diumenge, 12 d’octubre de 2008

de Banyuls només n'hi ha un.

Aquest passat cap de setmana vaig tornar a tenir el privilegi de voltar per la part sud de França (a.k.a Catalunya nord) amb una dòna extraordinaria que desde els seus més de 80 anys de dedicaciò als demés observa la vida desde una sabiduria i una energía envejables.

Obligada a marxar d'Espanya per aquests que tan se la posen a la boca i que tan poc han respectat als que eren també Espanyols però pensaven diferent, ha viscut una vida de pel.lícula dedicada a la lluita obrera desde el moviment anarcosindicalista.

Això de per sí ja impressiona, sobretot algunes anècdotes sobre la època dels camps de concentració i situacions similars.
Però haver-la vist durant més de 30 anys que fa que la conec com a casa seva sempre hi ha hagut gent que tenía necessitat i passava temporades allotjada amb el matrimoni.
Com s'han deixat de moltes coses per ajudar als altres i com la paraula 'odi' o 'venjança' mai ha aparegut en cap de les converses que els hi he sentit.
Tot això si que impressiona.

I a sobre. A sobre. Cuina d'una forma ES-PEC-TA-CU-LAR.

A mí no m'agrada gaire preparar amanides, però la base del que sé d'amanides la vaig aprendre amb la Marina. Autèntica mestre de la vinagreta i l'all ratllat amb la forquilla.
Aquest cap de setmana vem tenir amanides, truites farcides, quiches de porro, peix amb cloïsses i rodò de porc. De tot.

Però jo venía aquí a parlar del darrer descobriment que coneixer aquesta dona m'ha permès: el ví dolç de Banyuls.


Ens ho va servir dins de l'aperitiu del dissabte i tot i ser abstèmi, el vaig voler tastar.
Un ví dolç, molt dolç. I precissament per això em va agradar.
Té però una major complexitat que el destilat de ví dolç tipus moscatell.


Banyuls és un poble situat a prop de Colliure (on vem anar a veure la tomba de Machado, que Marina i un grup d'amigues de tant en tant netejen per eliminar el verdet que s'hi fa). En una zona molt escarpada i plena de vinyes. On els Pirineus s'enfonsen al mar.

Fan diversos tipus de ví, a la web hi ha més informació, però aquest ví dolcet i amb personalitat ens va encantar. Si teniu l'ocasió de provar-ne i us agraden els vins dolços segur que aquest és un dels que tindreu ben alt a la llista.

I si no, doncs ja sereu més savis. Que voleu que us digui... :p

4 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Sóc una viciosa del Banyuls, com a mínim un cop l'any vaig per aquestes terres i sempre baixo amb Banyuls.

Anna ha dit...

Hola!
Acabo de descobrir el teu blog a través de la pàgina del PetitChef. Només he tingut temps de llegir un parell de posts i de deleitar-me amb les imatges del Slide, però tornaré ben aviat perquè aquestes receptes prometen!

Salutacions!
Anna (de la Taula d'en Bernat)

starbase ha dit...

Sara Maria, ets ben sabia tot i que suposo que ja ho saps. :-)-

Anna, gràcies per la teva visita. El teu blog també és molt interessant i l'he afegit a la llista.

Salutacions.

Anna ha dit...

Si no et fa res, t'afegeixo també a la meva llista de "blogs recomanats". A reveure!