divendres, 25 de setembre de 2020

de m'agrada cuinar: Recepta de salpicón de musclos amb Ensalada Campera

salpicón de mejillones con ensalada campera

M'agrada cuinar. Sempre m'ha agradat i conforme m'avança la vida, més m'agrada. Per això fins i tot quan em plantejo els àpats de marge estret, menges de recurs per a fer ràpidament i eficaç, cuina de pocs minuts... m'agrada aprofitar per cuinar i no només aprofitar una bona conserva o un producte envasat i fet.

Això no obstant, per a aquestes ocasions cal trobar solucions pintones, clar. En aquesta ocasió, necessitava reeixir amb uns quinze minuts de temps i la idea era complementar una amanida 'Campera' de la marca Gvtarra (disclaimer: aquest post ha estat realitzat en col.laboració amb Gvtarra amb producte enviat per ells). Aquesta marca navarresa la faig servir sobretot per les seves potxas (l'equivalent a les nostres mongetes de desgranar), però també tenen aquests variats vegetals. En aquest cas combinant patata, pebrot vermell, pebrot verd, ceba i cogombrets.

Com que una de les característiques que jo trobo a les conserves vegetals és el punt lleugerament acidulat que inevitablement tenen degut a la presència d'àcid cítrict... vaig pensar en fer de la necessitat virtut i convertir la Campera en un salpicó de musclos.
En un salpicón és hom espera trobar envinagrats i la mateixa amanida incorpora cogombrets, a banda del matís acidulat de tota conserva vegetal que ja he comentat. Així que la cosa estava clara: vaig coure 1 kg de músclos nets, que es fa ben ràpidament, i els vaig mesclar amb la amanida assaonant el conjunt amb una vinagreta que a mi em va semblar estimulant. 

Tot plegat, 15 minuts i tximpum patapúm. M'agrada cuinar, fins i tot quan tinc poc temps.

Recepta de salpicón ràpid de músclos amb Ensalada Campera

Ingredients:

1 pot de Ensalada Campera de Gvtarra
1 kg de músclos grans (aquests èren gallecs)
La pell de mitja llima i el seu suc
Un bon grapat de julivert
Una mica de coriandre fresc
Oli d'oliva verge extra



Procediment:


Sembla estúpid dir-ho, però per suposat cal obrir el pot de Campera i posar el seu contingut a escòrrer.
Mentre va perdent líquid de mica en mica, posem els músclos nets en una olla amb tapa i els obrim al vapor. Jo vaig retirant un per un amb unes pinces en quant s'obren, per evitar-ne la sobre cocció.

En un bol posem la campera i la carn dels músclos que separem de les closques en quant podem aguantar la temperatura amb les mans. Finalment elaborem un oli cítric de herbes triturant en un vas de túrmix oli d'oliva, les herbes picades, una mica de la pell de llima i el suc de la mateixa. Aquesta vinagreta la podem tenir feta i guardada en un 'bibe' per anar tirant de recurs quan ens convé. No fa falta sal en el plat ja que l'amanida està condimentada i els musclos també tenen la seva pròpia dosi de sal.

Servim tèbi, perque m'agrada més la textura molsuda del músclo que no ha passat per nevera. A mi em sembla que si el refredem massa queda rígid i tibant. No és el mateix.

Cap comentari: