dilluns, 30 d’agost de 2010

de veritats en tota la boca

Bofetada de pràctiques tradicionals i plenes de sentit comú.
ZAS! En toda la boca per a aquest fill del ciment.



Oi que és ridicul passar-se la migdiada filmant unes gallines com menjen lliurement per l'horta?
Imagino com em miren els ulls de la meva sogra: '...un sonat simpàtic...però definitivament sonat'.

Diuen que els bojos són els que diuen les veritats.

Sonat si, però complidor. Tota la setmana cuinant platets catalans per alló de l'intercanvi enriquidor que algú podría confondre -ejem, ejem- amb proselitisme 'de la ceba':
Sípia amb patates, esqueixada, arròs de bacallà,...



Esqueixada de bacallà:


Ingredients:


700 grs de bacallà dessalat.


Un pebrot verd (no dels italians, dels que tenen carn)

Un pebrot vermell

Uns tomàquets cirerols (dels que alguns fan servir per jugar a les 'canicas')

Unes olives negres

Sal, oli verge d'oliva i pebre.

Un puntet de vinagre de xerès.



Procediment:


Esqueixem el bacallà en trocets petits, a la mida que més ens agradi.

Tallem el pebrot verd en cubs petits (brunuaaaaaaaaassssssss :P)

Tallem igualment el pebrot vermell.

Els tomàquets cirerols per la meitat.

Les olives negres segueixen als cirerols.

Ho posem tot al bol i amanirem al gust amb l'oli, la sal, el pebre i el vinagre.


S'ha de servir fred si no vols que et sigui llençat a la cara amb tota la raó.

14 comentaris:

mercè ha dit...

Molt bona la foto de la cuina econòmica, és preciosa, et transporta en el temps...Les gallines...molt maques...Doncs mira, la gastronomia és un mitjà d'intercanvi cultural collonut!, i una excusa perfecte per al "bon rotllo",oi?.Ai que em sembla que us anyoreu una mica...Un petonet!

Gemma ha dit...

Cuidado amb les gallines, que poden ser molt traïdores! En conec un que porta un trau al cap per culpa d'una gallina assassina...
Que maques estan les castanyes, ja!

eSedidió ha dit...

Vexo que o teu galego vai millonando. Só tres ou catro fallas de léxico (a "Primeira" no limiar) e un par delas sintácticas. Xa estás ao nível dun político :-)
Bonita a foto en Os Verdes, pero faltouche unha das fabas cociñadas, nonsi?
Preparo a resposta para este serán, como prometín.

Unha aperta

eSedidió ha dit...

Hala, velaí o tes, a ver se és quen de melloralo.
http://etxeoquehai.wordpress.com/2010/08/31/bergantinos-continente-e-contido/

josep ha dit...

Òscar,
Sensacionals els intercanvis gastronòmics-culturals. Suposo que domines el gallec parlat, perquè pel que fa a l'escrit si (o no ho has escrit tu?).
Una abraçada

Fem un mos ha dit...

Quina diferencia entre els ous d’aquestes gallines i els de granja oi, una bona esqueixada sempre es benvinguda, “freda esta clar”
Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Espero que les gallines no deixessin de fer ous en veure's protagonistes d'un video tan il·lustratiu ;) (molt bonic, per cert)
A mi em sembla molt bé el teu gallec (confesso que no en tinc ni idea) L'esqueixada que els vas preparar, una hermosura!

eSedidió ha dit...

Aixó es como si lo que jo estic a escribir semblara molt bé també :-).
(todo esto sin traductor). I jo confesso també que no tinc la menor idea.

starbase ha dit...

mercè, de debó que cada cop que hi vaig de visita me la miro durant uns minutets...

Gemma, de moment em cuido de no deixar-les sense sortida i confiant en que em tenen por per el meu tamany :)

eSedidió, teño axuda da miña rapaza e procuro ir a modo para non escribir burradas por las presas. Estara nivel dun politico non e molto xa que cuando escolto politicos galegos falando galego pareceme que falan castellano.

josep, estic en ple procés d'aprenentatge però procuro parlar-lo quan estic a galicia. Només s'apren el que es fa servir :)

Sion, la meva estimada quasi bé no menja ous quan estem aquí. Costa molt quan estàs acostumat als ous casolans...

eSedidió, els catalans ens emocionem quan veiem algú aprenent la nostra llengua!! :D

starbase ha dit...

Visc a la cuina: de fet els anava a collir per el matí amb la il.lusió d'un nen jajaja. I la veritat es que el gallec és maco però m'haig d'exigir parlar-lo millor (fer-ho bé, vaja)

eSedidió ha dit...

Óscar, con animus constructivus (ou como carallo se diga) vouche facer algunha pequena corrección, se é que non o tomas á mal, que catro ollos ven sempre máis que dous, e xa sabes que eu son un filántropo. Xúroche que as vindeiras veces xa non o farei, pero isto é a xeito de exemplo e para que non soe tanto a español mal falado :-).
1.- "Procuro" en galego significa "busco" en castelán. Mellor emprega "tento", por exemplo.
2.- Moi ben o de "a modo" (pero é "amodo", todo xunto) :-)
3.- "por las" non. "polas" si.
4.- Verbo dos políticos galegos ao falaren galego, concordo. Pásame o mesmo ao escoitar a montilla, que lle cosco todo :-)

Hala, y se acabó el curso express de galego on line. A partir de ahora escríbeme en catalá, incluso en mi blog, que lo mismo un día de estos me suelto y la lío :-) y tus pacientes lectores no tienen culpa de que yo sea un coñazo.

Anònim ha dit...

Jejeje eSedidió,

Resúltame moi graciosa atopares no blog de cociña da miña parella a un bergantiñán veciño (i supose).

E, menos mal, que en vez de galiñas non poñemos 'jaliñas", manda carallo para o tipo.

Un saúdo e un abrazo moi fortes para Bergantiños, non sabes a morriña que teño.

Léndote neste blog e no teu, síntome máis preto, aínda que che pareza unha parvada.

Bergantiñá (reina do cor de starbase).

eSedidió ha dit...

Vait'amodo, raíña do corazón do zumbao ese, que eu sonche de bágoa doada.
E non, por desgraza non son bergantiñan máis que de vocación: vigués de nacemento, camariñán de correrías, habitante de Santa Cruz - oleiros (mola o castelo...) por necesidade e paseante da praia de monte branco aínda que teña que facer unha hora de camiño todos os días no verán polo medio e medio de bergantiños. Ah, e das fabas.
unha forte aperta, e petonets.

surfzone ha dit...

Esqueixada, I'm lovin' it :-)

Coincideixo amb la Gemma: les gallines són bastant més malparides del que sembla...