dissabte, 14 de novembre de 2009

desde Rúsia con amor

Disclaimer: Com ens recorda la Mar, quan va caure el mur manava el Bush pare, i no en Reagan. Com que és un blog gastronòmic i no d'història no penso dimitir (si no ho fa en Camps...).Per a mí de tota manera, l'autèntic mestre que va doblegar el genoll sovietic va ser el marit de la Nancy Reagan.
Lo del Busch pare ja només va ser seguir l'estela: gimnàstica. L'artista era el cauvoi.
Però que consti i brilli la veritat, en tot cas. Perqué si ha de brillar la meva memòria...xD


Fa 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. I per això hi ha hagut homenatge pizzero a la commemoració: Pizza als dos blocs with Check Point Charlie.


Que ja tenim una edat és quelcom que les lumbars ens recorden de tant en tant. No sé vosaltres, que hi haurà de tot, però el dia que els petrodolars van tombar el mur de Berlín jo vaig anar a dormir més tranquil.


La joventut no ho sabeu (ara si el blog fós subvencionat us faría una disertació sobre la Guerra Civil Española. Però com que no tinc amics al Ministerio us parlaré de la guerra freda).
Bé, com us deia, la joventut no ho sabeu. Però va haber una època en que el món estava a puntet d'anarse'n a fregir espàrrecs.
Si algún dels dos liders mundials tenía el dia tonto i s'asseia sobre el maletí amb el botó nuclear...PUM.

A l'esquerra del quadrilater teníem la URSS, amb multitud de joves liders escollits per votació popular lliure, universal, lliure i dirigida: els Premiers.

A la dreta del quadrilater teníem als Presidents 'made USA' més carismatics i telegènics del món. Sovint sortits de prestigioses carreres universitaries com la collita del cacahuet o les pelis del Far West.

I fa 20 anys, que teníem 20 anys aprox, manava Ronald Reagan.
La llibertat de premsa d'USA va permetre que es conegués el moment en que va perdre el cervell. Aquí el veieu caigut 'a la seva dreta'.


Doncs Reagan tenía una forma de veure el món ben guanyadora:

- De les quatre guerres a la meva vida, ninguna ha estat per causa de que els U.S. fós massa fort.

Al mateix temps, la URSS havia aconseguit arribar al super-home més nihilista aprofitant els caps dels ciutadans per a tatuar els mapes i que els nens aprenguéssin geografía mentre eren educats als telenotícies:


I va passar que tants anys de plantofades no es podíen aguantar i en Gorvachov, que era molt més pusil.lànime que en Reagan va decidir que plegaba i que val, que a partir d'ara tots seríem del mateix bàndol.

I en celebració de que ara potser ens fregirem lentament però ja no ens fregiran amb bombes nuclears he fet una pizza dividida en dues parts.
La part vermella: bacó i xoriço.
La part guanyadora: porro i bacallà.

En resum us dirè que la pizza de bacallà amb porro és boníssima i que us la recomano. Ara posarè els passos per a fer una pizza - que suposo que us agradarà més que les tonteríes anteriors-. Pero recordeu: alguns ja tenim una edat.




Pizza de bacallà i porro:


Ingredients:

25o grs. de bacallà dessalat.
Dos porros mitjans.
Un all estofat al forn.
Sal, oli, pebre i orenga.

Per a la base de la pizza:

Aprox mig kilo de farina.
Dos paquetets de llevat fresc (jo uso els del Mercadona)
Una cullerada de sucre
Aigua
Sal.


Procediment:

En un got poseu aigua tèbia, desfeu el llevat i poseu una culleradeta de sucre. El sucre activa el llevat.
Per a fer la base, poseu la farina sobre la taula ben neta, feu un 'volcà'. Aneu barrejant la farina i el liquid fins que pogueu amassar amb les mans. Ha de quedar una massa elàstica i ben hidratada (60% en pes d'aigua).
La deixem reposar (idel dues hores). Quan ha passat el repòs li donem unes voltes més afegint la sal. La sal al final per a que no mati el llevat. Tornem a reposar una mitja hora.

Mentres resposa, tallem els porros finets i els daurem a la paella. Tallem el bacallà en daus i quan ja tenim els porros ho afegim un minut. Com que deixa anar aigua, retirem el bacallà i reduim el liquid per a que no ens deixi la massa xopa al posar al forn.

Finalment, agafem la massa i la aplanem amb el corrò. Li posem per sobre els porros, el bacallà, el formatge i una cabessa d'alls escalivats al forn. Orenga per regar el jardí i al forn.
Aprox 15 mins a 200 graus, però això dels forns es anar controlant el que teniu a casa.

Et voila! Vull dir... et Glasnost!



Salut!!

7 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Guapo, ens treiem el barret davant d'aquest pot tan ben escrit, tan ben fet, tan, tan, tan...
Un honor llegir-te, un plaer admirar-te. Muac,

MaryLou ha dit...

Molt ben explicat!!! els que tenim una edat t'entement perfectament!! ;-)
La pizza, meravellosa!!! amb bacallà, si us plau!!!
Petonets

Cuinetes ha dit...

M'ha encantat la lliço concentrada de història contemporànea. Has aconseguit que entengués el que el profe d'història mai va aconseguir!!
A part de treure'm el barret davant l'explicació que ens has fet, dir-te que la pizza té molt bona pinta i que no se m'hagués acudit fer la de bacallà i m'encanta! L'hauré de provar de fer.

Una abraçada i esperarem impacients la segona lliçó!

Mar Calpena ha dit...

Daixonsis, la pizza té molt bona pinta... però des de principis del 89 manava el Bush pare, I think. Un bacallà com un altre (porta pizza).

starbase ha dit...

Mar, no deixarem que la veritat ens espatlli una notícia!!Tú ets periodista i ja ho saps aixó!!

Certament, ha estat un lapsus i manava el Bush pare. Però que consti que sota el meu humil punt de vista, en Reagan va ser el que va enfonsar econòmicament als soviets.

Ho veieu com em faig gran?

Vermells, jo de gran vull ser com vosaltres.

MaryLou, també ets fan del bacallà? a la meva família li hem de prometre-hi lleialtat, al bacallà.En comptes de bandera, jurem el bacallà.. jeje

Nuni, si ja em feia basarda llegir 'lliço' abans de la migidada, imaginat ara que la Mar m'ha amargat (:P :P) el 'despertar'. En tot cas, sí que volía retratar una època en que no m'agradaba cap dels dos plats del menú ideológic mondial.

De la pizza, és una troballa i n'estic super content de la neurona i mitja que ho ha pensat.

:)

Dolça ha dit...

M'ha encantat,
i la pizza, amb bacallà un plaer!
PTNTS
Dolça

starbase ha dit...

Dolça, benvinguda i gràcies. Tens un blog boníssim. Quedes fitxada per al seguiment. :)