divendres, 31 d’agost del 2007

de gaspatxo extremeny.

En el post anterior, Manuel Allue em recomanava fer una ullada al gaspatxo extremeny sense pebrot ni cogombre. M'hi acosto en el concepte ja que es un gaspatxo i és extremeny, però aquest no porta tampoc ni tomàquet, ni cal altra dels ingredients tradicionals excepte el pa i l'aigua.

Aquesta recepta, que jo anomeno gaspatxo de espàrrec és de la zona de Montanchez. Allà li diuen senzillament gazpacho de Montanchez, quines coses :-)

Personalment m'agrada tant o més que el gaspatxo tradicional, però es clar, jo sóc un mega fan de l'esparrec.

Gaspatxo d'esparrec:

Ingredients:

Un manat d'esparrecs.
4 ous.
Una mica de pa d'ahir.
sal, oli i pebre.

Procediment:

Coem durant un parell de minuts els espàrrecs (sense la part més dura del final) en un cassó amb molt poca aigua (la mínima). Es a dir, els blanquejem.
Els treiem del foc i en separem algunes puntes per decorar.
Reservem el caldo de la cocció.

Fem els 4 ous durs, en separem el rovell.

Posem a la trituradora els rovells, el pà, els espàrrecs i el caldo dels espàrrecs. Triturem i li anirem afegint aigua fins a obtenir una textura de gaspatxo.
Sal, oli i pebre. Tornem a batre per emulsionar.

Ho refredem.
Per guarnir li posem la clara de l'ou dur talladeta en brunoise i un parell de puntes d'espàrrecs.

Us ho he dit que està boníssim????
Salut!!

dissabte, 25 d’agost del 2007

Bacallà amb torta del Casar (vacances IV)


Doncs si, anar a Mérida de vacances i no fer-se amb una Torta del Casar sería un pecat dins d'un hipotètic llistat de manaments gastronómics.

Aquest formatge que ha esdevingut el més car dels produits a Espanya i que es fá curant 60 dies una llet d'ovella merina que s'ha fet fermentar amb flor de card (que auténtico el detalle, muchachos) és si no el meu favorit, el primer que em surt quan penso en grans formatges.

I el valor sentimental associat a les vacances familiars li dona un afegitó no menyspreable.

Aquest any, l'he volgut associar amb el bacallà en una recepta meravellosa:

Bacallà gratinat amb Torta del Casar, concassé enriquit i coulis de piquillo:

Ingredients:

aprox. 1,2 Kg de bacallà dessalat de qualitat.
Un kilo de patates.
Torta del cassar.
Dos quilos de tomàquet.
Un carbassó gran.
Una ceba tendra gran.
Tres o quatre dents d'all.
Una llauna de pebrots del piquillo o pebrots escalivats a la llenya.
150 ml. d'aigua.
40 grs de sucre.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

Per al concassé:

Posem els alls pelats i tallats en oli en una paella, els daurem lleugerament, afegim la ceba tendra picada fina i posteriorment el carbassó. Afegim el tomaquet tallat en daus petits (brunoise)i sense les llavors. Ho deixem coure lentament molta estona i finalment rectifiquem de sal i pebre. El concassé tradicional que només té tomàquet i all porta una mica de sucre, jo no li he posat per a que el coulís de piquillo tingui més contrast en el plat.

Per al coluís de piquillo:

Fem un almíbar lleuger amb l'aigua i sucre i li posem els piquillos tallats. Triturem i reservem.

Les patates:

Tallem les patates en llesques fines d'aprox. mig cm i les fem al microones amb oli, sal i pebre. Uns 7-8 mins. per cada costat en el meu microones és suficient. Reservem.

El bacallà:

El confitem en oli de girasol durant tres minutets, el deixem refredar i el tallem en llesques.

Fem el plat:

Posem en una safata les patates i per sobre posem el concassé. Sobre el concassé posem el bacallà tallat en llesques i sobre el bacallà posem capes de Torta del Casar. Ho posem a gratinar un moment i ho servim sobre el coulís de piquillos (opcional deixar anar una mica de pimentón de la vera sobre el plat al moment de servir).


Espero que us agradi. Salut!

dimecres, 22 d’agost del 2007

de vacances (III) i figues (Again)



Amanida de figues amb mozzarella:

Dos paquets de mozzarella del Carrefú de la que ja ve en boletes (adecuada de per a cuiners indolents vacacionals).
Mig quilo de figues ben madures.
Una bossa de rúcula de quarta gamma (més indolència, escolti)
Un alvocat al punt.
Llimona (o llima).
Una cullerada de mermelada casolana de tomàquet.
Sal, oli i pebre.

S'agafa la mozzarella i es fracciona en dos cada boleta (o sigui, no del tot indolent, el cuiner).
Es tallen les figues per la meitat.
La rúca en troços raonables.
L'alvocat en troços similars a les tres línies anteriors.
Es fa una vinagreta amb oli, llimona, sal, pebre i la mermelada de tomàquet.

Es posa en una font i es disfruta d'un dinar amb els pares (que viuen a 1.000 km) i la xicota.

Salut!!

de vacances (II)



Arròs blanc amb llagostins.

Fugint de la meva habitual tendéncia a cuinar (i menjar-me) risottos (per cert llibre nou: RISOTTO de Maxine Clark. Una pila de risotto de verdures, de carn, de marisc i oh sorpresa... de postres!!) aquest dissabte vaig voler aprofitar uns 600 grms de llagostins que ens havíem de repartir entre trés persones (ma germana, la meva xicota i un servidor).

Així que vaig proposar que en comptes de fer el tipic ajillo que ja em té molt aburrit, fessim una salsa amb els caps i les clofes dels llagostins i ens fessim un arrosset basmati blanc per acompanyar.

La festa va ser la xerrada mentre cuinàvem, la veritat es que aquest cop el plat és ben poc original, però la salsa estava boníssima i la companyía encara millor.

Salsa de llagostins, carbassó i porro:

Tallem en boçins el porro i el carbassó sofregim fins que es dauri amb un parell de dents d'all.
Treiem la substància del cap dels llagostins i posem les closques i caps a daurar amb el porro.
Quan està rostat, afegim aigua i un got de vi blanc.
Si es vól, un punt d'alfàbrega li va 'estupendu'.

Ho deixem coure i reduir (mai més de 25 minuts, que amarga). Colem, triturem i jo vaig reservar uns quants troços de porro per a guarnir. La substància que es treu dels caps, jo l'afegeixo en aquest punt, quan ja tenim la salsa cuita perque li dona molt més aroma.

Alhora unes patatetes tallades en llesca de aprox. 5 mm i fetes al microones amb puntet de sal i pebre també serveixen per guarnir.

L'arrós basmati posat al plat amb uns tupperwares donats la volta, i tot una mica presentat (no li dic emplatar, d'això jeje) i ale. A continuar de la conversa de repàs de les vacances passades amb els pares, la família i la decoraciò del menjador nou de la meva germana (tota la setmana pintant, netejant i muntant mobles, escolti).



Una salutació!

Nota: el got de color verd és sòpa de pèsols. Boníssimaaaaaaaaaaaaaa!

diumenge, 19 d’agost del 2007

deVacances (I)


Hola a tots,

Durant uns dies farè recull de les receptes i plats que he pogut cuinar i tastar aquestes vacances. Que no han sigut molts (Quan ho són?) però si que han estat força bé en general.

Per començar a desoxidar els dits, una recepta ben senzilla que vaig preparar als meus papis i a la meva parella fa uns quants dies:

Pasta de sèpia amb salsa de tomàquet confitat.


Ingredients:

Un paquet de pàsta negra de sèpia (500 grs per 4 persones ha estat bé :) )
Dos porros.
Dues cebes tendres.
Cinc o sis alls tendres.
Pebrots vermells.
Sis tomàquets mitjans ben madurs.
Alfàbrega.
Romaní.
Sucre.
Sal i pebre.

Procediment.

Dividim el procediment en tres seccions:

1- El.laboració del tomàquet confitat (gentilesa de Paqui - copyriht)

Tallem en dues meitat sels tomàquets (hem fet servir els tipus pera) un cop pelats. Els treiem les llavors.
Els posem sobre un plat i els hi posem per sobre una mica de sucre, alfàbrega i romaní. Oli d'oliva del bó per sobre (que n'hi hagi).
Els posem al microones durant 30 mins a mínima potència. L'objectiu és deshidratar-los i courel's lentament. Al final queda un tomàquet dolç, suau i aromàtic que nosaltres de vegades fem servir com a aperitiu.

2 - El.laboració de la salsa:

Tallem la ceba tendra i la posem en una paella a suar. Suau, no volem daurar-la per a fer un sofregit.
Tallem en juliana el porro i l'afegim a la ceba. Quan porta uns minuts i comença a estovar-se, hi afeguim la meitat dels alls tendres també talladets.

Alhora escalivem els pebrots vermells (o també podem obrir una llauna de bons pebrots escalivats com a alternativa).

Quan tenim les verduretes ja toves, sal i pebrades i amb una part dels pebrots vermells li posem un got de ví (jo vaig posar un ví extremeny que es diu Lar de Barros). Reduim i finalment afegim els tomàquets confitats al microones i crema de llet per amorosir-ho tot (ja, potser massa estil frances, I know but I like it) .
Triturarem i passarem per el colador.

3- Cocció de la pasta:

Coure la pasta amb puntet de sal i oli.
No té més.

finalment muntem el plat posant la pasta amb la salsa i una mica dels alls tendres i els pebrots per a decorar. Tambe es pot posar un dels tomàquets, però no va ser el nostre cas.

Salut!!



Quan

dimecres, 25 de juliol del 2007

de tonyina, llagostins i figues

Com els dofins, apareixo un moment per respirar i de pas us deixo un improvisació de temporada:




Tres ingredients que s'imposaven per diferents raons:

1. Tonyina fresca, d'oferta a la Boquería. Irrenunciable.
2. Figues dolces de temporada, a la Boquería. Irrenunciable.
3. Llagostins congelats Pescanova d'oferta al Mercadona. Intercanviables per uns de frescos... llògicament.

I com els fem?
Treiem els caps dels llagostins i fem una mini 'salsa americana free-interpretation total' fregint els caps, posant porro tallat finet, all, vi blanc albariño i aigua durant 15 minutets.
Un sofregit de pebrot amb carbassó que tenía reservadet a la nevera ho completen.
Triturar, colar i salivar.

D'altra banda marxem a la planxa uns tacs de tonyina, els llagostins i les figues tallades per la meitat.

Muntem el plat completant amb una patateta feta al microones i amb una mica del sofregit de pebrot i carbassò per sobre de la patata.

Bona calor i ...
Salut!!

dilluns, 16 de juliol del 2007

dePicaPica 2.0

Mes entrants, el.laborats aquesta setmana per conmemorar el naixement de la meva germana Laia i amb l'ajut inestimable de la meva taronja sencera, la Cris.


Paella per un tub:


Uns llagostins planxats entre dos fulls de film. Aquest aporrejament per planxar-los degenera en una làmina tipus carpaccio que permet embolcallar un a mica de paella formant un canalò de llagostí amb paella.


Sincerament, no és paella, és un arròs amb el brou dels caps dels llagostins i una bresa d'all i porro . Al brou li he posat safrà.



Esbergínia a la romana amb mermelada:

Fàcil fàcil: Tallem l'esbergínia en bastonets, els passem per farina i ou. Els acompanyem amb una mermelada de taronja àcida ( o de pressec, si us mola més el rotllo dolç).


Sincerament, les piles són per donar un toc 'elèctric' a la foto...



Tartaleta de salmò amb melo i mascarpone.

Tallem en brunoise el melò, el salmó i una ceba tendra. Ho barrejem amb mascarpone, sal i pebre. Omplim les tartaletes. Molt refrescant.


Sincerament... no en va quedar ni una....

I finalment,

Mini lasanya de llagostí amb xerry i espinacs.

Us enrecordeu dels llagostins? Doncs reserveu-ne uns quants per a muntar una lassanya refrescant amb un tomàquet xerry, un llagostí i un parell de fulls d'espinac de quarta gama (els de bosseta i que son petits i tendres). Jo els espinacs els he passat uns segons a la planxa, però només uns segons...

Per sobre: Parmesà ratllat amb el microplane (Dios que pasada el microplane...)


Sincerament, està desenfocada la foto, però es la millor que tinc (com seràn les altres...)

Una abraçada i ....Salut!!

diumenge, 8 de juliol del 2007

dePollastre farcit

Aquest cap de setmana, més cuina amb fruita.

Han obert al costat de casa un supermercat Casa Tió (tot i que a la web encara no surt el nou punt de venda). Així que vem decidir donar-nos una volteta a veure que hi trovavem.

Hi vem trovar una espècie de supermercat similar a BonÀrea, però més pobre en la part de disseny i presentació. No se perque, pero ho trovaba tot una mica menys apetitòs. De tota manera, un pit de pollastre industrial és un pit de pollastre industrial no importa quin disseny tingui l'etiqueta de la safata. Així que vem comprar uns pits de pollastre d'oferta que ens hem encarregat de cuinar amb un farcit de mores, olives i gírgoles.


Pit de pollastre farcit de mores, olives i gírgoles:

Ingredients:

Dos pits de pollastre
Una dotzena de mores
Un grapat de gìrgoles
Un grapat d'olives mortes d'aragó.
Una ceba
Una mica de mermelada de fruits del bosc
oli, sal i pebre.

Procediment:

El primer que fem és tallar la meitat de les gìrgoles en juliana i passar-les per la paella uns minuts, les salpebrem i reservem.
Tallem la ceba fineta i la estovem en una paella, primer amb foc fort i després a foc suau per estovar-la però sense daurar-la.
Hem d'omplir els pits de pollastre (de vegades cal acabar d'obrir-los una mica amb un ganivet per a poder farcir-los bé) amb les gìrgoles talladetes, unes olives mortes sense pinyol, unes mores i la ceba. Salpebrem els pits de pollastre per dins i per fora.

Tallem uns fulls de paper de plàstic i emboliquem cada pit de pollastre. Agafem els laterals del plàstic fem rodar el contingut de forma que el plàstic es va enrotllant i fa que el pit de pollastre agafi una forma cilìndrica. També ho podem bridar amb cordill però com que ho volía fer 'a la ràpida' (al microones) per guanyar temps amb el film de plàstic ja ens va bé.

Un cop tenim els pits ben cilindrics els coem. Jo ho he fet al microones (obrint uns petits forats al plàstic) perque tenía pressa, però potser si volem acabar de donar-li un toc més profund sigui millor daurar primer i després acabar al forn. En tot cas, un cop cuits al microones (que 4 minutets a tope ho tenim) jo els acabo de passar per la planxa per daurar-los per fora.

Finalment muntem el plat fent un llit amb les gìrgoles que teníem, posant el pollastre en vertical i afegint una salsa feta amb oli, llimona i una mica de mermelada de fruits del bosc. També hi he posat unes mores per decorar.

Salut!

dimecres, 4 de juliol del 2007

d'endibies i butifarrò

Doncs bé, vet aquí un plat d'endibies:

Endíbies amb butifarrò:

Ingredients:

Dues endíbies
Dues llesques de butifarrò d'arròs (tipus Burgos)
pebrot vermell escalibat
oli i pebre
pebre vermell de la Vera i canyella

Procediment:

Treiem la pell del butifarrò i el passem per la planxa. Reservem
Sobre la glassa del butifarrò daurem els cors d'endíbia. Reservem
Escalivem un pebrot vermell o bé el comprem ja escalibadet i talladet, que es dimecres i vol ploure.

Fem un oli de pebre vermell de la Vera barrejant dues cullerades soperes d'oli amb una de café del pebre vermell i una de canyella en pols.

Muntem el plat posant el butifarró, les endíbies i el pebrot i salsant per sobre amb oli de pebre i canyella. Sobre les endíbies posem una mica de sal Maldon.


Salut!
PD: excuseu les taques de l'oli del pebrot sobre el plat, com ja he dit, es dimecres vol ploure i ja em comença 'Herois'... ustedes comprenderán...