diumenge, 17 d’agost de 2008

de vegades és festa



I altres vegades senzillament és dissabte.


Un dels plats que és més festiu per a mi: Sèpia a la planxa.

I acompanyat per una recepta d'en Jamie Oliver: amanida perfecte de patates.


No us imagineu com de festiu és fotre's una sèpia a la planxa. Senzillament a la planxa. Sobretot quan com ja he repetit -que pesaoooo- estàs de dieta.

La vaig comprar ahir mateix dissabte per fer festeta. La més grossa de la peixateria -1050 grs. en canal-.

No poso ni la recepta, encara que sí us comento que li vaig fer uns talls en forma de quadrats per a que no es doblegués tant amb la caloreta de la planxa. Per anar sobre segur en el punt de cocció no la retiro fins que amb un ganivet comprobo que ja està ben toveta, sobretot en la part baixa del cos on és més ample.
La sal la poso al final, amb compte perque les sèpies que són congelades ja porten molta sal. En canvi les fresques com aquesta s'han de salar 'normalment'.
Salut!

Cap comentari: