de tonyina, llagostins i figues

Com els dofins, apareixo un moment per respirar i de pas us deixo un improvisació de temporada:




Tres ingredients que s'imposaven per diferents raons:

1. Tonyina fresca, d'oferta a la Boquería. Irrenunciable.
2. Figues dolces de temporada, a la Boquería. Irrenunciable.
3. Llagostins congelats Pescanova d'oferta al Mercadona. Intercanviables per uns de frescos... llògicament.

I com els fem?
Treiem els caps dels llagostins i fem una mini 'salsa americana free-interpretation total' fregint els caps, posant porro tallat finet, all, vi blanc albariño i aigua durant 15 minutets.
Un sofregit de pebrot amb carbassó que tenía reservadet a la nevera ho completen.
Triturar, colar i salivar.

D'altra banda marxem a la planxa uns tacs de tonyina, els llagostins i les figues tallades per la meitat.

Muntem el plat completant amb una patateta feta al microones i amb una mica del sofregit de pebrot i carbassò per sobre de la patata.

Bona calor i ...
Salut!!

dePicaPica 2.0

Mes entrants, el.laborats aquesta setmana per conmemorar el naixement de la meva germana Laia i amb l'ajut inestimable de la meva taronja sencera, la Cris.


Paella per un tub:


Uns llagostins planxats entre dos fulls de film. Aquest aporrejament per planxar-los degenera en una làmina tipus carpaccio que permet embolcallar un a mica de paella formant un canalò de llagostí amb paella.


Sincerament, no és paella, és un arròs amb el brou dels caps dels llagostins i una bresa d'all i porro . Al brou li he posat safrà.



Esbergínia a la romana amb mermelada:

Fàcil fàcil: Tallem l'esbergínia en bastonets, els passem per farina i ou. Els acompanyem amb una mermelada de taronja àcida ( o de pressec, si us mola més el rotllo dolç).


Sincerament, les piles són per donar un toc 'elèctric' a la foto...



Tartaleta de salmò amb melo i mascarpone.

Tallem en brunoise el melò, el salmó i una ceba tendra. Ho barrejem amb mascarpone, sal i pebre. Omplim les tartaletes. Molt refrescant.


Sincerament... no en va quedar ni una....

I finalment,

Mini lasanya de llagostí amb xerry i espinacs.

Us enrecordeu dels llagostins? Doncs reserveu-ne uns quants per a muntar una lassanya refrescant amb un tomàquet xerry, un llagostí i un parell de fulls d'espinac de quarta gama (els de bosseta i que son petits i tendres). Jo els espinacs els he passat uns segons a la planxa, però només uns segons...

Per sobre: Parmesà ratllat amb el microplane (Dios que pasada el microplane...)


Sincerament, està desenfocada la foto, però es la millor que tinc (com seràn les altres...)

Una abraçada i ....Salut!!

dePollastre farcit

Aquest cap de setmana, més cuina amb fruita.

Han obert al costat de casa un supermercat Casa Tió (tot i que a la web encara no surt el nou punt de venda). Així que vem decidir donar-nos una volteta a veure que hi trovavem.

Hi vem trovar una espècie de supermercat similar a BonÀrea, però més pobre en la part de disseny i presentació. No se perque, pero ho trovaba tot una mica menys apetitòs. De tota manera, un pit de pollastre industrial és un pit de pollastre industrial no importa quin disseny tingui l'etiqueta de la safata. Així que vem comprar uns pits de pollastre d'oferta que ens hem encarregat de cuinar amb un farcit de mores, olives i gírgoles.


Pit de pollastre farcit de mores, olives i gírgoles:

Ingredients:

Dos pits de pollastre
Una dotzena de mores
Un grapat de gìrgoles
Un grapat d'olives mortes d'aragó.
Una ceba
Una mica de mermelada de fruits del bosc
oli, sal i pebre.

Procediment:

El primer que fem és tallar la meitat de les gìrgoles en juliana i passar-les per la paella uns minuts, les salpebrem i reservem.
Tallem la ceba fineta i la estovem en una paella, primer amb foc fort i després a foc suau per estovar-la però sense daurar-la.
Hem d'omplir els pits de pollastre (de vegades cal acabar d'obrir-los una mica amb un ganivet per a poder farcir-los bé) amb les gìrgoles talladetes, unes olives mortes sense pinyol, unes mores i la ceba. Salpebrem els pits de pollastre per dins i per fora.

Tallem uns fulls de paper de plàstic i emboliquem cada pit de pollastre. Agafem els laterals del plàstic fem rodar el contingut de forma que el plàstic es va enrotllant i fa que el pit de pollastre agafi una forma cilìndrica. També ho podem bridar amb cordill però com que ho volía fer 'a la ràpida' (al microones) per guanyar temps amb el film de plàstic ja ens va bé.

Un cop tenim els pits ben cilindrics els coem. Jo ho he fet al microones (obrint uns petits forats al plàstic) perque tenía pressa, però potser si volem acabar de donar-li un toc més profund sigui millor daurar primer i després acabar al forn. En tot cas, un cop cuits al microones (que 4 minutets a tope ho tenim) jo els acabo de passar per la planxa per daurar-los per fora.

Finalment muntem el plat fent un llit amb les gìrgoles que teníem, posant el pollastre en vertical i afegint una salsa feta amb oli, llimona i una mica de mermelada de fruits del bosc. També hi he posat unes mores per decorar.

Salut!

d'endibies i butifarrò

Doncs bé, vet aquí un plat d'endibies:

Endíbies amb butifarrò:

Ingredients:

Dues endíbies
Dues llesques de butifarrò d'arròs (tipus Burgos)
pebrot vermell escalibat
oli i pebre
pebre vermell de la Vera i canyella

Procediment:

Treiem la pell del butifarrò i el passem per la planxa. Reservem
Sobre la glassa del butifarrò daurem els cors d'endíbia. Reservem
Escalivem un pebrot vermell o bé el comprem ja escalibadet i talladet, que es dimecres i vol ploure.

Fem un oli de pebre vermell de la Vera barrejant dues cullerades soperes d'oli amb una de café del pebre vermell i una de canyella en pols.

Muntem el plat posant el butifarró, les endíbies i el pebrot i salsant per sobre amb oli de pebre i canyella. Sobre les endíbies posem una mica de sal Maldon.


Salut!
PD: excuseu les taques de l'oli del pebrot sobre el plat, com ja he dit, es dimecres vol ploure i ja em comença 'Herois'... ustedes comprenderán...

d'endívies i somriures.

Del llibre de Manuel Vicent 'Comer y beber a mi manera'...

En tiempos de la revista Hermano Lobo, entre 1972 y 1976, una noche a la semana, un grupo de humoristas nos reuníamos a cenar en el restaurante Casa Picardías de Madrid para planificar el número siguiente. Sentados a la mesa estaban Forges, Chumy Chúmez, Perich, Ops y Summers con Umbral, Cándido y José Luis Coll, entre otros.

–¿Qué van a tomar? –preguntaba el camarero.

–Yo quiero de primero una ensalada de endibias –dijo Forges una vez.

–¿Endibias? ¿Eso qué es? –preguntó Chumy.

–Endibias es eso que tú me tienes a mí –contestó Forges ante la carcajada de toda la mesa.

Llegadas de Holanda, las endibias acababan de entrar en todas las cartas de los restaurantes españoles, pero, al parecer, el genio de Chumy Chúmez lo ignoraba. El ligero amargor que llevan en su alma era una novedad para nuestro paladar. En seguida sus cogollos y sus hojas en forma de barquichuelo fueron cargados con salsa de queso de Roquefort y con otros aditamentos hasta hacerlos absolutamente sociables. […]

.....

La meva amanida preferida segur que porta endivia i...
Amb roquefort no m'agraden gaire.

deCarbassó i llagostins

Avui volíem fer servir uns espaguetti de carbassò (literalment, de carbassó) que vem veure un dia al programa de l'Arguiñana. El que passa es que la recepta de l'Arguiñana no ens agradava gens ja que estaven pràcticament posats al plat sense treballar i això no es per a nosaltres.

Aixì, que en comptes de posar-li raig d'oli hem decidit currar-nos una salseta de llagostins que francament ha fet que surès uns mil.límetres sobre terra.

La primera opciò d'emplatat no ens ha convençut gens, però a la segona (que és la que he posat a l'inici del post) si que ens hem quedat contents. Seguim d'estiu, amb plats amb base vegetal i gens carregats de greixos.


Espaguetti de carbassò amb llagostins:

Ingredients:

- Dos carbassons grossos.
- Mig kilo de llagostins.
- Dues pastanagues.
- Una ceba tendra gran.
- Un manat d'alls tendres.
- Pebrot vermell.
- Crema de llet.
- mig gotet de conyac.
- Sal, oli, pebre i alfàbrega.

Procediment:

Primer posem els pebrots al forn amb una mica d'oli i sal. Els volem escalibats i si es vol es pot perfumar amb uns allets al final de la cocció. Quan estàn fets, els treiem la pell i els tallem en juliana.

Treiem el cap i la pell als llagostins. Del cap, en treiem l'esència de vuit o nou i la reservem. La resta de cap i pells les posem en una paella a rostar amb una mica d'oli. Quan està rostadet, li posem un got i mig d'aigua i ho fem bullir deu minutets per a que el sabor passi a l'aigua. Ho colem tot pressionant per extraure tot el gust. Reservem.

En una paella, posem la ceba tallada en brunoise i la fem inicialment amb foc viu amb una mica de pebre.
Quan porta uns minuts i comença a posar-se una mica tova li afegim la pastanaga també en brunoise i finalment l'all tendre tallat petit. Ho deixem uns minuts i quan s'està quedant sense humitat i ja està una mica rostat li afegim l'aigua dels llagostins, el conyac i l'alfàbrega. Ho deixem coure fins que estigui tou.

Triturem la verdura i li afegim la crema de llet per a fer la salsa. Corretgim de sal la salsa i al final, li afegim l'essència dels caps de llagostí que havíem reservat. Això dona una potència aromàtica brutal.

Finalment, tallem els carbassons per la metitat de forma longitudinal i amb un pelador anem tallant uns 'espaguetti'. Els posem un momentet dins d'aigua bullent amb sal. Amb molt de compte, que es desfà rapidament. Ho escorrem i posem en aigua amb gel per a parar la cocció.

Finalment muntem el plat. Com veieu primer hem posat el carbassò amb llagostins al voltant. Erròni, molt millor el carbassò amb salsa a la base del plat i els llagostins a sobre.


Bon profit i .... salut!!

deCireres

Que en el Jerte es fan unes de les millors cireres del món ho sap gairebé tothom. Inclosos els meus pares, que viuen a una horeta del Jerte.

Que m'agraden amb bogería les cireres ja no ho sap tanta gent.

Que cuinar amb fruita es una de les meves característiques com a cuiner ja em sembla que només ho se jo... :-P

I que de la web www.cerezasdeljerte.org es pot baixar un fantàstic llibre en pdf plè de receptes de cireres ( a destacar la part que no son postres) no se quanta gent ho sap, però ara ho saps tú també...

Salut!!

d'amanida d'estiu

Una proposta d'amanida d'estiu:

Escarola, lollo rosso, rúca, col lombarda, kiwi i pinya.
Amb vinagreta d'oli verge extra, vinagre de xerés i mermelada de fruites del bosc.

Potser millor hagués estat una salsa basada en iogurt, però aixó ho provarem un altre dia....

Salut!!

deBanbana

Ahir dissabte, vem decidir fer-nos un petit entrant ja que estem d'amanides i tenim por de quedar-nos amb gana.

Vem decidir provar a fer servir aquest plàtan de fregir, que tant bé aguanta l'estructura quan el cous, i posar-li alguna cosa. La cosa va ser una escuma de pebrots del piquillo.



Sincerament, la propera vegada farem els tubs de carbassó o de patata, que ens agrada més. Aquest plàtan fregit sempre m'ha semblat una cosa insípida i farinosa. Tot i així, si es salpebra i condimenta i es menja calentet es prou 'resultòn'.

Plàtan fregit amb escuma:

Ingredients:

Plàtan de fregir
Una llauna de pebrots del piquillo
Crema de llet
sal, oli i pebre.

El.laboracio:

Tallem els plàtans i amb un motllo els hi treiem el cor. Els fregim en oli calent.

Triturem els pebrots del piquillo, hi afegim crema de llet i ho passem al sifó d'escumes (recordeu colar per evitar que cap llavor entri al sifò i el pugui obturar).

Quan ja tenim l'escuma, muntem el plat.

Opcionalment se li pot ratllar una mica de parmesà per sobre.
Salut!