dilluns, 26 d’abril de 2010

despedint l'Ángel.

L'Ángel tenía una nevera de bar pintada amb els colors republicans. Jo sortía de la modesta piscina en plenes vacances d'estiu, obria la nevera tricolor i agafava una llimonada. De fons, les seves bromes i la seva veu que ens ha deixat per sempre.

Jo només era un au d'estiu, fugissera i privilegiada. Per als meus pares era moltes més coses, es clar.

Així que us poso la recepta dels Hornazos extremenys explicats tal i com ho explica una mestressa extremenya. Ho faig perque em recorda a l'Ángel, als meus pares i tota la meva familia extremenya. Als que m'estimo molt.


HORNAZOS EXTREMEÑOS EXPLICATS PER LA MEVA TIA BRÍGIDA.

para 7-8 kgs de harina:
2 litros de aceite
1/4 litro de vino blanco
1/2 kg. de manteca de cerdo
1 kg. de azucar. ella me ha dicho al paladar - esdecir que si eres hurón (goloso) pues le pones mas.
3 naranjas, su ralladura y su zumo
3 limones, su ralladura y su zumo
3 sobrecitos de anises.
1 bote de canela molida
1 vasito pequeño o taza de café de anís o aguardiente.
2 sobres de levadura
A veces tambien le ponian los chicharrones frescos del guarro recien matado. No creo yo que encuentres eso en BCN.

Los dos litros de aceite se ha de freir un poco con cascara de naranja.
El anís -el de los sobres- se ha de cocer con el vino blanco.
cuando ya está se hecha sobre el azucar para que este se disuelva.
y se van agregando todos los ingrediente y se amasan bien.

Si no liga bien esque le hace falta o aceite o manteca.
La cosa va a gusto: es decir lo que admita ni más ni menos.
Hay a gente que le gusta que la masa quede aceitosa hay otras personas que no.

Se hace la bola, se chafa y se le pone el huevo crudo con cascara previamente lavado en el medio. despues le pones de tiras por encima quedando en forma de cruz.

En lo de la coccion tambien va a gustos , Hay personas que hace la pelotita más grande o la chafa menos, porque así queda un poquito crudita por dentro.

Mi abuela , la madre de mi madre le apasionaba lo siguiente.
Con la masa de la bolla hacer una empanada.
en la parte de abajo ponia un trozo de chorizo colorao en un extremo en el otro extremo un trozo de chorizo blanco y en medio dos huevos crudos con cascaras previamente lavados, se tapaba, se le hacia el encaje y al horno.

Parece ser que estaba buenisimo.
Nosotros hemos probado con chorizo el hornazo y estaba muy bueno.

Ala no te quejarás.

PD: com bé diu la meva estimada germana, en català no es diu 'despedir' sino 'acomiadar'. Però acomiadar m'he pres la llicència llinguística (amb 'elle' hehe)...

13 comentaris:

Xavier ha dit...

No sé qui és n'Ángel però trobe que el devies estimar força. Aquesta recepta extremenya té molt bona pinta.

A reveure!

MaryLou ha dit...

M'imagino que els teus records de petit estàn lligats a l'Àngel i la seva nevera. Sento la seva partida. La recepta segur que és ben bona, m'hi poso a la labor de fer-la en quantitats raonables!
Petonets

Gemma ha dit...

Per la forma i pels ous, recorden les mones de Pasqua de les terres de l'Ebre, oi?

mercè ha dit...

No hi ha res com les receptes explicades per les mestresses que l'han fet mil cops, oi?,aquest, és un molt bon homenatge per oferir-li:la seva recepta tal i com ella l'explicava!A REVEURE!

La cuina vermella ha dit...

Ooooh, Òscar, quina merda!! Des d'aquí us enviem un petó enorme, sobretot al teu pare, que sabem que deu estar molt trist.

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Doncs això mateix Oscar, un petó ben fort per a tots. I si, les receptes molt millor explicades desde la mateixa terra on van nèixer, són inigualables!
Petonets.

josep ha dit...

Les tradicions de sempre, i aquesta recepta ho és, son el millor homenatge que es pot fer i el millor record que es pot tenir.
Una abraçada

Dolça ha dit...

Ei, una bona manera de recordar a l'Àngel!

Per cert, ja et notava alguna cosa d'especial jo a tu!, això dels ascendents estremenys, una servidora té el pare nascut a la Vall de la Vera, allí on es fa el famós Pimentón.

PTNTS
Dolça

Fem un mos ha dit...

Una recepta de las d`abans, que per lo que expliques et porta molts bons records.
Petons

starbase ha dit...

Xavier, era un amic dels meus pares. Jo no hi vaig coincidir massa perque ells viuen a 1.000 kms. La recepta és molt potent.

Mary Lou, bé, no de petit perque és un amic de quan van marxar a les Extremadures. Gràcies.

Gemma, totalment. De fet aquests hornazos es fan per setmana santa.

mercè, realment explicades així (m'encanta el toc de 'lo que admita') tenen una gràcia especial.

Vermells, gràcies. Per molt que ho assumim, hi ha moments que són tristos.

Gemma, gràcies mil :)

Josep, doncs per això vaig canviar el post que tenía pensat: per fer un humil homenatge.

Gloria, ohhhhh, el millor pimentón del món. I jo m'he quedat sense i encara no n'he 'reposat'!! Arggggg.

Sion, hi ha moltes bones estones passades a Extremadura. I aquesta recepta m'hi acosta.

La Quinta de Luculus ha dit...

Un bonic record, amb una recepta esplèndida!
Petons

surfzone ha dit...

Es nota que és una recepta tradicional només mirant el primer ingredient... 7-8 kg de farina :-O

ELS PEIXOS ha dit...

Ho sento per tota la família ....!!!!
Aquest pastís s´esemble a la mona que feiem abans aqui....
Una abraçada.