dimarts, 26 de gener del 2010

desde luego que si muove.


El Bulli tanca durant dos anys! Plas. La primera en la frente.

Aquesta tarda escoltant la radio he escoltat la notícia. Amb aquesta sensació extranya que et donen les notícies que a tú et semblen molt importants però que penses
'quan ho comentis amb el company de feina a ell només li semblarà curiós'.

I en realitat, no deixa de tenir molt de sentit comú que no t'afecti gens. Tanquen un restaurant al que per a poder anar-hi has de vencer el destí. La probabilitat tendent a zero.

E pur si muove.

I en canvi m'afecta.

M'afecta perque quan veus la mirada inconformista i revolucionaria d'Adrià t'has d'emocionar una mica. Ostia.

Quan l'he vist en persona he oblidat tot el negoci que porta al voltant -tots hem de viure i ell tambè-. Me l'he cregut.
Quan l'he vist a la TV m' l'he cregut.
I a la radio.
I a internet (llegiu l'entrevista de la Mar Calpena de Baixa Gastronomía. Las hay con suerte merecida ;-)).
M'el crec.

Així que avui m'he hagut de convencer que en realitat, és un dia alegre.
Encara que s'esvaeixen les possibilitats de visitar el Bulli.
No se li pot retreure res a qui amb el vent a favor, amb la catifa als peus, decideix plegar veles i passar dos anys reinventant-se. Xapó, con dos cojones.

No importa que estiguin folrats, molt poca gent té aquesta valentía.

Així que mentre veia la entrevista que li han fet al Hormiguero he posat al forn un llom de dos colors que havía comprat avui per a fer dijous a la nit.
He decidit cascar-me el llom a la sal i somriure imaginant que ens portaràn els de l'equip del Bulli al 2014.



Llom de dos colors a la sal amb mostassa i orenga de Torremegía.

Ingredients:

Un llom de 1,5 kg (ja he dit que era un homenatge, no?)

Un dos kilos de sal gruixuda.

Tres cullerades de mostassa.

Tres cullerades d'orenga de Torremegía. L'orenga que compra en branca el meu avi Juanito, el prepara i em dona per a que el tingui durant l'any.


Per a l'acompanyament:
5 o sis patates mitjanes.

3 pebrots verds.

5 dents d'all.

3 cebes petites.

Un tomàquet madur.
Sal, oli i pebre.


Procediment:


En una safata posem 1,5 cm de sal al fons. A sobre posem el llom ben fregat amb la mostassa i l'orenga. Tapem amb la sal fins que quedi ben encapsulat.
Se li posa unes gotes d'aigua per sobre per acabar de compactar i al forn a 250 graus (preescalfat).
La sal farà que la cocció sigui amorosa tot i aquesta temperatura. 25 mins per cada kilo de llom.

Mentrestant preparem una safata amb les patates pelades i tallades, els alls, les cebes, els pebrots i el tomaquet. Sal, oli i pebre.

Quan treiem el llom ho posem al forn i baixem a 180 graus per a que no es cremin. Tapades encara que sigui amb paper d'alumini, per a que no es cremin.

Les tenim fins que les patates estàn tovetes (els hi podem donar la volta si volem)

I un cop acabat, opcional venir a escriure un post sobre una cosa que en realitat no em canviarà la vida. E pur si muove.

7 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Jo també estic amb ganes de veure que ens porta al 2014!!!!!
Quina cara que fa aquest llom!

Ruben ha dit...

La p**a, quants éreu per menjar un quilo i mig de llom!!!???

Fem un mos ha dit...

Un bon trosssssss de llom, i amb molt bona cara.
Petons

maragda ha dit...

Era una retirada anunciada i premeditada des de fa ben bé un parell d'anys, o com a mínim ja li havia sentit dir que volia caminar per altres derroteros..., així que no em sorpren tan... Jo també ho faria si tingués, com ell, els ronyons tan ben coberts..., valor sí que en té, però (¿què faríem si -com ell- estiguéssim al cim ben alt on no poder ascendir més? descendre? aturar-nos? o llençar-nos a noves aventures...?), però de curiositat pel 2014 també en tinc, no us penseu que poso vendas frías al diví Adrià i desitjo que no acabi essent una novel·la per entregues ben articulada...

Osti amb el llom! ens encanta a la sal, això s'avisa abans, que si cal venim amb cadires i coberts...

Petonets!

Ricard Sampere ha dit...

Te bona pinta aquest llom... Tinc rodatge en fer peix a la sal, però mai he provat de fer llom. Caldrà decidir-me un dia.

starbase ha dit...

Sara María: I tant, però de moment a veure si ens deixessin veure que fan ara...jeje.

surfzone, al final ens el jalarem entre cinc persones en dos dies. És raonable, no?

fem un mos, gràcies!! :-)

La Quina de Luculus: personalment penso que en realitat sí que volen reinventar-se. Com ja he dit moltes vegades, sempre he cregut que la passió i la coherència de Ferràn Adrià és a proba de bomba. Altra cosa es que també faci negocis.

Ricard: Proba-ho que és ben 'resultón'!!

Ruben ha dit...

Això ja és més raonable, 10 racions :-D