dissabte, 15 d’octubre de 2011

de Tarraco essencial a Barcino i tiro porque me toca

Imagineu-vos la situació:

Un blogger que se les dona de iconoclasta i lliurepostejador és convidat a un sopar promocional per a la difusió de la cultura gastronòmica tarragonina. Que la cultura gastronòmica tarragonina necessita difusió em sembla que genera un consens general.
Que jo estic deixant de ser iconoclasta... és bastant probable/possible. A los hechos me remito, señoría.

El que ens queda intacte, són les ganes de gaudir escribint entrades al blog i de fer-ho lliurement. De fet hauria d'estar donant la xapa amb lo maco del sopar tarragoní trasplantat d'ahir a la nit i en canvi us explico les meves cabòries de metablogger preocupat per el seu melic.

Deixem-ho doncs clar: el sopar va ser brutal. Fino filipino i em jugaria un pèsol a que fins i tot un de Reus s'aixecaria de la cadira per aplaudir als seus veins de la Imperial Tarraco.
I es que els ambaixadors triats eren de categoria: el restaurant AQ dirigit per Quintín Quinsac i amb els fogons a les ordres de Ana Ruiz.

A més em va servir per a coneixer l'interior del restaurant Santa, on Paco Guzmán que no només és cuiner sino que també és blogger (al loro: http://santarestaurant.wordpress.com/) va cedir els fogons en retorn de la visita que ell va fer al AQ fa uns dies.



El motiu de tot plegat va ser com us deia donar a coneixer la gastronomia de Tarragona, o com a mínim una part de la mateixa al cap i casal. Segons em van explicar ells mateixos, alguns restauradors de la zona volen despertar una consciència i una certa sensació de estimar-se més a ells mateixos.


Ahir vaig tenir el plaer de coneixer un grapat de restauradors que formen part del grup Tarragona es essència (http://www.tarragonaessencia.cat/el_colectiu.php) I fins i tot amb el president del grup em va tocar compartir taula: Carlos Llobet del restaurant Arcs. Altres 'agraciats' amb la meva companyia van ser Xesco Bueno (al pobre es que li toco en quasi tots els saraos, hehehe), Philippe Regol i una parella encantadora que eren els productors de l'arrós 'Lo nostre' (http://www.lonostrearros.com/).


Com que vaig tenir un petit problema de memòria amb la càmera (que em vaig oblidar la tarja de memòria, vull dir. Problema meu no de la càmera < guiño privado y particular hehehe) he demanat a P. Regol si em deixava manllevar les seves fotos per a il.lustrar el sopar. Sincerament, els plats són tan espectaculars que no us podia deixar sense la visió dels mateixos. Gràcies per les fotos, Philippe :)

Primer vem començar amb un ostrot gigantiàsic saborós amb granizat de gin-tònic. Que us he de dir a la enorme quantitat de vosaltres que sou aficionadíssims al gin-tònic.
Després va venir un ravioli de gamba a l'allet (amb l'allet escalivat, tremendo) i un tartar de sardina i seitó sobre una salsa de pebrot verd.


Amb el festival ja en marxa, vem continuar un ravioli de 'panceta' farcit de bacallà amb una sopa de salsa romesco, molt suau i boníssima per a gaudir-ne a cullerades plenes. Encara que no quedi prou 'xic'.
Un arrós de la varietat 'marisma' - que per cert ens van obsequiar amb un kilo per a cadascú i que penso fer complit homenatge a casa!! Gràcies!!

I ja per anar acavant un tartar de tonyina amanit amb un escabetx molt suau de balsàmic, un  coulant fet de botifarra dels Casals i patata. Amb un rovell d'ou liquid a dins i pop 'a feira' per sobre -amb pimentón de la Vera, heh-.
I finalment un postre deliciós de gelatina de menta, crema de llimona i un granisat de Chartreuse: el que vindria sent una Chartreuse-pirinha.

En definitiva, que el patronat de turisme va venir, Tarragona essència va veure i finalment AQ va convencer.

I com un Juli Cesar triomfant suposo que van marxar molt contents de la feina feta. Perque per la meva banda ja us puc dir que han posat Tarragona més en el meu mapa gastronòmic particular. Que no era molt complicat perque com la majoria de pixapins que conec, més aviat mirem cap al nord que cap al sud en aquestes coses (sort que seeeeeempre ens quedarà Vinarós, eh massitos :-P )



I com a bonus track, aquest arrós de la varietat marisma, totalment desconegut per a mi que segons ens van explicar els productors és ideal per a fer arrós caldós. També en fan de bomba i de carnaroli (ideal per a l'arròs sec i risotto respectivament) però diria que aquest marisma és una joieta de la corona.
De moment li donarem canya amb un caldòs!! Endavant les atxes!!

8 comentaris:

SUSANNA ha dit...

Hola Oscar, guapo tu

gràcies per compartir aquesta escapada gastronòmica , molt interessant tot

mil petonets SUsanna

Bet ha dit...

A veure si aquesta vegada puc deixar el comentari... Quina sort que et convidéssin a aquest sopar!! la veritat és que la cuina tarragonina és molt bona i m'agrada molt aquesta iniciativa per posar-la al lloc que li toca. Potser no és tan culpa dels "pixapins" com dels mitjans de comunicació, que només parlen de la City Bcn ;) Ah i jo tampoc coneixia l'arròs de varietat marisma, que guai, gràcies x la crònica! :D

a peu coix-pambolixocolata ha dit...

Molt interessant l'apunt d'avui. A mi també m'ha cridat l'atenció d'aquets arròs.
Vas estar com peix a l'aigua

Miquel ha dit...

no conocia esta variedad de arroz marisma, gracias por compartirlo ya sabemos algo mas

Gemma ha dit...

Entre el sopar d'ahir i els bolets d'avui, hauràs fet un cap de setmana complert per terres tarragonines, oi? Je je je...
Tens raó que la gastronomia tarragonina té molts punts amagats cal val la pena descobrir!

Ricard Sampere ha dit...

Jo com "pixapins" raro que mira al sud, si que puc corroborar la gran qualitat i varietat d'oferta de per la zona.

Potser estic més centrat en la zona de Cambrils i rodalies, però hi ha molt a descobrir, tant a nivell de subministres com de restauració.

Salut!

Dolça ha dit...

Des de Reus aplaudeixo la qualitat i bon saber fer que ens expliques de la veina Tarragona.

EI!!! que ja comença a ser hora que us n'doneu que sóm aquí baix!!!! Encara que sigui perquè pugem a la capital a promocionar-nos;-)

PTNTS
Dolça

starbase ha dit...

Susanna, gràcies :)

Bet, Jo ja he reconegut que de cuina tarragonina no en sabia gaire :)

a peu coix, i tenir al costat als productors es tremendo. T'expliquen els detalls amb entusiasme.

Miquel, en breu faré el post amb el plat que faci (haurà de ser un arròs caldós que és el que ells recomanen)

Gemma, ja tens raó: dobledosi de Tarragona (i molt gustosament) :)

Ricard, llàstima que ho tinguis complert tot perque t'asseguro que la cassola de l'Aleixar que ens hem cascat el cap de setmana era de les que a tú t'agrada!! Tremenda i ben a prop de Cambrils :)

Glòria, quan aneu a la una els de TGN i els de REUS em sembla que sou imparables! :)