dijous, 2 de juliol de 2009

desiderandum

Desiderandum, que és gerundium.

De la mateixa manera que la vida s'encarrega de proporcionar-nos la racció de problemes i mals de cap, també s'encarrega de proveir-nos de coses bones.

Així ha estat sempre i així serà. Desde que Annibal va fer torontollar un imperi que va civilitzar Europa (a base d'osties) fins avui.

Una de les alegríes que la vida m'ha regalat ha estat coincidir en l'espai-temps amb un grapat de persones sensacionals que viuen a Extremadura.

Dona la casualitat que la majoría són família, però no són sensacionals perque jo els miri amb bons ulls -que també- sino que són sensacionals perque són de la classe de gent que dona més del que acostuma a rebre.
I ho fan així... de natural.

I vet-ho aquí, que és on volía arribar, em trobo fent la llista de dessitjos gastronòmics per a aquesta setmana d'Agost que compartiré amb ells.
Setmana que ja se m'ha fet curta, la cabrona.


Foto: 'El hornillo', on tenen a Santa Eulália en el fornet que veieu i es clar, a l'Agost a 40 graus... ben rostideta la pobre. Les columnes i els frisos... romans es clar.


Desiderandum máximus:

-L'escapada a Portugal a menjar al Cristo.
-La fideuà del meu pare -LA FIDEUÁ-.
-Les croquetes de la meva mare -LES CROQUETES- amb permís de l'avia María.
-El dinar amb l'Alberto i l'Isabel a Esparragalejo.
-La nit al Teatro Romano, amb bocata king-size per a la mitja part.
Us asseguro que menjar un bocata de truita de patates amb pebrot escalivat mentre una pedra 'romana' se't clava al cul és molt i molt especial...
i a sobre on vaig descobrir dues vegades (DUES!!) al gran Camarón de la Isla.
-L'arribada després de 12h en cotxe amb el menú ja demanat: Gaspatxo + truita patates.

-La visita a la carniceria per comprar 'prueba colorá' que m'emporto cap a Barcelona.
-La patatera (Manuel, tu y yo sabemos lo que casi todo el mundo se está perdiendo. Pobres). -La Torta del Casar. (sabieu que fa vint o trenta anys era un formatge de pobres que fins i tot es donava de menjar al porc???. Uala que fuerte nenes.)
-La Técula Mécula.
-Les 'madalenas de aceite' i 'marquesas' de la fleca de Torremejía.
-Les 'ancas de rana' d'Alange.
-La copeta de mosto amb una tapa al sortir de banyarse a 'La Charca'.

I altres que em deixo perque se que aquest viatge no dona temps (la mel de Yuste, per exemple).
En fí, falta mes i mig i mireu quina llista...

4 comentaris:

paki ha dit...

"Hornillo" ???? nooor.... "El Hornito".

starbase ha dit...

Perdona, eso es en lenguaje antiguo. Tecnoemocionalmente se denomina el hornillo.

No me seas Santamaria.

Heh.

Marta ha dit...

Vacances? enveja ja....bé de la sana...gaudeixo de veure com disfruteu....
Ptnts

starbase ha dit...

:-)
Les vacances vindràn a l'Agost, però miro de disfrutar-les desde ara...i una manera és imaginar el que ens menjarem!!