diumenge, 10 de gener del 2010

d'essencia, tòfona i xocolata a Castellterçol.

Diuen que una flor no fa estiu, i afegeixo que un 'sotazero' no pot fer hivern.
O com a mínim, no pot fer un hivern que no ens permeti sortir a practicar la caça gastroblocaire.

La caça gastroblocaire és una activitat que es sol realitzar en grup, no requereix de grans esforços físics i qualsevol la pot realitzar amb aquest senzill kit (En breu disponible al Decathlon?)


Per als gastroblocaires, l'objetciu no és pas penjar el cap d'un pobre animalò al saló de les nostres amplies i luxoses mansions. Nor!
Nosaltres el que volem son fotos de preuades peçes gastronòmiques. Sóm una nova espècie, els fills de la Aquarius age, sóm els


Ara que sabeu el pà que s'hi dona, us puc explicar que ahir vem sortir de safari a Castellterçol.

Convidats per en Manel, ens vem 'arrejuntar' una trentena de gastrocaçadors envoltats d'un bonic llençol de neu. Que diguem-ho clar, és molt maco, però al final carda un fred que és com si et toquèssin els collons amb les mans fredes. Amb perdò.

Donat a que erem molts, ens vem dividir en dos grups. Uns vem anar a caçar al 'Coto Sosa' i els altres al 'Coto Coll'. Posteriorment vem intercambiar per a que tothom pogués capturar de tot.

Jó, que era del primer grup, vaig poder gaudir d'una interessant sessió demostrativa d'alguns dels productes que el Grup Sosa distribuieix a nivell internacional. Les fotos complertes les posarè en la película corresponent amb una mica més d'explicació. Però aquí en teniu una mostra:

Esferificacions (no podíen faltar!! No?) de mango.

He tingut una epifanía: haig de remodelar tota la part nord del palauet per a fer-hi un laboratori cul.linari. Tants pots no m'hi caben a la cuina que tinc ara.

Un cop cobrades les peçes, vem anar a les instal.lacions de Conserves Coll. Vem fer uns metres a peu per que es vegi que sóm gent dinàmica.

La nau del fons amaga interessants peçes, sobretot la tófona que en humil epifanía del sabor s'ens va apareixer.


Per dinar, vem anar a l'hostal de Castellterçol. Ja posarè el menú sencer, però per alguna raó el plat que més em va agradar a mi no va trionfar gaire al meu voltant: els musclos. Millor per a mi, oi?


I ja per la tarda, un gran mestre com es Elies Miró ens va deixar caçar tot el procès d'el.laboració de dos bombons (de gerds i de pralinè amb 'quicos'). Sensacional.

Com veieu, vem disparar col.lectivament i a saco.
També posarè les explicacions corresponents (amb dades de temperatures, procediments, flat booms i demés...).


Vem caçar molt, vem riure molt i vem menjar molt i molt bé. Safaris com aquests et reconcilien una mica amb el món que ens envolta. De vegades una mica aspre, però que amaga dies com ahir.
Gràcies de nou al Manel per haber proposat i organitzat la idea i gràcies a tots els que ho veu compartir.

20 comentaris:

Cuinetes ha dit...

Òscar com sempre el més ràpid!
Boníssima la crònica, com sempre m'has fet riure! I això és un regal en els temps que corren...
Per la part que vem poder assistir nosaltres l'experiència va ser genial! Quin greu haver de marxar però un germà no fa quaranta anys cada dia!
Ja tinc ganes de llegir la resta de cròniques! Així és una manera de ser-hi sense haver-hi estat (que filosòfic no?) XD.

Una abraçada família!

Marta Padenous ha dit...

El primer, com sempre..breu, clar i concís!!! SOrt de ser-hi per a poder corroborar-ho tot!!!
Ptnts

josep ha dit...

Molt bona crònica. La veritat és que va ser una trobada intensa, variada i amb molt bon rotllo. L'organització del Manel perfecte i les visites, molt interessants. Una abraçada

Ricard Sampere ha dit...

Es el 1er cop que participo a aquest blog i vaig una mica perdut en "qui es qui"... Però en tot cas em faig seguidor i felicito per la "crònica" i per l'exit de la jornada. Ricard

starbase ha dit...

Nuni, em sembla que el que passa es que sóc el que té menys coses per fer i més temps lliure...heh.

Marta, realment entre tots ens anem fabricant la sort d'aquestes sortides. :-)

Josep, Gràcies. Estic dacord en la intensitat, varietat i bon rotllo. Una abraçada també per vosaltres.

Ricard, per a que t'ubiquis una mica més, jo soc el pesadet del dinar que et preguntaba sobre la teva opinió del hostal i et donava la tabarra amb l'Àtica (sense haver-hi anat,heh). Benvingut.

Cuinetes-Carme ha dit...

Òscar,
Encantada d'haver-te conegut i felicitar-te per la teva crónica que m'he rigut força.
La veritat és que ahir va ser un dia molt interessant i profitòs i que de ben segur no oblidaré en dies, que comentaré molt, com ja ho he fet ahir nit i avui.
Una abraçada i ara que et conec pasaré més a fer-te una visita.
Apa,
salut,

La cuina vermella ha dit...

Almirant Òscar! un plaer llegir la teva crònica. Gràcies per fer-nos riure sempre amb el teu sentit de l'humor tant fi. L'únic dolent: sens fa curtes sempre les trobades amb tu i les teves "dones". Molts petons per tots!

Gemma ha dit...

ja ja ja! M'encanta, he rigut molt, has retratat els blocaires gastronòmics a la perfecció, amb un humor molt fi.
Va ser un dia fantàstic i molt rodó, oi? Quina serà la propera? :)

Ruben ha dit...

M'ha agradat molt la imatge de les mans fredes als dallonsis XDDD
És molt gràfica i entenedora, especialment si ets home!

Fem un mos ha dit...

Breu i concís ham un punt d`ironia i molta alegria, com sempre el primer, ens ho barem passar d`allò mes be, ha estat una passada
petons

Fem un mos ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
angels ha dit...

Molt bona la crònica m'ho he passat molt bé llegint-la fins la he enviada al meu fill que ara esta a Dinamarca, perquè vegi las trobades dels pares. Petons

starbase ha dit...

Carme, t'he afegit a la llista de blogs, perque al cap i a la fí, és el 'reader' que faig servir per a seguir la gastrosfera. Un plaer també per a mí haver-te conegut.

Estelars vermells, a vosaltres algún dia us penso capturar en un camp de força perque jo tinc el pensament que vosaltres sou d'una altre galaxia. :-)

surfzone...no és una invenció meva. La va crear el gran Joan Espín amb el seu personatge 'el senyor Canyellas' del versió Rac1. I és molt descriptiva!! He afegit el catacuina a la llista, que no us tenía controlats.

Gemma, es que si ens allunyem cinc metres i ens mirem...jeje... fem una pinta! Jo sempre he anat per la banda friki de la vida així que m'es ben igual! :-)

Fem un mos: parella no puc més que afegir un gran SI a les vostres paraules!

angels: Ostres! Quin honor! Benvinguda per aquí i també he afegit el teu blog a la llista! Ànims i a veure si t'animes a actualitzarlo!!

maragda ha dit...

M'he quedat espatarracada amb la teva crònica! ¿on era jo per no conxèixer aquesta meravella de bloc? segur que a la inòpia! però això té fàcil solució.
Va ser un dia de càcera espectacular i molt prolífica de coccions vàries!
petons

starbase ha dit...

Quinta de luculus. Em fas posar vermell perque jo tampoc coneixía el teu blog. M'hi he passat i ja he aprés coses noves amb aquests petit-suisse.
Quedes incorporada a la llista de seguiments!!
Merci per les amables paraules.

Ruben ha dit...

Doncs mira que el senyor Canyelles era un dels meus referents per quan em fes gran XDDD

No tot són postres ha dit...

Perfecte l'explicació, ara volem les pel·lícules i els temps i les gràfiques dels bombons per a veure si hem près be els apunts!!!
Em va agradar molt conèixe't
PTNTS
Dolça

starbase ha dit...

surfzone: I la mítica 'Radio Canyellas: música y mamellas'? Menys classe no es pot tenir!! Genial.

Dolça: Estaaaaamos trabajaaaaando en ellooooouuuuu...jeje.

Massitet ha dit...

jaaaaaaaaaaaaajjajajajajja!!!
Caxondo, que eres un caxondo! Efectivament, m'has pillat: la volia convidar a sopar a casa! Però se't va escapar una dada molt important: la idea era fer un "menaix a truá" amb el Martí!!! jajajaaaja

Salut, estimat!

starbase ha dit...

Massitet, com totes les bromes que ho són de debò, aquesta neix de l'estimació.

Una abraçada.