diumenge, 9 de desembre del 2018

de pastís d'Oreo de la neboda Marina

pastís de oreo

La Marina és una noia eixerida que per efectes de la sana poda mental dels arbres genealògics jo considero la meva neboda. A banda de pares, germans i reina del meu cor, només tinc oncles, cosins i nebots jo, no gestiono més. Cosina segona de disset anys? Açó és una neboda de tota la vida d'Escoffier.

El tema és que la Marina és eixerida i juga a rugby, que ja diu molt d'ella un detall com aquest: dura en la batalla però capaç de prendre's el tercer temps de la vida quan arriba el moment: també cuina pastissos. Veure com les noves generacions de la familia es posen dins la cuina fa molt de gustirrinín gastronòmic i em sembla que no és la única neboda que va per el bon camí.

Jo al joven adolescent i pre-adolescent sempre els dic que aprenguin a cuinar per propi interés. Que la vida és llarga i molts cops menjaràs el que tú sàpigues cuinar, així que val la pena invertir un temps en la pròpia felicitat que ha de venir. Li vaig dir a la Marina que fes foto del proper pastís que cuinés (hay que ser tonto, se pide tàper i no foto!) per publicar-lo al blog.

I aquí estem, Je! :D

Pastís Oreo de la Marina

Ingredients:
250g (24 galetes) galetes oreo
3ous L
120g sucre
200g llet sencera
100g oli de girasol
1 sobre de llevadura Royal
200g nata liquida per a montar
150g formatge fresc cremos
80g sucre glas
Opcional:
Oreos per decorar petites o grans

Passos:
•Triturar les galetes amb la crema inclosa.
•Afegir els ous, el sucre, la llet, l'oli i el sobre de llevadura.
•Untem el motlle amb mantega i hi vertim la mescla.
•Ho posem al microones durant 11 minuts a 900W. Quan acabi ho deixem 5 minuts mes amb el microones apagat i la porta tancada.
•Treiem, deixem refredar i el desemotllem.
•Posem la nata liquida i el formatge i ho batim fins q quedi una textura espumosa
•Afegim el sucre glass i barrejem amb una espatula
•Cobrim el pastis amb el frosting
•Afegim la decoracio
•El guardem a la nevera fins l'hora de servir-lo

1 comentari:

Cristina ha dit...

Mima molt la Marina! I discrepo...la vida llarga? Jo la trobo curta i molt malparida.