dimecres, 7 d’abril de 2010

deje de escribir y compre mi libro.

No serà aquesta la primera vegada que llegeixis que la cuina acosta a les persones. És un tòpic, i és veritat a mitjes. La cuina acosta les cultures i el menjar acosta les persones.

Jo em pregunto que passa amb els que cuinem i menjem plegats. És pot estar més acostat a algú? En tot cas, i manllevant el concepte Umbralenc no és aquest el llibre del que venía a parlar.

Deixem per tant el tema persones i parlem de com les cultures sempre han intercanviat receptes, mètodes, ingredients i llegèndes sobre còm i perqué menjen el que menjen. És cosa sabuda.

Que a Catalunya hi tenim barreja de moltes cultures diferents també és conegut. Però de vegades, veient els esforços d'alguns per separar i dividir, no està de més recordar que sovint no cal sortir de la família per veure estupendes interaccions i barreja de cultures.

I qué voleu que us digui, en aquests casos, el total SEMPRE és major que la suma de les parts.
Veient amb alegría la gran quantitat de mones que han florit per aquests blogs de Déu durant la setmana santa, em vaig decidir a fer-me unes torrijas que són un dolç que no pertany a la nostra tradició stricto senso. Però que estàn boníssimes (sobre gustos quí vol discutir,...) i són ben senzilles de fer.

La primera vegada que en vaig fer, crec recordar que va ser amb el mitiquíssim llibre de Carmencita o la buena cocinera. En edició original absolutament matxucada, arrugada i plena de taques, com ha de ser en un llibre de batalla.En definitiva i abans que el dissabte assepari les Espanyes en dos territoris irreconciliables durant un parell d'hores... aprofitem per acostar-nos, que les torrijas molen molt.
Personalment estic contentíssim de poder gaudir de tres tradicions diferents a la meva cuina i si entre tots ens esforçem en sumar segur que al final del dia/mes/any serèm més feliços.

I en efecte, no aconsegueixo treure'm aquest tó cursi avui...però no m'importa!!



Torrijas:

Ingredients:
Una barra de pà del dia anterior.

1l aprox de llet
1 branca de canyella.
6 cullerades de llet condensada (aquest és el meu toc personal, en comptes de sucre).
1 pell de llimona ratllada (també val taronja)

2 ous
Oli per a fregir.

Procediment:
Tallem la barra en llesques d'aprox. 2 cm de gruix
.
Bullim la llet amb la canyella i la pell de llimona. Quan bull la colem i li afegim la llet condensada.

Remullem les llesques amb la llet un cop freda o tèbia. Han de quedar ben xopes, les podem deixar uns minuts.

Les passem per ou batut i les fregim per a que estiguin daurades.
Les treiem a un plat amb paper absorvent per a que xucli l'excès d'oli.
Finalment hi posem una mica de sucre per sobre.


Acabades de fer i tebiones són per perdre el sentit.

6 comentaris:

Sara Maria ha dit...

La Carmencita... En tinc un a casa, sense cobertes i amb les pàgines velles, velles, de color groc... Me l'haure de mirar algun dia

La Quinta de Luculus ha dit...

Jajajajaja amb la Carmencita! jo el tinc novet-novet, el que tinc un que cau de vell és el de "Marichu. La mejor cocinera Española o todos los platos del día" de l'Ignacio Doménech, però no hi ha torrijas :(
Em quedo amb les teves sens dubte, i mira, si m'apures potser també voldré tastar les de vi ;)
Petons

Gemma ha dit...

És veritat que les torrijas no són típiques d'aquí... t'haig de confessar que no n'he fet mai!!!! I penso que ja és hora de posar-hi remei, no trobes? I és que la cuina acosta cultures, totalment d'acord ;)

starbase ha dit...

Sara Maria, el 'meu' que en realitat pertany a la meva mare està també destrossat... però es que és un llibre al que li queda bé aquest estat.

Maragda, aquest de Marichu no el tinc controlat però si està usat és una molt bona senyal. Les torrijes de vi no les he tastat encara!! És clar, em dones idees i...:)

Gemma, sincerament mai hagués pensat que cuinaría un dolç que no haguèssis fet mai. Això demostra que els que estèm a l'extrem gausià del món del postre també podem 'aportar' alguna cosa. Mola.

fem un mos ha dit...

Aquí hi havia la tradició de les coquetes de Sta. Tresa, que eren molt similars, ja fa molts anys que no en menjo i no he trobat la recepta.
Petons

starbase ha dit...

Sion, les he trobat i segons aquesta recepta són exàctament torrijas!! :)

http://www.gastroteca.cat/ca/receptes/croquetes_de_santa_teresa