes voltes a foc fort i aleshores 2,5 volums de brou per cada volum d'arrós.
10 minuts a foc a tope i acabem en el forn a 200 graus els altres 7 o 8 minuts. 
Al final ha de quedar cuit, 'suelto' i 'sec'.

El detall de posar l'allioli final com a complement també és opcional, tot i que a mi l'allioli amb el pop m'encanta.


 

d'arròs de conill amb trompetes de la mort, recepta pas a pas.

 
No us vull exagerar, però com a mínim feia vint quinquenis que em venia de gust fer un arròs de conill i no havia trobat mai el moment. Quan no era un nap era una col, i que sino era un tomba i sino era un gira. El tema és que passàven els segles i no tenia l'arròs de conill. Fins que fa una setmaneta i fora de planning em vaig comprar un conill, un paquet d'arrós bomba i vaig pescar del bagul dels tresors un pot de trompetes de la mort amb pedigrí.

I aquesta és la seva recepta, aquesta és la seva història.
Arròs de conill amb trompetes de la mort.

Opcional: mig gotet de vi ranci abans d'anacarar l'arròs.

Aquí hi posem el brou suau de pollastre (i sobre tot l'aigua d'hidratar les trompetes de la mort, que és nectar de los dioses). Rectifiquem de sal i courem l'arròs uns 16 minuts i un parell més de repós.

Ingredients:


Un conill tallat a trossos
Dos porros
Dos pebrots verds
Tres dents d'all
Un pot de trompetes de la mort deshidratades
Sal, oli, pebre
Un bon grapat de farigola
Arròs bomba
2,5 vegades de brou suau de pollastre que la quantitat d'arròs.

de tàper: arrós amb txistorra i pebrot

El tàper d'avui, un arrós sec (i lleugerament grenyal) amb txistorra, un dels meus 'embotits' preferits.


Arrós de txistorra i pebrot


Ingredients:

Una tasseta d'arrós per persona
Un pam i mig de txistorra per persona (m'encanta donar la quantitat per pams!!)
Un pebrot verd (els meus eren lamullos, aquests hibrids d'origen francés)
Una dent d'all per persona
Dues tassetes d'arrós de brou molt suau per persona (també es pot fer amb aigua)
Una culleradeta de pebre vermell de la Vera
Mig gotet de vi blanc
Sal, oli, pebre.




Procediment:

Piquem el pebrot molt finet, tant com poguem. Per aconseguir que els trossos tinguin la mida del arrós i també perque així anirà més ràpid -cosa molt important si cuines de matinada la teva carmanyola-.
El posem en una cassola o paella amb oli i el sofregim amb foc mig per a que no es cremi. S'ha d'estovar i caramelitzar lleugerament per a que tingui gustet.

Tallem la txistorra en llesques fines i els alls també picadíssims en trocets petits. Quan el pebrot quasi està afegim el vi blanc i l'evaporem. Quan torna a estar sec afegim l'all i el pebre vermell i li donem dues voltes -amb compte que no es cremi!-


Finalment afegim la txistorra laminada i ja tenim preparada la base. Aquí hi afegim l'arrós i el anacarem durant dos o tres minuts i aleshores afegim el brou calent. Com que és un arrós sec, dues vegades i mitja la quantitat d'arrós i rectifiquem de sal i pebre.


Ara es tracta d'esperar entre 15 a 18 mins en funció de la varietat d'arrós, la potència de foc i demés variables intangibles del cosmos. A mi m'agrada deixar-lo grenyal (al dente, en diuen alguns. Però al dente és per la pasta) i així al migdia aguanta molt bé dins el tàper.


Personalment hi poso un troç de txistorra passat per la planxa a sobre, perque així puc gaudir de la textura única d'aquest embotit, que llógicament es perd mentre cedeix el seu sabor a l'arrós durant la cocció.

Bon profit i salut!!

d'arròs del perol, quicir del tàper.

Quan una recepta no té més història, es prou bona com per a que estigui al recull però no té més història les introduccions al blog es fan realment senzilles o es fan realment complicades?
Encara no ho he decidit. Mentre ho faig, us deixo la recepta.

Arròs de perol i verdures.


Ingredients:


Una botifarra de perol
Un gran pebrot vermell
Un pebrot verd
Un carbassó
Un porro
Dues tasses d'arròs bomba
quatre tasses i mitja de brou blanc de pollastre (poden ser cinc)
Sal, oli, pebre.

Procediment:


Tallem tots els elements a la mida dels grans d'arrós, tot manllevant la idea del mestre Xesco, de forma que a cada cullerada ens portarem a la boca tots els elements integrats.


A la cassola, posem oli i sofregim suaument el pebrot, el carbassó i el porro (en aquest ordre, que el primer triga més). Quan ja ho tenim 'potxat' (!) i ben confitadet afegim els dauets mini de botifarra del perol i li donem quatre voltes. 
És el moment d'afegir l'arrós, anacarar-lo una mica i tot seguir afegir el brou ben calent: li fem una volta per barrejar i ja no el toquem més. Així no deixa anar el midó i per tant ens quedarà suelto al final de la cocció.
Es deixa refredar i al tàper.

Nota: A mi em va quedar una mica de brou al final de la cocció, tres cullerades. Que no és cap drama si el menjes al moment però que si el portes al tàper -com és el meu cas- fa que després estigui un pelèeeeeeet inflat. És un matís, però millor ajustar perfectament el brou i així encara el gaudirem més. Necesita mejorar sr. starbase!! :)

de (soprenents?) rovellons de desembre (níscalos)

Per a mentalitats poc avesades a la recolecció boletaire com la meva, no deixa de sorprendre que en les darreres dues setmanes hi hagi força personal recollint rovellons als boscos de Catalunya. Ho se perque m'ho han dit i perque els he vist dins de la cistella, o sigui que no es pas cap llegenda urbana de un amic que te un cosi que n'ha vist a un que....
Que no haviem sentit que aquest any rien de rien i que ja s'havia acabat i que havia estat un desastre la temporada de bolets? Em reconec força ignorant en tots els temes de la caçera de bolets.

Si us doneu una volta per els mercats en trobareu força a les parades (tot i que obviament molt ens arriba de fora, de ben lluny). I tot plegat amb una baixada de preu considerable respecte a fa aproximadament un mes. No es pas que em queixi, però sí que em sorpren.

Espero que disculpeu l'estat de la vitro de la foto, que està feta en plena batalla i sense preparació de cap tipus. Sempre podria haver-li passat el drapet com ho va fer en Sergi i vigilar que no hi hagués cap contrallum xivato. Es clar que jo no soc pufessional i ells sí.

Arrós cremós de rovellons

Ingredients:

Un bon arrós (gràcies Manel i Miquel per avisar hahaha)
Un bon grapat de rovellons (níscalos)
Dos porros
Quatre o cinc salsitxes de pollastre
Una ceba
Tres dents d'all
Una mica de farigola (tomillo)
Brou suau de pollastre
Sal, oli, pebre


Procediment:


Tallem la ceba, el porro i els alls en bocins petits i els posem a sofregir suaument en una mica d'oli a la cassola. Quan els tenim ben estovats, afegim els rovellons tallats  i els saltejem per a que perfumin una mica l'oli. Finalment les salsitxes tallades petites i amb tot aixó ja tenim el fondo (no teniu salsitxes? Doncs poseu daus de pernil, de cansalada,...).

Perfumem amb la farigola i el pebre i posem l'arrós uns segons abans d'afegir definitivament el caldo. Jo he anat afegint el caldo mica en mica -una mica com un risotto- per a tenir el control de com volia que em quedés de caldós al final.

Però vaja, també podeu posar una mica més del doble de caldo que d'arrós desde el principi i esperar els 18 mins aprox de cocció que té l'arrós de mitjana.

Jo no se que té la farigola i els bolets que em tornen boig. Ara bé, reconec que m'hagués agradat que fes una mica més de fred, per a tenir aquella sensació tan maca de confort mentre a fora plou i glaça i tu et fots amb la xermaneta i la reina del teu cor un bon arrós amb bolets :)

de risotto de salmó amb lo nostre arrós

Una de les coses que salvo del saló degusta va ser retrobar-me amb la Eva i en Jordi (lo nostre arrós), als que habia conegut en el sopar del colectiu de restauració Tarrgona Essència.
Amb ells vaig poder xerrar una estona en el seu stand dins de l'espai Prodeca on presentaven la seva nova cervesa d'arrós. Aprofitant el seu coneixement de la terra (ells són d'Amposta) els vaig interrogar una mica sobre la seva visió del món cooperatiu -justament aquell dissabte estava en plena ebullició la polèmica explosió del cas de la cooperativa arrossera de l'Aldea- i en general sobre el sector.

Ells van per lliure, així que està clar que tot i no manifestar cap objecció concreta al món cooperatiu (són ben prudents i assenyats, que els bloggers després ho xerrem tot! heh!) ells van decidir... doncs aixó, anar per lliure.

Em van obsequiar amb un paquet del seu arrós bomba i un altre de carnaroli. Respectivament adeqüats per a arrossos secs tipus paella i tipus risotto. Unes joietes.

Vaig decidir començar per un risotto.

Vaig decidir incorporar el salmó a troços ben grans, que s'hi trobi. És curiós perque abans tenia tendència a esmicolar ben petit tot alló que afegia com a saboritzant al risotto. Per a que dominés la textura cremosa del arrós sobre un amarat global del sabor en corresponent.
Però darrerament -com podreu veure també en el proper arrós de rovellons- em diverteix més fer-ho amb bocins grans i trobar-hi els elements. Si no és divertit, no mola així que faig segons em diverteixi.

Arrós cremós de salmó / risotto de salmó.


Ingredients:



Mig kilet d'arrós arboreo.
Uns 700 grs. de salmó fresc (que n'hi hagi pordió!)
Dues cebes grans
Unes dents d'all
Brou suau de pollastre (o aigua si no en teniu)
Mig gotet de vi blanc
Sal, mantega i pebre


Procediment:


El procediment base del risotto ja és famosíssim però el tornarem a posar per alló de la completitud que ens explicaven a les classes de matemàtica a 'la facu'. Heh.


Començem daurant en mantega la ceba i l'all tallats a troços petits. Daurar no és la paraula, han de quedar tous i translúcids però sense agafar color. Alerta amb la mantega que si posem foc massa fort la cremem.
Un cop tenim això, hi afegim el gotet de vi blanc i evaporem l'alcohol. Fins aquí la preparació base de tot risotto.


Mentrestant jo he anat daurant a la paella els talls de salmó, perque volia afegir no  només el gust del mateix a l'arrós sino que tingués aquest regustet del daurat de planxa. Reacció de Maillard en diuen.

 

Posarem l'arrós a la cassola per a anacarar-lo, es a dir, fregir-lo lleugerament sense torrar fins que es torna blanc i comença a absorvir el gust de la mantega perfumada amb la ceba i l'all. Aquesta operació serveix per a que al final ens quedi més 'suelto' tot i ser un arrós cremós.

Afegirem el brou mica en mica, tornant a afegir quan l'arrós el vagi bebent, i quan porti deu o dotze mins de cocció li afegim els troços de salmó (es que jo crec que si el poso desde el principi el salmó es desfarà... y eso no!!)

 

Anirem removent, però quan ja tenim el salmó jo no li dono gaires voltes més, per alló de la integritat estructural. Al final en aquesta ocasió jo no li vaig afegir l'extra de mantega (mantecare) perque ja em semblava que la dieta anava al límit. Aixó sí, uns musclets al final també hi van caure per a contribuir a donar més color.

I bé, aquí teniu el resultat, que per cert estava ben bó i la veritat, quan tenim un arrós de qualitat com el del jordi i l'Eva val la pena cuidar-lo una mica perque et respon moltíssim: la estructura final del plat era fantàstica amb un arrós tendre però ferm. Bravo!

d'arrós amb sobrassada. Xesca dedicated :)

Ja fa moooolt de temps en una blogalaxia molt llunyana, vaig mantenir una ciberconversa amb la Xesca on vem parlar de l'arrós amb sobrassada. Aprofitant que ella és mallorquina i cuinera. Es a dir, en sap un tou del tema.

Desde aleshores he fet diverses versions de l'arrós amb sobrassada. Bàsicament perque m'agraden molt tant una cosa com l'altra. I és ben fàcil aconseguir una textura cremosa a l'arrós quan es fa servir la sobrassada: te tanta quantitat de greix que pràcticament és com fer un risotto però molt més nostrat.


Avui us porto una versió que vaig fer fa poc, per a variar i perque la curiositat deuria matar algun gat però de moment encara no ha pogut amb mi. I vaig decidir afegir unes quantes verdures a l'arrós, sobretot pebrot vermell que com tots sabem és més aviat dolç i la combinació de sobrassada amb dolç com la mel ja és llegendària.
No us diré que m'agradi més que quan el faig només amb la ceba, però sí que ha estat un experiment reeixit i saborós.

I vaig voler aprofitar el paquet de Lo nostre arrós amb que la parella propietaria de la explotació ens va obsequiar fa unes setmanes als assistents a un sopar de presentació de la gastronomia de Tarragona.
Ells ens van parlar dels tipus d'arrós que cultiven: Marisma (ideal per arrós caldoset), Bomba (arrossos secs) i Carnaroli  (per als risottos). Dona gust quan converses amb productors esforçats i convençuts del seu producte així que algun dia espero poder visitar el seu molí arrosser i fer petar la xerrada.
Val, és una mica de 'momento cuña' però es que eren encantadors!!

Aquí teniu doncs, la recepta del meu ...

arrós amb sobrassada i pebrot vermell.


Ingredients

Dos pebrots vermells
Un porro o una ceba
Un got i mig d'arros (en aquest cas tipus marisma)
Tres o quatre talls de sobrassada de qualitat
Quatre gots de brou blanc molt suau
Mitja dent d'all
sal, oli, pebre.


Procediment:

Començem tallant les verdures en una brunesa mitjaneta, que permetrà que a cada cullerada ens emportem una mica de cada cosa a la boca.

Quan hem tingut les verdures al foc una estona i ja estan estovades, afegirem l'arrós i li donarem unes quantes voltes per a que quedi amb aquest color anacarat que tant m'agrada.

Jo el que faig per a no carregar massa de sabor i greix és posar la meitat de la sobrassada just abans del brou suau. En dono quatre voltetes per a que es començi a desfer i aleshores li poso el brou. Courem durant uns 16 minuts, per a que l'arrós estigui cuit però no desfet.

 

Es important quan posem el brou rectificar de sal i pebre. Un arrós 'soso' és una autèntica putada!!

I finalment jus abans de acabar la cocció li posem la resta de la sobrassada, per a que faci una mena de efecte 'mantecare' com fan els italians al posar la mantega al seu risotto en el moment final. Fixeu-vos que jo el volia sucós i per això he posat una mica més de brou del que estrictament és necessari. 

Et voilà! Aqui teniu un arrós de sobrassada una mica diferent amb la incorporació del pebrot vermell. A mi m'agrada, que voleu que us digui. 
Ara us toca a vosaltres probar si es que us ha picat la curiositat...

Salut!!

d'arròs amb llet en format crema

Quan és temps de panellets jo faig arròs amb llet. No es pas per una voluntat contestataria, sino com a resposta emocional devant el post sensacional que fa uns dies va penjar la Gemma a la cuina de casa.

I com ja li vaig dir, no volia fer l'arròs amb llet tradicional.
Tot i que el tradicional sigui tant o més bó que la variant que porto, a mi em venia de gust sobrecoure l'arròs fins al punt que el midó està completament traspassat a la llet i el que ens queda és tan sols el gèrmen de l'arrós, que descartarem.

D'aquesta manera el que tenim al final és un arròs amb llet amb  tot el seu gust de canyella i vainilla (si n'hi posem) però en format crema. Una crema que evidentment s'ha espessit per el mateix midó del cereal i amb la que podem jugar per a deixar-la en format sopa, sopa densa, crema o plastapuré inmenjable. A gustos!!

I no m'enrotllo més, aquí ve la recpepta.


Crema d'arros amb llet:


Ingredients:

Uns 250 grs d'arrós
dos litres de llet
Sis cullerades de sucre
Una branca de canyella i una branca de vainilla


Una mica de sucre al final per a cremar tipus crema catalana.


Procediment:

Posem en una cassola la llet (sense el sucre) amb la canyella i la vainilla que ens donarà l'aroma. Hi posem l'arros i a partir d'aquí l'anirem coent a foc ben lent i remenant tot sovint. Quan veiem que s'acava la llet li afegim més, però sempre a foc suau. Trigarà molt, jo de vegades he arribat a trigar una hora en coure perque per començar en llet sempre triga més que amb aigua i a sobre amb el foc tan suau la cosa s'allarga. 


Però ja ens interessa, volem el màxim de midó dissolt ja que sobrecourem l'arròs moltíssim, fins que només ens queda el germen del mateix. Un cop està fet una pasterada, hi posem el sucre i acabem de coure cinc minutets més.

Aleshores el passem per un colador, de forma que ens quedem només amb una crema fina amb un gust potent d'arròs amb llet. Jo per acabar d'assegurar la jugada li passo també el túrmix, ja que m'hi he passat tanta estona remenant no vull correr cap risc!!

El resultat ja l'havieu vist al començament de la entrada. M'agrada molt posar-hi una mica de sucre per sobre i amb el bufador (soplete) donar-hi el toc dolç i cruixent. Tot i que si ho feu us heu d'assegurar que la crema és prou espessa perque si la heu fet clareta el sucre cau al fons i ni bufareu, ni caramelitzareu ni res de res.

Així que avui, per fí!! he posat un postre. Que ja era hora, que sóc molt dropo per a cuinar les llepollíes!!!
I per celebrar-ho una cançó doooooooooooooolça que alhora em permet celebrar que un dels meus grups preferits i un dels grans (però grans dels de veritat, GRANS) han tret disc conjunt (loureedmetallica)

d'arròs caldós fiuu-fiuuuu (express, vaja)

En el repte de fer carmanyola diària durant cinc dies a la setmana sovint et trobes que t'agradaria poder portar a la feina un plat que sigui 'de cassola' i alhora que tingui una preparació ràpida i senzilla. De solucions n'hi ha varies, però avui us porto una que a mi personalment m'ha donat força bons resultats i que es pot fer amb una inversió de temps raonable. Posem mitja horeta total acumulada d'estada a la cuina. No està malament per a un plat de cassola, penso jo...

Avui una recepta d'arrós caldós de peix fet per la via ràpida (els politòlegs en dirien via d'urgència. M'agrada perque jo també la tramito sense fer cap referèndum. Per real decreto a la carmanyola de la reina del meu cor i de la meva xermaneta).
Us pot servir com a mi per a donar la benvinguda a la tardor. En aquest cas no es tractava de fer un gran arrós per al sopar de Nadal, així que he escurçat i reduit alguns dels procediments habituals (com per exemple fer el fumet) i he fet servir una barreja congelada de peix i marisc d'una certa qualitat -o com a mínim a mi m'ho sembla- que venen en un supermercat on hi van a comprar tant dones com homes.

Arròs caldòs de peix fiu-fiuuuuuuuuu (express)


Ingredients:

Un paquet de pebrot verd i vermell ja tallat i congelat
Mig paquet de ceba tallada i congelada
Un paquet de aprox 400 grs de preparat per a paella
Unes quantes anxoves de qualitat
Un bon grapat de fulls de espinac
Uns 300 grs. d'arrós
Oli d'oliva verge, sal i pebre


Procediment:

En una cassola posem una mica d'oli d'oliva i les verdures a daurar lentament. A foc suau

No hi afegirem sal de moment, les anxoves picadetes serveixen per aportar el punt de sal i més profunditat de sabor. Ja que no fem un fumet mirem de enriquir el plat amb petits elements que el facin una mica singular.

 Justament per a això, hi vaig afegir uns fulls d'espinac picats gruixudets. L'espinac a mi em sembla un vegetal que dona un fons interessant als brous, aquest gust fort que abans jo pensava que era del ferro fins que vaig descobrir que en realitat els espinacs tenen ferro però no gaire més que molts altres vegetals.

Quan tenim tota la verdura cuita, afegim el peix i el marisc. Com us dic jo vaig fer servir un paquet preparat però es clar que si el comprem fresc també serà tot igual de ràpid i encara més bó.

 

Hi donem uns tres o quatre minuts per a que començi a sortir tot el suquet del mar.
Afegim l'arrós, que en el meu cas era una bossa de Calasparra i li donarem una volteta per a que agafi el primer gustet del fondo.

I a partir d'aqui ja només ens queda afegir el liquid (que en el meu cas va ser aigua però també podria ser un fumet si ja el tenim congelat i continua sent tot molt express. Que recordem que és l'objectiu de la proposta: fer un plat de cassola en poc més de trenta minuts).
Tasteu i rectifiqueu de sal i afegiu un puntet de pebre. Probablement les anxoves soles no donin prou com per a que no faci falta un puntet de sal.

Al cap de 17 minuts l'arròs ja estava cuit i al puntet que a mi m'agrada. Com que el tenia allà m'he fet un plat en viu i en directe per que la gana no perdona. Cal recordar que s'ha de deixar molt caldòs per a que al dia següent a la carmanyola ho continui estant. De fet el que faig jo es separar el brou i portar-lo per separat en un altre tàper. Ho mesclo just abans de dinar i així puc gaudir d'un arròs caldòs en el break de la feina.

d'aprofitament de luxe edition

Amb el bacallà portugués que ens va sobrar el meu pare ens ha muntat avui un arrosset a la seva manera, que entre altres caracteristiques significa que està fet al microones.

El perqué el meu pare fa servir el microones per a coure molts plats (arrosos, verdures, pastissos de verdura, pasta,...) en comptes de fer-lo servir com la gran majoria de persones: com a estri per escalfar la llet del matí i per descongela, és un d'aquests fets curiosos de la vida que demostren que sovint no pesan lo años, sino que pesa l'anquilosament mental.

Simplement es va agafar el microones com una eina poderosa i amb els anys i les probes ha aprés a treure-li molt més suc del que fa el comú dels mortals. Bravo.

Arrós de bacallà al estil del meu pare.


Ingredients:


Aprox 600 grams de bacallà dessalat i net d'espines
Un litre o litre i mig de fumet de peis sense sal
Unes dents d'all
Mig got d'arrós per persona (ha fet per 5 persones)
Una mica de safrà


Procediment:

Tallem el bacallà en làmines i el submergim en el brou prèviament escalfat al microones. Ho remenem una mica i ho tornem a posar al microones uns tres o quatre minuts. L'objectiu és que el gust del bacallà passi al brou. Jo haig de comfessar que aquí tinc una discrepància amb el pater, ja que sostinc que es sobrecou una mica el bacallà, encara que de cap manera pot quedar sec ja que està sempre submergit en el brou tant en aquesta fase com quan hi afegim l'arrós.

Saltem els daus d'all amb el minim d'oli possible, afegim l'arròs a la paella per anacarar-lo i finalment hi posem el safrà per a que no es cremi. Ho aboquem al recipient del bacallà amb el brou i procedim a coure al microoones durant els 16-18 mins habituals.

Llògicament anem controlant i si fes falta afegim una mica més de brou que hem de tenir en reserva.

de Introducing: el tapín i unes figues que quitanelsentío

Dues primeres jornades del nostre Tour Summer 2011, a la pedanía de La Muela (Vejer de la Frontera, Cadiz). On a part de compartir amb la nostra cosina Iria, el seu company Diego i els seu fill Nuno unes hores de relax i calma.
I a la nostra familia, com a moltes de les families dels que passejeu per aquí, quan hi ha calma i hi ha relax també hi ha temps per a menjar i gaudir al voltant de la taula.

Una de les coses bones de viure en contacte amb productors és que de tant en tant reps un obsequi fantàstic com per exemple un bon grapat de figa-flors (és aquest el nom català per a las 'brevas' oi?).
De pell delicada i sabor sucós, aquest és un dels meus fruits preferits i ens els van obsequiar quan només portàvem mitja horeta a La Muela. NO ES POT COMENÇAR MILLOR UN TOUR VACACIONAL.

I una de les coses bones de tenir una cosina i familia que han decidit treballar-se el seu hort i cultivar les seves pròpies verdures és que també les gaudeixes i fas nous descobriments. Com el tapín, una hortalissa que em va ser presentada com una varietat de carbassó.
Tot i que jo em mostro molt escèptic, donat que jo els trobo molt més a prop de la carbassa (pell gruixuda i dura, llavors centrals grans com pipes i una carn ferma i no tan esponjosa com la del carbassó).
És cert que a internet el poc que he trobat sobre el tapín és per associar-lo a un tipus de carbassó blanc, però les fotos no es corresponen amb el tapín de la zona de Vejer que cultiva la meva familia.

Aixi que vaig pensar que el millor era deixar-me de romanços i fer un risotto de tapín, gaudir-lo i ja més endavant continuar el debat sobre el possible origen d'aquella hortalissa fenomenal de tamany elefantiàsic.

Risotto de Tapín.


Ingredients:

Un tapín
Dos carbassons
Dues pastanagues
Una ceba ben gran
Un got de fino (que es noti on estem ostiaaaaaaaaaa!!)
Mantega i oli d'oliva
Una mica de formatge payoyo ratllat


Procediment:


Començem tallant les verdures en cubs d'aprox un centímetre de gruix, la pastanaga una mica més petita ja que és mes dura i no volem que quedi crua.
Tallem la ceba i la posem a la cassola amb mantega i oli abundant. Vaig escollir aquesta barreja per donar-li un aire més local. Potser caldria parlar d'arrós cremós i no pas de risotto?


Quan tenim la ceba entendrida, afegim les verdures que anirem coent a foc mig. Quan estan cuites però encara tenen estructura, afegim el got de fino i evaporem l'alcohol.


En aquest moment afegim l'arrós, sal i pebre i el tenim a foc fortet fins a que agafi el característic color nàcar, moment en que afegim un brou vegetal -o aigua si no en tenim-. Afegim un parell de cullerots i anem remenant. Quan acaba l'aigua en tornem a afegir -sempre brou calent, per no trencar la cocció-.


Quan l'arrós està cuit, aprox uns 18 mins hi posem el formatge payoyo ratllat i una bona cullerada de mantega.

Somriures familiars a banda, d'aquest cap de setmana m'emporto el record d'unes figues acabades de collir, uns gelats sota el porxo i la presentació formal amb aquesta hortalisa fantàstica: El tapín.

de saltat de calamars, arròs i verdures

Aprofitem i fem l'sprint final del sorteig dels tres lots de productes Valira amb una recepta feta amb la Candela.
Un saltat de calamarsets, arròs i verdures que es fa molt ràpid i amb poc greix. Es a dir, una bona alternativa per als calors que ens fustiguen i que ja no marxaran fins al setembre.

Per als que encara no ho heu fet, podeu clicar a la seguent imatge i apuntar-vos al sorteig. Teniu temps fins demà dia 1-6-2011.


I ara, la recepta. Que per cert no només em va agradar molt a mi sino que també a la reina del meu cor i a la meva super-xermaneta els hi va resultar saborosa i sana.
El color final és més daurat que el que apareix a la foto, però amb les meves limitacions 'de sèrie', una càmera com la que tinc i amb cuina de matinada on no hi ha llum natural...

Evidentment es pot fer amb la verdura que es vulgui: carbassó, bròquil, carbassa, ...

Saltat de calamars, arròs i verdures.

Ingredients:

150 grs. d'arròs llarg
500 grs. de calamars
200 grs. de mongeta tendra
Dos tomàquets madurs
Una ceba tendra gran
Dues cullerades de salsa de soja
Sal, oli d'oliva verge i pebre


Procediment:

Posem a coure un cassó amb aigua per a fer l'arrós llarg.

Mentrestant posem oli a la cassoleta devantera i hi enrossirem lentament la ceba, mentrestant a la part central saltem a foc viu els calamars tallats en anelles amb una mica d'oli i pebre.

Apartem els calamars cap a un costat i afegim les mongetes tendres tallades en biaix (estil oriental) de forma que formen unes rodanxes llargues i primes. Piquem els tomàquets i els afegim a la part de la cassoleta per a que es vagin fent amb la ceba.


Retirem els calamars, que ja estan cuits i no volem passar de cocció. Acabem de fer les mongetes al vapor posant-hi la tapa i també acabem el sofregit davanter (no oblidem posar el punt de sal i el punt de sucre per a que no sigui gens àcid).

Un cop tenim cuit l'arròs, el colem i finalment saltejem juntament amb les verdures, el sofregit i els calamars. Afegim un parell de cullerades de soja que seràn les que donin el punt de sal i li confereixin un regustet oriental que dona profunditat al plat.