dissabte, 30 de juny del 2018

de terrasses per Barcelona!


Un recull de terrasses maques i saboroses a Barcelona, publicat a Gastronosfera.com :)

Con el solsticio sanjuanero, nuestras ganas de terraceo aumentan hasta el infinito... Y un poco más allá. Sentar nuestras carnes posaderas en sillas asomadas al mundo, charlar refrescando el gaznate (y la retina), empujarnos las tapas al ritmo de la conversación, salvar el mundo mojando salsa...

Hoy os proponemos una selección de terrazas carismáticas en Barcelona. Las hay de todo tipo porque tan variado es el mundo como lo son sus terrazas. Proletarias, recoletas, sofisticadas o fashion, de todo hay en la terraza del señor. Pasen, coman y vean.


- El Cercle Artistic (Portal de l'Àngel)
- Hotel OHLA (Gótic)
- Els Pescadors (Poblenou)
- La Guingueta Escribà (Platja Bogatell)
- L'Artesana (Poblenou)
- Marea Baja (Raval)
- Quimet d'Horta (Horta)
- Doña Rosa (Raval)

Descripció detallada de cada una a:
http://www.gastronosfera.com/es/tendencias/las-mejores-terrazas-de-barcelona-para-disfrutar-del-verano

diumenge, 24 de juny del 2018

de crònica: Festival SAL de cuina atlàntica (A Coruña)


Foto: Alexandre Silva de Loco Restaurant i Jorge Guitián en el seu taller showcooking


A Coruña es una ciutat que fa uns anys ha despertat amb força en l'aspecte gastronòmic. Per motius familiars he tingut la sort de poder veure aquesta evolució que en els darrers anys ha aconseguit acostar el Fòrum Gastronomic de forma bi-anual a la ciutat i que aquest any ha fet una altra passa endavant amb la organització del Festival SAL, una trobada de cuina atlàntica.

En una ciutat de 250.000 habitants trobem dos restaurants estrellats (Alborada i Arbore de Veira), que és una proporció espectacular dificil d'igualar i un grup de nous cuiners que apreten fort. El passat cap de setmana en la visita al SAL vem poder tastar la cuina de Xoán Crujeiras (Restaurant Bido, el cuiner ostentava estrella Michelin en el seu establiment anterior, A Estación) i Adrián Felipez del   (Restaurant Miga).  Alguns d'aquests cuiners s'organitzen en el grup Coruña Cocina, i altres són part del històric Grupo Nove de cuina gallega.En tot cas, nivell i muscul gastronòmic no faltarà.



El SAL es gaudeix bàsicament a través de les ponències i tallers que es presenten obertes al public en un escenari de localització espectacular. La explanada del Parrote és un espai guanyat al mar al costat del port de la ciutat, a escasos metres de la Plaça de Maria Pita i sota la mirada senyorial de les cases amb galeria acristallada.

Cuiners gallecs, asturians i portuguesos van portar tallers diversos, tot i que potser hauria estat bé alguna xerrada més teòrica i no tan demostrativa sobre què és i com es defineix aquesta famosa 'cuina atlàntica'. Tinc algunes idees generals, però estaria bé que els que en saben construissin una mica de base teòrica sobre la qüestió.



Envoltant l'escenari, restaurants de la ciutat presentàven alguns plats (la majoria entrepans i finger food). Ens vem emportar gran record de la Lalinesa (una hamburguesa king size feta amb carn de lacón) i dels espectacular menú que els amics Francesc i Sergio del restaurant Eclèctic van presentar: res de finger food, emplatant amb pinzes enmig de la fira cinc plats delicats i amb punt sofisticat.

Com a mostra aquest arròs d'algues amb bonítol o la crema de verdures amb sardina ensobrada en cruixen làmina de pasta filo. Sensacional.



La lalinesa, no pics, sorry.


Ens van ensenyar a tirar canyes a 'La Cerveceria' by Estrella Galicia, i vem tastar la cervesa amb percebes (penso que és un encert que el percebe sigui una presència bàscament aromàtica i no gaire perceptible en el gust)



Un gran moment d'excitació visual i gastronòmica: la visita al Mercat de Praza de Lugo.
No és gaire maco (és nou, molt funcional) i resulta paradoxal que si no el conèixes puguis passar per el costat sense ni saber la joia que t'estàs perdent. Un cartellot enorme on s'anuncii la meravella interior (idea by Josep Sucarrats) sembla just i necessari.



Al loro, que li diuen zamburiñas pero son volandeiras... això de moment no canvia :D



Al restaurant Miga (http://migacoruna.com/)


Cacheira (cap) de porco celta amb anguila. Sensacional.

Merluza de Celeiro amb mongeta blanca i salicòrnia. Delicat i saborós.

Pop en causa limeña (no vaig entendre gaire la ajada texturitzada amb maltodextrina)

Adrian Felipez, el jove cuiner amb futur prometedor:


Al Bido Restaurant (http://nove.biz/xoan-crujeiras/es)

Caneló de pollastre de Moo amb pesto de formatge San Simón. Tradició sofisticada.

Lluça amb salicòrnia (a mi em va semblar Còdium, je) amb percebes i suc de caldeirada. Plat potent i finíssim.

Xoán Crujeiras, un cuiner consolidat que ha arrencat aquest nou projecte.


Les sensacions són doncs, molt positives. 
A Coruña continua endavant en un camí que de moment ens resulta molt engrescador i interessant. Es clar que des de fora tot es veu més polit i maco i algunes coses caldrà millorar. Però justament és aquesta visió exterior la que prescindint de les inevitables dinàmiques internes també té una impressió neutra i general. I ves per on, a mi gastronòmicament, cada cop la ciutat em resulta més interessant.

diumenge, 10 de juny del 2018

de la tercera Nit Gastronòmica a Vilanova i la Geltrú


Tinc molts lligams amb Vilanova i la Geltrú. De tipus familiar i de tipus vivencial: de petit vaig passar alguns estius amb la iaia fent vacances i em resulta impossible no sentir un punt de nostàlgia cada cop que hi faig petjada. Aquesta vila m'agrada. Es lo que hay.

Fa unes setmanes em van convidar (gràcies Anna!) a la tercera edició de la seva Nit Gastronòmica. Vetllada pensada per a mostrar el múscul gastronòmic de la ciutat, amb productors locals -començant per el peix de la seva llotja- i restaurants que es van repartir la tasca d'elaborar un menú. Es tracta  d'atraure turisme en base a la gastronomia del peix. Good point, keep that track.

La terrassa de La Daurada Beach Club. Lo peta.

La veritat és que la festa impresiona, començant per la ubicació digna-de-anunci-d'estiu-de-cervesa-mediterrània (ya tu sabeh). La Daurada Beach Club és enorme i situada a la punta d'un dels espigons del port proposa un paisatge sensacional per als capvespres: Vilanova i el mar. Tremendo, necessito tornar. També la mida del banquet era espectacular, per cert, ben animat per un presentador molt xalador i trempat. El nombre? Doncs mira... no el recordo, però quedi la seva pericia aqui anotada.

Que desfilin el patró dels pescadors, professionals històrics de la ciutat i cronistes gastronòmics reputats és un petit plaer voyeur per al forani, i un sa exercici d'autoestima per als locals.
És una nit per a reivindicar-se i agradar-se, si es fa amb moderació és un exercici ben sà i natural. 

El peixet fregit va obrir el sopar, i ens va deixar un record sensacional.

Ara bé, seeeempre el ara bé...repartir el menú entre diferents equips que treballen fora de la seva cuina habitual provoca alguns problemes en la continuitat i coherència dels diferents plats.

Entenc que encarregar el sopar a un sol restaurant pot portar problemes de convivència veinal de mida bíblica. En la meva opinió, però, si la vetllada vol excel.lir en la part mengívola trobo que alguna alternativa s'hauria d'explorar.

Com que no seria gaire just fer un anàlisi plat a plat, jugar fora de casa és sempre una dificultat adicional, així que deixarem constància gràfica dels dos plats que més ens van agradar :)


Copazo de Gin tònic (tot i que no és el meu cas) amb ginebra també local (MG). També vem tastar patates xip Piqué, bona qualitat.

Vam ser-hi una bona colla de blocaires, a.k.a. los antiguos reyes del mundo hasta que llegó Instagram. Una aposta arriscada, corren temps de foto, hashtag i ja està.
Per això he passat dels pensaments a les paraules. No querias blogger? Pues toma entrada! :) :) :)