dimecres, 17 de febrer de 2010

desorganitzat i poca-traça: les aparences enganyen.

El cuiner Jose Andrés treballarà per al govern dels USA!!.

Ostias! El govern dels USA. La bitxa, l'Anticristo, la CIA, el SumSum Corda, i la mare que els va parir!!
Jose Andrés Traidor, venut!!

Espera, un moment. Obrim periode de reflexió....
starbase. status: on thinking.

CPU overload, stop process.
End;

A aquest xicarrón d'Astúries el vaig coneixer a través d'aquell programa que feia a TVE quan va marxar en Karlos Arguiñano.
De primeres no em va fer gaire gràcia: Em semblava desorganitzat, no gaire net, de xerrada poc fluida...no començàvem bé.
Van ser els seus plats i sobre tot la visió que tenía de la cuina la que finalment em va seduir.

Jose Andrés es un gran dels fogons, un gran cuiner amb trajectòria que sempre parla bé de les cuines on ha estat aprenent (no falta la obligatoria menció a elbulli, catedral per merits pròpis).

Va introduir en un programa de cuina generalista els conceptes de cuina tècnica. Al menys va ser la primera vegada que jo ho vaig veure.

Si, en Karlos ha revolucionat les cuines de gran part d'Espanya. Si, ell sempre serà el gran iniciador de la apertura mental en el paladar de l'espanyol mitjà.
Però mai ha tingut un discurs tècnic a la cuina.

'Posem per exemple, la situació sigüenta':
En un dels seus programes, en Jose Andrés va pesar dues peces de carn.
La primera la va daurar i posar posteriorment al forn.
La segona la va posar al forn i la va daurar al final.
La teoría ens diu que la segona ha de pesar menys perque haurà perdut més aigua...¿No?
Va tornar a pesar... et voila! Les dues habíen perdut la mateixa quantitat de sucs interiors!

Així que? El mite de daurar per segellar la carn i mantenir-la sucosa és cert o no?
Jo, sempre la dauro primer. Porsiaca.

Va donar una visió educativa i alhora tècnica de la cuina.
Donava dades sobre temps de cocció, temperatures, tipus de reaccions (el primer cop que vaig sentir la paraula Maillard), evolució històrica de plats,...com un David Lienas però a la tele i desorganitzat.

No sé que farà dins aquesta comisió dels USA en la que ha entrar a fomentar el turisme. El que cada cop queda més clar és la creixent importància del turisme gastronòmic. Potser no tant per la quantitat de gent que anirà a visitar un pais 'per un restaurant concret'. Sino per la imatge de marca i qualitat que una gastronomía potent dona a qualsevol mercat turístic.

Jose Andrés va editar un primer llibre amb TVE. Aquest llibre em va fer molta companyía quan viatjava per visitar a la galega del meu cor. Li tinc molt de 'carinyo'.


I per això em vaig muntar la meva teoría conspiranoica particular el dia que va desapareixer de sobte de la programació de TVE. Un dia va deixar de sortir i mai més ni ase ni bèstia.
Sempre he suposat que es va barallar amb TVE perque li van editar un segón llibre de receptes que feia fàstic: fotos capturades de la tele y pixelades! Una puta merda d'edició. Con dos cojones y ahí os quedais, casposos.
Tot conspiranoia meva, pero em fa gràcia.

5 comentaris:

Massitet ha dit...

Iep, doncs la teoria conspiranoica aquesta m'agrada molt! La compro!
Jo no el vaig poder veura massa pels horaris, però em va semblar també un tio xarraire i poc clar.
Però després m'he reconciliat amb ell, una mica com tu. Bé, encara que tot sovint penso que continua sobreactuant...

Salut!

Sara Maria ha dit...

Es ben cert que el segon llibre és una vergonya... M'agrada també la teva teoria.
A mi m'agrada, bé, m'agradava veure'l... Tinc pendent d'ell un garri al forn... Mmmm...

fem un mos ha dit...

No tenia la gracia parla’n com l`Arguiñano però com molt be dius era basta’n mes tècnic, jo vaig fer bastants de les seves receptes, encara que no tinc cap dels seus llibres
Petons

La Quinta de Luculus ha dit...

M'ha encantat la teva conspiranoica, crec que hauràs d'encunyar el mot!
Petons

starbase ha dit...

Massitet, el que més m'interessa és la seva cuina...no tant com la comunica.

Sara Maria, el segòn llibre s'ha de veure per creure...i els comptes s'han de saldar, dona!! :-P

fem un mos: el primer llibre té una part interessant on ell explica alguna història amb cada recepta/ingredient.

Quina: el mot (lamentablement) no és invenció meva... però a que mola? :-)